PART 33: EL LLEGAT D'EN VEGEKU

Capítol 162

Traduït per Skywalker

La tensió era palpable entre els presents a les ruïnes de l'estadi interuniversal. El poderós Vegeku de l'Univers 16 encara estava immòbil a terra per la màgia desconeguda d'en Gast de l'Univers 7, que era darrere seu.

Davant d'en Vegeku, la Son Bra estava asseguda a terra, coberta de sang, pols i llàgrimes. Entre ells, en Son Goku i en Vegeta de l'Univers 18 estaven drets, assegurant-se de protegir l'adolescent de la fúria assassina del seu pare.

Al seu voltant, tots els altres participants s'havien reunit, com un jurat en un judici. En Vegeku no es calmaria fins que no es dictés una sentència contra les accions de la seva filla. Així que havien acordat trobar una solució a aquest conflicte inútil.

—Estic d'acord amb en Son Goku —va dir primer en Trunks de l'Univers 12.— És aquell canalla d'en Babidi qui ha subjugat tots els éssers impurs a la seva voluntat. Fins i tot la escòria com en Freezer i en Kakarot van obeir les seves ordres. Per no parlar de tots els espectadors que es van girar contra els altres; dubto que actuessin per voluntat pròpia. Per què la Son Bra hauria de ser diferent?

—No has escoltat el que he dit? —va respondre en Vegeku.— Ja s'ha enfrontat a màgies més poderoses que aquesta, i sap com gestionar-les! L'única manera de ser subjugada per en Babidi al seu nivell és deixar-lo fer, i coneixent-la, això no em sorprendria!

—I per què el deixaria fer? —va preguntar en Son Goku.— Has comparat la teva filla amb en Broly, però coneixes aquest monstre tan bé com nosaltres, com pots dir això d'ella? Què va passar a casa vostra que t'ha fet plantejar-te matar-la així com així?

En sentir aquestes paraules, en Vegeku i els altres membres vius de l'Univers 16 van recordar l'última catàstrofe de la Son Bra...

Univers 16, any 790, palau d'en Dende a la Terra.

Després d'un breu moment durant el qual el cel del planeta s'havia tornat completament negre, va tornar al seu to blau habitual. Una llum brillant va esclatar sobre el palau diví, dispersant-se en set raigs de llum cap a la superfície.

De genolls, plorant amargament, la Son Bra va evitar trobar la mirada furiosa del seu pare, que s'alçava sobre ella. A prop hi havia en Dende, en Gohan, la Bulma, la Chichi, en Trunks i en Son Goten, que acabava de ser ressuscitat després de ser assassinat accidentalment per la seva germana petita durant la seva última escapada.

—Estàs bé, Goten? —va preguntar la Chichi amb certa ansietat, llançant-se als seus braços.

—Eh, tot està bé, mare, no t'espantis —va dir en Goten amb un somriure lleu.— Ha sigut estrany estar en aquell camí enmig dels núvols, però tenia bona companyia.

Va picar-li l'ullet al seu company, que li va somriure. En Son Goten havia mort juntament amb aquells guerrers galàctics que la Son Bra havia matat en el seu excés. Sens dubte, aquests enemics, condemnats a aparèixer com a núvols flotants, havien divertit el jove Guerrer de l'Espai, encantat amb el seu destí.

Tanmateix, els dos joves van perdre ràpidament el somriure quan van veure la Bulma i en Vegeku al costat de la nena, que estava completament petrificada. Els dos pares semblaven estar discutint amargament.

—Ehm... Em podeu dir què ha passat? —va preguntar en Goten.

—Com t'ho explico... —va dir en Trunks vacil·lant.— La Son Bra ha arribat al segon nivell.

—Ei, això és fantàstic! És per això que la teva mare i el teu pare es criden?

—Recordes quan la Son Bra es va transformar en Superguerrer per primera vegada?

En Goten estava a punt de respondre quan es va adonar de la insinuació del seu amic i va callar.

—Exactament —va continuar en Trunks.— Va destruir els enemics quan es va transformar. I també a tu, i a tot un sistema solar. Milions d'éssers van morir. El Drac Sheron ha trigat uns minuts a posar-ho tot a lloc.

—Em va matar ella? —va repetir en Goten, commocionat.

—Sí, va perdre completament els estreps. Pitjor que la primera vegada. Va atacar deliberadament el planeta del costat, i a tu també. És molt greu.

