Part 38, Capítol 189.

PART 38: EN GOKU CONTRA EN VEGETA

Capítol 189

Traduït per Skywalker

En escoltar la proclamació de la seva victòria, en Son Goku es va desplomar, completament esgotat. Tot el cos li feia un mal terrible. Sens dubte, mai havia acabat una lluita en un estat així. Aquesta semifinal contra en Vegeta havia estat la batalla més gran de la seva vida.

—Ha guanyat! —van exclamar la Pan i en Son Goten de l'Univers 18, saltant d'alegria.

—Sí, però ha anat d'un pèl —va respondre la Bra, amb la veu plena de decepció.

El seu germà li va dedicar un petit somriure i va aplaudir juntament amb els altres. Els mateixos aplaudiments van ressonar per totes les grades. Quan un Namekià es va acostar als dos Guerrers de l'Espai per curar-los les ferides, tothom va començar a comentar el combat.

—Pobrissó el meu Vegeta. —va dir en Kakarot de l'Univers 13 amb sarcasme.— Deu ser, aquell Vegeta, cent vegades, o milers de vegades més fort que tu? Potser deu mil?

—Muts i a la gàbia, pallasso! —va escopir el seu superior.— Et recordo que el teu equivalent et supera amb escreix! Estàs més humiliat que jo, imbècil.

—Ei, pensa que el meu doble li ha guanyat al teu! Ves amb compte, jo també et puc atrapar!

—Ja veurem si em pots seguir el ritme, i ja veurem quant trigues a regenerar-te després que t'escampi pels quatre racons de l'univers —va grunyir en Vegeta en veu baixa.

Van intercanviar mirades d'odi. En Nappa preferia mantenir les distàncies. Clarament, el retorn a casa no seria tranquil.

Mentrestant, a l'Univers 16.

—Increïble —va dir la Son Bra, estrenyent els punys.— Si aconsegueixo dominar aquest estat, no hauré de témer els rampells violents del superguerrer!

—És una bona idea —va dir en Son Gohan, pensant-ho bé.— La transformació fa que els teus instints i el teu poder siguin difícils de controlar. És una alternativa millor que el tercer nivell. Tens raó, probablement és el millor camí per a tu.

—Jo també ho vull fer —va respondre la Pan, que estava a prop, tot i que encara evitava trobar la mirada de la seva tieta.— És molt millor que el Superguerrer! És com el del pare! Els hi demanaré que m'ho ensenyin! —va pensar.

En Son Gohan i en Cor Petit van somriure en veure la jove parlar més alegre en presència de la Son Bra. A poc a poc, el seu vincle es restabliria.

—I ara, encara creus que en Gast els pot vèncer tan fàcilment? —va preguntar en Son Goten.

—Bé, no pensava que fossin tan forts, és veritat —va admetre la Son Bra.— Però encara crec que en Gast és superior a en Son Goku. El trobo més fort i ràpid, i té la seva pròpia màgia.

—Encara ha de superar en XXI —va assenyalar en Trunks.— I això no és fàcil, tenint en compte la facilitat amb què aquest senyor es mou ronda rere ronda.

—No vas errat —va respondre la seva germana.— Però tinc fe en ell. No perdrà.

Ho deia de tot cor. Hi havia massa en joc. Coneixia les motivacions d'en Gast Carcolh. Volia retrobar la seva gent. Havia de salvar l'Univers 19. Es va tranquil·litzar dient-se que, de qualsevol manera, si guanyava a en XXI, l'Univers 19 tindria la salvació assegurada, independentment de qui guanyés el torneig multivers.

Pel que feia a en Vegeku, no va dir res. Va continuar reprimint la seva frustració, la seva gana augmentava a cada segon que passava. No anhelava res més que s'acabés aquest estúpid torneig per poder tornar a casa i preparar-se per a la collita de les Mongetes Màgiques. En el pitjor dels casos, si no, les Boles de Drac del seu univers estaven a disposició i podien acabar la seva maduració. No hi havia manera que confiés en els organitzadors. En Vegeku no depenia de cap caritat. I certament no de la dels seus homòlegs Guerrers de l'Espai.

—Com s'ho han manegat, aquells poca-soltes? —va pensar.— No tenien més adversaris respecte els que he tingut jo per motivar-los! De fet, menys! Encara són infinitament menys poderosos que jo, però no puc permetre que m'atrapin!

