PART 32: RAGING DOKKAN

Capítol 156

Traduït per Skywalker

Durant els sis segons que van trigar la Son Bra i en Gohan a desaparèixer, en Cèl·lula, que acabava de recuperar els sentits, no va perdre temps. L'oportunitat era massa bona per deixar-la passar. Acabava de rebre una bona pallissa, i ara veia que no podrien derrotar-la convencionalment. Si volia sobreviure a aquest caos, havia d'eliminar el seu suposat mestre, immediatament.

Es va llançar sobre en Babidi, desfermant tot el seu poder, posant la màxima força al seu puny. En veure'l apropar-se, en Babidi va estirar els braços.

—Obeeix-me! —va cridar amb pànic.— Obeeix-me! Obe...

Just quan en Cèl·lula estava a punt de destruir l'escut i el mag que hi havia amb ell, va rebre un cop violent a la cara per una puntada de peu ràpida de la Son Bra, que acabava de tornar. Mentre despatxava en Son Gohan, va mantenir la seva atenció a l'estadi i va sentir el següent moviment d'en Cèl·lula.

—Ni en somnis! Això és una bogeria, no puc deixar-vos ni dos segons... sense que feu cap marranada! En fi, només els Gohan i tu teniu prou poder per superar la protecció del patró. No us trec l'ull de sobre..!

—Malparida! —va exclamar en Cèl·lula, recuperant la compostura i llançant-se sobre ella.

Igual que amb el seu germà de l'Univers 16, la Son Bra es va divertir bloquejant els atacs d'en Cèl·lula amb una mà. No obstant això, després d'uns quants intercanvis d'atacs, alguns cops es van escapar i li van arribar directament a la cara. Desequilibrada, va trontollar, i en Cèl·lula va aprofitar l'obertura per colpejar-la. Molesta, la Son Bra va recuperar la compostura i es va llançar cap enrere, donant una potent puntada de peu a la barbeta d'en Cèl·lula, que va rajar un doll de sang. La Guerera de l'Espai es va recuperar i es va llançar a una lluita ferotge amb l'ésser perfecte.

—Ho admeto, potser ets el més fort de tots, Cèl·lula! —es va alegrar.— Ni tan sols en Gohan m'havia fet lluitar amb les dues mans! Si em colpeges, t'eliminaré de manera justa!

Mentre els dos combatents s'engegaven en un duel extrem, els dos Cor Petit van pensar, continuant en llengua namekiana perquè els seus pensaments no fossin interceptats:

—En Cèl·lula s'està defensant contra la Son Bra, de moment!

—Sí! Aprofitem-ho per curar en Gohan! Però el meu Gohan ha desaparegut!Ja no sento la seva energia...

—Doncs així vaig a per l'altre. No tenim temps a perdre.

En aquell moment, en Son Gohan va aparèixer de sobte entre els dos Cor Petit, que van quedar atordits. La seva sorpresa va ser encara més gran quan un microscòpic en Cèl·lula Júnior va emergir d'entre els cabells del Guerrer de l'Espai. Juganer, el Cèl·lula en miniatura es va dirigir a ells.

—Ho he sentit tot! Estic amb vosaltres! Funció: teletransportador!

—Quan ha fet això en Cèl·lula? —es preguntava en Cor Petit de l'Univers 18, sorprès.

—Tant se val, aprofitem-ho —va replicar el seu doble, traient una mongeta màgica de la seva bossa.— L'altre Gohan també té un Cel·luleta?

—Sí! No hauria de trigar gaire! —va respondre el micro-Cèl·lula Júnior.

Alhora...

El Son Gohan que havia estat teletransportat al buit de l'espai buscava desesperadament la ubicació de l'estadi. Estava segur que la Son Bra no havia tingut temps de propulsar-lo lluny en ple combat. Per tant, havia de trobar la seva signatura energètica i volar cap a ella a tota velocitat. Si no ho aconseguia ràpidament, s'ofegaria tard o d'hora. Quin maldecap no saber fer el Canvi de Lloc Instantani!

Però mentre es maleïa interiorment, una veu petita i aguda va ressonar al seu cap.

—No pateixis!

Va sentir moviment als cabells i va veure, per a la seva sorpresa, un petit Cèl·lula Júnior que en sortia.

—Eh?

—Soc aquí per ajudar-te! —va dir el fill d'en Cèl·lula amb un ample somriure.— El pare va tenir la idea de crear-nos després de veure com ho feia en Bu. Sé teletransportar-me tot captant l'energia correcta! Prepara el teu cop de puny més poderós.

