PART 32: RAGING DOKKAN

Capítol 160

Traduït per Skywalker

Al cim d'una secció miraculosament intacta de les grades, en Bu de l'Univers 4 va parpellejar amb sorpresa.

—Així doncs, així és com s'acaba això... Quin final tan sorprenent! No pensava que aquesta noia sense poders tingués tant d'esperit; és realment una digna descendent d'en Vegeta! Al final, és aquest orgull Saiyà el que haurà derrotat aquell maleït Babidi. Però ho sabies, oi... Amic meu? Realment ets el déu de les tàctiques enganyoses, amb el teu pacifisme que no s'ha de subestimar i el poder de les paraules.

Va tornar la seva atenció al miserable bruixot que estava torturant a l'espai. L'oxigen al refugi de Babidi s'havia esgotat durant un temps, però ell el mantenia a ratlla per permetre que el mag sobrevisqués mentre s'asfixiava enmig de l'agonia. Es va divertir pintant-li la cara amb mil dissenys de "qualitat" amb un llapis màgic, mentre el turmentava amb pessigolles juganeres. També tenia una tercera mà que li ficava el dit índex a l'ull a intervals regulars.

En Bu havia somiat tantes vegades amb venjar-se del seu amo, amb fer-lo patir mil inferns. Estava encantat de poder-ho fer ara.

Mai no havia intentat trobar-lo de nou, ni ressuscitar-lo al seu univers. L'infern s'havia encarregat d'ell feia molt de temps. Però aquest Babidi havia estat victoriós al seu propi regne, i impune.

Tanmateix, la tortura total ja no el satisfeia. Preferia assetjar-lo, turmentar-lo com un nen. Era més divertit, i també una prova que ara estava per sobre de tot. Per sobre del passat, i que al final, en Babidi no significava res per a ell. El cuc, a través del seu dolor incessant, també se n'adonava. No es mereixia una tortura tan odiosa. No valia la pena.

—S'ha acabat —va dir el seu avatar, dret a prop d'en Babidi, en veu alta.

En Babidi el va mirar amb els ulls encara més oberts que abans. Volia saber-ho. En Bu es delectava amb la seva impotència.

—Vols saber-ne més? No sé si t'ho diré... Hehehe, no, no ploris, petit. Soc aquí per explicar-t'ho tot... Així que... T'aviso: Has perdut —va dir en Bu amb menyspreu, donant-li un cop al cap.— La teva petita esclava s'ha alliberat del teu control tota sola. Ara que hi penso... És la primera a fer-ho, oi? El teu fracàs és complet.

—Mmmh, mmmh! —va gemegar en Babidi, que estava emmordassat amb una poma.

—Per cert, tinc una gran notícia per a tu. He estat a càrrec de tot des del principi. I els participants que vas enviar a una mort segura... Doncs, saps què? Estan vius i sans, i els deixaré tornar! Crec que has de donar algunes explicacions. Però cada cosa al seu temps...

En Babidi va intentar lluitar, però va ser en va. En veure el somriure ximple del prodigi, alguna cosa li va dir que estava a punt de trobar-se amb un destí molt pitjor del que s'hauria pogut imaginar.

Mentrestant, a l'estadi...

En Son Goten de l'Univers 18 estava desplomat a terra, incapaç d'aguantar-se dret més estona. La Bra es va acostar a ell i li va passar el braç al voltant de les espatlles per ajudar-lo a aixecar-se. Va mirar amb tristesa l'estat deplorable del seu entorn. La majoria dels cadàvers havien estat polvoritzats o fets miques, escampats pels atacs de la Son Bra i els seus oponents durant la batalla. Quan els seus ulls van caure sobre del cos inconscient del Gohan del seu univers, el cor se li va encongir.

—Quina cosa més horrible —va murmurar en Goten.— Hem de... Hem de trobar alguna cosa... Un Varga viu, Boles de Drac, no ho sé...

—Som els únics supervivents —va respondre la Bra disculpant-se.— Només queda una cosa per fer: esperar. El pare i els altres són vius, n'estic segura.

