Part 36, Capítol 178.

PART 36: MAGS ENGANYOSOS

Capítol 178

Traduït per Skywalker

A l'Univers 1, els Kaitoxins deliberaven sobre el que acabava de passar davant dels seus ulls, comentant el combat i oferint les seves teories. Només el Gran Kaitoxin sabia realment què estava passant. Va observar nerviós com un dels Vargues s'acostava a l'esfera que contenia en Bu al centre del ring.

—Hauríem de moure això abans no comenci el proper combat, no? —va preguntar la Susu, mirant la immensa esfera que s'alçava sobre la seva petita estatura semblant a la d'un ocell.— Oh, què és això?

Un moviment imperceptible va cridar la seva atenció. Incrustada a la closca, una mena de brúixola s'acabava d'activar, una agulla començava la seva rotació. Quan els organitzadors namekians es van acostar a la presó d'en Bu per portar-lo al seu espai a l'Univers 4, la veu potent d'en Gast Carcolh va ressonar per tot l'estadi.

—Un moment! —va exclamar el namekià.— Hem d'enviar en Bu de tornada al seu univers immediatament! I detenir el Gran Kaitoxin!

—Què vols dir? —va exclamar la Susu sorpresa.

Després d'aquest anunci inesperat, tothom es va girar cap a l'espai de l'Univers 1. El Gran Kaitoxin tenia una expressió indesxifrable, mentre els seus companys el miraven amb incredulitat.

—Què vols dir amb això, Gast Carcolh? —va preguntar el Kaitoxin del Nord.

—Ho sabia! No us mogueu, Gran Kaitoxin! —va exclamar el Kaitoxin del Sud.— Escoltarem el que ens vol dir!

—El Gran Kaitoxin ha fet lliga amb en Bu de l'Univers 4. —va explicar el Namekià de l'Univers 7.— No l'ha empresonat en cap moment en la seva mà.

—Tens alguna prova del que dius? —va reaccionar el Kaitoxin del Sud amb vehemència.— El que dius és extremadament seriós!

—M'he adonat que, quan en Bu es transformava en closca, centenars de partícules minúscules d'en Bu convergien envers el seu cos. —va respondre el namekià, mantenint la calma.— Quan en Bu ha agafat la forma de capoll, he vist centenars de trossos d'ell sent xuclats i unint-se al seu cos. Provenien de l'estadi, de les grades, del passadís de l'Univers 4. Ha estat lliure des del principi.

—O sigui que per això aquelles coses volaven en direcció a la closca! —exclamar en Goku.— Ja m'estranyava!

—I no t'havies plantejat dir-nos-ho? —va dir en Goten amb una ganyota.

—Podries haver estat més observador —va dir en Vegeta, que era a prop.— No és l'únic que se n'havia adonat, però ningú no podia saber què era. És la primera vegada que veiem aquest fenomen.

L'excitació general es va intensificar. Entre els Kaitoxins, hi havia una consternació generalitzada.

—En Gast Carcolh no està mentint, Gran Kaitoxin... expliqueu-vos! —va suplicar la Kaitoxin de l'Oest.

—Sabia que això no era correcte —va tronar el Kaitoxin del Sud.— Digui'ns què està passant, i sense cap moviment sospitós.

El concepte de traïció no existia a la ment dels déus. No dins del seu cercle. Havien dedicat tota la seva vida a preservar la seguretat de l'univers, eliminant tots els perills des de l'arrel. Havien lluitat junts contra les amenaces, ajudant a alliberar la gent de tot mal. Era impossible que el seu líder, aquell que sempre havia pres aquestes decisions en nom de la pau, els hagués pogut manipular d'aquesta manera, permetent el que era l'antítesi mateixa dels seus principis i conviccions. El Gran Kaitoxin segurament estava sent manipulat; era l'única explicació possible.

—Tot és cert —va respondre simplement.

—Q... Què? —va reaccionar el Kaitoxin de l'Est, tremolant.

—Què estàs dient? —va respondre el Kaitoxin del Sud, commocionat.

—Sí, vaig mentir afirmant que podia copiar aquella tècnica. —va continuar el Gran Kaitoxin.— Ho vaig fer per alliberar en Bu. En Gast té raó, he "fet lliga" amb ell. Les seves activitats durant la nit amb els participants, l'atac d'en Babidi que va permetre impedint que els participants tornessin... el vaig deixar fer el que volgués.

