DB Multiverse

Notícies Llegeix DBM Minicomic Fanarts Els autors FAQ Fil Rss Bonus Esdeveniments Promos Associats Guia del torneig Universes Help
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                               

DBM Univers 16: La fusió de dues vides

Escrit per Syl & Salagir

Adaptació per Bardock, Mutaito el gran, Neferpitou, Rei Vegeku

Quan en Vegeku va entrar dins del cos d’en Bu, va haver de prendre una decisió: mantenir la seva barrera protectora (U16) o treure-se-la (U18). Aquesta és la història d'allò que va succeir després... Encara que en Vegeku salvés l’univers, en Goku i en Vegeta no tornaran mai més...


Part 1 :12345678
Part 2 :91011121314
Part 3 :15161718192021222324
[Chapter Cover]
Part 2, Capítol 9.

Capítol 1: Descobrint un nou entorn.

Traduït per Neferpitou


Tot el grup es va quedar sense alè en trobar-se al ben mig d'aquell prat. En Trunks va ser el primer a trencar el silenci provocat per aquell descobriment:

—És... és...

—Preciós... —va acabar dient la Bulma, estupefacta.

—Exacte —va admetre en Gohan fent diversos cops d’ulls al paisatge.

En Goten somrigué i sortí corrent cap a una bèstia que havia aparegut d’un arbust proper. Semblava un enorme llangardaix que caminava amb les potes del darrere. Les seves petites potes davanteres tenien arpes, les seves grans orelles eren similars a les d’un gat i tenia un bec com a boca. En Goten va acariciar amb alegria la seva pell plena d’escames blavoses, i, seguidament, el llangardaix piulà, va sacsejar alegrement la cua i va llepar la galta del vailet.

—Que maco! Et diré... Spike! Et queda genial!

L’Spike va emetre una mena de grall i després va llepar per última vegada la galta d’en Goten abans de dirigir-se al lloc d'on havia vingut.

—A reveure Spike! —va dir en Goten mentre s’acomiadava de la criatura.

Llavors, en Trunks va aparèixer immediatament al seu costat.

—Has vist? Hi ha un munt d’animals estranys en aquest planeta! —exclamà en Trunks tot esverat.

—Sí! Anem a veure’ls? —va proposar en Goten enlairant-se sense esperar una resposta del seu amic.

Els dos marrecs es van afanyar a la recerca de noves espècies d’animals entre els arbres i, mentrestant, els adults muntaven el campament. La Bulma va agafar una càpsula del seu cinturó i la va llençar a l’aire cridant “Hoi Poi!”!”, i, després d’un petit clic, es va obrir, alliberant una increïble quantitat de fum acompanyada d'un xiulet. Una gran casa va aparèixer on no hi havia hagut res més tret d’un espai buit feia uns segons. Tothom va entrar per desar el seu equipatge. Seguidament, la Chichi va agafar un mapa, el va estendre sobre la taula i va explicar-li a en Vegeku:

—Es fàcil: dividirem la terra per la meitat.

—Per què? —va preguntar un curiós Vegeku.

La Chichi va sospirar profundament tot pensant que en Goku no l’havia escoltada realment quan havia tractat d’explicar-li com es treballava en el camp. Finalment digué:

—Perquè com més cultivem en un sòl, més s'esgotarà aquest: els aliments prenen l’energia dels nutrients de la terra. Si féssim servir tot el sòl disponible, d'aquí a dos anys no creixeria ni una sola mongeta màgica.

En Vegeku va assentir seriosament. Realment volia conrear correctament els seus camps per tal de no malmetre un planeta tan bonic. La Chichi dibuixà un cercle en un tros de paper, i després el va tallar en dos.

—Això és més o menys el que farem. Haurem de trobar recursos d’aigua dolça a fi de regar els camps. No sé si tenies planejat desforestar una mica, ja m’ho diràs després. També hem de trobar una manera de mantenir els animals allunyats. Prefereixes treballar amb eines o amb màquines?

—Amb eines. Seria un sacrilegi portar màquines a aquest lloc.

—Així doncs, les primeres etapes seran: trobar fonts d’aigua per després trobar terrenys aptes per al conreu, i, finalment, establir-hi límits. Després veurem com manegarem el reg i la plantació.

En Vegeku va assentir. Buscar i classificar els rius seria una tasca fàcil i la duria a terme en un tres i no res gràcies la seva velocitat. En Trunks i en Goten eren capaços de fer la volta a la Terra en poques hores. Serien molt útils. La Bulma va agafar uns petits dispositius de la seva maleta i els va deixar sobre la taula amb un somriure de satisfacció. Davant de la mirada interrogativa de la Chichi i d'en Vegeku, va agafar-ne un i va explicar:

—Vet aquí el meu nou invent: el mini-avió explorador!

En Vegeku i la Chichi van parar-hi atenció tot esperant informació addicional. La Bulma va assenyalar una placa situada en la part inferior del dispositiu i va dir:

—Això envia ultrasons. El robot serà capaç de dibuixar el mapa del lloc amb aquest aparell. Calcula automàticament l’escala i pren les proporcions de les terres. A l’interior —va assenyalar la part arrodonida del centre—, hi ha un sistema que enregistra les dades i dibuixa el mapa a mida que avança. Una vegada el robot hagi dut a terme un reconeixement d'un centenar de quilòmetres quadrats, enviarà les seves dades a l’ordinador i als altres robots. Finalment, aquesta petita placa de la part superior és un panell d'energia solar, de manera que aquest dispositiu és cent per cent ecològic!

