Part 38, Capítol 190.

PART 38: EN GOKU CONTRA EN VEGETA

Capítol 190

Traduït per Skywalker

Mentre els Vargues reparaven l'arena de combat després de la intensa semifinal, un nou esdeveniment, que ningú no podia haver previst, es desenvolupava en un univers oblidat per tots: l'Univers 15.

Als seus allotjaments, la senyora va cridar d'agonia. El seu embaràs finalment s'acostava al final. Envoltada de Namekians i Vargues, va suportar el dolor com va poder. La seva missió era massa important perquè ella s'esfondrés en aquest moment crucial. La desqualificació del seu univers del torneig era lamentable, però el que estava en joc superava amb escreix una mera victòria marcial. La salvació del Multivers depenia de l'ésser a punt de néixer. Amb una contracció final i un altre plor que va fer venir esgarrifances als Namekians, la mare va donar a llum al seu nadó, que va ser posat a càrrec d'un Varga amb formació mèdica. El nadó va deixar anar el seu primer plor mentre l'oxigen li omplia els pulmons, fent somriures als presents.

—No conec aquesta espècie, però puc suposar que és un mascle —va dir la llevadora Varga.

—Té gana el petitó —va dir un Namekià, fregant-se els timpans.

—Tinc el que necessita —va respondre un Varga, acostant-se amb una galleda de cucs.

El nadó va deixar de plorar i va girar el cap cap a ell.

—Hm, no, difícil digerir, gràcies. Deixa'm anar —va dir.

Els Vargues i els Namekians van mirar amb els ulls ben oberts aquesta meravella. Davant dels seus ulls, el nadó va començar a surar per l'aire i a brillar intensament, obligant-los a tancar els ulls. En un instant, el nadó es va transformar en un ésser completament diferent, adult i vestit amb roba estranya, amb el número dos al cinturó.

—Increïble! —va exclamar la seva mare, ajuntant les mans en senyal d'oració.

—Què? —va preguntar un Varga.— No saps com creixen els nadons de la teva espècie?

Per als Vargues, els universos eren tan vastos i nombrosos que ja res no els podia escandalitzar. Havien vist tantes coses increïbles en els darrers dies que un nadó que creixia fins a l'edat adulta en qüestió de segons semblava perfectament normal. Al cap i a la fi, no era més sorprenent que un drac màgic concedint desitjos.

—L'I'k'l no és "un nadó" —va explicar la seva mare, amb els ulls brillants.— És un ésser artificial. És el guerrer definitiu de poders infinits que protegirà el nostre món. I no només el nostre.

Els Namekians i els Vargues van intercanviar mirades perplexes mentre en I'K'L surava per l'aire. Una expressió trista li va creuar la cara mentre mirava els organitzadors. Es va girar cap a la dona que l'havia donat a llum.

—Mare, et dono les gràcies per engendrar-me —va dir amb un to trist.— És tràgic que el meu primer i últim acte sigui una massacre, però he de dur a terme la meva missió. La meva pròpia existència està dedicada a aquesta tasca. Ni vosaltres ni jo tornarem a casa, així que us demano perdó.

Sense donar temps a respondre, l'entitat acabada de néixer va sortir de l'apartament i es va dirigir directament cap al ring central. Des de la seva arribada a l'Univers Zero, en I'K'L havia observat el torneig des del ventre de la seva mare. Havia presenciat totes les lluites, la fúria sense límits del Superguerrer Llegendari, les maquinacions del bruixot Babidi, els perillosos capricis del Monstre Bu i la traïció dels Dimonis del Fred. Totes aquestes amenaces havien estat neutralitzades o estaven sota control. Però encara quedaven algunes amenaces sense descobrir i es mantenien entre les més perilloses.

I tot això l'havia portat només a una possible conclusió.

Molt ràpidament, va irrompre a l'estadi.

—Salutacions!! —va cridar ben fort.

Intrigats, participants, organitzadors i espectadors es van girar cap a la font del so i van notar la presència d'aquest nou individu, desconegut per a tothom.

—Soc en I'K'L —va continuar,— el guerrer protector. Si us plau, disculpeu si la meva dicció és limitada, he nascut fa només tres minuts.

—Oh, és aquesta la bestiola que hi havia en aquell vella fastigosa que tenim al costat? —va comentar l'A-17 des de l'espai adjacent.— Sembla que finalment ha nascut.

—A qui li importa? —va replicar la seva germana.

—Sembla que en Cèl·lula tenia raó, al cap i a la fi —va dir en Vegeku a l'espai de l'Univers 16.— Encara queden algunes sorpreses. Ja veurem què passa amb aquest petitó.

