PART 37: MAGS ENGANYOSOS

Capítol 180

Traduït per Skywalker

Mentre el caos regnava a l'estadi, un petit avatar d'en Bu jugava a cartes amb els fills d'en Cèl·lula, tant amb els més grans com amb els més petits. Els descendents del campió de l'Univers 17 no estaven gens interessats en el conflicte general. Al contrari, els Júniors sabien que al seu pare li hauria encantat aquesta baralla. I en Bu era un ésser encantador, als seus ulls. Es va prendre el temps per divertir-se amb ells, i a ells els va encantar.

De tornada a l'Univers 1, mentre els seus companys lluitaven contra en Bu, el Gran Kaitoxin va sospirar desanimat. El prodigi va aparèixer al seu costat.

—Per què estàs tan trist? —li va preguntar.— Hauries de divertir-te amb nosaltres, ens ho estem passant molt bé!

—Saps molt bé què en penso de tot això, Bu —va respondre la deïtat.— Estic cansat de les teves ximpleries. De debò que havies de tornar-ho a fer?

—Jo no en tinc la culpa, jo no ho he començat això. Si els teus companys no fossin tan tensos, ens ho passaríem millor.

—Tu...! —va començar a dir el Kaitoxin del Sud des del seu costat, abans de rebre un fort cop de puny a la cara.

—No s'equivoquen —va respondre el Gran Déu Neptú.— T'he deixat fer perquè confiava en tu, però les teves accions tindran conseqüències per a la vida de totes aquestes persones. I saps que ho desaprovo.

—Correcte, amic meu —va dir en Bu, amb un to alegre que s'esvaïa.— M'has deixat fer-ho perquè no tens el poder d'aturar-me. Potser has aconseguit aturar la filla d'en Vegeku, però no pots fer res més que parlar. Per això ens havíem avingut, oi? Per garantir el bon funcionament del torneig, per vigilar en XXI, en Broly i en Vegeku, a canvi de fer el que jo vulgui? Mira, estem veient gent defensant-se en cos i ànima contra una amenaça implacable, no és preciós? Estem veient coses interessants; en Goku i en Vegeta ara són capaços de lluitar contra mi! Els estic portant al límit! Així que no em donis lliçons. Prometo no matar ningú, però primer s'han de sotmetre a la meva voluntat.

El Gran Kaitoxin es va quedar glaçat. Com més hi pensava, més entenia que el seu pensament havia estat corromput, pervertit. Tot i que ara veia les coses des de la mateixa perspectiva que en Bu, i estava d'acord amb ell en molts punts, no podia tolerar tanta barbàrie. Les paraules del seu homòleg del nord persistien a la seva ment. S'havia perdut en la seva filosofia?

A l'Univers 3, el Dimoni Satanàs Cor Petit i en Bardock havien estat aixafats per en Bu sense cap dificultat. De la mateixa manera, l'A-17 de l'Univers 14 va ser enderrocat per un altre avatar del prodigi. El més feble es va rendir.

A l'Univers 13, en Nappa estava enganxat a la paret del seu espai, ofegant-se i sense alè. En Kakarot acabava de perdre la seva transformació, esgotat per l'avatar decapitat del seu oponent. Pel que fa a en Vegeta, s'aguantava bé contra el clon que tenia davant, però tenia la cara coberta de sang, i no podria mantenir el Superguerrer 3 gaire més estona.

Els guerrers de l'Univers 18 havien amplificat els seus escuts al màxim, i en Goku i en Vegeta ho donaven tot, però en Bu era simplement massa fort. No parava de reaparèixer. Els esgotaria.

En Bu va fer un somriure amb menyspreu, mentre el seu avatar principal lluitava contra en Vegeku. Era hora de posar aquest bitxo Saiyà al seu lloc. Mai havia oblidat la derrota total que havia patit una vegada a les seves mans. Avui, s'havia tornat molt més poderós. Massa poderós, de fet. La forma del segon nivell del seu oponent representava una petita amenaça. En canvi, el nivell tres estava més enllà de les seves capacitats de combat, però no li importava. En Vegeku només podia aguantar uns segons. No prou per derrotar-lo.

El va colpejar fort a la cara, i en Vegeku va trontollar. El Guerrer de l'Espai va maleir i el va bombardejar amb una enorme ràfega d'energia. Va mirar al seu voltant. Aviat, ningú podria plantar cara al prodigi. A poc a poc, la seva resistència es va esfondrar, i per molt que lluités, en Bu continuava jugant amb ell. Era hora d'acabar amb tot allò Es va teletransportar a l'aire i immediatament es va transformar en Superguerrer de nivell 3. Va desfermar la seva energia per tot l'estadi.

