Part 36, Capítol 176.

PART 36: MAGS ENGANYOSOS

Capítol 176

Traduït per Skywalker

Mentrestant.

A les cuines regnava el desordre més caòtic, per a desesperació dels Vargues, que només podien observar impotents com es desenvolupava el desastre. Inicialment, tot havia començat tan bé. La seva força de treball disposada havia complert de bon grat, més o menys, segons alguns, les seves instruccions.

—Vinga, comença —va dir un dels cuiners a en Son Gohan de l'Univers 18.— Talla aquestes pastanagues. N'hi ha milers; hauràs de fer un esforç.

—Que no teniu una màquina especialitzada? —va exclamar el Guerrer de l'Espai.

—Com ara què? No entens res d'alta cuina! L'art de cuinar consisteix en fer servir les puntes de les plomes, és una carícia delicada amb les puntes de les urpes, es tracta de tractar els ingredients amb suavitat i respecte! I també perquè vam trencar la màquina a causa de la sobrecàrrega...

En Son Gohan va aixecar una cella divertida mentre el Varga recuperava la compostura després d'un moment de distracció.

—En fi! —va continuar.— Fes el que t'he dit. Com més aviat comencis...

Una breu ràfega de vent que va semblar un lleuger cop de fuet va fregar la punta del seu bec. No podia saber que milers de moviments acabaven de tenir lloc davant dels seus ulls.

—...abans...??

A la taula que tenia davant hi havia els milers de trossets de pastanagues, acabats de tallar a trossos perfectes i uniformes. Trossejats en menys d'un segon.

—I ara què? —va preguntar en Son Gohan, amb un to que fingia innocència.

El Varga gairebé perd el cap. Com podia haver passat una gesta així? Sabia que els guerrers dels universos participants eren increïblement forts i ràpids, però aquest noi només era un espectador! Quines forces de la natura vivien en aquests altres mons?

Mentre ell estava ocupat dirigint en Son Gohan i la seva dona, que s'acabava d'unir a ells, la seva filla, juntament amb la seva fills alternativa de l'Univers 16, estaven ocupades cuinant diverses verdures en una enorme tina d'aigua calenta, sota l'atenta mirada d'un ajudant de cuina.

—Quina casserola tan enorme! —va exclamar la Pan de l'Univers 18.

—És el nostre jacuzzi... L'hem hagut d'adaptar —va admetre el Varga, amb una expressió que delatava la seva creixent depressió.— Ens ho hem muntat amb el que teníem.

Les dues Pan es van mirar i van riure entre dents. Sens dubte, ara eren les millors amigues de tots els universos. De fet, eren la mateixa persona, però la divergència entre els seus dos mons era suficient perquè se sentissin diferents l'una de l'altra. Però una d'elles no s'ho estava passant del tot bé.

—Ei, Pan... —va dir la de l'Univers 16.— Com és la vida amb l'avi Goku?

—És realment genial! —va respondre l'altra Pan alegrement.— Estic aprenent molt amb l'Ub i l'oncle Vegeta, i l'avi és un professor fantàstic! El pare m'anima a ser més forta, i la mare no és massa estricta amb mi al respecte, fins i tot fa exercici amb mi!

—Sona bé... —va dir la Pan de l'Univers 16 amb un sospir.

—Què passa? —va preguntar la seva clon, sorpresa per la seva expressió trista.

—És que... no ho sé, quan et veig a tu i a tots els del teu món, doneu la impressió que tot està bé, que mai tindreu cap problema. A casa meva, l'avi Vegeku és un heroi a tot l'univers i s'encarrega de tots els problemes, i els meus pares són increïbles, però... m'he adonat que tot no va tan bé per culpa de la Son Bra...

—Ei! —va reaccionar la Pan de l'univers 18, agafant-la per les espatlles.— Ho has sentit com tothom, no és culpa seva! És culpa d'aquell mag. Va controlar l'oncle Vegeta abans, i va fer mal a molta gent que no havia fet res malament! La Son Bra és igual!

—Potser, però... Fa temps que sento l'avi queixar-se de com causa problemes, de com l'àvia Chichi s'enfada quan l'escolta, i del que hem vist abans... —va començar a plorar sobre el jacuzzi dels Vargues.

L'ajudant de cuina va xisclar, preocupada de que el menjar tingués gust a llàgrimes. La Pan de l'Univers 18 va agafar suaument la seva amiga i la va apartar, sota la mirada atenta dels dos pares de l'Univers 16.

—Li costarà tirar endavant —va observar la Videl amb amargor.

