Part 39, Capítol 192.

PART 39: EL GUERRER DEL MAL

Capítol 192

Traduït per Skywalker

Sense perdre ni un segons, en XXI va entrar en acció tan bon punt es va anunciar el combat.

—Surt... i lluita per mi! —va exclamar en veu alta.

Un fum negre i espès va sortir del seu cos, acumulant-se davant seu. En Gast Carcolh va adoptar una postura de combat més defensiva. Per derrotar aquest bruixot, l'observació era primordial. No era l'únic amb aquesta mentalitat. Tots els lluitadors de l'estadi tenien els ulls fixos en ell. Gradualment, el fum es va anar espessint, formant una figura esvelta. Molt ràpidament, va donar pas a una criatura desconeguda per a tothom. Una entitat vermella i morada, amb una llarga cua darrere i banyes corbes al cap. Una lluentor malèvola als ulls.

—Ara fa invocacions! Igual que en Tapion... —va reaccionar en Son Goku.

—Aquest monstre sembla molt més perillós que en Hildegan —va dir en Trunks, amb un calfred que el va recórrer.

Un instint de supervivència es va activar en molts. D'aquesta entitat, fos el que fos, emanaven ones malèvoles i intimidants. Fins i tot en Vegeta de l'Univers 13 i els seus companys es van sentir inquiets. Tenien la impressió de contemplar un depredador extremadament ferotge. Ferotge i amenaçador.

—Es diu Janemba —va explicar en XXI a en Gast.— És un ésser format completament pel mal! Per a tu, que ets un venjador pur del bé, és el contrincant perfecte!

En Gast no es va immutar. No estava impressionat. No coneixia aquest Janemba, però això no era suficient per fer-lo vacil·lar. S'havia sentit més amenaçat per el Hatchiyack. Tanmateix, es va adonar que en XXI havia deixat de dirigir-s'hi formalment. El bruixot fins i tot semblava gaudir de l'escena. Estava revelant la seva veritable naturalesa? En Janemba va xiuxiuejar impacientment i va començar a riure amb menyspreu. Les dues Pan dels universos 16 i 18 es van acostar instintivament als seus pares, que els van posar una mà a les espatlles. Ells també estaven pertorbats per aquesta concentració pura d'energia negativa. Un cop més, un dimoni havia aparegut en aquest torneig i a les seves vides.

—Seràs capaç d'aturar-lo?? —va preguntar en XXI amb un somriure despectiu.

Amb aquestes paraules, en Janemba es va llançar directament sobre Gast.

—Sí —va dir simplement el Namekià, estenent el braç.

Va activar el seu encanteri de privació d'energia, el mateix encanteri que havia neutralitzat en Vegeku i en Bu, impedint-los utilitzar el seu poder. Això hauria de ser suficient.

Però...

En comptes d'això, va rebre tota la força de la mà dreta d'en Janemba. Una força gegantina. No prou per arrencar-li el cap, però prou poderosa per enviar-lo volant diversos metres cap enrere.

Va aterrar, fregant-se la galta.

—... Potser no! —va dir, fent una ganyota.

—Deixa'm aclarir una cosa —va dir en XXI.— En Janemba és immune a la màgia. Considera'l el teu alter ego malvat. Hauràs de lluitar de manera justa i ferma. Diverteix-te.

—Hehe... —va replicar en Vegeku amb menyspreu.— La seva màgia no funciona amb tothom, pel que es veu!

—No te n'alegris —va interrompre en Cor Petit.— Ha invocat un titella com va fer en Raichi amb en Broly, i és com a mínim tan malvat com el Monstre Bu. Un ésser format completament pel mal escoltarà el seu amo durant gaire temps? Si en Gast no pot amb ell, tots estarem en perill.

—Només si no pogués! —va sospirar en Vegeku.— Jo em podria divertir una mica... Però els Vargues l'enviarien al seu univers. No tenen ni idea d'esportivitat.