—En la meva vida intrauterina anterior, us he observat ben a prop —va continuar en I’K’L.— Sou terriblement poderosos, per a alguns sou invencibles. La meva missió és clara. Els éssers més poderosos de tots els universos són aquí així com els creadors d'aquesta tecnologia, reunits en un sol lloc... Us he de destruir a tots.

Un silenci ensordidor va seguir el discurs d'en I’K’L. Els Vargues estacionats a la torre de control van absorbir lentament les paraules d'aquest estrany personatge de l'Univers 15, i un d'ells es va acostar amb cautela al botó per fer tornar a aquest individu al seu univers en qüestió. Després dels incidents anteriors, ja no estaven disposats a prendre's cap amenaça a la lleugera.

A l'estadi, es van sentir diverses reaccions.

—Hi, això serà interessant —va dir en Cèl·lula amb menyspreu.

—Què s'empatolla aquest ara? —va rondinar en Vegeta de l'Univers 13.

—Un altre problema? Estic somiant? —va respondre bruscament el Kaitoxin del Sud.

—Sigui qui sigui, en principi no està necessàriament equivocat —va dir en Son Gohan de l'Univers 18.— Però és una mica exagerat.

Per la seva banda, en Gast Carcolh va esperar a veure com es desenvoluparia la situació. Però algú en particular estava força emocionat per aquest esdeveniment inesperat i volia accelerar les coses.

—Interessant —va dir en Vegeku amb un somriure.— Ens vols destruir, I'K'L? Ho pots intentar.

—No pateixis —va respondre l'ésser de l'Univers 15.— Adéu-siau.

De sobte va ajuntar els palmells de les mans. Una poderosa onada va recórrer l'Univers Zero. En una fracció de segon, les seves paraules es van convertir en accions. L'estadi estava en silenci. Només el so del vent artificial a l'estructura. Ningú es movia. Ningú respirava. En I’K’L va examinar l'estadi. El seu poder havia funcionat, tal com estava previst. El temps s'havia aturat per a tots els éssers vius. Ara tots estaven a la seva mercè. Incapaços de defensar-se i vulnerables.

En I’K’L va volar cap a l'Univers 16 i va aterrar davant d'en Vegeku. El Guerrer de l'Espai nascut d'una fusió impia era la seva prioritat. Era massa poderós i inestable per deixar-lo viure. Malgrat les seves bones intencions, el potencial destructiu d'en Vegeku era massa gran. La seva filla el seguiria a continuació. En qualsevol cas, tenia tot el temps del món per assegurar-se la seva desaparició.

Va colpejar en Vegeku amb una força immensa, perforant-li el tors. El cos immòbils del Guerrer de l'Espai es va esquerdar, com si s'hagués fet miques. Era un efecte visual de l'aturada del temps. Quan interrompés el seu poder, el Guerrer de l'Espai quedarà estirat a terra, dessagnant-se. En I’K’L va mirar al seu voltant i va decidir seguir per en Son Gohan, que també era immensament fort. Però just quan estava a punt de donar-li un cop de puny, es va sentir una veu.

—Atura't immediatament! Desfés la teva màgia, o t'hauré d'eliminar.

En I'K'L es va girar i va veure l'A-16 de l'Univers 14 davant seu, amb el canó del seu braç apuntant en la seva direcció.

—Ja veig... —va dir en I'K'L.— Ets un ésser mecànic, per tant si aturo el temps als éssers vius, a tu no t'afecta... No passa res.

Es va moure ràpidament davant de l'A-16, que lluitava per seguir el ritme. Aquest últim va rebre un cop de puny potent que el va enviar volant a l'altre costat de l'arena.

—Tu, soc prou fort per derrotar —va dir en I'K'L, perseguint-lo.

Va seguir amb una puntada de peu violenta que va fer caure l'androide a terra, curtcircuitant la majoria dels seus mecanismes amb els impactes repetits. L'A-16 no es va poder aixecar, immobilitzat.

—Bravo, bravo!

En I'K'L va veure l'A-17 aplaudint-lo des de la distància. Ell i la seva germana eren a prop dels Guerrers de l'Espai de l'Univers 13.

—Li has donat una preciosa lliçó a aquest androide fallit pretensiós —va continuar el cíborg.

—Mira, mataré en Son Goku! —va cridar l'A-18, tancant el puny davant d'en Kakarot.

Just quan estava a punt d'atacar, el seu atac va ser aturat en sec per en Yamcha de l'Univers 9.

—De cap manera, tu una altra vegada? —va rondinar l'A-18, retirant la mà.

—De debò creus que et resultarà satisfactori? —va dir en Yamcha severament.