—Aniquilació total!!! —va cridar.

Va desfermar una immensa quantitat d'energia desintegradora, destruint tots els Bus que es trobaven a l'abast. Davant dels ulls atordits dels combatents, els seus oponents van desaparèixer sense deixar cap rastre.

—Mor —va dir l'avatar sense cap que estava estrangulant en Kakarot, plenament conscient de la immortalitat de la seva presa.

—Nnnoooo —va respondre el Guerrer de l'Espai, deixant anar un soroll agonitzant.

En Kakarot va caure a terra, mentre que el seu torturador s'evaporava.

A les grades, a l'aire i als diversos espais, el núvol rosa va desaparèixer. A l'Univers 19, just quan els escuts heloïtes estaven a punt de cedir, la Son Bra va aparèixer sobre el camp de batalla i va destruir personalment els avatars d'en Bu que estaven assaltant la cúpula protectora. Amb aquest atac final, va perdre la seva transformació, completament esgotada.

—Son Bra? —va exclamar la Phipsil.

—Esteu... salvats... —va aconseguir dir la Guerrera de l'Espai, al límit de les seves forces.

A tot arreu, la calma havia tornat. En Vegeku va examinar l'estadi des de dalt, encara en Superguerrer de nivell 3. Estava buscant qualsevol possible part de Bu supervivent. Ho havia donat tot per derrotar-lo.

A l'Univers 18, en Cor Petit, en Son Gohan i els Superguerrers romanien en alerta màxima. Darrere d'ells, la Videl va sospirar.

—Tots han estat exterminats!

—Tots, tots... —va xiuxiuejar la temuda veu a cau d'orella.— Trobo que esteu extraient conclusions massa depresa.

Terroritzada, la Videl va fer un salt quan el prodigi va mirar desafiant els membres de l'Univers 18. Un cop més, van aparèixer centenars de trossos seus, escampats per tot arreu. El cos principal d'en Bu es va reformar al costat d'en Vegeku, que panteixava profundament.

—Pobrets —va exclamar amb una veu poderosa mentre envoltava tots els presents,— Pobrets, hi ha parts meves que són invisibles a l'ull nuu! Què podeu fer contra... —mentre parlava, un cap colossal amb la seva semblança, tan gran com el mateix estadi, es va alçar sobre ells amb un somriure malèvol, davant dels ulls desesperats dels universos.— Un Déu omnipotent?

—No esperava que fessis això —va dir l'avatar d'en Bu, present als apartaments de l'Univers 5 a l'XXI.— Sospitava que atacaries la meva debilitat, com vas fer amb els altres. Conèixer la fórmula màgica era inesperat.

—Què vols? —va respondre l'entitat severament.

—No tinc res en contra teva —va dir en Bu amb un somriure.— No m'importa perdre aquest torneig. Com tu, veig tot el potencial que hi ha darrere d'aquest esdeveniment. No veia cap sentit a accedir a universos paral·lels, però ara comparteixo els teus sentiments.

—No, no és així —va grunyir en XXI.— Sé com ets. No consideres ningú el teu igual. No seré una joguina de la teva col·lecció.

—Realment tens cap altra opció —va dir amb menyspreu el prodigi.— Ets el terror que em va precedir en la història de l'univers; tinc molt a aprendre de tu. Em pregunto si puc absorbir-te, donada la teva naturalesa única. En qualsevol cas, no ets rival per a mi. Et supero.

—Aleshores és una sort que no siguis una amenaça per a mi. La teva arrogància ha estat la teva ruïna, Monstre Bu. Quan hagi aconseguit el meu objectiu, tornaré a buscar-te, i en aquell moment, no podràs aturar-me.

—Què vols dir amb...

PZT

El prodigi va desaparèixer de sobte. L'XXI va riure amb satisfacció. Havia espiat els Vargues amb la seva bola de cristall, sense abaixar mai la guàrdia, i havia après la seva contramesura. En Bu havia desaparegut. Res no podia interposar-se en el seu camí ara.

Trenta segons abans.

En Bu dominava tot l'asteroide, els ulls del seu cap gegant fixos en en Vegeku, que va tancar els punys. Es trobava impotent contra un oponent així.

El Gran Déu Neptú va abaixar el cap, sota les mirades consternades dels seus camarades. Els havia advertit: el seu destí havia estat a les mans de Bu des de la seva arribada a aquest torneig. Havien deixat entrar un déu molt més gran del que ells podrien ser mai. A partir d'ara, li pertanyien, i ell jugaria amb ells com considerés oportú.

