Part 39, Capítol 191.

PART 39: EL GUERRER DEL MAL

Capítol 191

Traduït per Skywalker

SEGUIRÀ PER AQUÍ

https://www.dragonball-multiverse.com/admin.php?page=comic_manage&comic=page&num=2328

I PER AQUÍ

https://www.dragonball-multiverse.com/admin.php?page=comic_manage&comic=page&num=2482

"..."

"..."

"CORRUPCIÓ!"

"DESTRUCCIÓ!"

"Els universos estan en perill..."

"El Gran Kaitoxin estava corromput..."

"El caos no ha de prevaldre..."

"Salva tots els universos, ets l'únic que ho pot fer... Compto amb tu, accepta el meu poder!"

El Kaitoxin del Sud va parpellejar. En menys d'una fracció de segon, l'escena que tenia davant els ulls havia canviat. I també el seu cor.

Just uns instants abans, aquest nou individu, en I’K’L, s'havia plantat al seu espai, advertint-los de la seva imminent destrucció. Ara, era al centre del ring, estirat a terra. En Yamcha de l'Univers 9 estava al seu costat, amb una expressió seriosa. Al seu voltant, es veien danys generalitzats, i els androides i cíborgs dels Universos 12 i 14 jeien a terra.

En Yamcha va mirar fixament el cos sense vida d'en I’K’L. S'havia vist obligat a aturar-lo. Ho lamentava amargament. Més que res, odiava matar. En Gero l'havia robotitzat per aquest acte sense sentit. I ara, havia de repetir aquesta acció vil. Per què havia arribat a aquest punt? Era realment tan gran el perill que en I'K'L intuïa?

—Urg!!! —va cridar una veu moribunda darrere seu.

De sobte, es va adonar. De fet, en matar en I'K'L, el temps havia tornat al seu estat inicial. Només havia estat un segon, però les conseqüències de les seves accions durant l'aturada del temps ara s'estaven desenvolupant.

—Merda! —va exclamar en Yamcha, recordant el primer acte d'en I'K'L.— Namekians, ajuda!!

Tothom es va girar en la seva direcció en sentir les seves paraules. De fet, a l'Univers 16, en Vegeku s'havia desplomat a terra, amb la part superior del tors oberta i sagnant profusament.

—Pare! —va cridar la Son Bra, espantada.

—Què...? —va tremolar en Son Gohan.

Abans que cap Namekià pogués reaccionar, en Gast Carcolh va arribar immediatament, ajupint-se al costat del Guerrer de l'Espai i posant-li la mà a sobre. Va concentrar tot el seu poder en ell, però la ferida d'en Vegeku era molt greu. Si haguessin esperat als sanitaris de l'organització, en Vegeku hauria mort en qüestió de segons.

Va aconseguir curar en Vegeku, sota la mirada angoixada dels seus éssers estimats. Mentre el curava, els comentaris van volar de totes bandes.

—Què ha passat? —va dir en Son Goku de l'Univers 18, commocionat.

—Ha sigut en I'K'L —va respondre en Cor Petit.— No sé què ha fet, però en una fracció de segon, ha causat tot això. Sembla que ell i els androide han estat lluitant.

No podia explicar quin miracle acabava de passar, però els seus sentits formiguejaven. En I'K'L havia utilitzat una tècnica que afectava la naturalesa mateixa del seu entorn. El seu cos havia reaccionat de manera natural a aquest fenomen. Si ell ho havia sentit, no hi havia dubte que el seu homòleg de l'Univers 16 també ho havia fet.

A l'Univers 13.

—Eh... Es pot saber que foteu aquí? —va preguntar en Kakarot als androides 17 i 18 de l'Univers 14, que estaven estirats a terra al seu espai.

—T'hem... T'hem salvat la vida, idiota —va deixar anar l'A-17, que acabava de recuperar la consciència amb un sospir de frustració i dolor.— Avisa a un curador...

—Què has dit, mocós? —va grunyir en Kakarot.— Ja veuràs...

En Vegeta el va aturar amb un gest brusc i va aixecar el braç per alertar un curandero namekià. Millor intentar causar bona impressió després de tot això.