—Ja ho veig, la Bra rebrà una bona reprimenda —va dir en Goten amb amargor.— No m'agrada la idea que em mati, això segur, però si va perdre el control al nivell u, hauríem d'haver sabut que el segon també seria un problema. Farem com l'última vegada i li ensenyarem a controlar-se.

—No n'estic tan segur aquesta vegada... —va respondre en Trunks.

Abans que en Goten pogués preguntar-li per què, va sentir la veu de la Bulma pujar a un nivell que poques vegades assolia, ni tan sols ella.

—...MATAR LA NOSTRA FILLA? Què et passa pel cap?! Sé que ha fet una cosa increïblement estúpida, però cap pare en el seu seny diria això a una noia tan jove, sobretot si és seva!

—No estem parlant d'educació! —va espetar en Vegeku.— La primera vegada, en Gohan i jo ho podíem gestionar sense cap problema. Però ara estem parlant de seguretat galàctica! Si no aprèn a controlar-se aviat, no tindré cap altra opció. Què esperes que faci per fer-li entendre que és millor que m'escolti?

—Pregunta-li a en Gohan, potser? —va dir la Bulma, furiosa.— Ja l'ha calmat diverses vegades, i sense posar-se tan nerviós com tu! I certament no amb amenaces com aquesta! En Sheron ha arreglat el dany. Crec que ha entès el seu error amb el càstig que li acabes de donar, però no pots anar tan lluny, Vegeku!

—Tant li fa! No té ni idea del dany que pot causar! Creus que se sentia culpable per totes aquelles morts, per en Goten? Ha d'aprendre que si no s'esforça, si no entén el valor de la vida, li ho ensenyaré de la manera difícil, i a la meva manera!

—Para! —va cridar la Chichi, corrent cap a ells, seguida d'en Son Gohan.

Mentre el seu fill es posicionava al costat de la Son Bra, ella es va posar davant d'en Vegeku i li va posar el dit índex al pit.

—Entenem que ha fet una cosa increïblement estúpida —va dir furiosament.— Creu-me, però ja n'hi ha prou! Estic enfadada amb ella per haver matat al nostre fill, i està bé castigar-la per això, creu-me. Però dir que la mataràs, no ho acceptaré, i la Bulma tampoc. No és una bona idea, mai ho serà!

—I si es converteix en la major amenaça de l'univers, què se suposa que he de fer, dir-t'ho? —va insistir en Vegeku.— Donar-li una bufetada i dir-li que està malament haver massacrat milers de milions de persones? No, vaig prometre als Déus Neptú que vetllaria per l'univers, i la Son Bra ha demostrat que pot ser un perill potencial. O bé es posa en el camí correcte ara mateix, o faré el que calgui fer.

—I et fas dir pare? —va replicar la Chichi.— En Son Goku mai hauria dit una cosa tan horrible. I estic segur que en Vegeta tampoc, encara que no fos exactament un àngel.

—Jo no soc com ells —va grunyir en Vegeku.— I els seus fills no són uns psicòpates en potència. La Bra és la meva filla, i és la meva responsabilitat assegurar-me que no amenaci ningú.

La Bulma el va mirar fixament, amb llàgrimes als ulls, incapaç de pronunciar ni una paraula, mentre la Chichi continuava arengant-lo furiosament. Mentrestant, en Trunks i en Goten romanien impassibles, horroritzats per l'actitud d'en Vegeku. Els seus pares mai els haurien amenaçat. El mateix Vegeta s'havia sacrificat contra el Monstre Bu per salvar la seva família. Era realment dins d'aquest personatge que afirmava ser capaç de matar la seva pròpia filla?

La Son Bra va quedar atrapada en la tempesta d'aquesta acalorada discussió. Va entendre que havia causat una catàstrofe, però va quedar traumatitzada pel que considerava la reacció exagerada del seu pare. Tot el que havia sentit era que ell volia desfer-se d'ella per por que es tornés massa poderosa. Tot i això, havia matat els enemics; no era aquest l'objectiu de la missió? Per què no l'havia felicitat per haver arribat a un nou nivell? Les Boles de Drac eren allà per arreglar-ho tot en cas d'un contratemps, així que per què enfadar-se tant? En Goten havia tornat a la vida; tot estava bé, oi?