—Encara és una nena —va dir en Son Gohan.— La Son Bra era la seva heroïna, i en Babidi va destruir tot el que representava per a ella. Espero que aquest tros de brossa acabi aviat a l'infern a casa seva.

—Què farem, Gohan? —va preguntar la seva dona.— En Vegeku té raó. Si la teva mitja germana torna a perdre el control, les coses podrien acabar molt malament per a nosaltres. No sents la tensió que hi ha? Tot s'està ensorrant, i... tinc por...

—Tot anirà bé —va dir en Son Gohan amb un somriure.— La Son Bra sempre ha tingut bon cor; simplement hem pres les decisions equivocades. Ara ho puc veure als seus ulls; ho entén. Tots ens hem equivocat, tots hem comès errors, sé de què parlo. En Vegeku també ho sap. Trigarà temps, però la Pan també ho entendrà. Necessita madurar.

La Videl va somriure lleugerament i va recolzar el cap a l'espatlla del seu marit. Ella confiava en les seves paraules. Si el seu univers posseïa una meravella de puresa, era el seu home. No podia somiar amb un millor company, independentment de l'univers en què es trobés.

A pocs metres de distància, en Son Goku de l'univers 18 cuinava feliçment al costat del seu fill, en Son Goten. Tot i que havia centrat la seva atenció en el seu estudiant Ub i la seva néta durant els darrers deu anys, en Son Goku s'havia proposat recuperar el temps perdut amb el seu segon fill. S'havia perdut el seu naixement, i la seva trobada s'havia tornat ràpidament amarga amb la resurrecció del Monstre Bu. El Guerrer de l'Espai ja lamentava que la innocència d'en Son Gohan li hagués estat robada tan aviat en la seva joventut, i en Son Goten també havia viscut esdeveniments tràgics. Volia ser-hi per a ell i per a la seva família. Mirant enrere a la seva vida, estava feliç amb la persona que era ara. La pau que regnava a casa seva mai havia estat tan bonica.

Mentre cuinaven, ell i el seu fill reien feliçment. En Son Goten estava meravellat per les habilitats culinàries del seu pare.

—Fixa-t'hi bé, sé cuinar.

—Retiro el que he dit! —va dir, veient el seu pare cuinar un peix enorme a la graella.— No pensava que sabries com manipular el menjar. Mai t'he vist fer-ho; sempre és la mare la que cuina!

—La teva mare és la millor cuinera que conec —va respondre en Son Goku amb un somriure.— Respecte a mi, quan vivia amb el meu avi, i després que ell morís, sempre pescava jo mateix a les aigües del Mont Paozu, i m'havia de valer per mi mateix. Sé cuinar, ja saps... A la meva manera.

—M'has demostrat que m'equivocava, i estic molt content —va dir el seu fill content.— Ho tastaré!

Ell i el seu pare van agafar un tros de peix cadascun i el van devorar amb avidesa. Però, mentre en Son Goku gaudia del seu àpat, el seu fill va començar a escopir i a fer ganyotes de fàstic.

—Això és... fastigós.

—Oh, la Chichi és molt millor que jo!

—No t'ha passat pel cap fer servir sal o espècies?

—?

—Uf, ja ho veig! L'has cuinat amb els budells! No l'has buidat, ni tan sols l'has netejat!

—Un peix surt de l'aigua, així que ja està net.

—No! I què era aquell gust tan amarg? Era bilis que gotejava? Uf, vomitaré... Papa, no es menja tot el que hi ha en un animal!

—I tant! I tot el que hi ha en un peix és bo!

Mentre continuaven, els Guerrers de l'Espai de l'Univers 13 estaven fent passar una bona estona als cuiners del seu voltant. Especialment en Kakarot, com era d'esperar.

—Prepararem una gran porció de carn i salses —li va dir un Varga, obrint el congelador.— Per això, recollirem tots els ingredients. Agafa un tros de carn.

En Kakarot es va servir del congelador i en va treure una gran cuixa de xai congelada. La va examinar, perplex. No havia vist mai carn congelada. Sempre havia caçat animals frescos, o bé s'havia servit dels rebosts d'altres persones. Aquesta estranya temperatura fresca del menjar era curiosa. Però per què no?

—Porta'l a...?!!

Abans que el Varga pogués acabar la frase, en Kakarot va mossegar el bloc de gel. Els ulls del Varga gairebé se li van sortir de les conques. El Guerrer de l'Espai va mastegar amb un fort soroll de grinyol que va fer que tothom al seu voltant es girés, atordits per l'escena.