De tornada a l'Univers 16, en Vegeku va aconseguir aixecar-se amb dificultat.

—T'he pogut curar del tot —va dir en Gast Carcolh,— però fer-te recuperar tota l'energia va més enllà de les meves habilitats.

—Que bé! —van cridar en Son Goten i en Trunks.— Bé, no la segona part, però és viu!

—Com et trobes, avi? —va dir la Pan, amb llàgrimes als ulls.

—Em... Em trobo millor, però... Com... Com he pogut acabar així? —va balbucejar en Vegeku.

—Us ho puc explicar tot.

En Yamcha acabava d'arribar a l'univers 16. Els Vargues li van donar un micròfon. Mentre explicava els fets a tothom a l'estadi, en Trunks de l'univers 12 va veure el seu amic, que havia estat enviat per en I'K'L a un racó del ring. Volant cap a ell, el va trobar envoltat de Namekians i un parell d'espectadors que l'ajudaven a aixecar-se.

—Com està? —va preguntar en Trunks amb ansietat mentre aterrava.

—El teu amic és un robot; no el podem curar —va explicar un Namekià.— Aquests espectadors han vingut a ajudar-lo abans que arribéssim.

—Gràcies —va dir en Trunks, fent una lleugera reverència.

—No es mereixen —va dir l'home alt, que portava armadura de batalla, amb un lleuger somriure.— El teu amic va arriscar la seva vida lluitant per tots nosaltres. El mínim que podem fer és intentar ajudar-lo.

—L'Izy dels Vargues és la nostra mecànica en cap —va respondre el Namekià.— Pot examinar el teu company.

—Això no serà necessari —va dir una veu suau a prop.

En Trunks es va girar i va veure la seva mare alternativa de l'Univers 9, acompanyada del seu propi fill. Tots dos li somreien.

—En Yamcha m'ha explicat la teva història —va dir la Bulma amb aquella veu familiar i amorosa.— Estaré encantada de reparar el teu amic.

Va treure una càpsula de la butxaca, la va activar i la va llençar a terra. En una bufada de fum, va aparèixer un gran bagul que es va obrir sol, revelant diversos compartiments amb diverses eines, una bateria per a un soldador i una serra elèctrica, i moltes caixes petites amb cargols, perns, transistors i components electrònics. Fins i tot hi havia un microscopi i alguns tubs d'assaig.

—Jo... Gràcies, senyora... —va balbucejar en Trunks de l'Univers 12, emocionat.

—No siguis tímid, jovenet —va riure la Bulma.— Sé qui ets. No et demano que em diguis pel mot que fas servir amb la dona que em representa en el teu univers, però em pots dir Bulma. No tenim gaire en comú, però crec que al meu fill li agradaria molt parlar amb tu sobre la teva espasa.

En Trunks de l'univers 9 es va gratar els cabells tímidament, mentre la seva contrapart de l'univers 12 somreia agraït. Tot i que aquesta Bulma no era la seva mare i tenia una història completament diferent amb en Yamcha, ella seguia sent la mateixa: càlida i honesta.

Més lluny, un Namekian s'havia unit als bessons de l'univers 14 i els havia curat les ferides.

—Ho sento, he aconseguit curar-vos una mica, però no puc ajudar-vos amb les vostres parts artificials... —va dir.

—Deixa'ns en pau —va respondre irritat l'A-17.

Els ulls del Namekià es van eixamplar, sorprès per tanta manca de gratitud, i va decidir marxar. Quan tornaven al seu espai proper, es van trobar amb en Yamcha, que també tornava amb la seva família.

—Tot això és culpa teva —va dir l'A-17 amb menyspreu.— Ens has ficat en aquesta nova situació.

—De debò?! —va replicar en Yamcha enfadat.— He fet tot el que he pogut per ajudar-vos. Esteu condemnats per sempre. Podriu-vos al món infernal que heu creat.

Va marxar enfurismat, deixant els bessons desconcertats. Era la primera vegada que presenciaven la ira d'aquest individu. No tenien ni idea de com de profundament afectat estava en Yamcha per les seves accions. Mai més els ajudaria. S'havien condemnat a una lenta extinció al seu univers. Però això no era suficient per fer-los pensar.