Amb prou feines sentia la mà d'en Son Gohan a la seva espatlla, comprensiu i intentant consolar-la. Tot i que el Guerrer de l'Espai també sentia que havia anat massa lluny, no la podia culpar. Al cap i a la fi, ell mateix havia causat la mort d'en Goku per la seva arrogància quan va arribar al segon nivell. La Bra experimentava la mateixa culpa, i era una dura lliçó que sens dubte li serviria de molt. Però veia la jove completament commocionada, i hauria de redoblar els seus esforços per evitar que perdés el control després de l'esclat violent d'en Vegeku. Tenia raó: ja no s'assemblava gens a en Goku...

—Sempre li he donat segones oportunitats —va respondre en Vegeku a en Goku.— Va matar en Goten al nostre univers. Va destruir un món habitat per centenars de milers de persones. Va deixar que el seu immens poder la controlés en nombroses ocasions. I, tot i això, sempre la perdonàvem i fèiem tot el possible per controlar-la. Però mira la nova massacre que acabava de cometre! Quina altra solució tinc? Digues!

En Goku no va respondre, però no estava d'acord amb el raonament d'en Vegeku. Encara que la Son Bra hagués matat els Cor Petit, en Gohan i moltes persones innocents, no la podia veure com a culpable. Quan va mirar l'adolescent, només va veure una víctima de la traïció d'en Babidi. Però el que el va sorprendre encara més va ser l'expressió d'en Vegeta.

Ja hem tractat amb la màgia d'en Babidi al nostre món —va dir enfadat el Kaitoxin del Sud.— El seu pare, en Bibidi, era un expert en màgia fosca. Aquell canalla va corrompre molts mortals per vessar sang per tot l'univers. En aquell moment vam coincidir que els seus esclaus eren simplement peons que havia subjugat per la força. La seva màgia era prou poderosa per sotmetre ànimes impures o torturades. Tot i que la Son Bra ha comés actes atroços i mereix un càstig, crec que el veritable culpable no és altre que aquell infame bruixot. Només ell mereix la pena de mort.

La majoria del públic va respirar alleujat. Si un ésser diví pronunciés un veredicte així, segurament seria escoltat.

Però altres no hi estaven d'acord.

—Ens costa pronunciar un judici —va declarar l'Eleim de l'Univers 19 amargament.— No estem familiaritzats amb aquests trucs de bruixeria o contes de màgia. Pensar que un dels nostres ha estat manipulat... Però segons els records compartits per en Bu, en Naurb semblava haver conservat part de la seva personalitat. Si els esclaus d'en Babidi es queden amb una part d'ells mateixos, aleshores la Son Bra potser és capaç d'expressar crueltat en circumstàncies normals. I està clar que ha de respondre pels seus actes davant nostre, pels assassinats de la Phipsil i d'en Nedwook.

La Son Bra mirava fixament a terra davant seu, aliena a tota aquesta conversa. Estava tan consumida per la culpa i la vergonya que començava a considerar seriosament que mai no hauria d'haver nascut. Tota la seva vida, no havia fet res més que causar problemes a la seva família, especialment al seu pare. Tenia raó; era un monstre sense cor. Mai s'havia penedit d'haver matat en Son Goten, així com milers de persones innocents durant la seva joventut. Tots aquests sentiments, tots aquests anys de penediment, ara s'estaven esfondrant sobre ella. En Babidi ho havia provocat tot per convertir-la en la seva joguina exclusiva.

I ara que havia desencadenat les emocions reprimides de la Son Bra, només desitjava una cosa: morir per sempre, perquè era la seva única veritable llibertat. I l'única manera d'expiar-ho tot.

—Si em permeteu... —va començar en Bu de l'Univers 4.

—Calla —va dir en Vegetto.— No és cosa teva!

—Al contrari, soc perfectament capaç de donar-te la meva perspectiva —va xiuxiuejar en Bu entre dents.— Tinc un ampli coneixement de màgia, i la d'en Babidi no n'és una excepció. Utilitza els desitjos més profunds i foscos de la gent, les seves emocions més negatives, els seus penediments, la seva mateixa maldat, per convertir-los a la seva causa. Capgira la seva moral, les seves percepcions. L'amic es converteix en enemic, l'afecte es converteix en odi, el sofriment es converteix en força. En Babidi és un expert en la matèria, se li ha de concedir.

—Només estàs reafirmant el que dic —va interrompre en Vegeku amargament.— Aquesta era l'oportunitat perfecta perquè ella desfermés tota la seva frustració acumulada. Un objectiu de somni per a la teva bestiola d'antic mestre!