Va arrufar les celles en pensar-hi. No hi havia cap possibilitat que aquells malparits el superessin. Encara eren infinitament més febles que ell, però no podia deixar que l'atrapessin. No importava si tots tornaven als seus propis universos al final. La simple idea que algun dia podrien superar-lo l'omplia d'una ràbia ardent. Havia nascut gràcies a ells, perquè eren massa febles. Aquesta sola perspectiva seria suficient per tornar-lo completament boig.

Al seu costat, en Cèl·lula li donava voltes, frustrat per aquella magnífica batalla que havia sacsejat el seu esperit de lluita i havia fet tremolar les seves cèl·lules Saiyanes.

—S'han tornat almenys tan forts com en Son Gohan, potser fins i tot més! —va pensar.— Aquell malparit d'en Vegeta, va tenir cura de no utilitzar-la contra mi, la seva famosa arma secreta. Podria haver estat una lluita magnífica entre nosaltres! Bé, no és una transformació, sinó un estat de ment i cos. Per tant, el meu cos perfecte pot reclamar-ho també. Tinc cèl·lules Saiyanes. Hauria de ser-ne capaç, no sembla tan difícil!

Malgrat el seu esclat de fúria intern, faria cas del consell d'en Vegeta i deixaria enrere la derrota. No tenia sentit pensar en el passat; no el podia canviar. Si més no, ja no podia, igual que no ho havia fet amb la màquina del temps d'en Trunks. Ara, havia de seguir endavant i seguir millorant. Era exasperant, però l'exemple que en Son Goku i en Vegeta havien donat era el que calia seguir.

Una mica més enllà, a l'Univers 19.

—Hi ha esperança! —va exclamar en Nedwook, incapaç de contenir la seva alegria.— Aquests Guerrers de l'Espai són massa forts, i aquest Gast també és increïble! El nostre univers es pot salvar!

—Compartiria amb molt de gust el teu entusiasme, si el desig estigués garantit —va replicar l'Eleim.— Però encara hi ha l'Alfa XXI, que ha guanyat tots els seus combats sense cap problema, i contra el més fort del torneig. Entenc la teva fe en els nostres dos herois restants, però tinc un mal pressentiment.

—Només ens queda agafar-nos a això de totes maneres —va interrompre la Phipsil.— La Son Bra es va retirar per donar-nos la millor oportunitat possible. Hem de creure en el seu gest i confiar en en Gast i en Son Goku.

Els seus companys van assentir. L'esperança era tot el que els quedava.

A l'Univers 1.

—Aleshores, què en penses, amic meu? —va dir el Gran Kaitoxin del Nord al seu camarada del Sud.— Tot anirà bé amb lluitadors íntegres, oi? En Gast i en XXI no han causat mai problemes, el torneig finalitzarà sense cap més enrenou, n'estic segur!

—Tant de bo tinguis raó —va contestar molest el Kai1toxin del Sud.

A l'Univers 2, la Mary Sue encara era allà. Estava mirant el final del torneig distretament i preguntant-se sobre el combat.

—El combat no ha estat gens malament, però per què han lluitat en càmera lenta amb l'estat que domino des que tenia cinc anys? —va pensar.

—Aquest combat ha sigut increïble! —va comentar la Videl de l'Univers 9.— No només són bona gent, sinó que poques vegades he vist un combat tan equilibrat, tan fidel a l'esperit de les arts marcials!

—És tranquil·litzador veure que res està gravat en pedra —va dir en Krilin.— Això demostra que els Guerrers de l'Espai poden lluitar per una bona causa. Però, és clar, tipus com en Raditz i els seus companys, o la família d'en Cooler, dubto que mai puguin aliar-se amb nosaltres. Aquests Saiyans són impressionants.

—Són impressionants, en qualsevol cas —va afegir en Tenshin.— Tal i com dius, Mestre, nn poder fabulós al servei del bé els ha permès superar-se en totes les facetes.

—Oh, genial! —va comentar en Yamcha, anotant-ho ràpidament al seu quadern de cites moralistes.

A pocs espais de distància, els androides de l'Univers 14 no van ni intentar amagar la seva irritació. Aquell maleït Son Goku, que era responsable de la seva creació cibernètica a causa de l'obsessió del seu creador psicòpata, els estava posant dels nervis.

