DB Multiverse

Hola a tothom,

Volia dedicar unes petites paraules als lectors de DBM per aquest segon i últim capítol de flashback.

També volia compartir la meva passió per DBM amb vosaltres, i explicar-vos una mica la perspectiva d’un dibuixant.

Primer de tot, dir-vos que la raó principal per dibuixar aquests dos capítols va ser perquè volia llegir la continuació de DBM!
A l’igual que vosaltres, jo també sóc un lector que vol saber què passa a les pàgines següents!
Hi ha pocs artistes amb el talent d’en Gogeta Jr i l’Asura, i el seu temps és limitat.

Encara que volia llegir la continuació de DBM, la pura realitat és que va ser una tasca molt dura!

Un capítol de 25 pàgines, (la portada també compta), signifiquen com a mínim 150 hores de feina (25 pàgines x 6 hores). Abans de començar a dibuixar, hi ha una o diverses pluges d’idees amb en Salagir, després un story-board que s’ha de polir, la composició de les pàgines en Photoshop amb els diàlegs, els dibuixos, l’entintat amb el Photoshop, els efectes i els grisos, els retocs degut als comentaris d’en Salagir i els retocs pels comentaris de l’equip!

Aquestes 150 hores les he dedicat en el meu temps lliure, i això implica el sacrifici d’aquest temps durant diverses setmanes.
Accepto tot tipus de crítiques, però aquells que diuen que no ens prenem la nostra feina seriosament, aneu ben errats ;)

Dibuixar un capítol de DBM requereix d’una gran passió i una gran implicació de tothom que hi participa.

El primer capítol va ser un gran plaer dibuixar-lo, i en Salagir em va suggerir tancar aquesta etapa dibuixant el segon i últim capítol de flashback.

DB no és el meu estil natural i el primer capítol va suposar tot un repte per a mi.
Per tant, m’hi he implicat de valent en cada vinyeta i mai no he rebutjat dibuixar cap fons ni evitat cap part de la feina.
És per això que vaig fer tot el possible per dibuixar el màxim nombre de personatges en l’última pàgina.

En aquest segon capítol, vaig intentar aconseguir un resultat homogeni i té més de DBZ que no pas de DB.
Notareu que aquests dos capítols són densos. Hi passen moltes coses.
Aquesta va ser una proposta meva, la qual en Salagir va acceptar, i li estic molt agraït :)

Espero que el llegiu amb tant de gust com vaig dibuixar-los!

Digueu-hi la vostra: escriviu les vostres prediccions, feu-nos saber què penseu, sigui bo o dolent!
Llegiré tots els missatges i contestaré totes les vostres preguntes en la última pàgina. No dubteu ni un moment en preguntar coses en relació al dibuix.
Si teniu interès en aquesta part de la feina, podria ensenyar-vos un “making-of” dels meus arxius :)

Aprofito l’avinentesa per agrair la tasca que fan als diversos membres de l’equip de DBM, aquells que s’ocupen de fer visibles les pàgines a la resta del món, a través de les traduccions, els esdeveniments, la moderació, etc.

PD: en Salagir està manifestant satisfacció treballant amb mi, a l’igual que jo amb ell, així que em va oferir un nou capítol. Vaig acceptar-ho.
No puc dir gaire cosa més, ja que és un capítol que la gran majoria de vosaltres espera i el resultat serà francament agradable de llegir.

Cordialment,

Taopaipai.