PART 32: RAGING DOKKAN

Capítol 159

Traduït per Skywalker

La Son Bra estava en un estat d'èxtasi pur. No quedava ningú per plantar-li cara ni a ella ni a en Babidi. Tot el que havia de fer era acabar amb Son Gohan per rematar la feina. I, ja que estaven, eliminar també aquell reflex vil i impotent d'ella mateixa que representava tot allò que menystenia.

Va estendre el braç i va començar a formar una bola d'energia al palmell de la mà.

—Quina manca d'harmonia... —va dir una veu trista darrere seu.— Tu assassines el teu Son Gohan, ella protegeix el seu. No veus res?

Sorpresa per no haver sentit la seva aproximació i exasperada pel to moralitzador que percebia, es va girar i va impulsar la seva bola d'energia a través del cos arrodonit del Gran Kaitoxin, que va caure a terra, tossint un raig de sang.

—Ups, sembla que estàs a punt de morir —va lamentar en Bu mentalment.— Aquest és el destí del vençut. Però aviat et ressuscitaré, no t'amoïnis.

El déu el va ignorar. Havia esperat i planejat la seva mort; sabia perfectament què estava fent. Fins i tot tenia un somriure interior, perquè en Bu, en la seva burla, va demostrar que no havia entès realment les implicacions de les seves accions. Tot i això, el Gran Kaitoxin simplement havia actuat sobre el que en Bu havia provocat estúpidament uns minuts abans, desafiant-lo a resoldre la situació, com a déu dels déus. No podia lluitar a aquest nivell. Només podia prémer un botó.

La Son Bra es va acostar a la deïtat moribunda i el va mirar burlescament.

—Mira't. Se suposa que ets el més gran dels déus, oi? I aquí ets, als meus peus, en un bassal de sang. No ets digne d'aquest títol, Kaitoxin. En Vegeku té el poder d'un déu, i jo, la seva antiga filla, soc, de fet, la més gran de les deesses!

—He... He... Estàs satisfeta amb tu mateixa? —va respondre el déu amb un petit somriure.

—Què? És clar! —va replicar la Son Bra, aixecant una cella.— Mira al teu voltant. Us he guanyat a tots jo sola!

—Ah... Em pensava... que tenies aspiracions més elevades.

—Què? —va espetar la Son Bra.— Soc la millor, bola de greix! Què coi t'empatolles? Ja soc al cim, he dominat el meu poder, ningú pot competir amb mi!

—Però a quin cost? T'estàs enganyant a tu mateix... amb una il·lusió. La teva força és real, però mira al teu voltant el que t'ha costat... Em pensava... que volies convertir-te en una lluitadora completa, en cos i ànima... no només una esclava de les teves emocions. Tot el que et feia una lluitadora orgullosa s'ha esvaït... No ets la més forta, amb aquestes cadenes lligant-te el cor...

—Calla... Calla, Déu de pa sucat amb oli! —va cridar la Son Bra.

Va trepitjar ferotgement el cap del Gran Kaitoxin, matant-lo a l'instant. Les paraules de la deïtat l'havien frustrat més que res. Odiava aquests samaritans moralment íntegres i presumits de moralitat més que res, aquells que s'atrevien a donar-li una lliçó. Qui es pensaven que eren, jutjant-la d'aquella manera?

—S'ha acabat, he guanyat! —va exclamar, aixecant els punys.— Finalment soc lliure! Gràcies al Mestre Babidi, soc la número u! Controlo el meu poder! Estic completa!

—ESTÀS DE CONYA, NO!?

Darrere d'ella, la Bra de l'Univers 18 s'havia redreçat. En presenciar l'escena amb el Kaitoxin Suprem i sentir la diatriba extàtica de la Son Bra, ja n'havia tingut prou. Era la gota que feia vessar el got. El seu propi doble s'havia sotmès a la voluntat d'un cuc malvat. Havia massacrat gent innocent.

Havia fet patir la seva pròpia família i els havia assassinat sense immutar-se. I s'atrevia a proclamar amb orgull que era la millor?

La Bra sabia que el seu pare, en Vegeta, havia estat sotmès al mateix encanteri en el passat. Havia sentit que ell també havia matat gent innocent... gent. Però el seu pare mai havia obeït aquell mag mentider; el seu orgull com a príncep Saiyà era massa gran per a això. Tot i que es burlava del seu entrenament incessant, la Bra admirava el seu pare, que sempre havia estat allà per a ella, respectant els seus desitjos i anhels.