—Només et dono els fets, fes-ne el que vulguis —va dir en Bu amb menyspreu abans de deixar la discussió.

—Sembla rellevant escoltar la defensa de la Son Bra —va interrompre l'A-16 de l'Univers 12.

Va mirar al seu voltant amb cara de desesperació. Estava desesperada i només volia que tot s'acabés, que s'acabés ella mateixa.

—No tinc res a dir —va dir amb la veu trencada.— Sí, tot és culpa meva. Vaig matar en Cor Petit, en Gohan, vaig matar els vostres amics... No em mereixo la vostra clemència. Deixeu que en Vegeku em mati, acabem amb això.

—Ja ho teniu, ho admet! —va exclamar en Vegeku.— Deixa'm-ho fer, ara. És responsabilitat meva.

—Per matar la teva filla? —va dir en Gast, estrenyent la seva subjecció psíquica sobre ell.— El debat està lluny d'acabar. Què et dóna dret a matar la teva filla? Per què t'hauríem de donar via lliure? Ja s'ha vessat prou sang; no permetré que un pare cometi un acte així davant dels meus ulls.

—No actuo com a pare, sinó com a protector del meu món i de les futures víctimes de la seva bogeria —va grunyir en Vegeku.— Tan difícil és d'entendre?

—Vegeku, tothom té dret a la redempció —va respondre en Gast amb severitat.— Això és especialment cert per a la teva pròpia carn i sang. Com a pare, l'has de guiar i salvar, no assassinar-la. Te'n penediràs la resta de la teva vida. Mai no et podràs perdonar a tu mateix.

—Et prohibeixo que em donis cap lliçó, namekià, no en tens ni idea! Si la Son Bra va sucumbir a la influència d'aquell bruixot, va ser per pur egoisme; és la prova dels seus pensaments foscos! No es podia controlar, i sabia quin seria el seu càstig si tornava a passar!

—Evidentment tu no estàs en condicions de dir-ho això —va dir en Vegeta de l'Univers 18 amb menyspreu.— Tu i jo som uns sants? Cal que et recordi que ens vam sotmetre a la mateixa màgia? Que ens vam convertir voluntàriament en els seus esclaus, per satisfer, com has dit... el nostre pur egoisme?

En Vegeku va fer una ganyota de disgust quan la Son Bra va sortir del seu estat catatònic en sentir les seves paraules.

—El pare... El pare es va sotmetre a en Babidi per voluntat pròpia? —va balbucejar.

—Això és completament irrellevant! —va espetar en Vegeku.— Jo... Sabíem perfectament a què ens enfrontàvem; teníem control sobre la nostra voluntat!

—Tot i això, és la mateixa situació —va replicar en Vegeta.— Ho vam fer pel poder, únicament per enfrontar-nos a en Son Goku, amb el risc d'alliberar el Monstre Bu. I això és exactament el que va passar. Fins i tot vam matar desenes de persones innocents per aquest propòsit. Hem comès actes molt més horribles que això, ho vam fer voluntàriament, i tot i així ens van perdonar. Probablement no ho saps, ja que no va passar al teu univers, però l'Enma em va permetre ressuscitar malgrat els meus crims. Així que no et permetré fer mal a la teva filla quan vam cometre coses molt pitjors.

—Calla! No vull sentir la història del teu univers! Hem seguit camins separats. No ets més que un record a la meva ment. Ja no soc tu, ni tampoc soc en Son Goku! I la meva filla és el meu problema, només meu!

—No.

En Gotrunks va fer un pas endavant, mirant enfadat al seu pare. En Goten de l'Univers 16 parlava a través d'ell.

—Ja sé de què es tracta. La Son Bra és un cap de trons i mai havia estat capaç de controlar el segon nivell. El nostre pare havia promès protegir l'univers, contra ella si calia. De l'única manera que sap... matant-la. Però no pots jutjar per tu mateix si la Son Bra ha creuat la línia vermella. I si esdevé una enemiga, és responsabilitat de tots nosaltres, i si és per causa de màgia, també tenim tècniques màgiques per fer-ne front. Ja n'havíem parlat. Deixa de creure que estàs sol, pare!

A ell se li va unir en Trunks de l'univers 16, que va lliurar en Goten de l'univers 18 a l'Ub.