Un cop passada la sorpresa inicial, en Son Gohan va recuperar la compostura i va estrènyer el puny amb tanta força com va poder.

—Entesos! Endavant!! —va exclamar.

En Cèl·lula s'havia superat a si mateix de nou amb una gran estratègia. Tot i que en Gohan l'odiava, reconeixia la intel·ligència excepcional de l'ésser perfecte. No sabia si en Cèl·lula havia trencat l'encanteri d'en Babidi o si havia fet el seu joc, però estava content de tenir-lo al seu costat. Mentre frenava la Son Bra, ell mateix podria acabar amb aquesta batalla sagnant destruint en Babidi.

Mentre lluitaven ferotgement, la Son Bra guanyava cada cop més terreny sobre en Cèl·lula, la cara del qual es distorsionava en una ganyota de dolor cada cop més pronunciada amb cada intercanvi de cops. La filla d'en Vegeku no ho estava passant bé amb els seus moviments atípics, però la Guerrera de l'Espai era molt més ràpida. Va començar a sentir la mateixa sensació d'impotència absoluta que havia experimentat quan en Son Gohan l'havia superat tan fàcilment amb el seu Superguerrer de nivell 2. Aquella aura elèctrica i aquells cabells tan punxeguts encara eren un malson repugnant. Amb un cop de revés, la Son Bra li va donar una bufetada a tota velocitat, enviant-lo volant diversos metres. L'ésser perfecte va aterrar sobre una mà i va donar una potent puntada de peu a la galta de la Saiyana, fent-la trontollar. No obstant això, ella no va perdre l'equilibri i va agafar la cama d'en Cèl·lula. El va fer girar al seu voltant, fent-li sentir nàusees, i després el va enviar volant pels aires. Es va teletransportar per sobre d'ell i el va colpejar amb força, enviant-lo a terra.

En Cèl·lula va aconseguir aixecar-se ràpidament i va carregar directament contra la Son Bra, que va esquivar els seus atacs mentre se'n burlava.

—Comences a perdre velocitat! Això és tot el que tens per oferir?

—Merda! —va maleir internament en Cèl·lula.— Què fan aquests idiotes? Afanya't i troba una solució!

Va mirar en direcció als Cor Petit, però la seva breu mirada no va escapar a la perspicàcia de la Son Bra, que va seguir el moviment dels seus ulls. Va veure els Namekians amb el seu germà, donant-li una Mongeta Màgica. També va notar la presència de la mini-descendència del seu oponent. Aquesta informació seria inestimable per ajudar-la a evitar sorpreses desagradables.

—Que bugó, un Cèl·lula Jr de suport... —es va burlar.— Com si això funcio...

Es va aturar, deixant anar un crit de dolor. En un obrir i tancar d'ulls, el puny d'en Son Gohan de l'Univers 18 havia aparegut i li havia colpejat la cara, al senyal del seu Cel·luleta. Atordida, es va desplomar a terra.

—Gamarús! —va cridar en Son Gohan enfadat al seu teletransportador.— T'hauries d'haver desplaçat vers en Babidi!

—Ah... Aaaah! Intel·ligent!! —va exclamar en Cèl·lula Júnior, que s'acabava d'adonar del seu error.

—Merda, no sé si m'estan prenent el número! —va rugir en Cèl·lula mentre s'enlairava.

No tenia temps de tractar amb en Babidi. La Son Bra podia reaccionar massa ràpidament si s'acostava a ell. Entre intentar neutralitzar el mag o aprofitar aquesta única oportunitat per desfer-se d'ella, l'elecció era fàcil. Va formar dos Kienzan als palmells de les mans i els va llançar a tota velocitat cap a ella.

Però es va trobar de cara amb una onada d'energia devastadora que va desfer els discs d'energia i el va colpejar de ple a l'espatlla. Tot el seu braç i el costat dret del tors es van desintegrar. En Cèl·lula va deixar anar un crit de dolor i va aterrar al costat d'en Son Gohan. Mentre es regenerava, la Son Bra es va aixecar, maleint.

—M'esteu traient de polleguera! —va dir furiosament.— Ja m'ho he passat prou bé. Us ensenyaré l'infern!

—AUXILI!!!

La veu aguda del seu mestre li va colpejar les orelles. Més lluny, l'escut d'en Babidi estava sent assaltat per uns raigs prims que provenien... dels Heloïtes!