Però la seva doble, la filla d'en Vegeku, no tenia ni el més mínim rastre d'aquell orgull. Es delectava per ser la més forta, sota el jou d'un poder superior a ella mateixa. No ho podia suportar més. Va seguir l'onada de fúria que omplia cada fibra del seu ésser.

—Control!? —va cridar.— Completa? Però si no vals una merda!!

La Son Bra va mirar fixament la seva doble durant un segon amb sorpresa, i després la ràbia es va apoderar de la seva mirada. La seva mirada estava tenyida d'un desig assassí.

Es va acostar lentament a la Bra, que tremolava. Però la Bra va mirar en Son Gohan, encara inconscient als seus braços, i va decidir no retrocedir, encarant-se a la Son Bra sense immutar-se.

—Ooh... —va exclamar en Bu de l'Univers 4, amb els ulls oberts de bat a bat per la sorpresa.

El prodigi va sentir que el Monstre Bu gras es reconstituïa lentament i va utilitzar la seva màgia per adormir-lo. No volia que interrompessin aquest moment tan interessant.

—Tu... —va grunyir la Son Bra, prement el seu front contra el seu.— Tu, la figaflor sense poder, la teva cara em repugna! T'atreveixes a repetir el que acabes de dir? Ni tan sols saps lluitar, ni tan sol et saps transformar! I m'estàs donant lliçons, patètica covard?

—Jo estic neta!! —va replicar la Bra, forçant el seu front contra el de la seva contrapart.— T'has mirat al mirall? T'has deixat manipular per en Babibi! No tens ni una engruna d'orgull! Ets literalment l'esclava d'un cuc de terra! Fins i tot el pare, com a mínim, no el va obeir!

—Calla! —va exclamar la Son Bra, furiosa.— Penses que ets millor que jo, oi? Només perquè ets la filla d'un príncep, ets gloriosa i apareixes després que s'acabi la batalla? Doncs endavant, colpeja'm, mostra'm el teu maleït orgull amb els punys i no seràs tan arrogant quan l'hagi aixafat! Potser ets la filla estimada del teu pare, però jo soc una deessa! No t'assembles en res a mi!

—Millor! —va cridar la Bra.— Penses que deixaria que algun poll em fes servir per al seu propi benefici? Prefereixo morir abans que matar la mare o en Trunks! Has matat el teu germà, els teus amics! Fins i tot has massacrat gent que vas prometre que salvaries! No ets ni de conya la millor de l'univers, només ets una traïdora sense honor ni honor que deixa que un miserable bruixot et camini per sobre per sentir-se forta! Sobretot, posa ordre en aquesta testa psicòtica, abans de fer-te la dura!

Picada, la Son Bra va agafar la samarreta de la seva alter ego i se la va acostar, furiosa.

—Ets tu qui em parla de família? És cert que tens una vida fantàstica, sense pressió, un pare afectuós. Vius la vida en gran amb la teva estúpida moda, però mira't, ni tan sols et pots defensar ni protegir la gent que t'envolta! No em parlis d'orgull quan tu mateixa no en tens. Si no, hauries fet almenys una mica d'entrenament per fer-te sentir orgullosa, però tot el que veig és una dèbil que només espera ser rescatada. Igual que aquells milions de ploramiques que confien en mi o en en Vegeku sense assumir mai la responsabilitat d'ells mateixos!

—No tinc por de dir que soc millor que tu! —va replicar la Bra, mirant-la amb menyspreu.— Sé que no soc forta, i podria haver protegit la Videl si hagués escoltat el pare. Però va ser el TEU Gohan qui em va dir que triés el meu propi camí! El meu propi pare va respectar la meva elecció de no ser una lluitadora. Tu, en canvi, vas triar ser una campiona! Però tot el que veig és que ets la persona més llastimosa de tots els universos. Almenys ets la perdedora número u, ningú t'ho podrà treure!

—Aquesta... insolent... mitja merda... Es pensa que és millor que jo! —va dir la Son Bra amb ràbia.— No puc creure que sigui jo qui em doni una lliçó a mi mateixa, ets tan dèbil que em vénen ganes de vomitar! He derrotat dos Son Gohan alhora, i fins i tot en Cèl·lula. Els vaig aixafar tot i que eren increïblement forts, no podien fer res contra mi! I encara dius que no estic al cim? Si no saps res de lluita, et calles, imbècil!

—Oh, sí, pots estar orgullosa de tu mateixa —va dir la Bra somrient, posant els ulls en blanc.— Aquesta senyora va matar gent que l'estimava per sentir-se al cim. Però jo he vist lluita, noia! T'ho han fet passar malament, has hagut de curar-te diverses vegades perquè han aconseguit colpejar-te! Estàs completament delirant si penses que ets invencible i invicta. Només perquè penses que el teu pare és un déu, et dóna el dret de disposar de la vida dels altres com si no valguessin res? No intentis actuar com una gran heroïna, perquè no estàs feta per a això!

