DB Multiverse

Notícies Llegeix DBM Minicomic Fanarts Els autors FAQ Fil Rss Bonus Esdeveniments Promos Associats Guia del torneig Universes Help
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                               

DBM Univers 16: La fusió de dues vides

Escrit per Syl & Salagir

Adaptació per Bardock, Mutaito el gran, Neferpitou, Rei Vegeku

Quan en Vegeku va entrar dins del cos d’en Bu, va haver de prendre una decisió: mantenir la seva barrera protectora (U16) o treure-se-la (U18). Aquesta és la història d'allò que va succeir després... Encara que en Vegeku salvés l’univers, en Goku i en Vegeta no tornaran mai més...


Part 1 :12345678
Part 2 :91011121314
Part 3 :15161718192021222324
[Chapter Cover]
Part 1, Capítol 2.

Capítol 2: Un dilema angoixós

Traduït per Bardock


En Goten i en Trunks es miraren bocabadats. No entenien res del que passava. Creien que hi havia coses que només les entenien els adults. En Trunks es decidí a parlar:

"No ho entenc. On és el meu pare?"

Un silenci glaçat acompanyà l'innocent pregunta. La Bulma, un cop va recuperar l'alè, li va dir:

"Jo t'ho explico, tresor."

Va agafar molt d’aire per tal de respondre amb valentia:

"El pare d’en Goten i el teu pare s’han posat una arracada màgica cadascun a l’orella per fusionar-se, però la fusió és irreversible amb aquest mètode."

"Què vol dir irreversible?", preguntà ingènuament en Goten.

"Vol dir... que és per sempre ", digué en Trunks amb les celles arrugades.

En Trunks mirà en Vegeku. Aquest últim volia que la Terra se l’empassés a causa l'incomoditat d'aquella situació. Al seu interior, la consciència d’en Vegeta volia intervenir, mentre que la d’en Goku volia esperar al desenvolupament dels esdeveniments per tal d’actuar correctament. Darrere d'ell, finalment en Goten ho va entendre. El noi del cabell fosc va posar les seves mans darrere del seu cap i preguntà, incrèdulament:

"Llavors això significa que el meu pare i en Vegeta són la mateixa persona?"

Va assenyalar el seu nou pare amb el dit, el qual respongué:

"Justa la fusta."

En Goten sospirà. Era cert que, d'alguna manera, el seu pare sempre havia faltat i que només l’havia conegut un sol dia. Tot allò que sabia d'ell era mitjançant les històries que la seva família li havia explicat. De fet, aquesta nova situació no el perjudicava. Al capdavall, feia uns dies era orfe de pare, o sigui que havia sortit guanyant. Somrigué feliç, però en Trunks no hi estava d'acord.

"Això significa que... no veuré mai... mai més el meu...", digué en Trunks amb veu tremolosa.

Va sentir una forta emoció a les entranyes, però es va contenir. El seu pare no hagués volgut que plorés en públic.

"I és clar que sí. Ell és el teu nou pare", digué la Bulma, sense creure's allò que deia, però utilitzava el seu talent interpretatiu per tal de convèncer el seu fill. "És ell, malgrat que no tingui la mateixa aparença ni el mateix caràcter."

En Vegeku, volgué reflectir els sentiments d’en Vegeta, i va prendre la paraula:

"És cert que no sóc ni en Vegeta ni en Goku. Sóc ambdós alhora i t'estimaré igual que abans. Seré el teu pare per sempre."

En Trunks va tremolar. Una notícia com aquella era difícil de digerir i especialment per a un nen de la seva edat, però en Trunks va saber mantenir el cap ben fred i es va reservar les preguntes més comprometedores per després.

Després d’un silenci incòmode, aparegué una veu molt familiar:

"Enhorabona, nois! Heu tornat a guanyar!"

"Gràcies, Déu Kaito", digué en Cor Petit, estoicament com sempre.

"L'Enma us acabarà odiant per fer entrar i sortir gent de l'Altre Món com si res. Els últims esdeveniments el tenen ben desbordat. Crec que vol parlar amb tu, Vegeku."

"I què vol?", digué el guerrer creuant els braços.

"No ho sé. Vés a veure’l juntament amb en Dende quan estiguis disponible. Però ara no és un bon moment, perquè ha d'anul·lar les fitxes de tots els terrícoles ressuscitats... Tot això el mantindrà ocupat una bona temporada."