En aquell mateix instant, en Cèl·lula i en Son Gohan van carregar directament cap a ella. No va tenir més remei que fugir, teletransportant-se instantàniament cap al mag. El va agafar i el va treure del seu escut just abans que pogués ser destruït per la tecnologia d'aquests guerrers de l'Univers 19.

Va aterrar a terra i va col·locar el seu mestre a terra darrere seu.

—Com pot ser? —va dir, tensant-se.— Que en Cèl·lula no els havia...?

L'ésser perfecte va riure entre dents.

Uns minuts abans...

En Cèl·lula sostenia la Phipsil de l'Univers 19 amb el braç estès. En Nedwook estava gairebé inconscient, penjat de l'altre braç. L'apèndix d'en Cèl·lula estava incrustat al coll de la jove, aparentment torturant-la.

Però en realitat, en Cèl·lula tenia un objectiu completament diferent...

A la ment de Phipsil, es podia sentir la veu del bioandroide.

—Molt bé... D'aquesta manera no ens enxamparan durant la nostra xerrada. Més pràctic que la telepatia, encara que sigui una mica dolorós per a tu. Ara, contesta mitjançant pensament. Les nanomàquines del vostre cos us curen i lleven les ferides greus. Podríeu tornar a la batalla aviat?

—Què... Què?

—No preguntis per què. Només respon-me.

—Només trigaria uns minuts. Però per què? Sigui com sigui, les nostres reserves d'energia són buides.

—Les podeu recarregar?

—No, però podem prendre les dels altres Ultres que han caigut durant el combat.

—Entesos. Aleshores, feu-ho discretament. Necessitaré que lluiteu contra en Babidi i els seus peons restants.

—Però... Però per què?

—Durant la batalla, m'he escapolit del control mental d'en Babidi. Això té un avantatge significatiu. Oficialment, segueixo el seu joc, però estic del vostre bàndol.

—No calia que juguessis tan bèstia. D'acord. Llança'ns al nostre espai.

—Entesos —va dir en Cèl·lula amb un somriure, deixant anar els cossos suposadament sense vida a l'espai en ruïnes de l'Univers 19.

Durant la batalla subsegüent, els moviments sigil·losos de la Phipsil van passar desapercebuts enmig de les explosions. A més, cadascun tenia un oponent i cap desig de mirar cap a una altra banda. S'havia arrossegat cap a en Naurb, que els havia traït per una raó que no gosava recordar. Si ja no controlava les seves accions, era molt millor alliberar-lo de la seva font d'energia. Treure la bateria, fins i tot d'un soldat inconscient, només era possible amb un Ultra o un tècnic heloïta amb un alt nivell de seguretat. Sabent que no duraria gaire més, primer va canviar la seva pròpia bateria d'energia i després va romandre immòbil durant un o dos minuts.

Quan es va sentir una mica millor (més o menys quan la Son Bra va sortir del seu cau), aquesta vegada es va arrossegar cap a en Loopwhirl. L'alegre company estava estirat d'esquena, amb els ulls encara oberts amb una ganyota terrible. Va intentar concentrar-se en la seva missió, dir-se a si mateixa que en aquest món hi havia una manera de tornar d'entre els morts. Però era difícil de creure, fins i tot havent-ho vist entre les rondes del torneig. Un petit però inconfusible tall era visible a la seva armadura sobre el múscul del cor. El "cop de cor", com l'anomenaven, era la tècnica d'execució més efectiva d'un Ultra. Havien practicat molt, apuntant a aquest òrgan vital en un instant i disparant-hi el làser amb un moviment minúscul. El cor es partia per la meitat. Fi de la història. Les seves nanomàquines podien fer moltes coses, però no reparar un cor mort. Que aquell Kakarot hagués sobreviscut era molt sospitós. Malauradament per a ells, en Naurb era un mestre, i amb els seus dos braços, havia matat simultàniament dos Ultras amb aquesta tècnica. Afortunadament, si es pot dir així, hi havia quatre oponents, i només per pura sort, com que no eren els objectius previstos, en Naurb, la Phipsil i en Nedwook havien sobreviscut i reaccionat immediatament. Dos cops de cor al seu traïdor company d'armes. Va pensar en l'horror de la situació mentre s'arrossegava cap a en Ned, armada amb la seva nova bateria. Aleshores es va aturar bruscament, amb la sang gelada, quan va veure algú volant a desenes de metres de distància. Llargs segons després, va reprendre el seu viatge i va arribar a l'únic altre Ultra supervivent. Un cop finalitzat l'intercanvi, va romandre a terra. Van caldre uns minuts perquè les seves dues ferides més greus es curessin correctament.