—No em puc transformar —va explicar en Goten, gemegant de dolor.— No ens podran trobar si no poden sentir les nostres energies...

Abatuda, la Bra va baixar els ulls. No podien romandre inactius en aquella escena d'horror. Els seus éssers estimats havien de tornar com més aviat millor. Es va girar cap al seu alter ego, que encara estava desplomada de genolls, tremolant com mai abans.

—Ei, ens has de donar un cop de mà... —va intentar comunicar-li.

Però la Son Bra no podia sentir res de res.

—Però què he fet...?! He matat a tothom!... Què he fet? Soc un monstre!

—Ei! —va tornar a intentar la Bra.— Tens molta energia, així que fes-la servir perquè ens detectin!

—Gohan, oh, Gohan... Soc una assassina... he matat en Gohan, he matat en Cor Petit, soc tot el que el pare no volia...

—Para —va interrompre la Bra amb fermesa.— Estaves corrompuda, d'acord. Però has aconseguit alliberar-te de la seva influència. Ara, afronta el teu error i ajuda'ns a fer tornar a tothom! Si van poder perdonar el meu pare, tu també hauries de poder guanyar-te el teu perdó. Però deixa de sentir pena per tu mateixa.

—No, no ho entens... —va respondre la Son Bra per primera vegada, mirant-la als ulls.— És imperdonable. S'ha acabat, estic condemnada. Em va advertir, aquest ha sigut el meu últim error...

—Això és interessant! —va pensar en Bu.— Tinc la sensació que em tornaré a divertir. Vinga, passem a la següent escena!

A l'asteroide dels exiliats.

—Hurra! —va cridar en Bu.

Sorpresos, tothom es va girar per mirar-lo. En Bu va dissipar ràpidament la màgia que impedia als participants localitzar l'estadi i va agafar en Gotrunks per l'espatlla.

—Ei, Gotrunks.

—Què? No em toquis!! No som amics! —va exclamar en Gotrunks.

—Els acabo de trobar! Mira en aquella direcció —va alegrar-se el prodigi.— Són formes de vida, oi? Reconec la Son Bra, encara que tingui poca energia.

—Eh? Ah, sí, és veritat... —es va concentrar en Gotrunks.

—És ella —va confirmar en Vegeku, arrufant les celles.— Però alguna cosa no va bé, no m'agrada...

—Vinga tothom, tornem a l'estadi! —va exclamar en Bu, obrint les mans.— Tots, formeu una cadena! Tornem!!

Tothom va obeir, excepte en Vegeta de l'univers 13, que estava consternat d'haver d'agafar la mà d'algú altre. El seu homòleg de l'univers 18 va sospirar exasperat i li va agafar la mà amb força.

—No t'esperarem —va dir bruscament.— Si hi ha algun problema, encara seràs útil, per petit que sigui. Si vols quedar-te en aquesta roca, és cosa teva, però no tornarem a buscar-te.

En Vegeta de l'Univers 13 el va mirar fixament però no es va apartar. Alleujat, en Goku va agafar les mans de la Pan i l'Ub i va girar la mirada cap en Bu, seguit per la resta del grup. Com bons soldats preparats per a tot, els tres Ultras van encendre les seves armes, es van posar les viseres i, mantenint el contacte físic amb els teletransportadors, van adoptar postures de combat, cadascun mirant en una direcció diferent.

En veure això, en Trunks de l'Univers 12 ho va entendre i es va preparar per a qualsevol cosa. Va posar la mà lliure sobre el pom de la seva espasa. Els altres es van preparar per al pitjor.

—Som-hi! —va dir el prodigi somrient lleugerament.

Mentre la Bra i en Goten es trencaven el cap per trobar una estratègia, deixant la Son Bra que lluités contra la seva culpa, de sobte van veure els participants aparèixer davant seu. Van exclamar d'alegria en veure'ls sans i estalvis, i sobretot, de tornada.