—Així és, pare —va dir.— Si la Bra es convertís en el nostre enemic, seria tot responsabilitat nostra. I si és degut a processos màgics, tenim mitjans màgics per afrontar-los. Ja n'hem parlat. Si matessis la Bra ara, no esperis que la mare et rebi amb els braços oberts. Ni jo. Deixa de pensar que estàs sol!

—Ximple! —va dir en Vegeku.— Ella ha venut l'ànima a en Babidi! Ha comès actes d'una crueltat sense precedents! I creieu que no ha traspassat la línia vermella? Ja has oblidat que a tu també t'ha enviat a l'Altre Món, Goten?

—No ho he oblidat —va respondre en Gotrunks.— Pel que em van dir, vas ser tu qui va vendre l'ànima a en Babidi. Tu vas voler el seu control, per això no el vas obeir. Tanmateix, la Bra ha estat controlada per sorpresa. Ella era la seva serventa, igual que els altres. Però la Bra no ets tu, pare. No té el teu orgull ni la teva experiència; encara és una noia jove que està aprenent. Té els seus defectes, però com a germà seu, puc dir sense dubtar que mai ens hauria traït per obeir un bastard com en Babidi —va assenyalar la Son Bra.— Vas amenaçar de matar-la, i tot i així va créixer tractant-nos com a escombraries. Orgullosa de ser una Guerrera de l'Espai, pretensiosa i molesta fins a la medul·la. És cert, era una nena insuportable, i ho és ara que és una adolescent. Però continua sent la nostra germaneta. La vam veure créixer, hem viscut amb ella. I et puc assegurar que, tot i que pot ser horrible i de vegades perd els estreps, no és una mala persona en el fons. En Son Gohan em va dir que ell també va perdre els estreps quan es va transformar en Superguerrer de nivell 2. No creus que podem donar-li a la Son Bra el benefici del dubte?

La Son Bra va mirar els seus germans amb incredulitat. Els havia arrossegat pel fang tota la vida, i encara la defensaven? No es mereixia el seu afecte, i molt menys el seu perdó.

—La Bra no té empatia —va respondre en Vegeku, posant-se més nerviós.— Fins ara no ha sentit cap remordiment pels seus actes. Esperes que cregui en aquest canvi miraculós i es penedeixi de res, com va fer en Gohan en aquell moment? No estàs en posició de donar-me una lliçó quan no fas absolutament res per ajudar-me. Fa molt de temps que et van superar. Si la Bra tornés a tornar-se boja, seria l'únic que podria fer alguna cosa!

—És cert que confiem molt en tu, pare, no ho negaré —va respondre en Gotrunks.— Quan he vist el combat que l'altre Son Goten va lliurar per protegir la seva família, me n'adono que jo també hauria de fer-me més fort. Depenem massa de tu. En Son Gohan ja no vol lluitar. Jo tampoc. Per això tu i la Bra lidereu les batalles. Però ara em suggereixes que m'entreni per poder... derrotar la meva germana? I si et superés i em tornés boig, la Son Bra hauria d'entrenar per derrotar-me? És una escalada interminable! Preparar-se contra una possible amenaça, ho entenc. Però entrenar per lluitar fins a la mort contra la gent que estimo, per si de cas? Això no és un pla.

Va mirar en Trunks, que va assentir amb el cap. El remordiment de la Son Bra es va intensificar i va sentir que es fonia en un torrent de llàgrimes una vegada més. Va ser llavors quan la Bra de l'Univers 18 va parlar.

—I la Bra ha trencat l'encanteri tota sola. Ho vaig veure amb els meus propis ulls; ara sap què és important. A partir d'ara es pot fer càrrec d'ella mateixa. A més... Ara domina perfectament el segon nivell.

En Vegeku va observar la seva filla de prop i va haver d'admetre que havia reaccionat admirablement quan l'havia atacat. Simplement s'havia defensat; no hi havia cap excés, cap espurna de bogeria als seus ulls. Tanmateix, l'havia decebut massa sovint perquè acceptés aquesta transformació miraculosa.

—Pare... —va sostenir la seva mirada plena de llàgrimes, tot i que havia recuperat la compostura.— De debò creus que em vaig deixar dominar per en Babidi expressament? —va preguntar ella.— Quina opinió més lamentable tens de mi...

—Doncs explica-m'ho, Bra —va grunyir en Vegeku.— Com has aconseguit sucumbir a la seva influència? Et vaig entrenar per resistir màgia com aquesta; comptava amb tu per ser capaç de gestionar aquest tipus de situacions. No t'estranyi que estigui pensant el pitjor, quan t'he preparat per a aquest moment tota la teva vida!