—Fa temps que no parlem d'esport, pare —va dir en Son Gohan.— Hem passat pel mateix diverses vegades durant aquest torneig; sempre acaba malament. Els Vargues tenen raó d'actuar com ho fan.

—Sí, sí...

—No és un ésser viu! Fins i tot en Bu era viu... Això és... una encarnació del mal, encara pitjor que l'abominació d'en Raichi! No perdré el temps amb el teu titella —va replicar en Gast a en XXI.— En Raichi va intentar el mateix i el vaig derrotar. En qualsevol cas, sé qui és el meu adversari real!

Va llançar una poderosa ràfega d'energia contra el mag. En Janemba va observar l'atac sense reaccionar. En Gast va deduir que a aquesta criatura no li importava el seu amo, com en Broly amb el Tsuful. Però no era per la mateixa raó.

Just quan l'explosió d'energia estava a punt d'impactar contra en XXI, va desaparèixer de sobte, només per reaparèixer darrere seu i explotar contra l'escut del ring. En Gast va quedar sorprès per aquesta gesta. Un escut dimensional protegia el mag.

—Bon intent —va dir en XXI amb menyspreu.— T'hauries de concentrar en l'amenaça que tens al davant...

En Janemba va riure amb satisfacció i es va llançar de nou sobre en Gast, que va adoptar una postura de lluita. No hi havia cap altra manera; havia de derrotar aquest dimoni abans de poder concentrar-se en el seu amo.

Un intens combat cos a cos va esclatar entre els dos oponents. Movent-se a una velocitat increïble, en Gast i en Janemba van intercanviar cops, bloquejant els atacs de l'altre i creant impactes que van sacsejar el ring amb la força dels seus cops. Van esclatar aplaudiments des de totes bandes.

—Aquest Janemba és realment fort! —va comentar en Son Goku.— És a l'altura d'en Gast!

—De moment, només estan escalfant —va afegir en Vegeta.— Cap dels dos utilitza cap tècnica especial. La lluita s'intensificarà ràpidament.

El seu raonament era correcte. Després d'uns vint segons, mentre en Gast es va allunyar una mica, en Janemba el va perseguir. Aleshores va aparèixer una estranya càpsula a la seva mà. La càpsula es va transformar instantàniament en una llarga espasa carmesí.

En Gast es va preparar per interceptar l'atac d'en Janemba. Però, mentre encara era fora del seu abast, el dimoni va tallar l'aire amb la seva arma. A l'instant, va aparèixer una fulla immaterial i va partir en Gast en dos per la cintura.

—Oh, això és increïble —va dir en Son Gohan de l'Univers 16.

—Aquesta espasa és especial —va comentar en Vegeku.— Però es veia a venir aquest truc; era obvi.

—No subestimis en Gast —va dir en Cor Petit.— Probablement ha rebut aquest cop a propòsit.

Mentre en Janemba reia estrepitosament del cos tallat del seu enemic, va percebre una presència encara darrere seu. Rebutjat pel cop, en Gast havia reconstituït la part superior del seu cos i ara tenia una obertura perfecta contra en Janemba. Va projectar dos raigs prims d'energia poderosa des dels seus ulls cap al dimoni.

Tanmateix, la criatura demoníaca ho havia anticipat. Es va girar i va interceptar els raigs amb un estrany escut dimensional, que va cridar l'atenció d'en Gast. Però abans que pogués reaccionar, va rebre un cop violent a l'esquena. Va reconèixer l'atac. Era el seu. En Janemba havia deformat l'espai per reflectir-lo contra ell.

En Gast es va adonar que era el mateix efecte que havia protegit en XXI. Era, efectivament, cosa del propi Janemba. Un cop derrotat, podria derrotar fàcilment el seu veritable oponent.