Quan van reaparèixer, el canvi d'escenari va sorprendre a tothom. No feia ni trenta minuts que se n'havien anat, i la magnificència de l'estadi varga havia donat pas a ruïnes disperses, cràters profunds i núvols de fum fosc a banda i banda de l'edifici. L'asteroide en sí estava esquerdat i es desintegrava gradualment.

—Quina carnisseria! —va lamentar-se el Trunks de l'Univers 12.

—Goten! —va cridar en Goku, corrent cap al seu fill ferit.

—Ei, hola, pare... —va somriure en Goten, deixant-se caure en els seus braços.

—Però què t'ha passat? —va dir en Goku entrant en pànic, veient el seu estat.

—Ja t'ho explicaré...

—Ehm, Goku? —en Trunks de l'univers 16 el va interrompre.— Jo me n'ocuparé. Hauries de fer-li companyia a la teva Pan...

En Goku el va mirar i va veure la seva expressió sinistra. Va decidir escoltar-lo i li va confiar en Goten, dirigint-se cap a la Pan el més ràpid possible.

—Renoi, t'han fet una cara nova... —va murmurar en Trunks, donant suport al seu amic d'un altre univers.

—Pare! —va cridar la Bra.

—Bra! —va exclamar en Vegeta, corrent cap a ella.— Estàs bé? On són els enemics?

—Els hem vençut. Hem guanyat. Ah no, queda en Babidi.

—Deu haver mort per manca d'oxigen ja, en algun lloc de l'espai... —va dir la Son Bra amb veu feble.

—Ah, clar, segur —va afegir en Bu amb fingida ingenuïtat.

Recuperant-se de l'horrible visió, en Vegeku es va sorprendre per l'estat de la seva filla: amb la roba esquinçada, estirada a terra i plorant desconsoladament. Però mentre corria al seu costat, li va arribar la veu trencada de la Pan de l'Univers 18.

—El pare... és mort? —es va girar i va veure amb horror el cos inert d'en Son Gohan, amb la cara aixafada per la marca d'un puny superpoderós.

Al seu costat, la Pan de l'Univers 18 va esclatar a plorar, devastada, mentre en Son Goku estava darrere d'ella, abraçant-la fort mentre el seu puny lliure tremolava de ràbia.

—Que horrible! —va rugir.— Què ha passat aquí?

La vista del cos sense vida del seu fill el va enfurismar. Però va controlar les emocions. No tenia sentit enfadar-se; semblava que ja no hi havia més enemics. La batalla semblava haver acabat. La prioritat era tornar a la vida tothom i arribar al fons de tot això.

Mentrestant, els Heloïtes havien viatjat a l'espai de l'Univers 19. Allà, van descobrir amb horror els cossos d'en Naurb i els seus camarades caiguts, amb els pits perforats. Al front d'en Naurb, l'Eleim es va quedar sorprès en descobrir la marca Majin. Al planeta on havien estat exiliats, li havien explicat què significava.

—És algun tipus de broma de mal gust? —va preguntar amb la veu plena de consternació.— En Naurb ens ha traït?

Més lluny, un crit de ràbia va cridar la seva atenció. El Kaitoxin del Sud acabava de trobar els cossos dels seus camarades divins, carbonitzats però reconeixibles. No va poder evitar plorar, amb la ràbia tremolant mentre sostenia el cadàver del Déu Neptú de l'Oest als seus braços.

—Aquests monstres! —va rugir.— En el moment que aconsegueixi trobar aquest maleït Babidi, li faré pagar cent vegades aquesta ofensa, fins i tot si l'he de ressuscitar!

—Però com ho farem? —va preguntar en Gast, que era a prop.— Tothom és mort. Saps com accedir a les Boles de Drac que tens en reserva?

—Sí, però per a això, hem de trobar una màquina que permeti viatjar entre universos que funcioni. Només els Vargues la poden fer funcionar. O trucar a la nau que va portar tothom, però, de nou, només ells poden fer-ho...