—S'ha de... S'ha de descongelar! —va cridar el Varga.

—Pse. M'està bé —va dir el Guerrer de l'Espai.— No està tan malament així.

Va marxar amb la seva pesca, deixant el cuiner sense paraules. Una mica més lluny, en Nappa, en canvi, s'ho estava passant d'allò més bé. Sempre ho havia amagat, però la seva gran passió era la cuina. Tot i que era un veritable Guerrer de l'Espai de cor, brutal i impulsiu, havia adquirit aquesta fascinació per la gastronomia en un dels mons que havien envaït, quan estaven sota el govern d'en Freezer i en Vegeta era només un jove príncep. Les batalles i les conquestes havien deixat poc temps a en Nappa per gaudir d'aquest simple plaer. Sota el regnat d'en Vegeta com a emperador, era encara pitjor. Ara, se li oferia l'oportunitat de mostrar el seu art i talent! Ni tan sols emanava cap mena de violència; encaixava perfectament amb l'equip de Vargas. Només que no compartien la mateixa comprensió de la gastronomia...

—Així —va dir amb orgull sostenint un plat a la mà,— envoltant la patata amb la cansalada, fem creure que és un gran tros de carn!

—Però si ja en tenim... —va dir el cuiner que tenia al costat, amb veu abatuda.

—Està perfecte! Així és com estalviem diners! Malgastem menys menjar, el client està content i això ens deixa més per a nosaltres! Admireu l'enginy!

—Crec que trucaré dient que estic malalt —va lamentar en Varga.

—Pfft, quin truc més brut! —va dir una veu a prop.

En Nappa es va girar i va veure, amb disgust, els Trunks dels universos 18 i 16 que el miraven.

—Què has dit, mocós? —va grunyir.

—Per què acumular aliments amb enganyifes quan podem produir el doble? No cal! He construït una màquina que produeix carn!

En efecte, al costat dels dos Trunks, una gran tina plena d'un líquid negre estava connectada a un dispositiu amb una sortida corredissa, del qual sortien carn de vedella i altres tipus de carn. Una Varga va examinar el líquid viscós.

—És... petroli?? —va dir, sorprès.

—Exactament! És el futur de la indústria alimentària! —va declarar un Trunks amb orgull.— Estic pensant a obrir una filial anomenada Trunkatel; crec que sona bé. Resoldré l'escassetat de recursos duplicant-los!

—Quina idea... —va replicar en Nappa.— Deu ser incomestible! És millor reduir a la meitat les quantitats, o encara més senzill, eliminar la meitat dels consumidors. L'altra meitat estarà millor!

—Aquesta idea no em sorprèn, venint d'un tirà espacial —va xiuxiuejar en Trunks amb menyspreu.

Un llamp va brillar als ulls dels dos Guerrers de l'Espai mentre un Varga es desesperava davant la situació.

Just en aquell moment, una explosió va ressonar des de l'altre costat de la cuina.

—No dispareu boles de foc sobre l'oli!! —va cridar la veu aguda d'un Varga.

Per accelerar les coses, en Kakarot havia perdut la paciència i havia utilitzat la seva energia per cuinar el menjar més ràpidament. Però el dispositiu no podia suportar la calor de la seva explosió d'energia, i va esclatar en una potent explosió, carbonitzant el menjar, el local i la roba de tothom. Ningú va resultar ferit, excepte un Varga, que va patir cremades de segon grau. El xef Etchecoin es va tapar la cara amb la mà, esgotat.

—D'acord, ja ho entenc. Tothom fora. Us servirem. Marxeu d'aquí...

Va convidar als diversos universos a sortir i es va posar a plorar a terra, devastat pels esdeveniments. Quedaven cinc combats, oi? Potencialment un últim àpat. Només un més, i seria a casa. No podia ser tan greu...

Mentre els seus companys eren a la cuina, en Vegeta havia anat a l'Univers 9 i es dirigia cap als quarters dels terrícoles.

—On és en Raditz? —va cridar mentre irrompia per la porta.

Els terrícoles es van girar per mirar-lo. No estaven sorpresos; l'esperaven. Tot i això, van fingir innocència i el van mirar amb cautela. En Vegeta els va mirar a tots, i els seus ulls es van detenir un segon en en Trunks de l'Univers 9, que el mirava fixament, aterrit. Pel que podia veure, aquell noi no tenia ni una gota de sang Saiyana. Tot i tenir els seus noms i cares, no tenia res a veure amb els seus fills dels Universos 12, 16 i 18. Clarament, no sentia res més que menyspreu per l'Univers 9.