—Està deformant l'espai? —va comentar en Vegeku, aixecant una cella.— He vist coses similars abans, però mai com aquesta. Aquest Janemba és únic.

—No és res insuperable —va dir la Son Bra, estrenyent els punys.— En Gast derrotarà aquest dimoni sense cap problema.

Però l'escena que va seguir la va omplir d'un dubte creixent. Utilitzant la seva espasa des de la distància, en Janemba va desencadenar una allau de cops immaterials sobre el Namekià, cops que en Gast va tenir dificultats per esquivar. No només amb prou feines podia veure aquests atacs, sinó que eren increïblement ràpids i mortals. No es va poder acostar prou a en Janemba per acabar el seu assalt.

—A què esperes, Gast? —va pensar la Son Bra, sentint que el pànic li pujava per dins.— Aquests trucs no són un problema, aquest paio és fàcil de derrotar! Només cal ser deu vegades més ràpid i llençar un atac precís i potent. No ets tan feble, oi Gast?

Per la seva banda, en Gast ho va intentar tot per apropar-se a en Janemba, però va ser en va. El dimoni el va mantenir a ratlla i va guanyar en precisió. Que així fos, hauria de provar una altra estratègia. De sobte va estendre el braç i va bloquejar l'espasa a mig moviment. En Janemba va cridar de frustració. En Gast va concentrar la seva força a la mà estesa i va trencar l'espasa. Immediatament, es va llançar sobre el dimoni i va alliberar un ganxo d'esquerra que en Janemba va aturar fàcilment.

El somriure d'en Janemba es va convertir ràpidament en una ganyota de dolor. Atordit, va veure la punta de la seva espasa incrustada a la seva costella. En Gast l'havia recuperat immediatament després de trencar-la, a punt per donar un cop fatal.

—Ben fet! —va exclamar la Son Bra.

—Aquesta bèstia està ferida ara —va dir en Cor Petit.— En Gast té cert avantatge.

En Gast Carcolh va fer una ganyota quan la criatura va deixar anar un crit penetrant. Odiava causar tant de patiment a un ésser viu, sobretot amb una arma, però aquest Janemba era simplement un dimoni, l'encarnació del mal. Estava mancat d'emoció. No li havia de mostrar cap pietat, i se n'havia de desfer el més aviat possible.

En Janemba va xiuxiuejar amb ràbia i va desaparèixer en l'aire, per a sorpresa de Gast. Aquest mètode de teletransportació no li era familiar. En Janemba semblava haver-se dividit en centenars de petits cubs que s'evaporaven.

Més lluny, va sentir com el dimoni es recomponia. Es va adonar amb horror que en Janemba estava sencer i que la seva ferida havia desaparegut.

—Quin malparit! —va comentar en Kakarot des de l'Univers 13, l'espai del qual estava situat just darrere d'en Janemba.— Aquesta criatura es cura més ràpid que jo!

—I els seus moviments són imprevisibles —va afegir en Vegeta.— És un oponent formidable.

En Janemba va rugir, desfermant tot el seu poder. L'energia que va alliberar va enviar pols arremolinada per el ring, creant poderoses ràfegues de vent i sacsejant l'asteroide. En Gast va estrènyer els punys. Les seves forces estaven igualades. No seria capaç de derrotar-lo ràpidament, i en Janemba semblava tenir una capacitat de curació il·limitada. El combat seria llarg.

Els dos combatents van carregar cap endavant, participant en un altre intercanvi de cops de puny i ràfegues d'energia, movent-se per tota l'arena. De vegades, en Janemba utilitzava la seva teletransportació per sorprendre el Namekià, però aquest últim aconseguia seguir els seus moviments i bloquejar els seus atacs en l'últim moment. A poc a poc, estava aprenent. I s'estava preparant.

A mesura que s'allunyaven de nou, en Gast va formar una bola d'energia superpoderosa i la va llançar cap a en Janemba. El dimoni va fer una ganyota cruel, va fer desaparèixer l'orbe en un nou portal dimensional i la va fer reaparèixer darrere d'en Gast.