—He sobreviscut —va rugir la Son Bra.— Tinc la sang i el poder d'una... Deessa. Soc la Guerrera de l'Espai més poderosa de tots els temps! Si el Mestre Babidi ha guanyat aquesta guerra, és perquè soc la més forta. Ell va reconèixer el meu valor; estic molt per davant de tots aquells soldats patètics que van ser derrotats en segons. M'ha obert els ulls! Per què he de controlar-me constantment? Sempre havent de vigilar cada moviment meu, per evitar deixar que exploti aquesta frustració de no poder utilitzar mai els poders que posseeixo! Tu, tu no tens força, ni poder, no és complicat viure una vida normal! Però des que era petita, sempre he portat tothom a l'esquena! "Controla't, Bra!" "No et transformis!" "No disparis energia!" Tothom al meu univers em té por. Mai m'han estimat!

—Com pots ser tan estúpida? —va dir la Bra, amb els ulls ben oberts.— El teu Gohan és exactament com el meu! I el meu és amable, afectuós, sempre ha estat un bon pare per a la Pan i un amic de la meva família! Estic segura que t'ha donat un suport increïble, sobretot perquè és el teu germà! Mira'm directament als ulls i torna'm a dir que no t'estima!

—No... No ho...

Uns flashbacks del seu germà van aparèixer a la seva ment.

"No pensava que ho aconseguiries..."

"No t'amoïnis, Son Bra. Sé que deu ser difícil per a tu i que el teu poder se't puja al cap. Però t'ajudaré a controlar-lo."

La Son Bra va negar amb el cap, confosa.

—Mai em van ajudar a controlar el meu poder. Un paràsit es va apoderar del meu cos i el meu pare ho va aprofitar per tenir una bona baralla mentre em pegava! Aquell malparit va dominar el segon nivell de Superguerrer sense cap problema, tot i que sempre m'ho havien prohibit. Però gràcies a en Babidi, s'ha acabat aquesta maleïda injustícia! No soc la seva joguina, soc el seu millor actiu! L'esclava era aquella adolescent encadenada per en Vegeku i la seva família, amb la seva moral idiota! Em van fer sentir culpable desenes de vegades per haver perdut els estreps, per matar gent innocent sense pensar. Però això és una estupidesa, teníem les Boles de Drac que ho arreglen tot! Haurien d'haver-me deixat destruir alguns planetes de tant en tant, hauria estat una bona manera de desfogar-me!

—Ah, així que la mort només és un joc per a tu? —va preguntar la Bra, sorpresa.— És AQUESTA la teva excusa? Pots matar tothom, els ressuscitarem? Però això no canvia el fet que matar gent és una cosa horrible! Només busques excuses, però sé que en el fons tu també ho saps! Si et pressionaven perquè et controlessis, és perquè entenguessis que la mort és seriosa! Imagina't si no hi hagués Boles de Drac, com et sentiries, oi? Hi ha més a la vida que el poder, també hi ha la família! El meu pare és el príncep d'una raça guerrera, sí, i què? És sobretot un pare meravellós que estima la seva vida a la Terra amb la mare! Una vegada va ser controlat per en Babidi, però es va resistir! Fins i tot es va sacrificar per salvar la Terra! Dius que ets la número u, l'heroïna de l'univers que salva els que criden demanant ajuda, però donaries la teva vida per salvar algú altre? Respon-me!

—Jo, donar la meva vida? —va respondre la Son Bra, tremolant.— Jo... no he de morir pas per un figaflor, valc molt més! Tinc tant dret a existir com qualsevol altre, i fins i tot més!

—Son... Bra...

Darrere de la Bra de l'Univers 18, en Goten amb prou feines es podia mantenir dret. El seu cos estava gairebé completament cobert de sang i cremades. Havia reunit les forces que li quedaven per arribar a la germana del seu millor amic, inspirat pel seu coratge i les seves paraules. Però la seva condició va colpejar les dues noies, que es van sorprendre que ni tan sols pogués mantenir-se dret.

—Tu? —va respondre la Superguerrera, desconcertada.

—No sé pel que has passat —va dir en Goten, trontollant.— No som parents. Però l'altre jo és el teu germà. I sé que si tingués una germaneta, donaria la vida per ella. Mira tot el que he patit lluitant contra els teus camarades, per protegir la Bra i la Videl! Per l'única cosa que em penedeixo és no haver-me fet més fort. No puc lluitar contra tu. I si pogués, tampoc ho faria. Estic just davant teu, així que endavant, si això és el que realment vols, mata'm ara. Estic a la teva mercè.