—Què...? —els seus companys es van inquietar.

—Això no és veritat... —va dir la Son Bra de l'Univers 16, tremolant.— Aleshores, tot el que havia passat no va ser només culpa d'aquell bruixot fastigós, sinó també d'en Bu? Va ser per culpa seva que vaig acabar esclava i vaig matar tothom, perquè havia deixat que en Babidi fes el que volgués quan tenia el poder d'aturar-lo? Pitjor encara, ell va orquestrar totes aquestes desgràcies?

Al seu costat, en Vegeku va arrufar les celles. Pensant-hi, no era il·lògic. En Bu era massa poderós per no poder intervenir. Havia estat jugant amb ell, amb tothom, des del principi. Això el frustrava encara més, però entenia el desig de diversió del seu vell enemic. El que l'enfadava era que en Bu s'hagués guardat tota la diversió per a ell.

—Per què, Gran Kaitoxin? —va preguntar el Déu Neptú del Nord, abatut.

—No ho podeu entendre. No tinc res en contra vostra, amics meus, i en Bu tampoc, de fet, però tenim una visió més àmplia que la vostra.

—Què esteu insinuant?

—Tan bon punt va arribar en Bu, vam començar a comunicar-nos telepàticament. Va ser molt sincer amb mi. Vam intercanviar paraules, però també imatges i emocions a tota velocitat. En pocs dies, hem bescanviat l'equivalent a milions d'anys de comunicació.

—Això és possible? —va exclamar en Cor Petit de l'Univers 18.

Per tot l'estadi, la cacofonia entre els espectadors s'havia esvaït mentre escoltaven les justificacions del Gran Kaitoxin Suprem, que acabava de confessar la seva traïció. Al cap i a la fi, potser les seves raons eren vàlides?

—És possible —va continuar el Gran Déu Suprem.— Estic convençut que, en múltiples universos, sempre he tingut un cert interès per el Monstre Bu. És una forma de vida extraordinària i única. Tot i que es va originar a partir d'una màgia fosca impia, mai he vist un ésser com ell.

—Obra d'un vil bruixot —va grunyir el Kaitoxin del Sud.

—En efecte, i tanmateix, mireu al vostre voltant, aquest esdeveniment és l'origen de tot en molts universos! Sense el Monstre Bu, tenim el nostre univers. Vam arrabassar el mal de la seva font abans que pogués estendre's. Vaig ser jo qui va prendre la decisió d'eliminar en Bibidi, i això em va portar a actuar sistemàticament contra les amenaces a l'univers. Tanmateix, en una multitud de realitats, no vaig actuar d'aquesta manera, i mireu el resultat!

—Què se suposa que hem de veure? —va respondre la deessa de l'Oest.— Massacres comeses per aquest Monstre Bu? La nostra derrota i la nostra desaparició? La proliferació d'éssers vils i criminals?

—No només això! Mireu, vam eliminar els Dimonis del Fred, els Guerrers de l'Espai. Tot i això, mireu l'Univers 18, l'Univers 16! Els Guerrers de l'Espai posen la seva força al servei dels altres! Sense els Dimonis del Fred, l'Univers 19 no estaria tan desenvolupat! És perquè no vam intervenir contra en Bibidi que van sorgir tants conflictes a través del multivers!

—Això no justifica que hagis protegit el Monstre Bu —va replicar en Gast Carcolh des del seu espai, amb un aspecte sever.— Saps que és perillós per a tothom.

El Gran Kaitoxin va mirar fixament l'esfera on estava empresonat el seu amic. Sabia que només era qüestió de temps. En qualsevol cas, fins i tot segellat, ningú no podria desfer-se'n. Havia d'explicar-se i, si era possible, convèncer-los.

—En Bu és... infinitament més intel·ligent i interessant que tot el que he conegut. Vaig començar a admirar-lo. Ens hem fet amics, còmplices. I he arribat a la conclusió que nosaltres, els Kaitoxins, no estem obligats a intervenir tant respecte a com havíem actuat. L'univers deixat a si mateix és realment caòtic, però esplèndid. Aquell que hem modelat a imatge i semblança nostra, eliminant éssers que no ens complauen, és insubstancial.

—Què hi ha de dolent en això? —va preguntar el Kaitoxin de l'Est.— Vam afrontar amenaces a escala galàctica perquè els mortals innocents poguessin viure en pau i sense por que els tirans abusessin del seu poder! Tu mateix ens vas dir que anomalies com el Superguerrer Llegendari no podien viure; en vam executar un quan només era un nen!