—Ja t'he dit que em deixis en pau! —va replicar ella.

—De fet, hauríem de salvar a tothom d'en I'K'L —va dir somrient.— A la gent li encantarà la teva bona acció.

—Hmm, als cíborgs tampoc els afecta el meu poder... —va pensar en I’K’L.

Això no li convenia. Era més fort que ells, però el combat no era una conclusió inevitable. Aquest Yamcha, en particular, era increïblement hàbil en arts marcials. Havia de desfer-se'n ràpidament, abans que poguessin coordinar els seus atacs i derrotar-lo.

—Saps què? —va continuar en Yamcha.— Si guanyem aquest noi junts, deixaré de donar-te la tabarra. T'ho prometo.

—I et penses que m'ho creuré —va escopir l'A-18.

—Depèn de tu. Soc un home de paraula.

L'A-18 el va mirar amb ràbia i es va girar cap al seu germà bessó.

—Ei, A-17... Què en penses?

—Meh... —va dir el seu germà amb un to avorrit, jugant amb els cabells d'en Vegeta de l'Univers 13.— M'agrada el que està fent. Prefereixo mirar-lo.

—Pots quedar-te enrere, A-17 —va interrompre en Yamcha provocativament.— Com a tu no t'han reparat misteriosament, entendria que no volguessis enfrontar-te a ningú més fort que un humà.

Picat, l'A-17 va estrènyer els punys.

—Què...! Ara veuràs!

L'A-17 es va llançar contra en I'K'L abans que en Yamcha pogués reaccionar. Però just quan estava a punt d'atacar el guerrer de l'univers 15, aquest va contraatacar amb una velocitat superior, enviant-lo volant contra una paret de l'estadi.

—Para! Tampoc et llencis així cap a ell!! —va exclamar en Yamcha, posant-se en posició de lluita.— A-18! El distrauré, i tu colpeja'l quan...

—Des de quan manes tu? —va exclamar ella.

Mentre discutien, en I'K'L va aprofitar l'oportunitat per abalançar-se sobre l'A-18, col·locant-s'hi a l'altra banda per atacar-la per darrere. En sentir la seva presència, en Yamcha la va empènyer, evitant que la colpegessin a l'últim moment. Va agafar el braç d'en I'K'L i el va fer girar abans de llançar-lo més enllà. En I'K'L va aterrar i es va llançar sobre ell. En Yamcha el va bloquejar i va contraatacar, fent-lo trontollar cap enrere.

—Vigila! Ens hem de coordinar! —va exclamar en Yamcha a l'A-18, agafant-la del braç per ajudar-la a aixecar-se.

—Tanca la... boca! —va cridar, donant-li un fort cop a la cama.

El poderós cop va provocar un gemec de dolor a en Yamcha, que va saltar enrere. Sorprès, en I'K'L no es va moure, escèptic davant el gir dels esdeveniments.

—Haha, has baixat la guàrdia... —es va alegrar l'A-18.— Llavors, senyor heroi, com se sent al ser enganyat per les teves bones conferències?

—Creus que és moment per a això ara? —va rondinar en Yamcha, fregant-se la cama.— No tenim temps per discutir entre nosaltres, necessitem...

—Esfuma't! —va cridar una veu per sobre seu.

Abans que pogués reaccionar, en Yamcha va rebre un poderós cop des de dalt de l'A-17, que el va fer caure a terra.

—T'he enxampat, malparit —va dir l'A-17 amb aires de superioritat.— Aleshores, et creus A-17? Només n'hi ha un d'autèntic i aquest soc jo!

—Som els bessons més forts de tots els universos —va afegir l'A-18.— Estic farta de la teva arrogància, de la teva moral barata, del teu comportament de bon noi. Ets tan molest com ho era en Gero. És hora de fer-t'ho pagar.

Va desencadenar una poderosa ràfega d'energia i la va enviar directament a en Yamcha, destruint el lloc on l'A-17 el retenia. Poc després, el núvol de pols es va dissipar. No quedava ni rastre del terrícola de l'univers 9. L'A-17 i L'A-18 van examinar el resultat, satisfets.

—Estupidesa és definitivament la paraula perfecta per descriure el vostre univers —els va dir en I'K'L, arrufant les celles.— Ell era la vostra sola oportunitat de sobreviure i l'heu assassinat. Els vostres actes justifiquen la importància de la meva missió. Gràcies... avançant-me feina.

—Perquè creus que tens alguna possibilitat contra nosaltres dos? —va dir amb menyspreu l'A-18.— Et guanyarem nosaltres i serem els únics herois. Tota aquesta gent es rendiran als nostres peus, després de menysprear-nos durant tot aquest maleït torneig.