A l'espai adjacent, la mare d'en I'K'L estava a la porta del passadís de l'Univers 15. Des de la distància, va observar els organitzadors retirar el cos del seu fill del mig del ring. Com tothom, havia sentit el discurs del seu fill i de la seva creació. En I'K'L, el gran protector, havia decidit matar tothom aquí... Els Vargues assignats a aquest univers es van unir a ella.

—Senyora?

—Vull anar a casa —va dir amb un to de veu ple de dolor i amargor.— Si en I'K'L va jutjar que éreu massa perillosos, és que tenia tota la raó. Esteu tots condemnats. Porteu-me a casa i oblideu el nostre univers!

—Molt bé, senyora...

Mentre caminaven pel passadís, una veu suau i gentil es va dirigir a la mare afligida.

—No condemneu tan d'hora. Hem de lluitar per salvar els mons i la gent. No per destruir.

Era la Mary Sue de l'Univers 2. Havia sentit l'immens dolor de la dona i no va poder evitar venir a consolar-la.

—Estàs enfadada perquè el teu fill ha mort. Entenc el teu dolor, perquè també estic embarassada. I segons la profecia...

Els ulls de la mare de l'Univers 15 es van posar sobre el ventre pla de la Mary Sue, i una expressió perplexa li va travessar la cara. Mentre la Mary Sue començava un monòleg profètic, va fer un gest als Vargues perquè la seguissin, i van partir cap a la nau interuniversal, deixant la dona de l'Univers 2 sola amb els seus pensaments.

Mentre els seus companys discutien aquest gir inesperat dels esdeveniments, el Kaitoxin del Sud es va mantenir al marge, aclaparat per un torrent d'emocions.

En aquella fracció de segon en què tots aquests esdeveniments acabaven de succeir, una força poderosa havia recorregut el seu interior. Una veu va ressonar dins de la seva consciència. La mateixa veu que havia predit la seva imminent perdició. Però ara transmetia un missatge completament diferent.

"Salva tots els universos. Compto amb tu."

Es va mirar les mans. Ho podia sentir. Ell també podia reproduir el mateix fenomen que havia deixat tothom impotent. No sabia per què, però en I'K'L li havia llegat el seu poder abans de morir.

"Salva els universos de la destrucció i del mal."

Ho va començar a entendre. Havia estat escollit.

Ell era l'últim baluard contra el caos, el mateix caos que havia corromput el Gran Kaitoxin i havia causat totes aquestes catàstrofes.

Ara tenia el poder d'anticipar-les abans que comencessin. En aquest torneig, on massa mortals i entitats li eren superiors, ara podia intervenir.

Tot i que era molt superior a en Yamcha, no anava a repetir les accions d'en I'K'L. Matar tothom i destruir la tecnologia Varga era massa, i a més, violava les regles del torneig, que ara s'aplicarien gràcies al nou Gran Kaitoxin. Però, al més mínim moviment sospitós...

El Kaitoxin del Sud es va abstenir de mencionar-ho als seus camarades. Sense qüestionar la seva saviesa, era millor guardar-s'ho per a ell mateix, de moment, per si de cas.

—Gràcies —va rondinar en Vegeku a en Gast Carcolh, que estava a punt de marxar.— Estic en deute amb tu. M'has salvat.

—No he fet res més que complir amb el meu deure —va respondre el Namekià.— M'alegro de veure que t'he pogut curar. Si em disculpes...

—És veritat —va dir la Son Bra, somrient.— Bona sort, i... gràcies. Per tot.

En Gast Carcolh va fer un somriure breu, estrany i tort abans de marxar volant. En Vegeku va sospirar amb menyspreu i va anar a recolzar-se contra la paret del seu espai, amb els braços creuats.

—Estarà bé? —va preguntar la Videl, preocupada.

—El que ha passat estic segur que li ha passat factura a la moral —va reflexionar en Son Gohan. S'ha tornat a trobar impotent, una vegada més, a mercè d'un atac màgic. Haurem d'evitar esmentar cap mena màgia un cop tornem a casa. Podria molestar-lo durant un temps.