Uns minuts de descans entre el dolor i la por als danys col·laterals.

Al mateix moment, un tercer Cèl·lula Júnior va arribar al costat del Monstre Bu, que encara estava inconscient. Li va cridar a cau d'orella.

—Desperta, Monstre Bu! Ajuda'ns, hem de matar la Son Bra!

—Nnng... No és la nostra aliada? —va dir en Bu, aixecant-se amb dificultat.

—Ni de bon tros! Ajuda'ns, de pressa! Té com a ostatge el Mestre Babidi!

—D'acord!!! —va exclamar en Bu, dret com si no hagués passat res, amb l'alegria infantil retornant.

Mentrestant, en Cor Petit i en Gohan estaven preparats per a la batalla de nou. Havien tingut problemes per aconseguir que s'empassés la Mongeta Màgica, ja que estava en un estat terrible. Però el mig Guerrer de l'Espai havia recuperat totes les seves forces.

Tots es van moure a una distància segura de la Son Bra. En veure el Monstre Bu, els Heloïtes i els petits Cel·luletes, la Guerrera de l'Espai es va tensar.

—Des del començament... en Cèl·lula ha estat fent aliats!

Quan un raig de sang carmesí li va aparèixer a l'ull dret, els guerrers van prendre posicions.

—No ens podrà aturar a tots! —va exclamar en Cèl·lula, orgullós del seu èxit.— Estarà massa pendent d'aquell miserable Babidi!

En Bu de l'Univers 4 estava extasiat. La batalla final finalment estava a punt.

Per una banda, en Cèl·lula havia aconseguit reunir una lliga de poderosos lluitadors durant tota la baralla: dos Son Gohan, dos Cor Petit, dos Heloïtes, el Monstre Bu i tres Cel·luletes. Aquest equip tenia el potencial de derrotar en Babidi. Eliminar el mag era la millor opció. Per la Guerrera de l'Espai, era el pitjor punt feble.

Per l'altra banda, la Son Bra era un oponent extraordinària. Tot i que estava ferida superficialment, tenia un gran avantatge sobre tots els seus enemics. Era molt més ràpida, i un sol cop seu podia tombar a qualsevol. Fins i tot a en Son Gohan. El seu poder al 2n nivell de Superguerrer era massa gran, massa... embriagador.

L'estat d'esclavitud mental, el Majin, exacerbava la bogeria destructiva i la sensació de control en l'adolescent, el desig més estimat de la qual sempre havia estat dominar aquest poder. Aquest nivell havia desencadenat tantes catàstrofes que sempre l'havia temut. Sentia un profund pesar en recordar l'immens dany que havia causat, i el terror de les conseqüències l'havia turmentat des de la seva primera transformació.

Però en el moment en què en Babidi va aconseguir trencar la seva resistència, obliterant aquells valors morals i amplificant les seves emocions negatives centenars de vegades, la Son Bra es va submergir en un estat d'èxtasi tal que la seva voluntat ara estava lligada a la del seu amo. Per a ella, ara era llibertat total. Control. Desafiament de les cadenes de la seva infància. Estava als núvols, deixant-se endur pels corrents que sentia sorgir dins seu. Aquestes ones elèctriques crepitaven a l'aura d'aquest Superguerrer de 2n nivell, que finalment era seu. No li pertanyia a un vil paràsit que l'havia robat el cos temporalment i l'havia utilitzat amb una eficiència repugnant contra el seu pare en un asteroide perdut a l'espai. No li pertanyia a en Vegeku i els seus éssers estimats, que l'havien intentat suprimir tan desesperadament. No, li pertanyia a ella. No deixaria que ningú tornés a dictar les seves accions.

En Bu gaudia entenent la psicologia de la jove Guerrera de l'Espai. Estava tan absorta en la seva lluita que la seva ment era un llibre obert per al prodigi. No era la primera vegada que jugava amb la consciència dels éssers sensibles. Ja havia instigat guerres planetàries manipulant líders pacífics per al seu propi entreteniment. Jugava amb els seus desitjos i pors, controlant-los com titelles a les seves mans. La bruixeria d'en Babidi era molt similar a la seva màgia, i tot i que en Bu l'odiava, apreciava l'art d'aquesta art malèvola que el seu antic mestre dominava amb excel·lència. Ell mateix utilitzava una tècnica diferent per corrompre una ment feble, però la Majinització era efectiva.