—M'importen un rave aquestes ximpleries de redempció —va continuar l'A-17.— Tot el que hem patit aquí és humiliació. Aquell prodigi malparit sembrant la discòrdia entre nosaltres, aquell XXI amb el comandament a distància d'en Gero, aquell arrogant terrícola donant-nos una conferència quan el vam polvoritzar al nostre propi pati del darrere... Aquesta cosa del multivers és una merda. Tornarem a casa tan bon punt acabem amb tu, amb aquest Son Goku, i tornarem a la nostra bona rutina diària, massacrant dèbils.

—No teniu cap oportunitat —va grunyir en I'K'L.— Només esperava salvar el multivers sencer, però m'heu donat una nova motivació: protegir els innocents de la vostra ignomínia. No sortireu vius d'aquesta lluita.

En resposta, els dos bessons es van llançar sobre ell. Tancant els punys, va carregar contra l'A-17, deixant-lo córrer més ràpid que ell, i el va colpejar de ple a l'estómac, fent-lo estavellar-se contra la paret de l'estadi. Després va bloquejar els cops de l'A-18 i li va donar un potent cop de cap que va atordir parcialment l'androide abans de llançar-la a les grades.

—Aquesta maldat mai s'hauria de permetre que s'estengués —va comentar en I'K'L, traient-se la pols de la roba.— Aquest torneig ha estat un error. Sou incapaços de penedir-vos. Un poder superior a la norma et fa perdre el cap fàcilment; tothom aquí n'és un exemple. És hora de posar fi a tot això.

Va mirar al seu voltant. Tots els cíborgs i androides capaços de resistir la seva tècnica per aturar el temps estaven neutralitzats. L'A-17 i l'A-18 ja no podien lluitar, ja que havien perdut el coneixement. L'A-16 estava paralitzat pels cops que havia rebut. En quant a en Yamcha...

En I'K'L va anar on havia estat atacat pels bessons. Tot el que quedava era un cràter sense fons.

—Si no hi ha cos, això vol dir que...

Darrere seu, en Yamcha va emergir de sota terra de sobre. Va escopir un tros de roca, observant en I'K'L seriosament.

—Sí, no estic mort —va dir.— Aquest A-18 és molt forta, però cal més que això per atrapar-me.

—Pel que puc veure, tots dos sou igual de forts —va respondre en I’K’L, posant-se en posició.— Encara que no t'hagi matat, almenys estàs debilitat. I l'he derrotada sense dificultat. Només quedes tu. La meva victòria és a prop.

—No m'hauré de preocupar per ells. Podré lluitar al cent per cent.

—Jo també. Acabem això.

Dit això, els dos guerrers van carregar l'un contra l'altre. En Yamcha va quedar sorprès per la velocitat d'atac del seu oponent, però va aconseguir esquivar els seus cops.

Progressivament, en I’K’L va començar a sucumbir a la frustració. Estava al màxim de la seva capacitat, però no podia arribar a colpejar a en Yamcha. Aquest últim era un gran mestre d'arts marcials al seu univers, i estava demostrant la seva experiència. Aquesta era la seva diferència respecte als bessons de l'Univers 14. La seva resistència i el seu estil de lluita estaven molt més enllà de les seves capacitats.

Així, en Yamcha va parar i esquivar tots els atacs d'en I’K’L fins que va trobar una obertura. Va aprofitar l'oportunitat per donar un potent cop de puny a les costelles d'en I'K'L, fent-lo trontollar cap enrere amb un crit de dolor. Superat per la ràbia i el pànic, l'heroi de l'Univers 15 es va llançar sobre en Yamcha, posant totes les seves forces al cop de puny.

Però això va ser tot el que va necessitar l'androide terrícola, que sabia com portar els seus oponents al límit. Va esquivar el cop i es va posicionar darrere d'en I'K'L.

—ULLALS DE LLOP!! —va exclamar.

Immediatament va desencadenar la seva tècnica característica, colpejant en I'K'L amb una allau d'atacs que van afectar tots els seus punts vitals. Derrotat, en I'K'L es va desplomar a terra, amb el cos ple d'espasmes. En Yamcha es va quedar a prop, mirant-lo amb els braços creuats.

—Potser has vençut tots els altres... —va dir.— Però a mi no em pots ni tocar. Això vol dir que soc el més fort de tots els universos?

En I'K'L va aconseguir aixecar-se, tremolant per tot arreu. Va girar els ulls cap a en Yamcha. L'ésser de l'Univers 15 ja no tenia ni una mica d'esperit de lluita.