"D’acord...", digué en Vegeku mentre pensava en la petició que li havia fet abans de vèncer el monstre."

"I ara, ho hem de celebrar, nois! Heu salvat la Terra! Per què esteu moixos? Destapeu el cava!"

Darrere d’en Kaito, en Bombolla i en Gregory vestien barrets de festa i van encendre uns focs artificials. En Kaito tenia raó; havien vençut a l’enemic més temible de l’univers, aleshores per què estaven deprimits? Una vegada va finalitzar la connexió amb en Kaito, començaren a parlar i a riure entre ells, feliços que el calvari hagués arribat a la seva fi, i semblava que havien oblidat l’incident que havia entristit a tothom. La Videl la més curiosa i la més atrevida del grup, mantenia una conversa amb en Vegeku, fet que no incomodava a aquest.

"Com et sents, ara? Com si tinguessis un dimoni i un àngel a les teves espatlles, igual que als dibuixos animats?"

"No exactament", digué somrient en Vegeku imaginant-se un Goku en miniatura amb una aurèola i dues ales a la seva espatlla dreta i un Vegeta en miniatura amb banyes i una cua amb forma de forca a la seva espatlla esquerra.

Va fer una breu pausa i explicà:

"De fet, només tinc una consciència i una sola veu al meu cap. La fusió suposa una unió real entre el cos i l’esperit. És a dir, les dues persones que érem abans han emergit en una de sola: jo. No tinc gairebé res a veure ni amb en Goku ni amb en Vegeta. Sóc una combinació dels seus caràcters i dels seus trets físics, i més tenint en compte que eren dues persones totalment oposades. Posseeixo els records de tots dos i ho sé absolutament tot dels seus passats, però això no treu que tan sols sigui jo mateix."

"És molt complex tot plegat...", digué la Videl posant-se les mans al cap.

"Ho sé."

"I què faràs amb les Senyores Son i Brief? D'acord, ets una sola persona, però cadascú tenia la seva dona."

Amb aquesta pregunta, la Videl posà el dit a la ferida. Què faria? Viuria amb les dues? Ni parlar-ne! Era molt complicat... Però com faria la seva elecció? Pensava que es sentiria més atret cap a la Chichi, però la repulsió natural d'en Vegeta cap a aquella histèrica dona de la casa i l’amor inesperat d’aquell últim vers la seva dona, feia equilibrar la balança. Això, juntament amb els valors d’en Goku de 'no enganyar a la seva dona' i 'la Bulma és la meva amiga i no la vull tocar' feien que l’elecció fos difícil. En resum, en Vegeku estava totalment perdut. Es gratà pensativament el cap, com de vegades feia en Goku i digué:

"Saps una cosa? Encara no hi he pensat. No sé què faré..."

Semblava que estigués tan perdut que la Videl exclamà:

"Que potser he tocat un tema delicat? Em sap molt de greu!"

"No pateixis! Tard o d'hora hi havia de pensar..."

Va reflexionar interiorment sobre aquella pregunta. No havia de desestabilitzar-se, encara que només feia dues hores que havia nascut... Tractà d’analitzar els sentiments d’ambdues parts que el formaven. Respecte a en Goku, s’estimava molt la seva esposa i adorava la seva millor amiga. En Vegeta era qui complicava el debat intern. També s'estimava amb bogeria la seva dona, però sentia una mena de repulsió cap a la Chichi, la qual considerava una dona ximpleta que només servia per ocupar-se de la casa. Per tal de satisfer la seva part 'vegetesca', havia de quedar-se amb la Bulma, però per culpa de la moralitat i la fidelitat d’en Goku, tenia un embolic al cap només de pensar que coneixeria més a fons, íntimament parlant, a la Bulma. Teòricament, els dos estaven en contra d’una relació amb tan sols una de les dues dones. En Vegeku mirà a la Chichi. Tenia una mirada amistosa, somrient, gentil... Llavors mirà a la Bulma. La de la Bulma era dinàmica, divertida, tendre... De vegades tenia molt mal caràcter, però no més que la Chichi.

"Aleshores, ja ho has decidit? ", preguntà la Videl, interessada en el seu debat intern.

"Sí..."

"Digues!", reclamà la jove, amb moltes ganes de saber-ho.

