Part 36, Capítol 177.

PART 36: MAGS ENGANYOSOS

Capítol 177

Traduït per Skywalker

Tots els universos, espectadors inclosos, van dinar de bon humor i sense cap problema en particular. Com de costum, en Gast Carcolh només bevia grans gots d'aigua. Els Cèl·lules Júniors de l'Univers 17 van romandre asseguts als seus apartaments, abatuts per la pèrdua del seu estimat pare. Pel que fa a l'XXI, es va quedar al seu apartament. Només sortiria, com sempre, quan s'anunciés el seu combat.

Els Vargues es preparaven per al que havia de venir.

—Suposo que podem reprendre? —va dir la Susu amb alleujament.

—Absolutament —va respondre en Sei.— Podrem acabar els quarts de final, i tot passarà molt ràpid. Estic impacient per veure com van els propers combats!

—No estic tranquil·la —va dir la Susu.— Encara hi ha aquell Bu de l'Univers 4. Tot i que sé que està sota el control dels déus, encara ens causarà molts problemes. Espero que no tinguem més interrupcions caòtiques.

—Bé, no et preocupis, en Gast Carcolh s'encarregarà de tots els problemes, i hem arreglat la nostra màquina, tot està bé. Enviarem en Bu a casa si actua de manera sospitosa. Comencem el combat.

Quan es van retirar les taules i tothom es va acomodar per veure correctament el ring, en Sei va agafar el seu micròfon i va anunciar el següent combat.

—Molt bé, podem continuar el torneig! En XXI de l'Univers 5 contra en Bu de l'Univers 4!

Des de la foscor del passadís de l'Univers 5, va aparèixer el mag. Va levitar des del seu espai fins al ring, on va aterrar. Va girar la seva mirada il·legible cap a l'Univers 1.

En Bu va girar els ulls cap a ell. Allà estava, el moment finalment havia arribat. Era hora d'enfrontar-se a aquesta criatura que havia eliminat en Vegeku i fins i tot havia aconseguit destruir un dels seus avatars. El poder que emanava no era tan gran, però no hi havia molta gent amb tanta energia. A més, no era el perill més gran que sentia en Bu.

—D'acord, és hora —va dir el Gran Kaitoxin amb un somriure.

Va "deixar anar" el prodigi, que es va formar completament davant dels ulls dels Kaitoxins. El Kaitoxin del Sud es va tensar i va estrènyer els punys.

—Recorda, t'estem observant, Bu! —va dir amb autoritat.

En Bu el va mirar amb avorriment. Estava començant a fartar-se d'aquest Kaitoxin. Sempre obsessionat amb les seves regles. Si en Bu hagués volgut, hauria pres el control d'aquest torneig des del principi. Prendre el control de tots els universos? No era per a ell. A part d'estudiar les divergències de realitats paral·leles, de les quals ja havia tingut una bona mostra durant aquest torneig, no era tan interessant. Podria, com a màxim, absorbir un Vegeku complet, però ja era absolut en el seu estat actual.

En fi. Havia arribat el moment.

—Aquest paio és un mag de primer nivell. En Vegeku va concedir-li un segon de respir a aquest mag, però jo no! No seré tan indulgent. L'he de desintegrar immediatament. Un cop mort, s'acabarà. I, si ets qui crec que ets, has comés un error tancant-te en un cos físic. T'aniquilaré amb ell!

Va saltar per sobre de la barana i va aterrar. A l'instant, en menys d'una fracció de segon, va estendre el braç i va desencadenar una explosió d'energia superpoderosa sobre en XXI, que va desaparèixer entre flames i llum. La intensitat i la potència de l'atac van ser tals que el ring va tremolar, i la calor de l'explosió va fer suar molta gent.

Quan el fum es va dissipar, no va quedar res més que un cràter. Ni tan sols hi havia cendra; en XXI havia estat completament polvoritzat. En Bu va somriure, tot i que sentia una lleugera inquietud. Aquell mag no semblava tan fort com per ser immune als atacs físics, però no l'havia de subestimar. Podria haver creat una còpia, amagada en una altra dimensió, o algun altre truc màgic. Havia de romandre alerta.