I l'aparició de la Son Bra oferia una lectura emocionant: completament submisa a en Babidi, era incapaç d'oposar cap resistència, tan intoxicada estava pel seu estat actual, absolutament immoral, en la més pura tradició Saiyana. Havia estat difícil de corrompre, però els crits d'aquell Hatchiyack i el xoc emocional infligit per la possessió d'en Ginew havien contribuït enormement a debilitar el seu esperit i fer-la més susceptible a l'encanteri del mag.

Ara, en Bu volia veure dues coses específiques: seria la Son Bra capaç de matar els seus oponents a sang freda? Podria matar el seu amorós germà, tan present a la seva vida i al seu cor, sense immutar-se?

I sobretot, la pregunta crucial: quin bàndol prevaldria finalment? De moment la victòria pertanyia a en Babidi i al seu titella sense sentit.

La Guerrera suava. Les coses no anaven segons el previst. Sabia que era molt més forta que aquests cucs. Però ja havia rebut un cop dur, i tot el que caldria era que es coordinessin bé per derrotar el seu mestre. Podia dominar-los sense cap dificultat, però en Babidi estava demostrant ser una càrrega enorme que no es podia permetre tenir a prop.

En un instant, va percebre els inicis de moviment dels seus enemics. En Cèl·lula es preparava per aixecar el braç per utilitzar el Canvi de Lloc Instantani. Els Gohan estaven tensant els músculs per carregar directament cap a ella. Els Heloïtes aviat apuntarien els seus làsers en la seva direcció. No hi havia cap altra opció; havia d'actuar ara.

Molt més ràpida que ells, va crear instantàniament un gran escut al voltant d'ella i d'en Babidi, i va desaparèixer amb ell, deixant només un gran forat semiesfèric a terra. L'equip supervivent va perdre l'equilibri per la maniobra.

—S'han esfumat! —va exclamar en Nedwook.

—Merda. La Bra sap que no pot protegir en Babidi de tots nosaltres —va admetre en Cor Petit, estrenyent els punys.— Tornarà molt aviat, però sense ell.

—Ràpid, hem d'elaborar un pla d'acció! —va exclamar la Phipsil.— Quines estratègies grupals coneixeu?

Tothom es va mirar incòmodament. Ni en Gohan, ni en Cèl·lula, ni en Cor Petit van poder respondre a aquesta pregunta. Per al Guerrer de l'Espai, l'única baralla d'equip que havia tingut mai havia estat la seva lluita desesperada contra en Freezer a Namek, al costat d'en Krilin i en Vegeta. I fins i tot llavors, el terme "supervivència" era més precís. Contra en Nappa, va ser encara pitjor. En Cor Petit encara en tenia un record dolorós. Pel que fa a en Cèl·lula...

—Uhhhhh... De fet, nosaltres sempre lluitem en solitari... —va dir en Son Gohan de l'Univers 18, posant-se vermell.

—Els altres observen i esperen el seu torn... —va afegir en Cor Petit, mirant cap a una altra banda.

—Disculpeu? —va empassar-se en Phpsil.

—Com han sobreviscut fins ara els vostres universos? —va continuar en Nedwook, igualment sorprès.

—En defensa seva, generalment, només hi ha un lluitador de nivell en el grup —va sospirar en Cèl·lula.— O, si més no, s'hi torna en el darrer moment...

Ningú havia oblidat que l'ésser perfecte havia assassinat les dues Videl i havia fet a bocins els Namekians. El seu comentari sarcàstic només va refermar la seva ira, malgrat la seva rebel·lió contra en Babidi. Però el necessitaven per lluitar contra la Son Bra. No tenien cap altra opció.

—Com a recordatori, Cèl·lula, vas ser tu qui va experimentar un augment de poder en el moment del teu suïcidi —va assenyalar en Gohan de l'Univers 18.— No estàs en posició de fer comentaris irònics, així que concentra't i pensa.

—Tss —en Cèl·lula va serrar les dents. Un silenci curt i glacial.

—I doncs, contra qui lluito? —va preguntar mentrestant el Monstre Bu al micro-Cèl·lula.

—Ja l'has vista! Aquella Bra perversa que ha raptat el teu amo Babidi! Has de lluitar contra ella!

—D'acord! —es va alegrar el Monstre Bu.

—Bé —va dir en Nedwook, gratant-se els cabells.— Jo prendré el comandament. Organitzem-nos...