A la torre de control, la Sei va prémer frenèticament el dispositiu de retorn a l'univers, dirigint-se particularment a l'Univers 4.

—Considera que l'he espatllada. —va dir en Bu amb menyspreu.

—Namekià! Guareix la nostra màquina!! —va cridar la Sei a un Namekià.

—Q... Què?! —va exclamar el Namekià, sorprès.

—Ha, ha ha! Aquest és el vostre pla? —va dir el prodigi, rient.

Mentre la Sei tremolava de ràbia, una llum verda va parpellejar de sobte a la sala de control, interrompent en Bu.

—No... —va respondre la Sei, somrient.— És aquest.

—Pard...

En Buu amb prou feines va tenir temps d'obrir els ulls de bat a bat abans de desaparèixer. Tots els seus avatars a l'estadi, així com el seu enorme cap flotant, van desaparèixer simultàniament. Els espectadors i els combatents tenien expressions de sorpresa. En Bu havia desaparegut completament.

—Ja... Ja no noto la seva presència... —va observar en Vegeku, mirant al seu voltant.

—S'ha teletransportat a algun altre lloc? —es preguntava en Son Goku.

—Ha-ha! —va exclamar l'Izy, aixecant les plomes.— Una altra victòria de la ciència!

En Bu ja no hi era; s'havien assegurat d'això. En Vegeku i els altres Guerrers de l'Espai van tornar al seu estat inicial. Només en Cor Petit de l'Univers 16 va notar l'empitjorament de l'estat d'esgotament d'en Vegeku. En Vegeku se'n va adonar i va intentar posar cara de valentia, recuperant la compostura. Els namekians de l'Univers 1 van anar a tothom per curar els ferits. En Son Gohan de l'Univers 18 es va acostar a l'Izy.

—Què vols dir? —va preguntar.

—Ens exasperava que en Bu jugués amb els nostres aparells. Per tant, vam idear un pla alternatiu. Vam teletransportar una segona màquina a un altre univers. Així doncs, vam programar un dron que passa per aquí cada deu minuts, lluny de l’espai, discretament. Si el dron detecta que sol·licitem reenviar algú, envia la mateixa ordre a la màquina auxiliar! En Bu ha estat vençut! Totes les seves partícules han tornat al seu univers. En Bu pot manipular la nostra tecnologia aquí, però no pot fer res més enllà d'aquest univers. Aquesta és la seva debilitat!

—Ben pensat —dir meravellat en Son Gohan.

—Sembla que en Bu t'ha subestimat —va comentar en Cor Petit de l'Univers 18, que s'acabava d'unir a ells.— Podria haver llegit els teus pensaments i el teu pla hauria fracassat. Si hagués funcionat, és perquè no s'ha molestat a veure't com una amenaça.

L'Izy es va estremir en pensar-ho. No ho havien considerat. Era una sort increïble que en Bu no hagués pensat en un contraatac per part seva. Aquell noi havia estat massa intel·ligent per ni tan sols considerar un contraatac tan evident.

—Tanmateix, alguna cosa em preocupa —va continuar en Cor Petit.— En Bu va robar la tecnologia Ultra. Esteu segurs que no ha robat també la vostra?

—Ah, això no és cap problema! No, pot fer-la malbé i reparar-la, però no controlar-la. Desconeixem el motiu, però només un ésser de l’Univers 1 pot operar el viatge interuniversal. (Afortunadament, perquè ben aviat vam adonar-nos que tots els participants són prou ràpids per prendre’m la màquina de les mans i posar-la en marxa).

—Això és molt útil! —va reaccionar en Goku amb un somriure.— Així que ens hem desfet d'en Buu per sempre!

—Certament sembla que sí —va recriminar en Vegeta al seu costat.— Almenys sabem que el nostre univers, i els altres, no poden ser amenaçats.

—Uf, estava fart d'aquell xiclet, adéu! —va dir la Bra.

En Gotrunks es va dividir de sobte, revelant en Trunks i en Goten.

—Adéu —va dir en Goten, escopint a terra.— Aquest megalòman ha rebut el que es mereixia.

Mentre els Vargues s'ocupaven de restaurar els seus dispositius, l'atenció es va centrar en l'espai dels Kaitoxins. Les quatre deïtats cardinals es van encarar al seu líder, que va romandre en silenci.

—Quedeu relegat dels vostres deures amb efecte immediat —va dir el Kaitoxin del Sud amb ràbia.— Us heu compromès amb l'encarnació del caos i gairebé heu causat la ruïna del multivers! Ja no sou dignes del vostre títol.