Es podia sentir decepció entre el públic.

—Això és tot? —va preguntar un espectador.— Ha guanyat? Tan fàcil?

—Què en penses, Vegeku? —va dir en Cor Petit de l'Univers 16.

—L'atac d'en Bu ha estat excepcional —va respondre el Guerrer de l'Espai.— No s'assembla a la meva tècnica de desintegració, però el seu poder és suficient per destruir algú fins als seus àtoms. Si en XXI ha sobreviscut, ha de ser degut a algun tipus de truc.

Els Vargues van iniciar el compte enrere. En Bu va mirar a tot arreu: esquerra, dreta, a l'aire. Va estendre la seva percepció d'energia a milers de quilòmetres al voltant de l'estadi. Res en absolut. Tampoc hi havia fum negre a la vista. Podria haver-se equivocat?

Va ser llavors quan es va sentir una veu irreconeixible per tota l'estadi. Com si emanés del mateix univers.

—Parapa, Bibi Diba Bidibu!!

Tothom va alçar la vista sorprès.

—Què? —va exclamar en Goku.

—Qui ha dit això? —va afegir en Cor Petit.

—Aquest encanteri sembla... —va dir en Vegeku, aixecant les celles.

Al ring, l'ésser més amoïnat, en Bu, mirava amb els ulls ben oberts, terroritzat. Era... Era AQUEST. Aquell encanteri maleït! Ràpid, un contraencanteri, un contraencanteri per cancel·lar-lo! Havia de reaccionar tan ràpid com fos possible...

Els seus pensaments es van aturar en estat de xoc. L'encanteri havia actuat massa ràpid i no li va donar temps a respondre.

El cos d'en Bu va començar a tremolar i a inflar-se cada cop més.

—Nooooooooooooo!!! —va cridar el prodigi.

Va intentar invocar els seus poders, però en va. La seva força, la seva màgia, els seus poders... tot estava segellat! Al voltant de l'estadi, a una velocitat vertiginosa, petits fragments roses eren xuclats cap al centre de l'encanteri, barrejant-se amb la massa gelatinosa.

Terroritzat, en Bu va començar a perdre el coneixement mentre el seu cos es transformava en una enorme esfera rosa. La mateixa que molts reconeixien: la presó del Monstre Bu.

—Q... Què? —va preguntar en Son Gohan, atordit.

—En Babibi ja no hi és —va reaccionar en Cor Petit de l'Univers 18,— llavors qui ha formulat l'encanteri?

—Això és ajuda externa, oi que sí? —va preguntar en Son Goku.

Un gran enrenou es va apoderar de tothom, espectadors i participants per igual. Al l'espai dels Kaitoxins, les divinitats estaven estupefactes. El Kaitoxin del Sud recordava molt bé aquella esfera màgica, ja que l'havia trobada al cau d'en Bibidi just quan aquest estava a punt d'alliberar-lo. La seva intervenció havia estat providencial; mai hauria pogut derrotar el Monstre Bu, com havia passat en molts altres universos.

Qui havia neutralitzat aquest monstre amb els seus innombrables poders? En XXI acabava de ser destruït, i la veu semblava venir del no-res. A més, s'assemblava vagament a la d'en XXI. Podria haver fet trampa?

A la torre dels Vargues, ningú sabia què fer.

—Què he de fer? —es preguntava en Sei.— Començo el compte enrere? Si no es mouen durant 30 segons, perdran tots dos? Ara per ara no estic segura que cap d'ells es manifesti abans que l'altre!

—Espera, observa! —va dir l'Arckou.

Just on l'XXI havia estat dret, una lleugera bombolla de fum va aixecar-se del terra. Aquest petit núvol va començar a créixer i densificar-se, espessint-se. Era impossible veure a través del fum. Davant de tothom, va començar a prendre una forma que es podria descriure com a humanoide, però indistinta, imprecisa. Com si no pogués estabilitzar-se del tot.

Almenys es podia distingir alguna cosa semblant a un cap, amb dues escletxes lluminoses on haurien d'estar els ulls, narius dilatats com els d'una serp i, en lloc d'una boca, una cavitat encara més fosca.

Així, es va revelar el veritable XXI.

