Part 38, Capítol 188.

PART 38: EN GOKU CONTRA EN VEGETA

Capítol 188

Traduït per Skywalker

Per totes bandes, es podien sentir crits d'entusiasme, però també de protesta, a l'estadi.

—Quin greu que ningú no hagi pogut seguir el combat —va dir la Sei irritada.— Bé... som-hi, següent combat.

—Espera els trenta segons! —li va cridar la seva companya.— Potser en Vegeta podrà continuar!

—Hm, no s'aixecarà... Has vist en quin estat es troba?

El compte enrere va arribar als deu segons. En l'espai de l'Univers 18, els éssers estimats dels dos lluitadors estaven en estat de xoc.

—No puc dir si en Vegeta encara pot lluitar —va admetre en Son Gohan.— Amb prou feines emeten energia en aquest nou nivell. No sé si en tenen o no...

—En tenen a cabassos! —va cridar la Bra des de prop.

—Eh? Saps notar les...? —va preguntar la Videl, sorpresa.

—Ni de bon tros! Pare! Aixeca't! Sé que guanyaràs!! És l'hora de la revenja! Aixeca't!

—Vinga, amunt, pare!! —va sumar-se en Trunks.

A la Bra no li importava la percepció de l'energia ni res d'aquelles ximpleries. Durant molt de temps havia sentit el seu pare parlar-ne amb menyspreu. Lluitar era una qüestió de coratge, de cor.

Era, sobretot, l'orgull d'un lluitador, l'amor per la lluita. Més enllà de l'orgull dels Guerrers de l'Espai, més enllà del llinatge reial, era sobretot l'emoció i el plaer de lluitar. I, en el cas de Vegeta, era la lluita més gran de la seva vida, contra el seu etern rival. Feia anys que esperaven això.

Els seus dos herois finalment s'enfrontaven. No hi havia manera que el seu pare deixés que aquesta ocasió transcendental acabés així.

A mesura que avançava el compte enrere, en Vegeta va somriure lleugerament en sentir la veu de la seva filla. Malgrat la pallissa que acabava de rebre, estava content. Aquesta lluita havia complert les seves expectatives.

Havia tingut l'avantatge durant la primera part del seu intercanvi de cops, però en Son Goku finalment l'havia superat gràcies al seu domini de les arts marcials. Havia sentit la precisió i la potència dels cops, mentre que ell havia estat més directe i brutal. El talent del seu rival era innegable, i ja no l'irritava com abans. Fins i tot estava ple d'admiració. Estava content de tenir un amic així, i un oponent així.

Però la lluita no havia acabat. Sense redreçar-se, en Vegeta es va llançar de sobte a l'aire, per a sorpresa d'en Goku. Amb un somriure de menyspreu, l'expríncep va estendre el braç cap a ell mentre continuava el seu ascens i va desencadenar una bola d'energia d'un poder immens. En Goku la va interceptar però va lluitar per contenir-la. Va aconseguir perforar el centre de la bola, on l'esfera era menys tangible, i la va partir en dos, llançant cada tros a un altre lloc. Va veure en Vegeta movent-se a tota velocitat i va entendre què pretenia fer. Va decidir emular-lo en un altre duel. Cadascun d'ells es va posicionar al costat d'una bola d'energia, a punt per enviar-la amb força sobre el seu oponent. Tanmateix, es van adonar que, malauradament, tots dos havien triat la mateixa.

—Merda! —van pensar alhora.— Hem escollit la mateixa!

Van colpejar la semi-bola d'energia simultàniament, provocant una poderosa explosió que va devastar encara més el ring, obligant a molta gent a tapar-se els ulls.

Quan el fum es va dissipar, va revelar els dos Guerrers de l'Espai, llançats a extrems oposats del ring, estirats a terra. Estaven en un estat deplorable.

—Ostres... La meva vista s'enterboleix... —va dir en Goku, fent una ganyota de dolor.

—Pfffff!... —va exclamar en Vegeta, intentant recuperar l'alè.

—Em sorprèn que encara estiguin drets —va dir en Gohan de l'univers 18.— Han tingut un intercanvi titànic en menys d'un segon, i sembla que encara els queda molta energia!

—Ho estan donant tot —va respondre en Cor Petit, tremolant.— Estan esgotats, però utilitzaran fins a l'última guspira de d'alè que els queda.