—No —va replicar en Cèl·lula immediatament.

—Però... Hem de tenir un pla! No és per orgull, soc un tàctic de batalla al meu planeta, i...

—No crec que sigui necessari —va dir en Gohan de l'Univers 16.— Em fa mal dir-ho, però en Cèl·lula té raó. No estem acostumats a rebre ordres. Seríem massa lents per executar-les, per reaccionar. En aquesta situació, tot el que podem fer és resistir i raonar amb la Son Bra. Carregar i aprofitar qualsevol obertura.

—Això és... Això és una estupidesa! —va dir la Phipsil.

—No tenim temps —va respondre en Cor Petit.— Serà aquí en uns segons. Et transmetré telepàticament qualsevol possible estratègia durant el combat, esperant que no les detecti.

—D'acord. Tanmateix, tinc una pregunta: aquest Babidi és el responsable de tot això, i el nostre objectiu des del principi era eliminar-lo. Però... matar-lo serà suficient per alliberar la vostra amiga?

—Bé, sent sincers, no ho sabem, no és una certesa... —va respondre en Gohan, amb cara trista.

En Gohan de l'Univers 16 estava aterrit davant la possibilitat que la Son Bra no pogués alliberar-se del control mental sota el qual estava. No tenia cap dubte que no s'havia sotmès a ell voluntàriament. La coneixia des del naixement; mai no s'hauria inclinat davant d'una criatura tan vil. Era una autèntica cap de pardals i de vegades li podia mancar compassió. Certament tenia debilitats i defectes, que havien treballat el millor que havien pogut. Però la seva mitja germana sempre ho havia donat tot per demostrar que era digna. Sabia que li havien demanat molt, i en Son Goten finalment havia perdonat a la Son Bra la seva bogeria després de molt de temps, quan l'havia matat accidentalment. Durament castigada per en Vegeku, havia començat a desenvolupar empatia pels altres, gràcies als esforços especials d'en Gohan, en Trunks, la Pan, la Chichi i la Bulma. Però temia que tot això ara fos impossible de treure a la llum sota la màgia fosca d'en Babidi. Encara existia la veritable Son Bra?

Mentrestant, a l'espai, la Son Bra va reaparèixer amb en Babidi, protegit pel seu escut d'energia que envoltava una secció de la superfície del ring. La Guerrera de l'Espai va trigar uns segons a recuperar-se del cop que Son Gohan li havia infligit. Ni tan sols tot el poder del seu germà alternatiu havia estat suficient per deixar-la inconscient, però encara era un guerrer increïblement poderós. Un guerrer que admirava des que era petita.

Què...?

—Go... Gohan? —va murmurar ella, sorpresa.

L'orgull que sentia pel seu germà gran va tornar. Ell sempre havia fet tot el possible per ajudar-la a controlar els seus impulsos i l'immens poder que la dominava. Aquells dies que passava amb la Pan, a qui considerava una germaneta. Malgrat els seus defectes, el seu pare, a qui admirava tant com temia...

Es va girar cap a en Babidi i va reflexionar sobre la seva fragilitat, amb la seva veu aguda. En Babidi la va mirar fixament i semblava horroritzat mentre l'expressió de la Son Bra canviava.

—Però... Què estic fent?

De sobte, la seva ment es va ennuvolar per una nova onada de foscor que va tornar a enfosquir la seva raó.

—No, no! —va xiuxiuejar en Babidi a corre-cuita al seu cap.— Queda't amb el teu estimat mestre! No oblidis que ell t'ha alliberat dels teus dubtes... No et deixis enganyar per aquests impulsos malvats i records horribles. Van ser aquestes morals i penediments els que et van frenar, van limitar el teu poder i les teves accions!

La mirada de la Son Bra es va endurir encara més, més formidable i cruel que mai. Ràpidament va mirar al seu voltant.

—Soc l'única que sap on és —li va dir a en Babidi.— Els esclafo en un tres i no res i vinc a buscar-lo. Té com a mínim deu minuts d'oxigen.

—Espera! No em deixis...

La Son Bra no va perdre temps i es va posar els dits al front, teletransportant-se una vegada més cap a l'estadi. No sabia per què havia trigat tant; no recordava per què havia tingut un buit mental només uns segons abans. Els seus oponents l'estaven esperant i se'ls havia concedit un indult d'uns trenta segons. Esperava que haguessin utilitzat aquest temps amb prudència per preparar-se. Perquè aquesta era la seva batalla final. No més dubtes: els anava a fer miques!