La Kaitoxin de l'Oest va tremolar, recordant l'acte abominable que havia comès en el passat. Havia lluitat contra la seva moral i el seu cor per dur a terme la seva missió, per ordre del seu líder.

—Va ser una bona decisió en aquell moment. Tanmateix, amb la retrospectiva que en Bu m'ha donat, m'adono que la nostra intransigència ha malgastat el potencial del nostre univers. Els mortals mai no han hagut de defensar-se. El nostre regnat ha eclipsat qualsevol oportunitat d'evolució que poguessin haver tingut. El nostre univers està mancat d'interès. Això és evident quan mires al teu voltant. I em va fascinar tot el que en Bu em va mostrar.

—T'està manipulant, no te n'adones? —va respondre bruscament el Kaitoxin del Sud.

—En absolut —va respondre el seu líder.— Sens dubte m'ha influït. Vaig acceptar tots els participants, inclòs en Broly i dos Bu, que són anomalies contra les quals lluitem normalment. Això no és normal? En Gast i en Vegeku també han esdevingut anomalies, però com que sabem que són benvolents, tenen el dret de viure? És la nostra subjectivitat del bé i del mal la que decideix?

—Perdona? —va dir en Vegeku, sorprès.

En Gast va arrufar els ulls, consternat per aquestes paraules.

—Ho sento, però és la veritat —els va dir el Gran Kaitoxin.— Vegeku, vas néixer d'una fusió de mortals a través de la màgia divina. La teva existència no és natural. Gast, la teva essència va transcendir la naturalesa d'un simple namekià, a través d'un procés destinat a estar limitat a només uns pocs escollits. Cap de vosaltres hauria d'haver aparegut mai. Igual que el Monstre Bu i el Superguerrer Llegendari. I, tanmateix, tots quatre heu acabat en aquest torneig, tot i ser perills potencials.

—En Vegeku i en Gast són campions del bé, Gran Kaitoxin! —va dir la Kaitoxin de l'Oest.— No els pots comparar amb els altres monstres!

—Perquè són benèvols, tenen més dret a viure? —es preguntava el Gran Kaitoxin.— És la nostra noció subjectiva del bé i del mal la que preval? Portem el títol de deïtats, però el nostre paper fundador va ser observar l'univers, res més. Ens hem atorgat drets que han condemnat el nostre món a l'austeritat; no li hem deixat espai per al creixement ni per a l'aprenentatge. L'ordre no porta res, a diferència del caos.

—T'atreveixes a defensar el caos? —va reaccionar el Kaitoxin del Sud, commocionat per aquests comentaris.

—I per què no? No només és negatiu; també és una font de renovació. Sí, en Bu m'ha canviat. Sí, em sorprèn en el que m'he convertit, però tinc una visió molt més àmplia que la vostra. Hi ha bons i nous inicis en el caos. Podem deixar-lo fer. I és encara més cert ara que sabem que hi ha un nombre infinit d'universos: si res succeeix tràgicament en bilions d'universos, ocorrerà d’una altra manera en bilions d'altres! Influir en un sol univers és irrisori!

Per totes les grades i les zones dels participants, les paraules del Gran Kaitoxin Suprem causaven enrenou. En Goku estava perdut en aquesta conversa metafísica; mai abans havia considerat pensaments tan profunds. Tot plegat era massa confús per a ell.

—T'equivoques, Gran Kaitoxin —va continuar en Gast Carcolh.— Les teves accions només afecten al teu univers i no s'han de comparar amb mons paral·lels. Tots tenim les nostres pròpies històries. Aquests camins han convergit aquí, en aquest torneig interuniversal, però això no justifica permetre que un ésser tan poderós i manipulador com aquest Bu de l'Univers 4 actuï amb impunitat. Això ja no afecta només el teu univers.

—En Gast Carcolh té raó —va dir el Kaitoxin del Sud amb vehemència.— Sense comptar en Bu, la meitat de la gent d'aquest estadi podria posar en perill tot el Multivers! Recapitulant, esteu completament corromput! Us destitueixo de les vostres funcions amb efectes immediats! La meitat dels participants presents podrien posar en perill el multivers! I ara sabem que heu fet els ulls grossos perquè sou... un... un agent del caos!