—Van ser les veus...

—Ah! És aquesta la teva excusa? Les veus? Quines veus? —va espetar en Vegeku.

—Tots aquells crits d'horror, milers de persones cridant de por, vaig sentir el seu dolor, el seu patiment! —va cridar la Son Bra.— Els vaig sentir mentre dormia, no ho vaig poder suportar més, i va ser llavors quan vaig sentir... la màgia d'en Babidi...

Tothom va callar mentre la noia explicava. En Vegeku la mirava fixament, amb una expressió indesxifrable.

—Ja ho veig... —va dir en Gast.— Aquells eren els crits d'en Hatchiyack, el monstre que vaig derrotar en la meva lluita. Et feien sentir tot el dolor de les teves víctimes i de les persones que han patit al llarg de la teva vida. Això és la prova que no ets un monstre, jove Saiyana. Sents el patiment dels altres.

—Però... no tinc cap excusa! —es va queixar la Son Bra.— Mai hauria matat en Gohan, i tot i així ho vaig fer. Era feble davant d'en Babidi; mai hauria d'haver passat!

—Una vegada més, si em permeteu... —va riure en Bu.— En Vegeku també es va posar de genolls quan aquell monstre va començar a cridar. Se suposa que és el més fort de tots els universos, oi? Així que posa les coses en perspectiva, nena.

—El pare també? —va xisclar la Son Bra.

En Vegeku va començar a gemegar encara més fort. Se sentia patètic, exposat per tots aquells miserables que s'atrevien a mirar-lo per sobre, l'heroi del seu univers, i fins i tot de tota l'existència!

—Ho entens, Vegeku? —va continuar en Gast.— Qualsevol persona hauria estat trencat per la màgia d'en Babidi en aquestes circumstàncies. Ningú és perfecte. Ni tu, ni la teva filla. No pots esperar que tingui tanta voluntat com tu. Vegeku, un pare hauria de creure en els seus fills. Hauria d'intentar salvar-los, no matar-los.

—Calla! —va cridar en Vegeku, tremolant.— No permetré que em jutgeu!

—I per què no? —va replicar en Gotrunks.— I per què no? Ho decideixes tot pel teu compte i tot i així t'equivoques i t'enfades. Ets molt fal·lible i irascible. Si avui la Son Bra se n'ha sortit, no ha estat pas gràcies a tu. Ha aconseguit superar la seva crisi sense la teva ajuda i sense que l'hagis de matar.

—Torna-ho a dir això —va dir en Vegeku tensat i mirant en Gotrunks amb odi.

—D'això és del que parlo, pare —va continuar en Gotrunks.— Tens la metxa curta, no tens paciència. Mai has demostrat penediment per cap dels teus actes passats. A vegades ens preguntem si no serà de tu, que haurem de protegir l'univers algun dia... Mai has intentat resoldre un problema si no ha sigut per la força. Si alguna cosa està fora del teu control, simplement fuges i deixes que els altres se n'ocupin. Qui va cuidar de la Bra quan es va transformar la primera vegada? On eres quan vas ser desqualificat del torneig i en Bu va aprofitar la situació per causar estralls? Sé que la teva ràbia et pot superar, pare, però has d'entendre que sovint en paguem el preu. Et queixes que la Son Bra no té autocontrol, però tu mateix no ets un exemple de perfecció!

—Tu... —va dir en Vegeku, gesticulant salvatgement.

—Sovint t'hem vist enfadar-te, pare... —va afegir en Trunks de l'univers 16.— T'encanta culpar els altres, però mai et podem dir ni una paraula.

—Perquè no faig res malament.

—I avui? —va assenyalar en Gotrunks.— Cap delicte per a en Vegeku, de fet. Però critiques la Bra per no mostrar cap remordiment pels seus errors. Quants crims vas cometre com a Vegeta? Quantes civilitzacions senceres vas destruir, que mai van ser salvades per les Boles de Drac? No, tu tampoc has mostrat mai el més mínim remordiment per res, ni tan sols per les teves accions passades. Tens tanta sang a les mans com la Son Bra, si no més.

—No soc en Vegeta!

—Crec que sí —va dir en Vegeta.

En Gotrunks es va girar ràpidament, preguntant-se si s'acabava de fer enemic del veritable Vegeta. Però li somreia.