—Aquest Son Goku m'enerva —va dir l'A-17, grinyolant les dents.

—A mi també —va respondre l'A-18 amb veu seca.

—Aquests Saiyans són impressionants, oi? —va dir una veu al seu costat, fent-los saltar de l'ensurt.

Per descomptat, en Yamcha tenia una nova eina que volia fer servir.

—Un poder fabulós al servei del bé els ha permès superar-se en totes les facetes... Cal reflexionar-hi...

—Marxa —va respondre la bessona enfadada.— Estem cansats d'escoltar-te, deixa'ns en pau.

—Us adoneu que esteu condemnats a curt termini, oi? —va continuar en Yamcha.— Esperava que la teva hibernació forçada t'hagués fet reflexionar. No sou el centre de l'univers. Esteu superats per molts. D'aquí a uns anys, ni tan sols podreu defensar-vos contra les armes de foc humanes simples. Accepteu l'ajuda que us ofereixo i penseu en els beneficis de viure una bona vida. Encara podeu ser perdonats. Si voleu la meva ajuda, teniu fins avui.

Amb això, va tornar amb la seva gent, deixant els androides exasperats. Aquestes lliçons morals els van atropellar. La seva única raó per escoltar era trobar una manera d'evitar que les seves habilitats cibernètiques s'esgotessin. En aquest punt, tenia raó. Aviat estarien a mercè dels terrícoles. En el millor dels casos, simplement desapareixerien de manera natural. Això estava fora de qüestió.

Mentrestant, en Vegeta va recuperar la consciència, les ferides se li van curar. Va obrir els ulls i va veure en Goku dret davant seu. Amb un ample somriure i la mà estesa.

Sense dubtar-ho, en Vegeta va somriure i la va agafar, sense dir ni una paraula. Un simple intercanvi de mirades que va durar només uns segons tenia mil significats, que tots dos van entendre.

Quan es va aixecar, els dos guerrers van rebre un càlid aplaudiment. En Son Goku va saludar la multitud. En Vegeta va fer un breu gest amb el cap al públic. Després es van dirigir junts a l'Àrea 18.

—Sabia que ho havies descobert igual que jo —va dir en Goku, caminant.— Per descomptat. Teníem en Son Gohan com a objectiu.

—I tant —va respondre en Vegeta.— No podem fer-ho millor. Ja no necessitem convertir-nos en Superguerrer, excepte en casos d'emergència. Pot ser útil quan no ens podem concentrar prou estona.

—És probable que passi sovint. Haurem de treballar en aquest límit de temps; és massa llarg.

—Hi estic d'acord. Com anomenem aquesta transformació?

—Per què posar-li nom? Hauria de ser el nostre estat normal.

—El Superguerrer Normal, doncs.

—Si et fa el pes. Ei, els teus cops són més precisos que abans, no?

—Colpejo a matar —va explicar en Vegeta estoicament.— L'efecte és més devastador, i així no faig les coses a mitges.

—No esperava menys de tu —va riure en Son Goku.— Gairebé acabes amb mi amb el teu Final Flash. M'has sorprès amb el cop al coll.

—Encara deixes obertures fàcils, no t'estranyi que en traiem profit. La teva defensa aèria és de pa sucat amb oli, has de millorar-la.

—I tu no protegeixes mai correctament les teves cames. És fàcil que et desequilibris.

—No és vital, no les protegeixo.

—Però acumules danys...

—Tant se val —va grunyir en Vegeta,— sempre hi haurà danys. Això no m'ha impedit poder-te picar fort.

—Quant de dany necessites per moure't? —va preguntar en Son Goku amb retret.

—Igual que la teva puntada a les costelles, he vist la padrina.

—Oh, em pensava que t'anticiparies i que havia comès una errada terrible.

—L'he vista, però no he pogut evitar-la, era perfecta.

—La perfecció no existeix —va dir en Son Goku, somrient.— Mai deixes d'aprendre i millorar. Tinc moltes ganes de repetir-ho; és com si s'escrivís un nou capítol! Quan tornarem a lluitar?

—Quan milloris la teva defensa aèria —va respondre en Vegeta amb un lleuger somriure.

En Goku va riure entre dents. Agraïa aquesta companyonia amb el seu company d'armes. N'estava segur. Amb un amic i rival com aquell, mai deixaria de millorar. Cap dels dos s'avorriria mai durant la resta de la seva vida.