"Jo...", dubtà en Vegeku abans de pensar quina explicació podia donar-li. "Em sento més atret per la Bulma."

"Això significa que en Vegeta s'estimava més a la seva dona que no pas en Goku?", preguntà la Videl decebuda.

No se'n sabia avenir. Després d’haver sentit com era de bon jan en Goku, pensà que en Vegeku es decantaria per la Chichi, però... Així era la vida!

"No, no és això!", digué en Vegeku precipitadament.. "Els sentiments de cadascun de nosaltres cap a les dues dones es tenen en compte!"

"Així doncs, l’odi d’en Vegeta envers la Chichi és superior a l’amor d’en Goku cap a la seva dona?"

"No. En Goku també és el millor amic de la Bulma, per tant..."

En Vegeku sospirà davant de la dificultat d’haver d’explicar els seus sentiments. Com es podria descriure allò que la barreja Goku-Vegeta havia generat sense entrar directament en conflictes de parella?

El bon humor va aconseguir esborrar tota senyal de dolor als cors tot i la doble pèrdua que havien hagut de patir per tal d'endur-se la victòria. En Goku, el qual es pensaven que per fi havia tornat, i en Vegeta, que va acabar essent apreciat malgrat el seu caràcter especial, s'havien esfumat alhora... Ara tenien a en Vegeku, el qual els més optimistes el descrivien com un "2x1". Els més sensibles a aquestes pèrdues eren en Trunks, que amb prou feines havia rebut amor paternal, la Bulma, que havia descobert uns sentiments molt més forts del que ella es pensava, la Chichi, que havia pensat preparar els plats preferits del seu marit per la seva gran tornada, i en Gohan, que malgrat estar habituat a les absències del seu pare, tenia l'esperança de gaudir d'ell durant més de 4 anys, el temps màxim que havia estat amb ell.

Una vegada el malestar s'havia esvaït, en Vegeku es va unir al grup. Aquells que parlaren amb ell foren les persones que menys coneixien a en Goku i a en Vegeta, com ara l'A-18 (encara que ella apreciava molt a en Vegeta perquè tenia una certa afinitat amb ell gràcies als seus caràcters), la Videl i en Satan. Alguns com en Krilin, en Dende i en Goten tractaven de fer veure que no passava res, però la família més propera encara no es feia a la idea d'aquesta unió. Era impensable que en Goku i en Vegeta s'haguessin unit en un sol ésser! Un d'ells era la persona més amistosa que es podria conèixer mai, mentre que l'altre era l'estoïcisme personificat! Era totalment antinatural!

"Vindràs a viure amb nosaltres?", demanà en Goten.

En Vegeku es quedà en blanc.

"És clar que no!", replicà en Trunks. "Vindrà a viure a casa meva!"

"Però ell és el meu pare!", exclamà enfurismat en Goten.

"Em pertany més a mi que no pas a tu!", contestà el fill d'en Vegeta. "El teu pare era mort! Ets a la mateixa situació que abans!"

El petitó del cabell fosc va esbufegar.

"No ploris!", digué en Trunks, molest.

"Però... era feliç de poder tenir un pare...", balbucejà el noi a punt de trencar a plorar.

"I jo estic perdent el meu! Me'l penses prendre tan sols per caprici?", grunyí en Trunks.

"Ja n'hi ha prou, nois!", intervingué la Bulma. "Trunks, et prohibeixo que parlis d'aquesta manera! No veus que fereixes a en Goten?"

"Per què em fas responsable de tot plegat? No és culpa meva si el pare és..."

Va aturar-se perquè va percebre que no podria parlar més sense que la veu no li tremolés. La Bulma sospirà profundament. El bon ambient havia substituït la situació tensa inicial, però aquells nens ho estaven esguerrant tot. Per altra banda, no afrontar el problema no era la solució idònia. Amb la mirada, la Bulma digué a en Vegeku: 'ja en parlarem'. Ell va assentir amb el cap.

Unes hores després, va arribar l'hora dels adéus...

"Adéu a tothom!", digué en Krilin enlairant-se juntament amb la seva dona i portant la seva filla en braços.

"A reveure!", digueren en Satan i la Videl marxant en una càpsula.