Als apartaments de l'Univers 10.

El Vell Kaitoxin de l'Univers 9 va començar a tremolar, percebent una presència massa familiar que li portava massa records dolorosos.

—És... És ell! El XXI, el conec! N'estava segur, no podia ser una coincidència. El 21 encara existeix, i ha trobat la porta d'entrada al seu objectiu final; no podem deixar que tingui èxit!

Aquesta entitat dels primers temps de l'univers, que era l'antítesi mateixa dels principis fundadors dels Kaitoxins de protegir la vida i l'existència, acabava de fer el seu gran retorn. Ja era prou dolent que hagués sobreviscut en almenys un univers. Però la seva presència en aquest torneig anunciava un apocalipsi que transcendia les realitats: no havia de creuar, sota cap circumstància, els límits dels mons! En el pitjor dels casos, haurien de confinar-lo d'una vegada per totes al seu univers. Tanmateix, en aquest punt, havia de ser eliminat per sempre. El Vell Kaitoxin va mirar en Raditz, que l'observava amb una expressió perplexa. Podria utilitzar aquest Guerrer de l'Espai com a guerrer contra en XXI? Hauria de pensar-s'ho.

Sota la mirada atordida de tothom, en XXI va sorgir del centre del seu fum espès.

—És permès de canviar de forma —va declarar amb veu cavernosa.— D'altres ho han fet. Jo estic conscient, però ell no. He guanyat.

—Té raó —va reaccionar en Sei als seus col·legues.— S'ha acabat el temps. Per tant, victòria d'en XXI!

L'anunci a l'estadi va causar un gran enrenou. Ningú entenia com aquest individu havia aconseguit neutralitzar sistemàticament tots els seus oponents des del començament del torneig. Fins i tot acabava d'eliminar un altre ésser increïblement poderós només amb la seva màgia. A més, què era aquesta forma fosca? Mentre en XXI es dirigia al seu espai i es preparava per entrar al seu passadís, en Vegeku es va teletransportar cap a ell.

—Espera! —va cridar.— Qui ha pronunciat la fórmula màgica?

—Jo —va respondre l'XXI simplement.— L'he activada automàticament a l'inici del combat.

—Suposem que dius la veritat —va replicar el Guerrer de l'Espai.— Per què saps la fórmula?

—No estic obligat a respondre aquesta pregunta.

Amb això, l'XXI va desaparèixer pel passadís que conduïa als seus apartaments, per a gran frustració d'en Vegeku. Era inconcebible que aquest maleït mag pogués conèixer una fórmula tan antiga i complicada. Una vegada havia preguntat al Vell Kaitoxin del seu univers sobre aquesta màgia, i l'encanteri que havia creat el Monstre Bu requeria un domini màgic d'alt nivell i una comprensió completa de l'art fosc que havia portat a la creació del prodigi. Només en Bibidi, el creador d'aquest encanteri, n'era capaç. Si en Babidi havia pogut utilitzar-lo, només era perquè havia heretat les notes del seu pare.

Però això no era el que més exasperava en Vegeku. A part d'ell mateix, en Bu era l'únic competidor a anys llum per davant dels altres. Era pràcticament intocable. Malgrat això, l'XXI havia tornat a colpejar l'única debilitat del seu oponent, i sense dificultat. Altres ho havien notat.

—En Bu ha estat vençut amb massa facilitat... —va dir en Gohan.

—Aquell paio coneix els punts febles de tothom! —va exclamar en Goku, perplex, dret al seu costat.

—Amb tots els seus poders, és absurd —va reaccionar en Vegeta.— Des del principi del torneig, ha demostrat que pot fer qualsevol cosa, i ha perdut amb aquesta fórmula? Pensava que hauria trobat una manera de contrarestar-la.

—Potser és impossible lluitar contra la seva naturalesa? —es preguntava en Gohan.— Però entre el truc del control remot i ara això, t'has de preguntar d'on treu aquest mag les seves estratègies. I quina era aquella forma?

Els tres Guerrers de l'Espai van observar l'Univers 5, en el qual l'XXI havia desaparegut. Aquesta figura ombrívola no era un bon presagi per a ells.