—Au, vinga —va respondre el seu líder, sorprès.— No hi ha perill i no n'hi ha hagut mai. En Bu podria haver aturat en Broly en qualsevol moment, igual que als altres participants.

En aquell moment, una veu va ressonar al seu cap. Era l'ancià Kaitoxin de l'Univers 9.

—Gran Kaitoxin de l'Univers 1? He de dir-vos qui és l'XXI!

—Sé qui és... Però té dret a participar, igual que tothom.

—Què?? És el Devorador de planetes! El 21, qui va substituir el Món! S'ho menjarà tot, ho destruirà tot!

—Venerable Kaitoxin, ara mateix no us puc ajudar realment. Estic una mica enfeinat.

Va tallar bruscament la comunicació per centrar-se en la situació actual. L'XXI havia confirmat la seva identitat, la que ell i en Bu havien sospitat. Una entitat antiga, tan distant que fins i tot l'actual generació de Kaitoxins Suprems l'havia oblidat. Una entitat molt més antiga que el Monstre Bu. Només en un llibre que en Bu de l'Univers 4 havia llegit al Planeta Icarion havien pogut seguir aquest rastre, juntament amb les pistes que en Bu havia recollit. Però en aquell precís moment, no els havia servit de res. Primer havien de resoldre el problema actual.

—Ah, és clar! —va exclamar irònicament la deessa Suprem de l'Oest.— Per això va impedir que en Broly ataqués els participants, i que en Babidi dominés i ataqués tothom!

—Mai he dit que actuaria espontàniament —va respondre el Gran Kaitoxin.— El que acabes de dir és la nostra manera de pensar. En Bu deixa que els esdeveniments es desenvolupin i després actua! El caos va permetre que els universos actuals evolucionessin, que avancessin en les seves lluites. Però s'ha solucionat cada vegada. Altrament, hauria intervingut. Oi que finalment ha reparat els estralls?

A l'Univers 16, en Vegeku estava consternat. Un cop més, la seva pròpia existència havia estat posada en dubte. No hauria d'haver existit mai.

Mentrestant, la Son Bra estava destrossada per dins. En Bu l'havia utilitzat com un peó en un joc que havia controlat. Havia deixat que en Babidi fes el que li plagués. Havia estat trencada i corrompuda pel prodigi. I, just quan el seu pare era aclaparat per una fúria indescriptible, en Bu havia fet un pas enrere. Abans d'oferir-li paraules de consol. La Son Bra estava a punt de vomitar. Les seves relacions amb la gent que estimava havien canviat per sempre, per culpa d'aquest monstre.

—Ei, espera un moment! Això vol dir que va ser ell qui ens va transmetre com fer la nostra fusió millorada durant la nit! —van exclamar en Trunks i en Goten a l'univers 18.

—En Bu és definitivament un trampós —va dir en Goku, amb veu molesta.— M'alegro que l'Ub tingui els seus poders, però tot i així, això no és just!

Al voltant del Gran Kaitoxin, els seus companys van quedar estupefactes per les seves paraules. Tot el que acabava de dir anava en contra dels seus valors, en contra de tot allò a què havien dedicat les seves vides i accions. I fins i tot si hagués tingut raó sobre els efectes del caos, la moralitat no es definia per la mera subjectivitat. Al deixar actuar en Bu, el Gran Kaitoxin havia permès que una bala solta desencadenés una carnisseria total.

—Així que poseu el vostre destí en mans d'aquell psicòpata? T'adones del que has fet? —el va desafiar el Kaitoxin del Nord.— Has canviat el destí de tots els universos restants! En Bu ha donat poders a éssers d'altres universos que mai els haurien tingut d'altra manera! Relacions, vides s'han destrossat per culpa seva! Déu meu, aquelles nenes petites han vist morir les seves mares i pares a mans de la seva família! I dius que el caos és bo i l'ordre és avorrit? En Bu t'està utilitzant, Gran Kaitoxin! Ell és l'epítom del caos al seu univers i està utilitzant la teva curiositat per capgirar la teva ment! Estàs lliurant el nostre destí a aquest psicòpata?

El Gran Kaitoxin el va observar, disculpant-se. Les paraules del seu amic tenien sentit. Tot i això, el del Sud no s'adonava d'una cosa. En Bu havia obert els ulls a un pla de consciència completament nou pel que fa a la vida i l'univers. El prodigi havia transcendit el concepte mateix d'existència. Era impossible argumentar en contra del seu paradigma.