"Una cosa...", digué en Cor Petit a en Vegeku, que va haver de trobar-se cara a cara amb aquells que volia evitar a tota costa. "Voldria que m'ensenyessis la quantitat de poder que has hagut d'utilitzar per destruir en Bu... podries incrementar la teva energia per fer-me una demostració?

"Em... d'acord", digué en Vegeku una mica distret.

"Un moment!", exclamà en Gohan. "Vull lluitar contra tu!"

En Cor Petit mirà estranyat a en Gohan. No era d'aquells que acostumava a lluitar, i menys sense cap mena de motiu! Els ulls del jove mostraven una forta determinació i un desig impetuós de comprovar fins a quin punt el seu pare havia canviat durant aquella aventura. El Namekià va seure, assentint:

"Com vulguis."

El petit grup es va allunyar per tal de seguir l'espectacle. Tal i com havia après del seu pare, en Gohan va adoptar una posició de combat. En Vegeku no es va moure gens ni mica.

"Vine! Ataca'm!", va dir provocativament.

Veure un rostre semblant al del seu pare amb el somriure arrogant d'en Vegeta va fer enrabiar a en Gohan, que, de sobte, va abalançar-se sobre en Vegeku. Cridant, va tractar d'etzibar-li un cop de puny amb tota la seva força, però el seu rival el va aturar amb facilitat. Aleshores, va encadenar una sèrie de puntades de peu i cops de puny que no van tocar el seu objectiu. En Vegeku eludia qualsevol temptativa d'en Gohan amb el mínim esforç. En Gohan s'enfurismà fins el punt de desplegar una aura blanca. Amb un ganxo va colpejar el ventre d'en Vegeku, que es va deixar entomar el cop. En Gohan somrigué, pensant que per fi havia aconseguit culminar un cop, però una mà va agafar el seu puny. En Vegeku va alçar la vista satisfet, i va projectar a en Gohan contra el terra, quedant esclafat al mateix temps.

"No és just!", cridà impotent el seu fill.

"Això és un combat!", replicà el seu adversari.

En Gohan, molest per veure aquella expressió d'arrogància en el rostre del seu adversari, es va aixecar, preparat per lluitar. El fet que en Vegeku encara estigués en estat normal, va ferir el seu orgull de guerrer.

"Transforma't!!!"

"No em fa falta", respongué simplement en Vegeku al mateix temps que li etzibava un cop de puny a la cara.

En Gohan va rodolar diversos metres pels aires. En Cot Petit, aparentment seriós, estava profundament impressionat per raó de la demostració del guerrer. En Gohan es dirigia de nou cap a en Vegeku, però una ona d'energia li va barrar el pas. Quan el fum es va dissipar, veié en Vegeku, amb un rictus de victòria als seus llavis i amb els braços creuats. En Gohan va caure en la més profunda confusió. No se'n sabia avenir que l'home que tenia al davant era el seu pare. No pas amb aquella aparença. Va baixar al terra i va calmar-se.

"Ja he comprovat allò que volia...", digué.

Tothom estava impressionat a causa de l'espectacle que havien presenciat. Els espectadors, incrèduls, es miraren els uns als altres, fins que en Dende es dirigí a en Vegeku:

"Abans de marxar, anirem a parlar amb l'Enma."

"D'acord!", digué en Vegeku que havia recuperat la seva mirada amistosa.

Va posar una mà a sobre de l'espatlla del jove Namekià i van desaparèixer...

I van arribar davant de l'Enma.

"Per culpa teva tinc el doble de feina!"

"Em sap greu", balbucejà en Vegeku gratant-se el cap.

"T'he fet venir per advertir-te que la Terra hauria d'haver seguit el seu curs natural. Tan sols pel fet de demanar ajuda al Planeta Namek, has infringit una llei universal."

"Em... em sap molt de greu... era una urgència."

"Que no es torni a repetir!"

"D'a... d'acord!"

En Vegeku es pensava que ja no hi tenia res més a fer allà, fins que va recordar la petició que havia formulat abans de matar a en Bu:

"D'això... pel que fa al meu desig..."

"Sí, l'he rebut abans."

"Voldria saber si..."

"Per què te l'hauria de concedir?"

En Vegeku restà perplex per raó d'aquella pregunta retòrica.

"Bé... després de tot el que he fet..."

"Tu?", demanà l'Enma, el qual, per primera vegada des que s'havia iniciat la conversa, va retirar la vista dels seus documents.