—Em costa donar suport a aquesta decisió, però està justificada —va afegir la Kaitoxin de l'Oest.— Les vostres accions ens han posat en perill en diverses ocasions. Els vostres arguments podien tenir sentit, però això va permetre que aquest monstre ens controlés. Tot debat s'ha de dur a terme en igualtat de condicions, respectant les vides i el lliure albir dels mortals.

—Hem promès seguretat a tots els aquí presents —va interrompre el Kaitoxin del Nord.— Siguin quines siguin les vostres raons, vam acordar celebrar un esdeveniment esportiu que respectés les normes i sense cap interferència entre els diferents universos. En Bu ha incomplert totes aquestes normes i vos li heu permès fer-ho. Si volem mantenir la nostra credibilitat, ja no podeu liderar.

—Sembla que vas donar la vida contra el Monstre Bu —va comentar el Kaitoxin de l'Est.— Et vas sacrificar contra ell. No ets una mala persona, Gran Kaitoxin. Però aquest prodigi t'ha desviat i has perdut de vista per què estem actuant. Fins i tot si el que dius és cert, i no hauríem d'haver intervingut tant, això no justifica de cap manera que en Bu faci el que vulgui, amb el pretext que és totpoderós.

El Gran Kaitoxin va abaixar el cap, amb la mirada impassible. Mai no havia considerat la derrota d'en Bu. Tot i això, els Vargues havien aconseguit expulsar-lo de l'Univers 0. I no podria tornar. Una llei sobrenatural s'aplicava a l'Univers 1, els habitants del qual eren els únics que podien viatjar entre dimensions universals. Per tant, en Bu estava exiliat per sempre.

Ara que se n'havia anat, la seva ment estava a la deriva en una confusió total. Recordava per què havia decidit lluitar contra les amenaces al seu univers. Havia vist el mal estendre's pels mons mortals a causa de la perversió d'en Bibidi. Havia sentit l'aura malèvola que emanava de la seva màgia. Havia sentit el sofriment de les seves víctimes. Li era inconcebible no reaccionar quan un ésser malèvol assetjava vides innocents.

Creia que la bellesa dels universos paral·lels provenia de la seva inacció en aquests mons. Cadascun d'ells havia viscut amb un magnífic lliure albir; els seus destins ja no estaven en mans dels déus, que havien estat assassinats pel Monstre Bu.

Això és el que en Bu li havia fet entendre. Però, al final, no era ell mateix la divergència del seu propi univers? No era gràcies a ell que monstruositats com els Dimonis del Fred i el Superguerrer Llegendari havien estat neutralitzades prèviament, perquè els mortals no patissin? No havia destruït en Broly tot el seu univers, allà mateix a casa seva? Havia pres la decisió correcta?

Mentre ell romania en silenci, observat per les mirades fredes dels seus camarades, l'Izy es va acostar a ells.

—Estem tornant a posar en marxa l'equipament —va dir.— Aviat podrem continuar el torneig. Us sembla bé?

—A tu què et sembla? —va replicar el Kaitoxin del Sud, amb la veu endurida.— Tu creus que continuarem després d'això?

Just en aquell moment, en Vegeku va aparèixer a prop, fent-los saltar de l'ensurt.

—Els Vargues sou formidables! —va dir alegre, tot i que una gran gota de suor li regalimava pel front.— Ara que sabem que controleu perfectament la situació... Podem reprendre el torneig sense perill, oi? I pel que fa al torneig paral·lel, podríem...

—De cap mane... —va protestar el Kaitoxin del Sud.

—Dispenseu —va interrompre el Gran Kaitoxin,— m'agradaria dir una darrera cosa com a Gran Kaitoxin i organitzador del torneig.

El seu company va fer una pausa, perplex. De reüll, va veure que el Kaitoxin del Nord assentia discretament. Va afluixar els punys, encara desconfiant de les paraules del seu líder.

—Havíem promès una trobada i una recompensa. Molts universos volien participar i, contra la seva voluntat, han patit tragèdies terribles. Per respecte als participants que no han vulnerat cap norma per voluntat pròpia, no hauríem d'anular el torneig principal.

—Però... —va dir el Kaitoxin del Sud.

—Soc conscient que he causat un aldarull, amic meu —va dir el Gran Kaitoxin.— Però aquesta decisió de celebrar un torneig va ser col·lectiva. La nostra paraula divina no val res si no la complim. Per respecte als participants restants, no l'hem de cancel·lar.