Una mica vacil·lant, la Son Bra va assenyalar amb el dit a en Goten, amb una petita guspira d'energia brillant a la punta. Però la Bra es va interposar entre ella i en Goten.

—Mata'ns a tots dos, doncs! —va grunyir la filla d'en Vegeta.— Et quedaràs sola amb el teu amo corrupte, a qui estimes tant. Tria. Una família que t'estimi, o un bruixot lleig que t'ha convertit en el seu servent descarat.

—Calla! —va cridar la Son Bra.— No enteneu res!

—No, no ho entenc, però tinc el meu orgull. Aquesta és la veritable diferència entre tu i jo. No vendria la meva ànima a qualsevol per sentir-me millor, perquè me n'adono de la sort que tinc, i tu no ho veus gens. Et faré una pregunta i vull que em responguis amb sinceritat! Mataries la mare si en Babidi t'ho ordenés?

—Jo... —va començar la Son Bra.

Llavors, una sensació aguda i punxant la va recórrer mentre imaginava l'escena: el cos de la seva mare als seus peus, amb les mans cobertes de sang.

Immediatament, una sensació de nàusees la va envair i es va sentir marejada.

—Matar la mare? Jo... No cal que m'ordeni una cosa així. Ara soc lliure. Estic completa. Ja m'he desfet de tots aquests dilemes morals!

—No comencis a amagar-te darrere d'excuses estúpides! —va exclamar la Bra, prenent el control.— Vas ser una veritable guerrera quan vas lluitar contra aquell llangardaix enorme per salvar la gent. Però has anat pel camí equivocat, deixant que en Babidi es fes amb la seva! Què pensarà la mare quan vegi en què t'has convertit, quan vegi el que has fet? Ets dèbil de ment, pobra filla meva! El poder no és res si significa perdre tot el que estimes. I sobretot, has perdut l'orgull! Deixa de presumir de ser la número u; ets al final de l'escala!

A poc a poc, les paraules de tots aquells a qui s'acabava d'enfrontar i matar li van tornar a la ment de manera intermitent.

"Em pensava que tenies aspiracions més elevades..."

"Son Bra, tu ets més forta que no pas això!"

"Ets incapaç de mantenir la teva paraula?"

"La Bra ha perdut el control diverses vegades..."

—Merda... Calla! —va exclamar, agafant-se el cap entre les mans.

Va desfermar la seva energia, allunyant encara més el seu alter ego. Però la Bra va aconseguir mantenir-se dreta, amb els braços creuats davant seu, mentre que en Son Goten es desplomava a terra.

"Ets dèbil!"

"Ets corrupta!"

"Has fet mal als teus amics!!!"

La Son Bra va caure de genolls, turmentada per les veus que l'assaltaven amb retrets i pensaments que la culpabilitzaven. La seva energia es va evaporar i la Bra va poder acostar-s'hi després de comprovar que en Goten no estava massa mal ferit, mirant el seu doble amb disgust.

—La teva ànima deu ser realment fosca, per convertir-te en una servent d'en Babidi —va dir amb menyspreu.— Ara t'ho comences a qüestionar?

—Tu...!! Tu creus que tot és tan senzill!! No els has sentit mai! —va respondre la Son Bra amb la veu tremolosa.— Aquells crits d'horror que m'han perseguit durant anys! Aquelles mirades acusadores dirigides cap a mi! Tota aquesta pressió que em pesa... No tens ni idea pel que he passat!

Els seus passats eren diferents. El que aquesta noia no entenia era que no es podien comparar la seva petita vida tranquil·la amb la d'ella, fins i tot si podia creure que en Gohan era amorós. Sabia que això estava lluny de la veritat amb el seu pare fred, semblant a en Vegeku. La petita princesa Bra no era conscient de l'espasa de Dàmocles que penjava sobre el seu cap. No sabia la pressió que...

Però el fil de pensament de la Son Bra va ser interromput per la resposta més inesperada imaginable.

—Bé, no, no ho sé, i què? —va replicar la Bra irritada.

Els ulls de la Son Bra es van eixamplar, completament estupefacta.

—Què vols dir amb "I què?"?! No és l'essència de la comprensió i del maleït poder de l'amor ser un bona noia amb gust de caramels?