—No ets el primer que ho diu —va continuar.— La Bulma m'ho ha esmentat més d'una vegada. Mai va acceptar la meva explicació. En Vegeku i jo no ens penedim de les nostres accions passades. Vam fer la nostra feina, això és tot.

Alguns membres del públic es van horroritzar pel que acabaven de sentir.

—El que en Vegeku odia aquí no és que la Son Bra matés gent dèbil, sinó que els matés sense voler.

—Ve... Vegeta! —va cridar en Son Goku.— No em diguis que tornaries a actuar tan malament així com així! Sé que has canviat.

—No t'amoïnis, Goku —va dir en Vegeta, emfatitzant l'ús del seu nom, que efectivament era "Goku", i no "Kakarot".— El que em va impulsar a ser cruel en aquell moment va ser la meva major debilitat. Aquella necessitat d'aixafar els altres a tota costa... Ja no tinc aquesta necessitat. Quant a aquest Vegeku que jeu aquí, no ho sé.

En Vegeku "caigut" va serrar les dents i va reprimir un rugit de ràbia. Aquelles paraules meticulosament escollides, dissenyades per enfurir-lo, el van colpejar exactament com pretenia.

S'equivocava! Podria aixafar aquest Vegeta amb un sol dit! Aquella patètica excusa per a un ésser humà! S'equivocava... oi?

—Ho hem d'admetre —va afegir en Trunks, amb aspecte avergonyit.— De vegades ens preguntem si no seràs tu de qui haurem de protegir l'univers algun dia...

En Vegeku no va poder respondre, atordit pel que acabava de sentir.

Va començar a pensar en les paraules que en Mori, el líder namekià, li havia dit fa molt de temps.

—Per què la teva filla ha de destruir l'univers? Cap Guerrer de l'Espai ha destruït mai un planeta per plaer.

—Alguns sí que ho han volgut, però.

—Com tu? Penso que tot això només és una excusa.

—Perdona?

—Encara que la teva filla perdi el cap, sempre serà la teva filla, i serà molt menys poderosa que tu durant molt de temps. Sabràs com fer-la tornar en si. Però qui és un perill potencial per a l'univers ets tu. Qui podrà calmar-te si perds el control?

—T'acabo de dir que...

—...Que saps controlar-te, però tens por del contrari. Sents una foscor creixent dins teu, i t'espanta. Penses que la teva filla també la tindrà.

—Així doncs, soc un perill per a l'univers?

—Molt més que la teva filla. Potser algun dia serà ella qui t'haurà d'aturar.

En Vegeku no va poder respondre, turmentat per aquelles velles preguntes que havia enterrat curosament a la seva memòria. Els seus fills tenien raó. Ho sabia. Però es negava a escoltar-ho.

No volia reconèixer la seva pròpia foscor. Veure la Son Bra tan salvatge i incontrolable destacava la seva pròpia perillositat. Es negava a veure's a si mateix com la pitjor amenaça, tot i que havia estat creat per lluitar contra el Monstre Bu, el flagell definitiu de l'univers.

Constantment presumia dels seus propis mèrits per donar una llum favorable. Havia emfatitzat el destí heroic de la seva hereva cada vegada que havia pogut. Però ella acabava de trair les seves expectatives, i fins i tot si finalment admetia que no era culpa seva, l'enfurismava, perquè el fracàs de la Son Bra era el seu. I ell sentia que era el culpable de tot aquest assumpte. Això només el feia enfurir encara més.

Va mirar en Gotrunks i la Son Bra amb una ràbia ferotge. Ella va apartar la mirada, però llavors va sentir una mà enguantada a la seva espatlla. Alçant la vista, va veure en Vegeta de l'Univers 18.

—No desviïs la mirada —va dir.— Mira el teu pare als ulls. Som tan culpables com tu. Tots hem comès actes i errors dels quals no estem orgullosos. Fins i tot en Son Gohan, a qui sembla que admires tant. Tu també tindràs el nostre perdó, ara que entens les conseqüències de les teves accions —va dedicar un somriure amable a la noia sorpresa.— Depèn de tu millorar. Aquesta és la teva oportunitat de demostrar al teu pare qui vols ser. Demostra-li que s'equivoca i demostra-li que pot estar orgullós de tu.