—Responeu-me! —va continuar.— Sé que us ha vingut a veure! El vaig veure entrar a l'apartament amb tu.

—L'hem enviat a fer punyetes —va respondre en Krilin, arrufant les celles.— No volem parlar amb vosaltres, Saiyans. I encara menys amb tu.

—En aquest cas, on és? —va repetir en Vegeta, amb una veu més agressiva.— No ha sortit del vostre espai. On és el Déu vell arrugat?!

—Vés a saber, no soc la seva mare! —replicar la Videl amb una veu igualment menyspreadora.— No suporto aquest vell. Deu haver anat a passejar.

—He sentit mentides millors que aquesta —va dir en Vegeta, estrenyent els punys.

—Ha, ha! —va exclamar en Yamcha, assenyalant-lo amb el dit.— Creu que el Venerable Kaitoxin està donant poders màgics al seu company sense la seva presència!

—I ho està, oi? Us faré miques, cucs.

—Calma't, Guerrer de l'Espai —va interrompre en Ten.— Mou-te un pèl, i els Vargues s'encarregaran d'enviar-te a casa. Mira al teu voltant; veuràs que no són aquí.

En Vegeta va examinar l'habitació. De fet, no sentia ni la presència d'en Raditz ni la de la deïtat, ni a les habitacions ni al bany. Hauria sentit la seva energia si fossin a l'apartament.

—Sembla que dieu la veritat —va admetre en Vegeta enfadat.— Si veieu en Raditz, digueu-li que torni; odio quan els meus subordinats desapareixen.

—Hi pots comptar —va dir la Videl sarcàsticament.

El Guerrer de l'Espai va maleir i va marxar dels apartaments, deixant els terrícoles suant.

—Uf —va dir la Bulma,— hem estat a punt de morir. I em dius que en altres universos vaig tenir fills amb aquest paio rondinaire?

—Sembla que sí —va respondre en Yamcha.— Deus pensar que et devia fer alguna cosa horrible, però en alguns universos, el mal s'ha convertit en bé, i viceversa. Aquesta A-18 que va massacrar tota la humanitat a l'Univers 14, és una mare amorosa amb en Krilin en d'altres! Aquell Guerrer de l'Espai, en Kakarot, és un monstre, però és l'heroi del seu món a l'Univers 18! Em costa imaginar en Vegeta amb la Bulma, i tot i així, encara hi ha esperança. La gent pot canviar.

—Confesso que tinc curiositat, mare i pare —els va dir en Trunks.— M'agradaria molt conèixer aquests universos on també existeixo. Aquell Trunks de l'Univers 12, mola molt amb la seva espasa! Igual que la Videl!

—Pfft —va respondre ella.— Com més aviat marxem, millor. Fins i tot si hi ha bona gent, ja han caigut massa universos. Mira en Cooler, o en Cèl·lula, o en Babidi: la seva ambició no coneixia límits! Tan bon punt s'acabi el torneig, adéu.

—Parlant d'això —va interrompre en Ten.— Com es troben el Guerrer de l'Espai i el Déu Neptú de fa 15 generacions? Seria millor que acabessin aviat i marxéssim a casa.

—Si ho he entès bé, trigaran unes quantes hores —va explicar en Krilin.— El Kaitoxin està decidit a completar el seu ritual. Ja veurem què fem després.

Als apartaments veïns de l'Univers 10.

El Vell Kaitoxin seia amb els braços estesos, mirant en Raditz, que romania immòbil. Havien demolit el mur que separava els apartaments dels universos 9 i 10, que estaven connectats.

El Kaitoxin havia sentit l'arribada d'en Vegeta. Ràpidament havia emmascarat les seves energies amb la seva màgia divina per evitar ser detectat. Ara podia completar el seu ritual en pau; dubtava que el líder d'en Raditz vingués a buscar-lo allà.

No necessitava concentrar-se gaire en en Raditz per alliberar el seu potencial. Mentre concentrava el seu poder místic dins del seu cos i ment, podia fer altres coses. I ho va aprofitar per visualitzar el ring en directe. El següent combat el preocupava molt.

No podia ser una coincidència; aquest XXI no era el que coneixia, però els poders que posseïa eren surrealistes. Havia neutralitzat en Vegeku, que semblava intocable. El seu següent oponent, en Bu de l'Univers 4, estava molt millor entrenat en màgia. Podria resistir-lo, potser fins i tot derrotar-lo. I, en aquell moment, el Vell Kaitoxin tindria la confirmació que esperava, esperant que s'equivoqués.