DB Multiverse

Capítol 27

Traduït per Bardock

El guerrer va prendre una profunda inspiració. No tenia cap més alternativa que jugar al joc dels seus torturadors. Grunyí:

—No cal... en tinc de sobres veient-te la cara de pervers!

Sense rumiar-s'ho, va estendre abruptament les dues mans davant d'ell i va cridar generant l'atac més poderós de què era capaç en aquell moment sense perdre el temps concentrant la seva energia:

—Entoma això!

Evidentment, aquell tret precipitat i anunciat no va encertar el seu objectiu i esclatà al mig del no-res del bosc espès.

L'A-17 va replicar:

—Té... un regalet!

El tret poderós de l'androide va passar fregant en Krilin, el qual el va esquivar de miracle. La seva esquivada va provocar que l'atac es precipités directament sobre l'A-18, però aquesta el va xutar literalment amb un violent cop de peu en forma de volea.

Amb prou feines, en Krilin va restablir-se per evitar la volea d'energia de la rossa, i, tot seguit, una nova ràfega del germà.

Va enfurismar-se. Aquell parell de sonats jugaven amb ell com ho faria un gat amb un ratolí qualsevol... just abans de matar-lo!

Ell no havia dit encara la seva última paraula... no podia morir...

De sobte, va guillar, la qual cosa va sorprendre els terribles bessons.

Va mirar enrere. Evidentment, eren més ràpids que ell, però tant li feia!

Va girar-se en ple vol, va posicionar les seves dues mans en forma de ventall davant del seu rostre i començà a cridar:

—Tai...

Malauradament, no va tenir temps d'acabar de pronunciar el nom de la tècnica. Unes deflagracions van esclatar al voltant d'ell i van desestabilitzar-lo. Havien deduït què tramava, a més de reconèixer el començament del mot.

Tant era!

Va desencadenar, restant exactament en la mateixa posició, una sèrie de trets contra els seus dos perseguidors.

Dos? On era l'A-18?!

Un violent cop va respondre la seva pregunta. L'androide l'havia avançat per aturar-lo salvatgement.

Es desplomava brutalment. No va tenir temps de restablir-se que va rebre un ganxo formidable. L'A-17 el va reexpedir cap al ring improvisat.

Els cops havien estat durs. En Krilin va tancar els ulls sota aquella violència tan extrema. El gran malbaratament d'energia del principi li passava factura.

Esmaperdut per la seva temptativa i el seu brutal viatge imposat, va aterrar al bell mig de la clariana, la qual presentava marques de batalla. Però el guerrer menut no va parar-hi atenció i esguardà el cel aguaitant l'arribada dels dos predadors despietats.

En Yamcha es situà al seu costat.

En Krilin estava avergonyit. Va disculpar-se:

—Em sap greu...

En Yamcha el reconfortà amb un somriure una mica forçat:

—No passa res. La vida és així...

En Krilin estava encara una mica afligit per la ironia involuntària de les paraules del seu amic... la vida...

Més aviat era la mort la que es plantava davant d'ells. Una mort amb faç d'àngel però amb la crueltat dels pitjor dels Maquiavel.

I el temps... el temps que no passava. En canvi transcorria a tota velocitat en els moments agradables!

L'A-17 els va tornar a provocar. Que no es cansava mai de les seves bromes podrides?

—Diria que comenceu a estar esgotats, oi? No recordava que no tothom té accés a una reserva d'energia inesgotable. La veritat és que és ben pràctic!

La rèplica que va deixar anar en Krilin era igual de mordaç com la frustració que sentia:

—La vostra estupidesa també és infinita!

L'A-18 es va inclinar vers ell amb un somriure murri:

—Oh, ets molt bufó quan t'enfades...

En Krilin es va desestabilitzar. Aquella mossa era realment maca... aquell rostre semblava tan pur... i aquella mirada del color del paradís esta tan clara... Tot i saber qui era en realitat, ella tenia el do per incomodar-lo...