—No queden supervivents —va dir en Gotrunks després d'inspeccionar la zona.— No hi ha cap amenaça, ni tan sols en Cèl·lula ni el Monstre Bu. Però això val per a tothom. No més espectadors, no més Vargues...

El Déu Neptú del Sud va colpejar el terra amb el puny, sota la mirada trista dels que tenia al costat. Una mica més lluny, en Bu va riure entre dents. Ho arreglaria tot, però no de seguida. Tenia altres plans.

Va tancar els ulls i va semblar concentrar-se, cosa que va cridar l'atenció d'en Vegeku, fent-lo arrufar les celles. Temia que en Bu estigués tramant alguna cosa sinistra. Però tenia altres coses al cap. Es va acostar a la Son Bra, encara commocionat pel seu estat lamentable.

—Son Bra, estàs bé? —va dir, agenollant-se.— Déu meu, en quin estat estàs... Gairebé no puc creure que la baralla fos tan terrible. Ni tan sols en Cèl·lula t'hauria pogut fer passar una estona tan dura.

La Son Bra no va reaccionar a les seves paraules i va tremolar encara més, amb la cara amagada pels cabells. En Vegeku no sabia què fer per obtenir una resposta, i llavors va veure el cos esquarterat del Gran Kaitoxin Suprem darrere seu.

—Què dimonis ha passat aquí? —va dir en veu baixa.

—AAAH!

La sang d'en Vegeku es va congelar en sentir la veu de la seva neta. Deixant la Son Bra amb els seus tremolors cada cop més intensos, es va teletransportar amb la Pan del seu univers. Ell, juntament amb en Son Goku, en Gotrunks i tots els altres que havien anat a veure-la, van quedar sorpresos en descobrir el cos esquarterat d'en Son Gohan, amb les dues meitats cobertes de cremades i ferides profundes.

—No... No és possible... —va balbucejar en Vegeku.

—Pare... Pare... —la Pan es va desplomar, esclatant en plors.— No, no m'ho puc creure... PARE!

Just on en Son Gohan havia perdut la seva filla durant el torneig, ara era el torn de la Pan de presenciar la visió del seu pare mort, el seu heroi, el seu protector, l'home més amable. Havia sentit les paraules d'en Gotrunks feia uns instants. A part d'en Son Goten i la Bra de l'Univers 18, i la mateixa Son Bra, no hi havia ningú més viu. Així doncs, la seva mare i la mare del seu alter ego també eren...

Va colpejar el front contra el terra. En Goku va intentar calmar-la, mentre en Vegeku romania immòbil, completament atordit.

—No puc creure el que veig —va pensar, sorprès.— Els únics capaços d'enfrontar-se a en Gohan estaven atrapats en aquella roca a l'espai. En Cèl·lula és molt poderós, però no puc imaginar-me en Gohan perdent contra ell. O potser vaig subestimar molt aquell malparit! Podria haver matat els dos Gohans per sorpresa, o era realment més fort que ells? És per això que la Son Bra estava en aquest estat, perquè en Cèl·lula era un enemic molt més formidable del que imaginàvem?

Examinant de prop el tall d'en Gohan, en Vegeku només va poder considerar dues possibilitats. Un Kienzan que el seu fill no va poder evitar, o una fulla d'energia... Podria en Cèl·lula crear-ne una? Si no, l'única altra persona que ho podria haver fet era...

Els seus ulls es van eixamplar mentre es girava cap a la seva filla, encara immòbil al seu cràter. No, no podia ser... Havia de ser obra d'en Cèl·lula! Afligit, es va oblidar de la Pan, a qui en Goku s'havia afanyat a donar suport.

—Sé com et sents, Pan —va dir amb simpatia, intentant semblar tranquil·litzador.— És normal reaccionar així, però tornarem a portar el teu pare amb les Boles de Drac. Ho farem per ell igual que ell va fer per tu.

—Papa, mama... —va gemegar la Pan, gairebé sense parar atenció a l'avi de la seva doble.