"Bé... Sí... Encara sóc..."

"No. Tu no ets en Son Goku."

"Però en Goku és una part de mi."

"Potser, però no ets ell. No oblidis que dins teu hi habita un dels grans homicides de l'univers. En Goku ha realitzat proeses increïbles, però en Vegeta ha massacrat molta més gent que no pas la salvada per en Goku. És més! A en Goku li hauria concedit, però a tu ni parlar-ne. Punt i final."

Decebut i enfadat, en Vegeku va acomiadar-se de l'Enma i va tornar amb en Dende. Van reaparèixer al palau de Déu, que encara tenia les seqüeles del seu recent combat. Llavors era hora d'enfrontar-se al seu pitjor adversari: la seva família.

Unes desenes de minuts més tard, el sol va començar a posar-se i era el moment de marxar, però amb qui se n'aniria? En Vegeku, que no era pas covard, va prendre la decisió de parlar amb totes dues dones sobre aquell tema tan complicat. Va fer una senyal a la Chichi i a la Bulma perquè s'apropessin. En Gohan va fer un intent d'aproximar-se, però en Vegeku li ordenà amb la mirada que es quedés al lloc on era. Un cop s'havien allunyat suficientment, la Bulma preguntà:

"Què passa?"

"Bé...", començà en Vegeku. "És una situació una mica complicada, però he hagut de reflexionar sobre el meu futur..."

"Sobre què?", digué la Chichi encara que ja deduïa la resposta.

"Sobre vosaltres. Els vostres dos marits són a dins meu... Per tant, he de fer alguna cosa respecte a vosaltres..."

La Bulma i la Chichi s'avergonyiren. Sabien que tard o d'hora s'haurien d'enfrontar a aquesta situació, però no tan aviat...

"Podries viure amb totes dues...", suggerí la Bulma.

En Vegeku arrufà les celles i creuà els braços com a símbol de reflexió. La Bulma se n'adonà que eren els mateixos tics que els d'en Vegeta.

"Crec que no és la solució més adequada... Encara que noto que tinc obligacions envers vosaltres dues... a dins meu hi habiten sentiments contradictoris. En primera instància, m'havia decantat per la Bulma", confessà amb franquesa en Vegeku.

La Chichi va fer una ganyota de sorpresa.

"Com pot ser?", exclamà.

"Bé, a dins meu es mesclen el sentiment d'amistat d'en Goku i l'amor d'en Vegeta. En canvi, cap a tu, sento amor i menyspreu alhora."

La Chichi semblava enfadada.

"El teu marit era un poca-solta!", cridà la Chichi a la Bulma. "Has vist quina consideració em tenia?"

"No em sorprèn gaire...", digué la Bulma amb un to neutral.

La Chichi grunyí.

"Vinga, calma...", intervingué en Vegeku.

"I què penses fer?", continuà la Bulma ignorant la còlera de la seva amiga.

"Viure amb tu, però de tant en tant visitar la Chichi... Al cap i a la fi, continuo essent el seu marit."

"Crec que hauries de viure amb les dues alhora", digué la Bulma.

"Com?"

"Bé, les nostres cases es troben molt allunyades entre si, i tenim cinc hores de diferència horària. A una hora determinada podries tele-transportar-te...", digué la Bulma.

"I digues; quan dormo?"

"Recordo perfectament que en Vegeta dormia ben poc. Tres hores al dia eren més que suficients per a ell. Fins i tot, quan s'entrenava a la sala de gravetat, es passava dies sense dormir."

"Però...", intervingué la Chichi, finalment calmada. "En Goku era un dormilega. Necessitava vuit hores com a mínim..."

"I tu?", preguntà la Bulma a en Vegeku.

"Doncs... no ho sé pas... encara no he dormit..."

"Ja ho comprovaràs aquesta nit", conclogué la Chichi amb un somriure.

"Amb qui et quedaràs, avui?"

En Vegeku s'ho va pensar. El seu estómac sense fons, heretat de dos Guerrers de l'Espai, va roncar. Un record olfactori li vingué al cap. Va pensar en un bistec de vedella, acompanyat de llegums, arròs bullit i algunes brotxetes de pollastre. En Goku reclamava la teca de la seva dona i en Vegeku no s'ho impediria pas. Aleshores digué amb un somriure un pèl enfavat:

"M'agradaria anar amb la Chichi. Estic afamat, i..."