Seria un autèntic eufemisme dir que tant en Vegeku com la Chichi estaven impressionats davant de tota aquella tecnologia. El Guerrer de l’Espai va dir:

—Moltes gràcies, Bulma! Una tasca menys a fer!

—De res. Necessitaran una mica de temps per a poder efectuar-ho. Per cert, aquests mini-avions volen una mica menys ràpid que vosaltres, o sigui que seria ideal que els llancéssiu cap a cada punta del planeta per tal de donar-los una bona embranzida... i també necessitaran uns quants quilòmetres d’altitud.

—Els nois i jo ho farem encantats—va dir entusiasmat en Vegeku.

—Però què passarà si els robots enregistren la mateixa part del planeta? —va preguntar la Chichi aixecant el seu dit.

—Oh, no es trobaran pas. Amb cada enviament de dades a l'ordinador, sabran quina part del planeta encara no s’ha enregistrat i, automàticament, aniran a un lloc inexplorat i allunyat dels altres avions.

—És genial... —va murmurar la Chichi, sumida en els seus pensaments.

—Ho sé! —va presumir orgullosament la Bulma.

A les afores, en Gohan i la Videl havien partit en una missió de reconeixement. Havien vist diversos tipus d’espècies estranyes, com gossos alats, ocells que eren més grans que una casa, entre d'altres, i es delectaven amb la puresa del lloc. La Videl va aterrar prop d’un riu que l’havia atreta amb el seu aspecte encantador. En Gohan es va asseure a la riba i va tancar els ulls. El suau so de l’aigua ressonava en la seva orella. Va notar que la Videl seia al seu costat reposant el cap al seu tors. Mecànicament, en Gohan va començar a acariciar-li els cabells. Res en el món no podria ser capaç de pertorbar la pau de la parella.

—Oh, els enamorats! —va cridar en Goten mentre esquitxava el seu germà amb aigua.

En Gohan i la Videl es van aixecar, sorpresos i molestos per les esquitxades.

—Ximples! Ja veureu si us enxampo! —va amenaçar el Guerrer de l’Espai mestís, empipat pel comportament d'aquells dos marrecs.

En Goten i en Trunks van marxar rient. En Gohan va sospirar profundament. Quin parell de mocosos...

Els dos vailets van prosseguir el seu viatge.

—Ha sigut divertit... —va dir en Trunks—. Hem vist molts llacs i rius, però no em vist cap mar, encara...

—Encara no hem acabat el nostre viatge. Tant de bo trobéssim una platja —va dir en Goten, pensatiu.

En Trunks va assentir i van augmentar la velocitat del seu vol. Només hi havia zones verdes, flors i boscos. De vegades, veien arbres de cinquanta metres d’altura que denotaven l’antiguitat del lloc. Els dos marrecs estaven a punt de perdre l’esperança quan, de cop i volta, van trobar una immensa extensió d’aigua. En Goten exclamà amb alegria:

—Visca! Ja hem trobat el mar!

Es van cabussar a l’aigua salada, delectant-se de la frescor aquàtica en la seva pell. Una hora més tard, els seus budells van recordar-los que era l'hora de tornar... Però no sense fer una última broma a en Gohan!

El noi enamorat estava coquetejant amb la seva novia, la qual volia anar més enllà. En Gohan va sospirar d'emoció quan la Videl li va dir a cau d’orella:

—Gohan... Què et sembla si reprenem allò que hem deixat a mitges abans que el teu pare ens interrompés?

El jove es va excitar a causa d'aquella frase que va provocar en ell una reacció molt... evident. La Videl va riure abans de preguntar:

—Això és un sí?

En Gohan va empassar saliva abans d'assentir:

—Però noto que en Trunks i en Goten es dirigeixen cap a nosaltres. Anem a un altre lloc on no ens puguin molestar...

Igual que els cavallers d’antany, el Guerrer de l’Espai mestís va agafar la seva novia en braços i la va portar a una petita cova no gaire lluny d’allà. Els dos trapelles van arribar uns minuts més tard, però com no van trobar res i els seus estómacs grunyien més i més, van partir cap al campament. En Gohan va somriure quan ja estava segur que el seu germà s'havia allunyat i va besar la Videl...

Després de moltes peripècies íntimes i d'un bany improvisat al riu, la parella va sortir volant i van arribar just a l'hora de sopar.

Els teus comentaris sobre aquesta pàgina.

Carregant els comentaris...
[ct_CT]
EnglishFrançais日本語中文EspañolItalianoPortuguêsDeutschPolskiNederlandsTurcPortuguês Brasileiro
MagyarGalegoCatalàNorskРусскийRomâniaCroatianEuskeraLietuviškaiKoreanБългарскиעִבְרִית
SvenskaΕλληνικάSuomeksiEspañol Latinoاللغة العربيةFilipinoLatineDanskCorsu