—Soc aquí, soc aquí —va dir en Goku, abraçant-la fort.— Els tornarem a portar a tots. Els tornareu a veure molt aviat, ho prometo.

Després d'assegurar-se que la Bra no estava ferida, en Vegeta de l'Univers 18 va anar cap a la Pan i es va agenollar al seu costat. Contemplant amb tristesa el cos del fill del seu millor amic.

—No t'amoïnis, Pan —va dir amb compassió, posant el braç al voltant de Pan.— Tornarem a portar el teu pare i a tota la resta. Trobarem algunes Boles de Drac. I farem que aquest maleït bruixot pagui pels seus crims.

—Sniff, d'acord... —va sanglotar la Pan.— Però és tan horrible veure això amb els meus propis ulls... El pare va lluitar quan mai va voler, i aquells monstres l'han mort. Jo no hi era per ajudar-lo...

—Ei! —va cridar en Vegeta.— No haguessis pogut fer-hi res. El teu pare ha lluitat contra enemics molt forts! Va donar la seva vida per protegir els que quedaven indefensos. Mira, fins i tot en Goten ho ha donat tot! Pots estar orgullosa d'en Gohan. Tot i que és pacífic, mai dubtaria a lluitar i arriscar la seva vida per salvar-te. Tots sou així a la vostra família. I sé que tu també seràs una gran protectora. Quan el tornem a portar a la vida, el podràs abraçar fort i explicar-li tot això. D'acord?

La Pan va esclatar a plorar, fent un gest d'aprovació amb el cap, i es va llançar als braços d'en Vegeta, que li va donar una palmada a l'esquena. Una mica més lluny, en Goku va assentir amb el cap per agrair-li que hagués cuidat d'ella.

Al seu costat, l'altra Pan també havia recuperat una mica la compostura, però la seva mirada estava buida. Estava traumatitzada pel que havia vist. En Goku es va girar cap a en Vegeku, sorprès que no hagués intentat consolar-la, però l'ésser fusionat mirava fixament alguna cosa. Seguint la seva mirada, va veure la Son Bra, plorant i devastada.

La Son Bra havia sentit les paraules d'en Vegeta. El seu cor era com un pou sense fons, assolat per una culpa infinita que la rosegava cada cop més. Amb un pare així, tan comprensiu i encoratjador, no és estrany que el seu alter ego tingués una personalitat tan forta, mentre que la seva només era una façana per amagar les seves inseguretats i dubtes... Era una maleïda manca de confiança en si mateixa el que l'havia convertit en una joguina sense sentit. Es va sentir encara més commocionada perquè no havia estat la culpa la que realment l'havia alliberat d'en Babidi.

Mentre estava darrere del seu pare i de la Pan, la Bra de l'Univers 18 la va mirar, perplexa. No sabia què volia dir quan havia dit que era el seu últim error, poc abans que tornessin els seus éssers estimats. Però no podia amagar el que havia passat allà. Tanmateix, la Son Bra semblava completament aterrida. Què se suposava que els havia de dir?...

—Estimats amics!

Tothom es va girar cap a la veu alegre d'en Bu, que acabava de ressonar per tot l'estadi.

—Escolteu-me! —va proclamar alegrement.— Acabo de llegir els pensaments dels presents aquí... morts o vius. Ho sé tot, és una història de mil dimonis!

—És possible fer això? —va exclamar l'Ub.

—Increïble —va afegir l'Eleim.

En Bu va riure entre dents. Evidentment sabia com fer-ho. La telepatia era un art que havia dominat a la perfecció, fins al punt de comunicar-se amb esperits primordials o difunts. Però en aquest cas, no calia, ja que havia presenciat tota la batalla.

—Deixeu-me compartir aquests records amb vosaltres —va continuar en Bu—, serà com si hi haguéssiu estat!

Amb això, en Bu va fer servir la seva màgia i va comunicar els esdeveniments a tothom en forma d'imatges. N'hi havia moltes, però l'encanteri d'en Bu es va assegurar que no fos tot confús per a ells. Des de la seva desaparició fins al seu retorn, van saber tot el que havia passat.