—I QUÈ?! Sí, no en tinc ni idea... i què? D'acord, tens molts traumes, vols una abraçada? La Senyora la Gran Guerrera de l'Espai, no pot gestionar-ho, tot això? Et penses que potser tens dret a fer servir "oh no, aquest trauma, és massa per mi!" com a excusa? I tu vols ser la número u de l'univers? Doncs hauràs de superar totes les proves, fins i tot les de dins del teu cap, fins i tot les injustes, fins i tot les més dures. Res pot ser massa per a tu, perquè llavors no seràs, en absolut, l'autèntica número u! Només ets algú fort que es deixa portar!!

—Jo... jo... —balbucejar la Son Bra, sentint que la ment i el cor li pesaven.— No vaig triar en Babidi, ell va venir a alliberar-me de tot això, jo no vaig decidir res! Només volia sentir-me valorada per una vegada!

—Ets encara més menyspreable per no haver-te pogut resistir! —va escopir la Bra, creuant els braços.— No vas reaccionar quan has matat en Son Gohan, que SEMPRE et respectava... mai no creuré el contrari! Ho vas deixar passar i vas permetre que la teva foscor cometés els actes més horribles! Vols que t'anomeni "Senyora Soc la més forta"? No ets la millor, només ets una submisa amb una gran força. Ets submisa!!

—SUSMISA!? —va repetir la Son Bra, amb cara de sorpresa.— De debò soc això? Una nena traumatitzada? Però, si soc la més forta de l'univers...! No... Esclava... Traumatitzada... Dèbil... Perquè jo he deixat que això passés?!!

"Així, en Babidi és... el més fo..."

—...fort? Més fort que jo!? Aquest dèbil que no es pot defensar sense mi?

"No et pots defensar, ni tan sols protegir la gent que t'envolta! No em parlis d'orgull quan no en tens cap!"

"Encara soc molt més poderós que tu. Però un dia, per força, em superaràs... Per tant, abans que això passi... Jo et mataré."

Les llàgrimes li corrien per les galtes a la Son Bra mentre tancava els punys furiosament.

Era veritat... La seva força, el seu poder, era normal, era innat! Però... La número u de l'univers?

El seu poder físic era simplement el resultat de l'entrenament. Diligent, sí, però fàcil! Ningú havia qüestionat mai les seves habilitats de lluita! Això és el que va dir el Kaitoxin Suprem, això és el que va assenyalar el seu doble... Una guerrera completa és qui ho és en cos i esperit! I en esperit, mai no havia fet cap esforç. Sempre havia fugit dels problemes!

Fugint de la seva transformació que li havia fet perdre el control. Amagant-se darrere del seu pare. Esperant que el seu germà gran l'ajudés. I el control d'en Babidi... No havia desencadenat res, simplement havia amagat els seus problemes sota la catifa! Era ella qui no tenia orgull, qui es deixava portar. No era una guerrera del camí suprem, sinó una titella nascuda amb un poder immens!

—No, no... Sempre vaig pensar que ho feia el millor que podia, i ara he fet exactament el contrari! Soc una desgràcia absoluta, i és la versió feble de mi mateixa que m'ho ha escopit a la cara! Jo no soc pas... SUBMISA!!

Va deixar anar un crit tremend de ràbia, odiant-se i maleint-se per ser tan feble i tot el contrari de tot allò a què havia aspirat durant tota la seva vida. Des de la seva més petita infància, havia admirat en Vegeku i en Son Gohan. Havien fet tot el possible per donar-li suport malgrat l'immens poder que la devastava des de dins. I ara tots els seus esforços havien estat en va.

I sobretot, havia permès que un vil bruixot mostrés a tothom que era indigna d'aquell poder.

Havia matat en Son Gohan, el seu mentor i estimat germà.

Consumida pel remordiment i la culpa, va portar el seu poder al límit, i el segell d'en Babidi es va debilitar. La voluntat de la Son Bra s'havia enfortit per les paraules del seu alter ego, d'en Son Goten, i de tots aquells que havien intentat raonar amb ella. Era hora d'acabar amb aquesta bogeria abans que realment sucumbís a la pitjor mena de depravació.

Era hora d'enfrontar-se a la seva debilitat interior i controlar la seva ment. L'encanteri d'en Babidi es va dissipar sota el pes de les seves pròpies emocions positives, que van recuperar el control. Encara a terra, la Son Bra es va desplomar davant d'ella, amb els braços tremolant-li i les llàgrimes corrent per la cara mentre la seva transformació en Superguerrera s'evaporava, tornant a la seva forma normal. Sota la mirada amarga de la Bra, que s'acabava d'aixecar després de ser impulsada per l'explosió de l'energia de la Son Bra.

—Merda... —es va lamentar, amb el cor trencat.— Merda... Oh, merda...!