En Cor Petit estava superat per l'emoció per la magnitud de la batalla. Tot i que s'havia perdut la part més emocionant, la visió dels seus dos companys d'armes el va commoure profundament. Era la batalla més gran de l'univers 18 que es desenvolupava davant dels seus ulls.

No era l'únic captivat per aquesta febre de meravella. Davant seu, la Bra animava el seu pare a ple pulmó.

—Trunks, amb mi! —va cridar al seu germà.— Lluita, pare! No deixis que se'n surti amb la seva, en Son Goku ja no pot més!

—Sí, tens raó —va somriure en Trunks, dret al seu costat.— Ets el Príncep dels Guerrers, pare, demostra-li qui ets! Ets el millor!

—Ei, no ens deixarem manipular així —va protestar la Pan.— Ajuda'm, oncle Goten! Aixeca't, avi, encara no s'ha acabat! Ell ja ha fet figa, guanyaràs!

—Vinga, pare! Tens la paella pel mànec! —continuar en Son Goten, acostant-se a la Pan.

—És en Goku qui ha fet figa! —va cridar la Bra.

Darrere d'ells, en Cor Petit, la Videl i en Son Gohan somreien amb orgull i alegria. Més lluny, a l'univers 16, hi havia més sorpresa. Tots els ulls estaven fixos en els dos lluitadors. Però mentre tothom, inclosa la Son Bra, estava bocabadat pel combat, una persona estava cada cop més frustrada.

—No m'ho puc creure... —va dir en Vegeku, que s'estava enfurismant.

Estava massa enfadat per apreciar la lluita pel que era. No només aquells maleïts combats individuals li havien demostrat que s'equivocava de nou, sinó que havien aconseguit una veritable gesta que mai havia considerat. Era molt superior a ells en tots els sentits, combinant les seves dues ments, la seva intel·ligència, les seves habilitats de lluita. Hauria d'haver-ho pensat molt abans que ells. A més, ja no tenien cap oponent que els motivés, igual que ell.

Bé, gairebé. Com a campió de l'univers gestionat pel Vell Kaitoxin, havia lluitat contra éssers més sorprenents que els anteriors. Mags, éssers d'altres mons i dimensions, manipuladors, estrategues... Però tots eren tan febles en força que mai no havia necessitat transformar-se ni en Superguerrer, excepte potser per repel·lir alguna màgia molt estranya. Cap oponent realment poderós des del Monstre Bu.

Però ells tampoc. Només es tenien a si mateixos, l'un contra l'altre.

Potser era aquesta rivalitat entre en Son Goku i en Vegeta el que els va impulsar a ser excel·lents. Ell, però, ja no tenia res semblant. Aquells dos malparits ara eren dins seu i, lluny de motivar-lo, no eren més que un mal record, una lluita interna que el destrossava. Volia desprendre's de les seves antigues identitats a tota costa, però el destí estava decidit a retornar-li a la cara de totes les maneres possibles. Als ulls dels seus éssers estimats, a través dels seus records, i ara a través d'aquest torneig. L'estaven titllant d'anomalia.

No hauria d'haver existit.

Es va tensar i va estrènyer els punys. Afortunadament, tothom estava massa concentrat en la lluita per adonar-se de la seva ràbia creixent. Va aconseguir contenir-se i va atribuir la seva frustració a la seva gana, que anava en augment. El seu mal humor només estava empitjorant, i havia d'aguantar fins al final. El torneig acabaria en unes hores com a màxim.

Amb dificultat, en Goku i en Vegeta van aconseguir aixecar-se i van adoptar una postura de lluita. Les seves mirades es van trobar i un somriure feliç es va estendre per les seves cares inflades. Malgrat el seu estat, estaven en un estat de pura eufòria. Tots dos es van negar a deixar que s'acabés tan aviat.

Es van llançar l'un contra l'altre i els seus punys van xocar.

—Oh, ara ja els puc seguir —va exclamar la Pan.

Devien estar força esgotats perquè ella pogués seguir els seus moviments. I no era l'única. A les grades, els espectadors estaven alleujats de poder, finalment, veure el combat correctament. Sabien que aquelles fraccions de segon de milers de cops havien estat magnífiques, però lamentaven no haver-les pogut veure. Ara, podien gaudir-ne al màxim.

—Vinga, nois, encara no s'ha acabat!

—Dona-li una puntada de peu, Vegeta!

—Ensenya-li com es fa, tiu de les pastanagues!