Van veure tots els sequaços corruptes assaltar l'estadi. El seu nombre era impressionant, i en Vegeta es va maleir per no haver-se ocupat d'en Babidi abans, donada l'escala del seu pla. La situació amb ostatges. La resistència dels Kaitoxins. En Cèl·lula amenaçant en Gohan i els seus éssers estimats...

En Goku va sentir un immens orgull en veure en Goten córrer contra els Cel·luletes, sabent que era molt inferior. Tot i que el seu fill havia escollit comportar-se com un terrícola normal, la sang de Guerrer de l'Espai li corria per les venes: la sang d'un germà, un fill, un membre de la seva família. El seu coratge i les seves accions van enfortir l'afecte que sentia pel seu segon fill.

Per la seva banda, en Trunks de l'Univers 16 i en Gotrunks van sentir admiració, però també remordiment, pensant que en una situació així, ells tampoc no estaven preparats per a aquestes dificultats. Individualment, haurien patit el mateix destí que en Son Goten de l'Univers 18. No eren prou forts per protegir eficaçment els seus amics i famílies, com havia fet en Gohan, tot i que era encara menys lluitador que ells. Deixar que en Vegeku, o fins i tot en Goku i en Vegeta, assumissin la responsabilitat de la seguretat de les seves vides pacífiques, era passivitat. Era eludir amenaces quan ells també tenien el poder i la capacitat de defensar el seu món.

Aleshores va arribar la ferotge resistència dels innocents contra els soldats esclavitzats d'en Babidi. La ferotge batalla entre en Son Gohan de l'Univers 16 i en Cèl·lula. En Vegeku sentia orgull en veure el seu fill tan fort i valent, i consternació per la força d'en Cèl·lula, que havia demostrat superioritat tècnica i havia posat contra les cordes a en Son Gohan. Els Kaitoxins enfrontant-se a en Dabra. El Rei Dimoni derrotat per la Phipsil de l'Univers 19. El Déu Neptú dels Nord lluitant contra el Rei Satanàs Cor Petit. Aquest últim, mort com a víctima col·lateral d'un altre heloïta més tard durant el conflicte. Els ulls d'en Vegeta de l'Univers 13 es van obrir de bat a bat amb incredulitat davant l'escena que es desenvolupava a l'Univers 18: en Kakarot lluitant contra en Nedwook de l'Univers 19, que s'havia transformat en un Superguerrer de segon nivell. El seu pitjor malson s'havia fet realitat. Aquest boig incontrolable ja era un problema en forma de Superguerrer normal. El retorn de la seva cua era un obstacle addicional que podia sacsejar el seu regnat. I ara estava arribant al següent nivell? El seu potencial de creixement era massa gran; hauria de trobar una solució ràpidament. Expressament, en Bu va amagar els esdeveniments de l'Univers 9. Eren ben vius i no eren particularment interessants de mostrar. Volia preservar la sorpresa que en Raditz de l'Univers 13 havia planejat per al seu estimat Vegeta, l'Emperador. En Son Goten es va llançar sobre en Kakarot per darrere i el va immobilitzar tant com va poder. El seu sacrifici va permetre a en Nedwook rematar-lo. En Son Goku, en Vegeta i els mig Saiyans de les seves famílies van quedar impressionats per les seves accions.

La batalla contra els Dimonis del Fred. En Cor Petit, superat pels germans i el pare. En Cor Petit, que va matar en Freezer i va ferir greument en Cooler. El Rei Cold, que lluitava contra els Déus Neptú fins que va intercanviar els cossos amb ells i els va assassinar fredament amb extrema crueltat. El Kaitoxin del Sud va deixar anar un grunyit de ràbia.