El Namekià va somriure amb satisfacció. Havia anticipat aquesta estratègia. En un instant, es va girar i va capturar el seu propi atac, enviant-lo a través del portal.

Atordit, en Janemba no va tenir temps d'esquivar-lo i va rebre tota la força de l'explosió d'energia, que va generar una explosió massiva, obligant a tothom a tapar-se els ulls de la llum intensa. En Gast va regenerar el seu braç, que havia estat tallat pel tancament del portal, sense apartar la vista de la posició d'en Janemba. Quan el fum es va dissipar, va revelar un gran cràter. El dimoni encara era allà, i havia sobreviscut. Estava agenollat, però, i parts del seu cos i la cara estaven carbonitzades. Tremolava de ràbia.

—No està malament —va observar en XXI amb impaciència.

—Ja hem aconseguit quelcom... —va dir en Gast, dret davant de l'escenari.— Puc apropar-m'hi ara. Només he de ser més intel·ligent que ell, i...

Una onada poderosa i impetuosa va sorgir del terra just sota seu i el va colpejar. Agafat desprevingut, no va tenir temps de reunir la seva energia per defensar-se i va suportar tot el pes del dany.

—Què?!... —va gemegar de dolor.

Més lluny, en Janemba va tornar a riure amb menyspreu. Tenia el braç plantat a terra i estirat.

—Això em porta mals records —va reaccionar en Son Goku.— El Monstre Bu petit em va fer això durant la nostra lluita al Món dels Kaitoxins.

—En Janemba té les mateixes habilitats que ell, però sembla més fort i ràpid —va respondre en Vegeta.— I és resistent a la màgia. Té l'avantatge sobre en Gast.

En Gast va estirar la mà per curar-se. Però en Janemba li va veure les intencions. No li donaria aquesta oportunitat. Va estendre l'altre puny amb una velocitat terrorífica i va colpejar en Gast directament a la cara.

Va aprofitar l'element sorpresa per tornar l'altre braç a la seva mida normal i va traçar una línia recta cristal·lina davant seu, a l'aire. Immediatament, es va sentir un so ensordidor de vidre trencat.

Quan en Gast va recuperar els sentits, va veure una multitud de fragments dimensionals precipitant-se cap a ell, a una velocitat tan sorprenent com els altres atacs d'en Janemba. Amb prou feines va tenir temps d'estendre els braços davant seu. Va sentir com els fragments li penetraven a la carn, arrencant-li un crit de dolor.

—Bé, sembla que la nostra victòria està assegurada ja... —va xiuxiuejar en XXI.

En Gast va començar a ofegar-se i va intentar curar-se de nou. Aquesta vegada, en Janemba el va deixar fer, sense parar mai de riure cruelment. Al cap d'uns segons, els ulls del Namekià es van obrir de bat a bat. La seva màgia havia deixat de funcionar.

—Què... No funciona! Estan bloquejant els meus poders! —va reaccionar, atordit.— L'aura maligna d'aquests fragments està bloquejant la meva màgia! Fins i tot afecta la meva regeneració!

La terrorífica veritat el va colpejar. Gradualment s'estava quedant impotent, a mercè d'aquest depredador salvatge que creixia en poder i habilitats amb cada batalla.

—Sembla que finalment t'has adonat de la teva inferioritat —va dir en XXI amb menyspreu.— Però encara no hem acabat. No estàs preparat per a la veritable depredació. Janemba, no el deixis recuperar l'alè.

El dimoni va riure encara més fort i es va teletransportar darrere d'en Gast, colpejant-lo al cap amb tota la força possible, deixant-lo mig atordit. Un cop a terra, va obrir la boca de bat a bat i va desencadenar una explosió d'energia massiva que va obliterar tot el que tenia davant.