—Lluita!

—No m'ho puc creure, estan fent tremolar l'estadi —va observar en Trunks de l'Univers 12.— Els estan animant moltíssim!

—Aquest combat és magnífic, tenen raó —va respondre l'A-16.

—Has aconseguit veure la primera part?

—No, però a jutjar per la seva condició i la passió que posen en els seus atacs, no pots evitar admirar-los.

—Tens raó —va dir en Trunks amb un somriure.— Han arribat a un nivell tal que mai podré seguir-los el ritme. Ni tan sols crec que pogués aconseguir la seva transformació de cabells llargs.

—No ho sabràs si no ho intentes —va respondre l'A-16, tornant-li el somriure.

Entre els aplaudiments de tothom, en Son Goku i en Vegeta van llançar-se a una sèrie d'atacs. Aturades, contraatacs i cops directes: tots dos van absorbir una allau d'atacs.

En Vegeta va aconseguir guanyar avantatge durant uns instants, aconseguint donar un cop de ganxo que va deixar en Goku atordit. Aprofitant l'oportunitat, es va llançar sobre ell, però immediatament va tossir un raig de sang. Va veure amb horror que el puny d'en Goku s'incrustava en el fetge. Aquell malparit continuava apuntant als seus punts vitals amb una precisió terrorífica, i el seu cos estava arribant al seu llindar crític de dolor.

Va intentar contraatacar, però el seu oponent es va teletransportar darrere seu i el va colpejar amb un cop de colze brutal al clatell. Durant una fracció de segon, la visió d'en Vegeta es va esvair i va perdre el coneixement.

Però va recuperar ràpidament el sentit, pressentint que el perill imminent s'acostava a ell. Es va ajupir per evitar l'atac d'en Goku i va aprofitar l'obertura per clavar el puny a les costelles del Guerrer de l'Espai, que va sentir que es trencaven.

—Argh! —va exclamar en Goku, també escopint molta sang.

—Acabaran matant-se entre ells! —exclamar la Videl de l'Univers 18.

—No diguis això, mare! —li va cridar la Pan espantada.

—Tot anirà bé, estimada meva, saben el que fan —li va dir el seu pare.

—NO ET RENDEIXIS! —va cridar la Bra des del seu costat.

Estava massa absorta en la lluita per tenir por de les seves ferides. Estava fascinada per la força del seu pare i l'animaria fins al final, passés el que passés.

Els dos Guerrers de l'Espai van reprendre el seu intens intercanvi de cops. El terra tremolava sota els seus peus, tant per la força que desplegaven com per la intensitat dels aplaudiments dels espectadors, que picaven de mans i peus sense descans i rugien a ple pulmó. Dolorit, en Vegeta va alentir el pas per un moment. Aquesta oportunitat era massa bona per deixar-la escapar per en Son Goku, que la va aprofitar, donant una poderosa puntada de peu a la barbeta de Vegeta i enviant-lo a volar a l'altre costat del ring. Immediatament el va perseguir, decidit a no perdre el seu avantatge.

Però havia oblidat que en Vegeta es mantenia fidel a si mateix per sobre de tot, i que no lluitaria només amb els punys, com l'honor podria exigir. L'expríncep Saixà va deixar anar un grunyit ple de ràbia mentre aterrava amb força a terra, que es va trencar sota l'impacte. Amb una puntada de peu ràpida, va enviar un tros de roca del terreny volant més enllà d'ell. Viatjava tan ràpida que en Goku no va tenir temps d'esquivar-la, rebent el cop de ple a la cara i deixant-lo inconscient.

La situació havia canviat. Aquesta era l'oportunitat d'en Vegeta d'aprofitar el moment i donar el cop final al seu rival, d'una vegada per totes. No tenia sentit esperar més; havia d'acabar amb ell abans que es pogués recuperar. La mort formava part del torneig. No anava a deixar passar l'oportunitat.

Es va teletransportar ben amunt al cel i va desencadenar una immensa quantitat d'energia des dels seus braços, en forma d'un extraordinari Final Flash, cap al terra on jeia el seu oponent.

—Pare! —cridar en Goten de l'Univers 18, pres del pànic.

—Vol acabar això d'una vegada per totes —va afegir en Cor Petit, amb la veu pujant de tensió.