—Ben fet, avi! I ben fet, Vegeta! Heu estat increïbles! —va exclamar la Pan tan bon punt van arribar.— Encara tremolo!

—Gràcies, estimada —va respondre en Son Goku, agafant-la en braços.— Espero que t'hagi agradat.

—Més que això! Seré com tu quan sigui gran, i venceré els malvats! A més, el teu poder és com el del pare! M'ho ensenyaràs, oi?

—I tant —va dir el seu avi.

—Aquesta és l'actitud correcta —va afegir en Vegeta, somrient.

L'expríncep va anar cap a la seva filla, que el va abraçar. Una mica sorprès al principi, en Vegeta es va deixar endur i li va tornar l'abraçada. Una sensació de felicitat li va omplir el cor.

—No importa que hagis perdut, pare —va dir la Bra.— Per a mi, sempre seràs el millor.

—Gàcies, Bra —respondre el seu pare, content.

—Ens has impressionat —va afegir en Trunks.— Va ser difícil arribar a aquesta forma?

—I creus que ho podríem aconseguir nosaltres també? —va preguntar en Son Goten.

—Pensava que ja no volíeu lluitar seriosament —va respondre en Vegeta amb sarcasme.— Però, és clar que seríeu capaços. Depèn completament de vosaltres. Però primer heu d'arribar al segon nivell de superguerrer. Tenint en compte la vostra motivació, no us queda gaire.

—D'acord —va dir en Son Goten amb un somriure.

Una mica més lluny, en Cor Petit simplement va assentir, un gest que l'expríncep va retornar. No calien paraules; s'entenien. En Cor Petit tenia un gran respecte pels seus dos companys que acabaven de lluitar, i ells li corresponien aquest mateix respecte.

Finalment, en Son Gohan es va acostar a en Goku i en Vegeta, acompanyat de la Videl.

—Felicitats per la victòria, pare —va dir en Son Gohan.— Ha estat una gran lluita, Vegeta. No sabia que vosaltres podíeu fer això. Al principi m'heu sorprès molt.

—Ens ho estàvem guardant com una sorpresa l'un per l'altre, però desitjava sorprendre't a tu també, ho he d'admetre —va respondre en Son Goku amb un somriure.— Va costar molt d'entrenament, però ens vas mostrar un exemple millor que el Superguerrer. Vam haver d'intentar aconseguir-ho nosaltres mateixos.

—Jo mai ho hauria pogut fer sol, ni tan sols ho sabíem —va afegir en Son Gohan.— Va ser el Vell Kaitoxin qui em va concedir aquest poder. Jo no tinc cap mèrit, a diferència de vosaltres.

—Un cop més, t'estàs subestimant, Son Gohan —li va dir en Vegeta.— Sé que ets pacífic, però és aquesta naturalesa tranquil·la la que et fa fort. La ira et remena la sang de Guerrer de l'Espai, però aquest estat només funciona si estàs en pau amb tu mateix. En aquest sentit anaves molt per davant de nosaltres.

—Em faràs posar vermell —va dir en Son Gohan, gratant-se els cabells.

—De totes maneres, em pregunto qui serà el meu contrincant a la final ara! —va dir en Son Goku.— M'agradaria enfrontar-me a en Gast, però tinc curiositat per veure fins on pot arribar en XXI.

—Dos mags —va interrompre en Cor Petit.— Tots dos van ser capaços de neutralitzar en Vegeku. Creus que pots fer alguna cosa?

—Només ho sabré intentant-ho —va respondre el Guerrer de l'Espai amb optimisme.— Contra en XXI, espero un truc de màgia. Contra en Gast, estic segur que podem tenir una lluita de debò. Sigui com sigui, estic molt emocionat!

—Això sona molt a tu —va respondre el Namekià amb un somriure.

—Estem desitjant veure-ho! —va dir la Pan amb entusiasme.

L'Univers 18 estava, doncs, de molt bon humor després d'una batalla tan esperada que quedaria gravada a la seva memòria durant molt de temps. Ara, era el moment que els altres dos lluitadors es presentessin per a l'altra semifinal, els dos grans misteris experts en màgia. Tothom es preguntava qui dominaria aquest combat i s'enfrontaria a en Son Goku, el mestre de les arts marcials, a la final del Torneig Multivers.