A l'Univers 9, l'A-16 estava a aquell espai i estava sent reparat per la Bulma, que havia triat les seves eines. En Trunks de l'Univers 12 s'havia quedat amb ells, xerrant alegrement amb en Yamcha, la seva contrapart i els seus amics.

—I d'on has tret aquesta espasa? —va preguntar el Trunks de l'univers 9.— Va ser tan guai contra en Cooler!

—El meu mestre, en Son Gohan, me la va donar —va respondre en Trunks amb un somriure.— Per lluitar contra els androides, em va fer passar per tot tipus d'entrenament. Quan era petit, feia servir una espasa que li havia donat en Cor Petit. Me'n va donar una per entrenar-me. Quan la tinc a les mans, puc sentir la seva presència, la de tots dos. No vaig conèixer en Cor Petit del meu univers, però tot i així, és com si fos aquí, amb en Son Gohan, a través d'aquesta espasa. Sento el seu llegat...

—En Satanàs Cor Petit? El vell Son Gohan? —va assenyalar en Krilin.— Pensava que el vostre univers era més proper a la història dels Guerrers de l'Espai, no pas a la nostra.

—Sembla que se t'està instal·lant la senilitat —va riure en Yamcha.— Està parlant del fill d'en Son Goku, no del teu vell mestre. Comparteix el mateix camí que els universos 16 i 18, més o menys en alguns detalls.

—Calla, gallet —va replicar en Krilin.— Pots mostrar una mica de respecte per la gent gran, si us plau?

—És un honor per a mi compartir aquest moment amb vosaltres, Mestres —va dir en Trunks, somrient.— He sentit a parlar de les vostres aventures a través d'en Son Gohan, i és una alegria per a mi conèixer-vos.

—El plaer és mutu —va dir en Tenshinhan, tornant-li el somriure.— Ets molt educat. Fins i tot és sorprenent, sent fill de la Bulma.

Els dos Trunks van intercanviar una mirada i van somriure, una mica avergonyits.

—Trigaré uns deu minuts —va cridar la Bulma, concentrant-se en l'A-16.— Si vols, pots veure el combat amb nosaltres; estarem encantats d'acollir-te.

—M'encantaria —va respondre en Trunks.

—Per cert! —va interrompre el seu homòleg totalment terrícola.— M'agradaria presentar-te la meva xicota, la Videl.

—Hola —va dir ella indiferent.

—Encantat de conèixer-te —va dir en Trunks, fent una reverència.— Em sembla tot una mica estrany, perquè en altres universos...

—Ho sé —va interrompre.— Bé per ells, però no és cosa meva. Només m'importa el meu món. Tanmateix, m'alegro de veure que hi ha un Trunks valent i fort com tu.

El Trunks del seu univers es va sobresaltar, punxat per la gelosia, però la Videl el va veure de reüll i el va empènyer amb el colze, acompanyada d'una picada d'ullet còmplice. El Trunks de l'univers 9 es va relaxar, entenent el missatge. El de l'univers 12 va somriure al seu amor genuí. Va girar la mirada cap al ring, on en Gast Carcolh acabava d'aterrar. Tindria moltes coses per explicar a la Shokaki i a la seva mare quan tornessin a casa.

Pel que fa a en Yamcha, ell també observava el ring amb molta atenció. En particular, el rei de l'Univers 5. Havia omès deliberadament esmentar l'advertència d'en I'K'L sobre l'entitat misteriosa d'aquell univers, ja que no considerava necessari alarmar encara més els Vargues i els déus de l'Univers 1, que ja estaven sota una pressió considerable. Podrien reaccionar de manera exagerada. En parlaria amb el Vell Kaitoxin, i ell podria avisar tothom si ho considerava vital.

Al ring...

L'Uuv, un dels Vargues encarregats de l'organització i que havia supervisat la coordinació dels Namekians per tractar els ferits, pensava en veu alta.

—Finalment acabarem amb aquest torneig. Quin malson! Està ple d'un munt de monstres amb poders bojos! En Broly, en Bu... Aquest I'K'L tenia un poder esgarrifós... Sort que era únic. Si algú més fort tingués tal poder... fa por només de pensar-hi!

—Hmm —va tossir algú darrere seu.