Quan el Final Flash es va precipitar cap a ell a tota velocitat, la llum que emanava va despertar en Goku. En Goku va reaccionar gairebé a l'instant, purament per instint, i va contraatacar amb un Kamehameha superpoderós per bloquejar l'atac d'en Vegeta.

—No té sentit, Goku, s'ha acabat! —va cridar en Vegeta.— Desapareix!

Tenia raó. El seu Final Flash tenia avantatge sobre la tècnica d'en Goku. Finalment, l'anava a vèncer! Havia estat esperant aquest moment durant tant de temps!

Aixecant-se a terra com va poder, en Goku va aconseguir contenir el Final Flash, però era massa poderós. No seria capaç de repel·lir-lo així.

Va ser llavors quan la ment enginyosa del Guerrer de l'Espai va entrar en acció. Com a gran mestre d'arts marcials, sabia com superar aquesta situació desesperada. Respirant profundament i concentrant tot el seu ésser, va tensar els braços al màxim i va reduir la mida del seu Kamehameha a un petit raig que, al seu torn, concentrava tota la potència de la seva onada creixent.

—Increïble! —va exclamar en Cor Petit.

—Sembla que s'inspira en tu —va dir en Gohan.— Sembla una variació del teu Makankosappo.

Els ulls d'en Vegeta es van eixamplar. Estava presenciant una altra meravella, del seu millor amic i el pitjor oponent de la seva vida. El Final Flash es va partir per la meitat, tallat pel raig d'energia d'en Son Goku, que va concentrar tota la seva energia en un punt únic i precís.

El raig es va precipitar cap a en Vegeta, directament al seu cap. En Son Goku estava pensant el mateix que el seu amic. Matar el seu oponent garantia la victòria en aquest torneig. Seria una falta de respecte al seu amic no donar-ho tot per derrotar-lo. En Vegeta va veure venir el raig, tan a prop que estava a menys d'un metre de distància. La fi semblava imminent.

Però encara no havia jugat totes les seves cartes. Amb un ràpid cop de revés, va desviar el raig, que va explotar contra l'escut de l'estadi. Al final de la seva mà estesa tenia una fulla d'energia.

—Ah... També ho poden fer —va dir la Son Bra, impressionada.

—Tsss —va grunyir en Vegeku amb menyspreu.

Com si no fos prou que la reencarnació del Monstre Bu els estigués robant les tècniques, les seves parts individuals també progressaven a tota velocitat. Maleït univers perfecte.

—Ben fet, pare! —va exclamar en Trunks de l'Univers 18.— Encara no s'ha acabat!

En Vegeta va aterrar lentament a terra, esbufegant tan fort que li feien mal els pulmons. Li costava recuperar l'alè. En Son Goku no estava millor. Els seus atacs definitius els havien esgotat tota l'energia. Només els quedava la força dels seus músculs.

Malgrat el seu estat crític, els dos Guerrers de l'Espai van continuar la lluita, entre el rugit cada cop més gran de la multitud. Molts creien que estaven presenciant la lluita més gran de les seves vides, superant fins i tot el torneig en sí. Si el combat final fos encara millor que aquest, aleshores el preu exorbitat de les entrades per assistir a l'esdeveniment hauria valgut la pena.

Mentre els observava, la Pan de l'Univers 18 estava en estat de xoc.

L'última vegada que els havia vist lluitar, era només una nena petita. Havia acompanyat l'Ub i el seu pare a la Sala de l'Esperit del Temps.

El que havia vist l'havia traumatitzat. La salvatgia del seu avi i el seu oncle, en les seves formes de Superguerrer de segon nivell, l'havia omplert de terror. Tot i això, li havia encantat entrenar amb l'Ub i en Son Goku, i anhelava convertir-se en una gran artista marcial, com ells i el seu altre avi, el Sr. Satan. Tenia bons records del Torneig Mundial d'Arts Marcials en què havia participat quan tenia quatre anys.

Però aquesta lluita brutal i monstruosa no era el que volia. S'havia espantat per la salvatgia de la batalla. Per la set de sang que havien mostrat els seus dos herois. Per la ràbia, l'odi.

Això no era el que veia avui.

Mentre s'enfrontaven, en Son Goku i en Vegeta van somriure, amb els cossos deformats sota la tensió. Coberts de sang i suor, amb els ossos trencats, les cares amb contusions, no era la mateixa sensació. No era una oda a la carnisseria, un desig de massacrar el seu oponent. Era diferent.