La Bulma ja s'ho esperava. La Chichi era millor cuinera que ella i en Goku era un autèntic golafre. Així doncs, en Vegeku, que semblava haver heretat el caràcter d'en Vegeta, també tenia espurnes d'en Goku. La Chichi estava satisfeta. Sempre havia sabut que totes aquelles hores que havia invertit en la cuina preparant plats deliciosos li serien d'utilitat.

S'aproximà a en Vegeku i sense cap mena de preocupació va agafar-lo del braç, tal i com li feia a en Goku. Ella somrigué. Darrere d'ells, la Bulma s'havia quedat bocabadada. Tenia la sensació que la Chichi li estava prenent el seu marit.

Un cop arribaren, la Chichi va posar unes grans casseroles al foc. A en Vegeku se li queia la baba. Van parar taula i van menjar envoltats d'un ambient fantàstic, excepte en Gohan, que es sentia incòmode. Va arribar el moment d'anar a dormir. En Vegeku, que era un bon pare, va relatar-li una història a en Goten:

"Hi havia una vegada un príncep en un planeta remot", comença en to somiador.

"Com es deia el príncep?", preguntà el nen, fascinat.

"Emm... Vegeta."

En Gohan es va esgarrifar.

"El príncep posseïa un reialme immens, i aquest era habitat pels guerrers més forts de l'univers. El regne prosperava, ja que eren rics. Treballaven per compte d'un home amb molta influència i ells eren els seus servents de primera fila. Eren invencibles..."

"I què més?", s'impacientava en Goten.

"Un dia, el príncep va partir cap a una missió amb en Nappa, el seu subordinat, i en Raditz, un soldat força prometedor. Es pensava que quan tornés al seu planeta veuria la seva família i els seus amics, però..."

"Però què?", preguntà en Goten, incòmode per la tristesa percebuda en el seu nou pare.

"Però l'home pel qual treballava aquella gent era un tirà sense escrúpols. Sense previ avís, va destruir aquell planeta tan maco, exterminant tots els seus habitants amb excepció del príncep i els seus dos aliats..."

"Per què?"

La preguntà li va sortir de l'ànima a en Goten, que se'n penedia d'haver-la formulat al veure la barreja d'odi i de tristor que reflectia la cara del seu pare.

"Perquè tenia por d'aquella gent. Era molt poderós... i volia eradicar-los abans no s'unissin en una revolta contra ell."

Pensatiu, en Vegeku va fer una detenció. En Goten restava impacient i en Gohan va tenir una revelació. Realment, havia apreciat a en Vegeta els últims anys, però no fins el punt de voler tenir-lo com a pare... Finalment, va comprendre què l'havia turmentat dia i nit. En Vegeku cessà de somiar despert i va abraçar a en Goten.

"Bona nit, fill! Que somiïs amb els angelets!"

Va besar el front del seu fill petit. En Gohan va reviure una situació com aquella en què era amanyagat, deu anys abans. En Vegeku s'hi va apropar. En Gohan l'agafà, l'abraçà i li digué:

"Bona nit a tu també, pare. T'estimo!"

Dir que el seu pare s'havia sorprès gratament seria un autèntic eufemisme. Va somriure, feliç per aquell canvi d'actitud. En Gohan es va gitar de bon humor. Havia retrobat un pare en en Vegeku malgrat que tingués una part d'en Vegeta, qui també tenia les seves coses bones encara que restessin amagades. La fusió es sentí alliberada d'allò que el feia sentir incòmode. En Gohan es va proposar acceptar el seu pare amb tots els seus defectes i les seves virtuts encara que necessités temps per aconseguir-ho. I llavors s'adormí profundament.

Els teus comentaris sobre aquesta pàgina.

Carregant els comentaris...
[ct_CT]
EnglishFrançais日本語中文EspañolItalianoPortuguêsDeutschPolskiNederlandsTurcPortuguês Brasileiro
MagyarGalegoCatalàNorskРусскийRomâniaCroatianEuskeraLietuviškaiKoreanБългарскиעִבְרִית
SvenskaΕλληνικάSuomeksiEspañol Latinoاللغة العربيةFilipinoLatineDanskCorsu