El Kaitoxin del Sud va romandre en silenci. De fet, hi havia una certa veritat en les paraules que acabava de sentir. Va llançar una mirada atenta a en Vegeku, que esperava amb els braços creuats. Va mirar al seu voltant, als Univers 18 i 16, Univers 7, Univers 5. De fet, en Gast, l'XXI, en Son Goku i en Vegeta havien mantingut la calma i fins i tot s'esforçaven per mantenir l'ordre. Desconfiava de la Son Bra. Tot i que la considerava una víctima d'en Babidi, era com una bomba de rellotgeria. Pel que fa al seu pare, no el tenia en menyspreu. Però tot i que els havia salvat d'en Broly, simpatitzava amb les accions i les paraules d'en Bu. Havia d'anar amb compte.

—Què en penses? —va preguntar la Kaitoxin de l'Oest, traient-lo dels seus pensaments.

—Suposo que ho podem intentar —va dir entre dents.

—Molt bé. —va dir el Kaitoxin del Nord, adoptant una expressió severa i parlant en veu alta.— El torneig continua. Sense tolerància envers aquells que sobrepassin els límits!

En Vegeku va somriure, satisfet. No era just que acabessin l'esdeveniment més emocionant de la seva vida per algunes molèsties insignificants!

—Heu pres una bona decisió... Nou Gran Kaitoxin —va dir el líder dels déus al seu col·lega del Nord, que va aixecar les celles amb sorpresa.

Els Kaitoxins es van girar cap a ell, sorpresos.

—Teniu raó, he causat massa mal. Hauré de fer una profunda introspecció per retrobar-me. Encara crec que en Bu tenia raó en moltes coses, però sens dubte m'he desviat. Per tant, renuncio al meu càrrec de Gran Kaitoxin. T'ho confio a tu, amic meu, si els altres hi estan d'acord.

El Kaitoxin del Nord va mirar els altres, confosos. Tots van somriure en resposta. No hi podia haver hagut una millor opció, al seu parer.

Tot això estava molt bé, però la fusió Saiyana de l'Univers 16 no estava del tot satisfeta. Anhelava lluitar en una batalla normal, malgrat la seva aclaparadora fatiga.

—A propòsit de l'altre torneig...

—Pare —va dir en Trunks de l'Univers 16, agafant-lo per l'espatlla.— Pare. Fora del ring, la teva filla ha de lluitar.

—Contra qui? —va exclamar en Vegeku, apartant-li bruscament la mà.— En Gast és mort! Atès que sou un zero a l'esquerra!!

En Trunks va fer un pas enrere, sorprès. No s'esperava una resposta tan violenta. El seu pare solia fer les coses a la seva manera, però mai havia estat tan agressiu, almenys no amb ell. Una ràbia profunda brillava als seus ulls. En Trunks fins i tot va sentir por.

Més lluny, en Cor Petit de l'Univers 16, que ho havia estat escoltant tot, també mirava amb els ulls ben oberts. El to d'en Vegeku era desagradable. Tenia tanta gana?

—Calma't —li va dir l'antic Kaitoxin del Nord.— Reunirem algunes Boles de Drac i ressuscitarem en Gast Carcolh.

—Senyor! —va cridar un dels descendent d'en Cèl·lula.— I al nostre pare també!

—Sí —va acceptar el nou Gran Kaitoxin Suprem.— Totes les víctimes, és a dir, en Gast, en Cèl·lula, l'A-18, en Tapion i en Raichi. Ho havíem promès.

El Cel·luleta va saltar d'alegria i va tornar al seu espai. En Vegeku va mirar amb ràbia el seu fill i el Kaitoxin, que l'havia ignorat, abans de marxar ell mateix.

—Qui més qui menys em treu de polleguera. —va pensar en Vegeku.— Estic afamat... Destruir tots aquells Bu ha buidat les meves reserves, i no queda ni una sola mongeta en aquest univers... He salvat a tothom i tornen a passar de mi olímpicament!

Per a en Vegeku, el salvador diví del seu univers, el respecte dels altres s'havia convertit en el que li tocava. No li corresponia demanar atenció; corresponia als altres pensar en ell i adonar-se que estava esgotat i li faltava energia. Només en Cor Petit s'havia preocupat per ell. Però preferia morir abans que rebaixar-se a suplicar als altres el que necessitava per sobreviure. El seu orgull li ho impedia.

Els va protegir. Els va salvar. Ell era l'heroi, no una anomalia, no un error de la natura.

Mai no els permetria qüestionar el seu dret a existir.