DB Multiverse

Capítol 22

Traduït per Bardock

En Gyumao i la Chichi també es van quedar estupefactes. Aquelles màquines amb una crueltat sense precedents... de debò havien estat autèntiques persones joves?

L'A-18 va mormolar:

—La nostra humanitat perduda...

En escoltar l'eco d'aquella reflexió, l'A-17, a l'altra banda, semblava objecte d'una sobtada tensió. Estrenyia els punys tot tremolant. Va deixar esclatar brutalment una ràbia d'una violència inaudita:

—No hem perdut res!! Hem sortit guanyant respecte a tot allò que el verro d'en Gero ens va arravatar!!

Amb un dit amenaçador, va designar en Krilin, qui estava terroritzat per aquella explosió:

—M'HAS ENTÈS, CAP D'OU??!!

Ostres... fallada! Havia de canviar i trobar un altre tema de conversació ràpidament...

Però l'A-18 no li va deixar cap més oportunitat. També electritzada pel cop de còlera del seu germà, va deixar anar la part més violenta de la seva personalitat:

—Prou... n'estic tipa! Liquidem un o dos d'ells i fotem el camp d'aquest racó podrit!

La suggestió de la seva germana semblava encantar a l'A-17, qui va somriure amb una certa crueltat mirant els seus guants com si es preparés:

—Tu mateixa. La veritat és que es mereixen una bona lliçó...

Va fitar els quatre amics un per un:

—Qui ofereix la seva vida per salvar la dels seus companys?

Tots es tensaren. En Krilin va grunyir la seva ràbia:

—Maleïts degenerats!

L'A-17 va estendre la seva mà dreta vers l'homenet, el qual estava preparat.

—Com vulguis...

Una veu gruixuda va interrompre l'enfrontament. En Gyumao havia avançat una passa amb vacil•lació:

—Si heu de matar algú... mateu-me a mi!

L'eco de la seva veu tremolosa va ser amb prou feines audible per a una Chichi sumida en una por intensa:

—Pare?!

En Krilin voldria haver cridat. Pensà: No, Gyumao... no ho facis... jo podria esquivar el cop. La Chichi necessita una mica més de temps per escapolir-se. La teva mort serà en va!

L'A-18 va esguardar el colós afeblit. Es burlava d'ell maliciosament:

—Vet aquí l'heroi gallard... pobre nyicris... no et pensis pas que ens divertiria liquidar una ferralla oxidada com tu!

L'A-17 va canviar de posició, assenyalant aleshores el gegant que, amb prou feines, va aconseguir grunyir:

—No saps amb qui parles, insolent!! Sóc en Gyumao, Rei dels Dimonis i guardià del meu antic Mont Fripan!

L'A-17 va estossegar a fi de dissimular un somriure burleta amb la seva altra mà:

—El Rei dels Dimonis, eh? Crec que ets encara més mitòman que en Gero...

Va tornar a estrènyer els dits de la seva mà estesa per tal de confirmar les seves intencions:

—Bé, si això és el que desitges... per què no concedir-t'ho? T'enviarem a l'infern amb els teus súbdits. Els altres dos no serien pas gaire més divertits...

El temps d'un parpelleig va permetre a en Krilin i a en Yamcha d'intercanviar un esguard. Cridant, van obrir foc tot combinant-se perfectament:

—Entoma això, misèria!!

La doble explosió va estavellar-se eixordadorament contra l'androide, qui va desaparèixer momentàniament sota la fosa de la bola d'energia.

Es va emplaçar on era en Krilin un breu instant després, l'equivalent a una fracció de segon. Però el Terrícola es va anticipar, talment com en Yamcha. Després d'una pirueta simètrica als aires, van unir les seves forces per expedir l'A-17 amb una terrible puntada de peu, tot enviant-lo a fer punyetes.

El jove home va passar fregant la seva germana, la qual, al seu torn, va reaccionar disparant als dos homes unes petites descàrregues ràpides.

Encara sincronitzats, van replicar amb un potent tret que va polvoritzar els dolls d'energia de què eren destinataris. La jove mossa no va tenir temps de contrarestar l'imponent rèplica i va rebre l'atac en tota la seva amplitud.

L'abast de l'atac fou tan extens que també va afectar l'A-17, el qual tornava a la càrrega.

En Krilin va cridar:

—Gyumao!

El gegant no s'ho esperava. Va recular, suportant el dolor, per expedir amb un cop de taló la seva filla paralitzada per la por a fi que pogués restar sana i estàlvia en l'espessor dels boixos.

La Chichi, sorpresa, va cridar a causa de l'impacte i es va trobar bocaterrosa enredada en l'espès amuntegament de branques punxegudes.

Amb tot, el xoc va fer-la sortir del seu tràngol.

Va adonar-se que no podia romandre allà. Una canonada perduda... una reacció dels androides... tot era massa perillós i el seu petit Son Gohan encara la necessitava.

Lluitava per arrancar la seva roba dels arbustos punxeguts. Girava per tal de situar-se en una bona posició. Aleshores, amb el cor feixuc, començà a caminar de quatre grapes mentre es colava al laberint espès. Va deixar aquí i allà gotes d'aigua salada sobre la lluïssor del verd de les petites fulles dels boixos. Avançava lentament cap a la vida... tota sola.