—Admeto la derrota —va dir feblement.— Ets un gran lluitador. Veig que no et puc derrotar. Però... Tu ets una bona persona... Tu entens per què faig el que faig.

—Matar tothom no és cap solució —va respondre en Yamcha, recuperant la compostura.

—Quan el risc és major que la diversió del torneig, cal fer sacrificis —va replicar en I'K'L.— Tots els universos estan exposats a les amenaces presents aquí. Les repercussions per als seus respectius habitants seran massa grans!

—Ja no hi ha risc. Amb en Bu, no et dic que no, però ja no hi és. Els més forts que queden són bona gent. T'ho pots creure? Guerrers de l'Espai simpàtics. Tota la seva gent eren assassins, però els dels universos 16 i 18 són herois. Fins i tot tenen en Satanàs Cor Petit amb ells, al costat del bé! I poques vegades hem vist algú més malvat! I a mi... El Dr. Guero em va convertir en el seu assassí personal... Em va rentar el cervell... I tanmateix... tots hem canviat a millor. El mal no és inevitable.

—Tot i això, sembla que aquests dos no volen canviar. —va protestar en I'K'L, assenyalant els bessons de l'Univers 14.— Ho he vist tot des que era al ventre de la meva mare. T'has esforçat molt per ajudar-los, però la seva naturalesa maligna és el seu únic propòsit. Mai es convertiran en el bé.

—Sí, estic una mica —va admetre en Yamcha.— No puc fer res per ells. Però no pots jutjar tots els casos basant-te en algunes excepcions. Al contrari, fins i tot si aquests dos no es poden salvar, han estat retornats al camí correcte en diversos altres universos. Aquest torneig ha arribat massa tard per a l'Univers 14.

En I'K'L va romandre en silenci, reflexionant sobre les paraules d'en Yamcha. Estaven plenes de saviesa i veritat.

Va tancar els ulls i va acceptar aquesta realitat. Tanmateix, s'equivocava en una cosa. En Bu no era el perill més gran que havia vist mai aquell estadi.

—D'acord —va dir a en Yamcha.— Abandonaré la idea de destruir tothom. En XXI. Almenys en XXI.

—Què, "l'icsi"? —va exclamar en Yamcha, sorprès.— El vell de l'Univers 5?

—Deixa'm destruir-lo mentre encara estigui paralitzat —va implorar en I'K'L.— He llegit els seus pensaments i conec els seus plans. Vol devorar tots els vostres universos, com va devorar els seu!!

Els ulls d'en Yamcha es van eixamplar. No s'esperava una revelació així. Aquest vell era un devorador d'universos? Havia tingut un mal pressentiment sobre ell, i el Vell Kaitoxin semblava entrar en pànic només de mencionar el seu nom. Probablement en I'K'L tenia raó. Però no veia com aquest mag podia viatjar a altres universos. Els Vargues estaven atents al més mínim senyal sospitós, i herois com en Vegeku i en Gast Carcolh intervindrien. A més, aquest paio tenia tot el dret d'estar aquí, com tothom.

—Aquest XXI no m'inspira confiança —va dir.— Però mentre no amenaci ningú...

—Fins i tot a ell, fins i tot tu vols protegir el devorador de mons!! —va reaccionar I'K'L, eriçant-se.— Com a mínim puc destruir la tecnologia Varga i atrapar-lo aquí!

Amb això, va llançar desenes de ràfegues d'energia cap a la torre de control dels Vargues.

—Ei, espera, para!! —va exclamar en Yamcha, en pànic.— L'atac final!!

Maniobrant la seva bola d'energia des de la distància, va interceptar cada atac. De mala gana, la va dirigir cap a en I'K'L. No va poder aturar-la ni evitar-la, i el va colpejar de ple. Una part del seu tors es va desintegrar quan va caure a terra.

—No has de morir, ho saps —va dir en Yamcha, amb una expressió greu.— Encara et pot curar un namekià. Allibera tothom del teu encanteri.

—Agraeixo la teva amabilitat —va respondre en I'K'L, tossint.— No em vols matar. Tot i això, has de... prendre una decisió. No tinc intenció de rendir-me; la meva missió és la meva... la meva única raó de ser. Ajuda'm o acaba amb mi... És la meva última oportunitat...

Va estendre el braç i va formar una explosió d'energia d'una consistència diferent. Sense poder definir-ne la naturalesa, en Yamcha va percebre un perill immediat i es va preparar en conseqüència.

—Atura't! —va cridar, estrenyent el puny.— Si dispares, et mataré! No faig broma!

—Hauràs de... matar-me. És un risc que he d'assumir.

Va desencadenar el seu atac.

—NO!

I en Yamcha va atacar.