La Son Bra el va observar amb una incomprensió total abans d'esclatar a plorar. Per primera vegada, les paraules l'havien tocat fins al moll de l'os. Es va adonar de la magnitud del dany que havia causat durant tota la seva vida i de l'amor que els seus éssers estimats li tenien. Els seus germans, la Pan, la seva mare... Fins i tot en Vegeku. Sabia que havia fet tot el possible, tot i que clarament no estava fet per ser pare. No el podia culpar. Però no podia alinear la seva vida amb la del seu pare. Havia de canviar, pel bé de tothom.

Va submergir els seus ulls plens de llàgrimes en la mirada furiosa del seu pare. Es va fer un silenci tens, i els altres van intercanviar mirades avergonyides.

Va ser llavors quan la Son Bra es va redreçar lentament, cancel·lant la seva forma de Superguerrer 2. Es va acostar al seu pare, encara estirat a terra, amb aprensió, una nova llum a la cara, que en Vegeku no va poder evitar notar.

—Ho... ho sento, pare —va dir, tremolant.— Lamento les meves males accions. Ja sé que no soc perfecta, si no en Babidi no m'hauria pogut controlar. Tinc ressentiment i odi dins meu. Però... tu també, pare! Tens raó, hauria d'haver estat millor que en Babidi. Si hagués estat més forta, no hauria comès aquests crims monstruosos. Era feble. Soc feble

Just quan en Vegeku estava a punt de reaccionar, la Son Bra va continuar, canviant de to.

—Tota la meva vida, he acumulat molt de ressentiment i frustració. Ara sé què significa veure's atrapat per aquestes emocions negatives i mai més permetré que torni a passar una cosa així. Tots aquests anys m'he equivocat de camí perquè tu eres a qui admirava, pare, però això ja s'ha acabat. Vaig créixer seguint-te i intentant complaure't. Però com que vaig intentar ser com tu, em vaig deixar aclaparar per aquestes emocions negatives, i mai més deixaré que això torni a passar. Vaig anar pel camí equivocat, perquè ets el meu model a seguir. I sempre t'admiraré, pare. Ja no vull ser més forta que tu —es va acostar al seu alter ego, que la va observar, sorpresa i la va assenyalar.— Vull ser més forta que ella.

—Ser... més forta que una noia obsessionada amb la roba? —va repetir en Vegeku, sorprès.— Quin tipus de raonament és aquest?

—No és només la força bruta el que compta, ho he entès —va continuar la Son Bra.— Em va fer adonar que convertir-se en el millor no es tracta només de punys. En Cor Petit, en Gohan, aquells Heloïtes de l'Univers 19... Tots són més forts que jo. La meva versió més feble és molt millor que jo. És a ella a qui he de superar. He de convertir-me en una versió millor de mi mateixa.

La Bra i en Vegeta de l'Univers 18 van somriure àmpliament mentre escoltaven la jove parlar. Finalment, ella començava a entendre el concepte de veritable orgull. S'embarcava en un nou camí, difícil però virtuós. I tots dos sabien que ara seria capaç de superar qualsevol prova que es trobés al davant.

En Vegeku estava sense paraules, indefens i desconcertat. Després d'observar l'escena de prop, en Gast Carcolh va decidir alliberar la seva influència psíquica sobre en Vegeku i va retirar la mà.

—Bé, crec que l'incident ja està resolt —va dir.

L'ésser fusionat va sentir que la pressió desapareixia a l'instant i va poder redreçar-se immediatament.

—He... He recuperat les forces! —va exclamar amb sorpresa.

Va mirar enfadat els seus fills i després es va girar cap a en Gast.

—Tot això està molt bé, aquesta redempció i fe en els teus fills —va enfurrunyar a l'impassible namekià.— Però no ets tu qui haurà de tractar amb aquesta noia quan tothom hagi marxat a casa! I quan ella assoleixi el tercer nivell? El dia que sigui capaç de colpejar-me i destruir-ho tot?

—Ho veuràs en el seu moment —va respondre en Gast amb un somriure.— Sabràs el que has de fer. Si tornés a ser aclaparada pels seus poders, tu, el seu pare, trobaràs una solució que no sigui matar la teva pròpia filla. Tinc fe en ella i tinc fe en tu.

En Vegeku tremolava de ràbia, però la va reprimir fermament. No era moment per a la ràbia. Va respirar profundament i va relaxar els músculs, observat per tothom. La Son Bra, en Gotrunks i en Trunks de l'univers 16 també van sospirar i es van mirar sense dir ni una paraula. No cal dir que el seu retorn a casa no seria tranquil.