—Oh, no... —va dir la Son Bra, tremolant.— Els seus poders són cada vegada pitjors! No hi ha res que l'afecti! Com s'ho farà en Gast per...

A l'univers 19, els Heloites també estaven preocupats. Compartien els pensaments de la Son Bra. Sens dubte, les seves pròpies armes no tindrien cap possibilitat contra un monstre així. I si en Gast perdia contra ell, quines possibilitats tindria en Son Goku a la final?

A l'Univers 1, els Kaitoxins també estaven en guàrdia.

—Aquest dimoni és terrorífic —va comentar el Kaitoxin de l'Oest.— La seva aura malèvola és tan intensa com la del Monstre Bu i el Hatchiyack. Fins i tot més. D'on ha sortit?

—A jutjar per les reaccions dels altres universos, ningú el coneixia —va comentar el seu nou Gran Kaitoxin Suprem, mirant al seu voltant.— És una criatura específica de l'Univers 5. Per tant, suposo que un fenomen únic, o molt particular, va causar la seva aparició.

—Una altra anomalia, en resum —va rondinar el Kaitoxin del Sud.— Això s'està tornant ridícul.

L'antic Gran Kaitoxin Suprem, que era a prop, no va intervenir. No havia pronunciat ni una paraula des del seu destronament. Però coneixia aquesta criatura. L'Univers 5 no havia estat l'únic que la patia. En Bu l'havia trobat a l'Univers 4. Havia parlat d'ella durant les seves innombrables converses. I el seu relat era terrorífic. No obstant això, el que era al ring semblava menys poderós del que en Bu havia descrit. Devia ser una versió diferent. En Gast podria ser capaç de derrotar-lo.

Mentre en Janemba celebrava la seva victòria, en Gast va reaparèixer a uns vint metres darrere seu. Els espectadors estaven commocionats pel seu estat, cobert de sang, amb les venes inflades per tot el cos.

—No aguantaré gaire estona més... He d'acabar amb això!

Lluitant contra en Janemba, havia entès una cosa. Havia captat el seu estil de lluita, la seva capacitat d'adaptar-se a qualsevol cosa que li llancés. L'única manera de derrotar-lo era sorprendre'l. Fer-li alguna cosa impensable. En Janemba no era capaç de raonar. Era una bèstia salvatge, impulsada per l'instint. Si la màgia no funcionava, no l'evitaria, perquè sabia que no l'afectaria. Era la seva única opció.

Va tenir una idea. Una sorpresa que li havia resultat fatal feia temps. Desfermant tot el seu poder amb un rugit, la seva aura va sacsejar l'asteroide i va seguir els contorns de l'escut, destruint els fragments malvats que encara hi havia incrustats al seu cos. En Janemba es va girar, amb els ulls plens d'odi.

—Encara li queda energia? —va exclamar en Son Goku.

—Impressionant, però en tindrà prou? —va preguntar en Vegeta.— La força bruta no sembla afectar en Janemba. La màgia tampoc. Necessita una estratègia o perdrà.

El dimoni es va llançar de nou sobre en Gast, imbuint-se les mans d'energia malèvola. Aquesta vegada, anava a acabar amb aquesta bala i presentar el seu cos moribund al seu invocador.

Just quan estava a punt d'atacar, l'esperava una sorpresa. En lloc d'exterminar el Namekià, aquest es va trencar en diversos trossos d'energia sòlida i blava.

—Sí! —va alegrar-se la Son Bra.

—Tsk —va xiuxiuejar en Vegeku amb menyspreu.— Un altre copiant les nostres tècniques.

En Janemba va sentir l'energia aferrada a ell i apressant-lo, dificultant els seus moviments. Va tornar a riure amb menyspreu. No era cap tècnica estúpida com aquella la que l'havia de derrotar. Va començar a desintegrar-se una vegada més.

Va ser llavors quan en Gast va aparèixer darrere seu.