Era una veritable batalla d'arts marcials, entre dos rivals que s'apreciaven i es respectaven mútuament.

I ella hi va veure la lluita més gran de la seva vida. Incapaç de contenir la seva emoció, la Pan va començar a tremolar i es va aferrar al muret del ring amb totes les seves forces. La seva sang Saiyana bullia. Un dia, ella seria com ells. El seu desig de convertir-se en una gran guerrera com ells mai havia estat més fort. En Gohan es va adonar del comportament de la seva filla i va somriure feliçment. Tot i que, com a pare protector, no desitjava batalles tan brutals per a la seva filla, sabia que ella anhelava seguir els passos del seu avi, i no la podia aturar. Veure la seva petita Pan tan apassionada pel seu somni li va escalfar el cor.

Al camp de batalla, els moviments dels dos combatents es van alentir cada cop més. Es van donar més cops de cap, desorientant-se encara més del que ja ho estaven.

Amb prou feines podien veure res. Es van basar únicament en els seus instints, ignorant el dolor insuportable per concentrar-se només en una cosa: colpejar.

Just quan estava a punt de donar un altre cop amb totes les seves forces, en Vegeta va cridar de dolor de sobte. En Son Goku l'havia bloquejat amb l'os del colze, trencant el canell de l'expríncep netament, i aquest va trontollar. En Son Goku va intentar seguir amb un cop, però en Vegeta li va tornar el favor, trencant-li la mà amb un potent cop de cap amb el front. En Son Goku va gemegar de dolor i va absorbir diversos cops del peu esquerre d'en Vegeta, que el va atacar implacablement amb totes les seves forces restants.

No obstant això, just quan estava a punt de donar el cop final...

Va rebre un contraatac final a la cara del seu oponent.

En Son Goku havia vist una obertura fatal a la guàrdia d'en Vegeta, que havia estat concentrat en l'atac.

En Vegeta es va retirar, tremolant per tot arreu. Un pas rere l'altre.

Va mirar en Goku, amb una expressió indesxifrable.

Llavors, un somriure es va formar als seus llavis abans de desplomar-se d'esquena.

En veure'l estirat immòbil a terra, els Vargues van començar el compte enrere. Al llarg dels trenta segons, les reaccions van tornar a sacsejar l'estadi. A l'Univers 18, la Bra i en Trunks van cridar al seu pare que s'aixequés. Pel que fa a la Pan i en Son Goten, van cridar d'alegria i van pregar perquè en Goku guanyés.

A l'Univers 16, hi va haver un silenci total, tothom atordit per aquest magnífic espectacle. En Gast Carcolh de l'Univers 7 va romandre en la mateixa posició, immòbil amb els braços creuats, però el seu cos tremolava lleugerament. Havia quedat impressionat per l'actuació dels dos Guerrers de l'Espai. L'Univers 8, llar dels Dimonis del Fred, estava en xoc. Què més es podia dir?

Els androides de l'Univers 14 no sabien com reaccionar. Una cosa era segura per a ells: estaven completament superats, en tots els nivells. Aquelles criatures patètiques que havien massacrat dècades enrere ara els relegaven a l'estatus de trossos de ferralla desfasats. En Trunks de l'Univers 12 va observar com es desenvolupava l'escena, amb els ulls fixos en el seu pare. No s'havia esperat sentir una emoció tan poderosa, més enllà de tot el que ja coneixia.

Els Heloites de l'Univers 19 es van quedar sense paraules. Mai havien presenciat un combat així. Havia estat magnífic, de principi a fi.

Els Kaitoxins de l'Univers 1 sentien el mateix. Mai no s'haurien imaginat que els mortals poguessin lliurar una batalla d'aquesta qualitat, a un nivell tan alt.

Els terrícoles de l'Univers 9, que també havien sortit, es van quedar sense paraules. Havien vist el combat en silenci, amb la veu tremolant d'emoció.

Els espectadors van rugir a ple pulmó. En Son Goku es va quedar dret davant d'en Vegeta, però el cos li feia mal pel simple esforç de mantenir-se dret. Estava agonitzant i tot el que volia era desplomar-se a terra. Si en Vegeta s'aixecava, tot s'hauria acabat. No podia lluitar més. I concediria la victòria al seu gran rival amb autèntic plaer. S'ho hauria merescut.

—27, 28, 29... i 30! En Son Goku és el vencedor del combat! —va anunciar la Sei amb alegria.