—No ho enteneu —va suplicar.— No tenim alternativa. Fa temps que posseeix el control de tot plegat. És superior a nosaltres en tot, lluitar contra ell és inútil, una acció fútil perduda per endavant. És una entitat omnipotent, només podem intentar-lo comprendre, i viure amb les seves decisions.

Aquestes noves paraules van inquietar els presents. En paraules del Kaitoxin Suprem, en Bu acabava de passar de ser un amic extraordinari a un ésser diví al cim de l'univers. Això va marcar la diferència.

—No és el mateix, Gran Kaitoxin —va dir en Gast Carcolh.— Només perquè sigui extremadament poderós no vol dir que tingui raó. No importa del que sigui capaç, no li dóna dret a actuar en altres universos com aquest. El caos que lloes no és natural. Si el que dius és cert, en Bu té el control i no deixa lloc al lliure albir.

Al ring, els Vargues acabaven d'arribar amb el dispositiu de l'Univers 4, destinat a enviar en Bu de tornada a casa.

—Doncs ara no sembla que tingui el control —va exclamar provocativament la Izy, la tècnica Varga encarregada de la tecnologia del seu poble.— Adéu-siau, Bu!

Va prémer el dispositiu, amb els ulls fixos en el capoll, que... no va desaparèixer.

—De fet, sí... —va dir el Gran Kaitoxin amb un sospir cansat.— També controla el teu aparell.

—Això serà un problema —va dir en Son Gohan a l'espai 16.— Ens hem de desfer d'ell. En Gast té raó.

—Entesos —va cridar la Izy, molesta,— el ficarem dins la nau i ho farem a la manera antiga! Pots alçar aquesta andròmina?

—Com si res —va respondre un Namekià de l'Univers 1 que hi havia a prop.

—Us asseguro que tot això és en va... —va dir el Gran Kaitoxin.

Mentre tothom al voltant es preguntava què volia dir, el Namekià va posar les mans sobre la presó d'en Bu, que va començar a vibrar violentament i a emetre fum blanc al seu voltant. Terroritzat, el Namekià va fugir del fenomen.

—Aquest fum! En Bu s'està alliberant! —van exclamar els dos Son Gohan dels Universos 16 i 18.

Recordaven vívidament la imatge d'en Babidi i en Dabra exultants pel trencament del segell, obert per la batalla titànica entre en Son Goku i en Vegeta, i els esforços desesperats d'en Gohan i el Kaitoxin de l'Est per evitar la seva fugida. Sens dubte, era el mateix.

—Se'n sortirà? Però com? —es preguntava en Son Goku.— Però si ningú està lluitant per donar-li energia!

Mentrestant, el prodigi recuperava la consciència a mesura que el seu cos tornava a sentir la dolçor del món exterior. Immediatament, va recordar el que li havia passat.

Per descomptat, aquell maleït encanteri continuava sent la seva única debilitat. Després de vint anys explorant i aprenent de la màgia, havia d'afrontar els fets: la seva naturalesa màgica no es podia canviar. La seva existència estaria lligada per sempre a la màgia d'en Bibidi, i li era impossible esborrar-la. L'única manera d'interferir era morir, perquè l'Enma pogués utilitzar els seus poders com a regent de les ànimes, tal com havia fet per a l'Ub. Però això estava fora de qüestió.

Així doncs, s'havia d'adaptar per trobar una solució satisfactòria per no tornar-se a trobar segellat com abans. Com que gairebé havia tornat a estar atrapat per una versió de pa sucat amb oli de l'encanteri a mans d'uns bruixots feia uns anys, havia aconseguit protegir-se contra diverses formulacions màgiques que podrien haver-lo afectat. Però la fórmula original era intocable.

Era la mateixa que en XXI havia utilitzat contra ell.

Però...

Mai, mai, es deixaria empresonar.

No més de cinc minuts, en qualsevol cas.

La seva millor protecció contra els segells màgics, si es trobava atrapat, era força senzilla. Havia agafat el dispositiu d'en Bibidi, el que havia fet servir en néixer, i l'havia adaptat a la seva pròpia essència. Si fos neutralitzat, el seu cos es carregaria per la seva pròpia energia de manera automàtica, permetent la seva alliberació.

I després d'aquesta prova pràctica, la seva ment es va omplir de satisfacció; ho havia fet bé. I ho havia aconseguit.