—De cap manera —va grunyir.

Immediatament, va colpejar en Janemba amb un poderós llamp negre que va fer cridar de dolor al dimoni, impedint-li descompondre's.

—L'Electricitat de les tenebres que va utilitzar en Bu! —va exclamar en Cor Petit de l'Univers 18.

—Es pot copiar això? —va reaccionar en Son Goten.

—En Gast va ser víctima d'aquell encanteri abans. Potser pot reproduir els encanteris als quals ha estat sotmès? —es va preguntar en Trunks.

En XXI va fer una ganyota de frustració. Se suposava que en Janemba era immune a tota la màgia. Maleït drac que li havia aconsellat que l'utilitzés. Aleshores va recordar que en Gast també era resistent als encanteris màgics. Aquest llamp havia estat creat per en Bu de l'Univers 4, i el seu propòsit era trencar aquesta resistència. El mateix poder que el seu drac no havia pogut replicar.

Més lluny, en Janemba es retorçava de dolor, mentre en Gast continuava amb el llamp negre per paralitzar-lo. Quan va estar convençut que en Janemba no podia respondre, en Gast va interrompre el seu encanteri i va estendre els braços cap al dimoni. En aquell moment, el cos d'en Janemba va començar a trencar-se sota una força poderosa i invisible.

—És la tècnica que destrueix en Bu?! —va grunyir en Vegeku.— Ens robarà totes les tècniques?

—Potser funciona! —va dir la Son Bra amb entusiasme.— Si pot destruir en Bu, en Janemba no sobreviurà!

En Gast va desencadenar la tècnica de Desintegració, destruint gradualment el cos d'en Janemba. A poc a poc anava perdent les cames, els braços i la força. Tot i això, va sobreviure. Els seus ulls eren de vidre, però li quedava un raig de vida. Un raig de vida i d'odi.

—Es nega a morir! —va observar en Gast.— Aquesta criatura potser és immortal, no ho sé. Però la força i la màgia són inútils contra ell. No tinc cap opció. Hi ha una última cosa que puc intentar.

—Purificació! —va cridar, llançant-se sobre en Janemba.

Es va agafar el cap i va desencadenar una tremenda explosió d'energia al seu cos. En Janemba va començar a brillar intensament, amb una llum que emanava dels seus ulls i de les seves extremitats destrossades.

A poc a poc, en Janemba es va evaporar amb un soroll final, davant dels ulls sorpresos dels espectadors. Al seu lloc, un petit follet estava assegut, mirant al seu voltant, perdut en els seus pensaments.

—Ho... Hola. On sóc? —va preguntar, sorprès.

La seva mirada es va trobar amb la d'en Gast, amb els ulls mig tancats i el cos brillant de sang i suor. El Namekià es va desplomar, amb un genoll a terra, esgotat.

—Eh, senyor... Està bé? —va preguntar el follet.

—Sembla que en Gast ha guanyat —va dir un Varga a la torre de control.

—Suposo que estàs de broma. Et recordo que aquesta lluita és contra en XXI —va replicar la Sei.— I ell encara és allà.

—Gast... —va murmurar la Son Bra, tremolant.

Estava al límit de les seves forces, era obvi. Pel que fa al mag, encara estava davant seu, capaç de qualsevol cosa, fins i tot del pitjor.

En XXI es va acostar a en Gast i al follet, que es van sobresaltar en veure'l.

—Bé... —va dir el bruixot.— Això no és el que esperava, però estic satisfet amb el resultat. Ara hauria de ser fàcil acabar amb tu...

Un fum negre i espès va sortir del seu cos una vegada més i va engolir ràpidament el follet, que va desaparèixer sencer sense deixar rastre. Pel que fa a en Gast, va ser ràpidament envoltat, desapareixent en un núvol de fum negre juntament amb en XXI. Participants i espectadors van observar l'escena, atordits. Què estava passant ara?