El Varga va fer un salt de por, agafant-se el pit. No s'havia adonat que estava davant de l'espai de l'Univers 5. En XXI esperava pacientment, mirant-lo impassiblement. Durant un instant fugaç, l'Uuv va creure detectar una guspira de satisfacció a l'ull gairebé obert d'en XXI, però ho va atribuir a la fatiga. Estava lluny d'imaginar que el mag acabava de sentir alguna cosa extremadament interessant.

—Aaaah! XXI, què hi fas aquí? —l'Uuv va ofegar un crit, respirant amb rapidesa.

—Sí, estimat amic meu —va xiuxiuejar en XXI.— Bé, tinc un combat... Si encara continua programat.

—Ah, sí, absolutament. De fet, el teu oponent t'està esperant al ring! Jo... si us plau...

Es va apartar immediatament, i en XXI va volar per ocupar el seu lloc al ring, enfrontant-se a en Gast Carcolh des d'uns trenta metres de distància.

—Finalment, la segona semifinal! —es va alegrar en Son Goku.— Descobrirem qui és el meu oponent per a la final!

—Qui creus que guanyarà? —va preguntar en Son Gohan.

—Si en Gast va ser capaç de resistir la majoria dels encanteris d'en Bu, hauria de ser capaç de gestionar en XXI —va reflexionar en Cor Petit.— Però aquest mag sempre troba els punts febles dels seus oponents. Em sorprendria que en Gast en tingués cap, però mai se sap.

—Hem d'observar aquest combat de ben a prop —va assenyalar en Vegeta.— Cada detall podria ser crucial perquè estiguis preparat, Son Goku.

—Pots comptar amb mi que sí —va respondre el seu amic amb un somriure.

Al ring, els dos lluitadors van romandre immòbils.

—Tots dos som al ring... però els Vargas han d'anunciar el combat per poder començar —va dir en Gast.

—Això no és cap problema per a mi, estimat meu —va respondre en XXI amb veu suau.— En qualsevol cas, no tinc cap atac instantani previst. Confio que tu tampoc en tinguis?...

—Aquest no és el meu estil —va respondre en Gast amb veu profunda.— No tindria sentit, oi? Els teus anteriors oponents ho van intentar i van fracassar. Si ni tan sols el prodigi d'en Bu et va poder derrotar, prefereixo prendre'm el meu temps.

—M'agrada la teva manera de pensar, Mestre Namekià. He d'admetre que he intentat trobar una estratègia ràpida per derrotar-te, com a la resta. Però estic impressionat; ets un lluitador extraordinari. He hagut d'innovar. Espero que gaudeixis del nostre combat.

—Tant si m'ho passo bé com si no, tant se val. També et desitjo un bon combat, però hi ha massa en joc aquí. No em puc permetre perdre.

—Ho he sentit a dir —va dir en XXI lleugerament.— Vols fer tornar la teva gent, oi?

—Exactament. I també tinc la intenció de salvar l'Univers 19 del flagell que l'amenaça. Li vaig prometre a aquesta jove Saiyana.

En XXI va riure en silenci. Aquesta informació sens dubte seria útil si les coses es giraven en contra seva.

—Molt bé —va dir, amb un somriure amagat a la barba.— En aquest cas, tot el que podem fer és esperar.

A l'espai de l'Univers 16, la Son Bra mantenia els ulls fixos en els dos participants. Tremolava sense adonar-se'n. Esperava sincerament que el Namekià sortís victoriós d'aquest combat. Li havia confiat el destí de tot un univers, sabent perfectament que ella no podia guanyar contra aquest misteriós bruixot. No se'n penedia. Almenys, esperava no haver-ho de fer.

Més lluny, en Vegeku també observava el ring amb una expressió seriosa. Aquests dos mags l'havien posat dels nervis des de feia dies. Li tenia molt de respecte al Namekià, però mentiria si digués que no gaudiria veient aquests bruixots matar-se l'un a l'altre amb encanteris màgics.

—Gràcies per esperar! —va exclamar la Sei des de la torre.— Proper combat: en XXI de l'Univers 5 contra en Gast Carcolh de l'Univers 7! Que comenci el combat!