L'extraordinària batalla entre en Cèl·lula i en Son Gohan de l'Univers 16. Les tècniques avançades d'en Cèl·lula, que van sorprendre tant en Vegeku com les seves parts individuals de l'Univers 18. El clar avantatge de l'ésser perfecte sobre en Son Gohan, que tenia serioses dificultats per defensar-se. En Nappa, que va atacar la Bra i la Videl de l'Univers 18. La dona d'en Gohan, torturada pel seu sadisme. La Bra, agredida i esclafada contra el terra. El seu pare va estrènyer els punys furiosament i va jurar donar al seu antic camarada una pallissa que mai oblidaria quan tornés al seu propi univers. En Son Gohan va abandonar la seva lluita contra en Cèl·lula per anar a salvar-los. En Cèl·lula va ser ferit de mort pels Heloïtes. La seva regeneració miraculosa, acompanyada d'un augment addicional del seu poder, va sorprendre a tothom. En una fracció de segon, en Vegeku va imaginar un escenari en què en Cèl·lula hagués portat la seva tècnica kamikaze a l'extrem per donar a la Son Bra una lluita sense precedents. Es va aferrar a aquesta possibilitat tant com va poder, però amb cada imatge, temia el veritable curs dels esdeveniments. En Bu va gaudir de la seva reacció. En Son Gohan va destruir en Nappa, i després en Kakarot va sobreviure sorprenentment a l'Ultra Waver. En Gohan va destruir el Rei Cold.

Aleshores, en Cèl·lula, en la seva traïció, va assassinar fredament els dos Cor Petit i la Videl. En veure-ho, les dues Pan van caure de genolls, devastades. En Vegeta i en Goku les van abraçar, mentre en Gotrunks, en Trunks de l'univers 16 i en Goten de l'univers 18 les miraven amb tristesa.

En Son Gohan de l'Univers 16 va trencar les seves barreres psicològiques, desfermant la seva ràbia il·limitada. En Vegeku es va quedar sense paraules davant l'extraordinari poder que el seu fill havia demostrat. Això era el que havia estat anhelant durant tants anys! Ara, podia oferir-li una lluita realment memorable! Això era precisament el que en Vegeku havia imaginat, havent planejat amenaçar la Pan per obligar-lo a lluitar contra ell... Es va sentir horroritzat tenint aquest pensament, sobretot perquè tot havia passat en circumstàncies similars i igualment abominables. Ignorant el trauma que això podria causar, en Bu va continuar la seva narració de la història. En Son Gohan de l'Univers 18 va aparèixer de sobte al mig de l'estadi, després d'haver estat transportat per en Babidi, que l'havia expulsat per poc del seu amagatall. En Son Gohan va aixafar el Monstre Bu en qüestió de segons. El seu increïble Kienzan va esquinçar l'Univers 11 a trossets. Aleshores, el Kienzan va ser tallat per la meitat.

Els dos Son Gohan es van reunir al centre de l'estadi.

Aleshores, el pitjor malson d'en Vegeku: es va sentir dèbil i es va quedar atordit en veure la seva pròpia carn i sang, la seva filla i la filla de la Bulma, el seu orgull i la seva hereva. Mentrestant, la Son Bra tremolava encara més, perquè finalment havia arribat el moment fatídic que temia. El seu error més gran, i les conseqüències les coneixia massa bé.

Atordits, els participants van veure la Son Bra sortir de l'espai d'en Babidi, transformada en una Superguerrera de segon nivell, mostrant amb orgull la marca Majin al front.

Desitjós de relatar amb precisió els esdeveniments, en Bu va deixar que tothom sentís les paraules d'ambdós bàndols: el que havien dit en Gohan, la Son Bra, en Babidi, els Cor Petit, els Heloïtes i en Cèl·lula regenerat.

Coneixia aproximadament la personalitat de cada persona present en aquest cercle telepàtic. Si el que estava planejant realment passava, la situació podria descontrolar-se completament, proporcionant-li encara més distracció!

Mentre la Son Bra i els seus oponents es dedicaven tant a baralles verbals com a combats físics, la violència de cada escena va commocionar tots els que observaven. La Guerrera de l'Espai havia oposat una resistència ferotge contra els seus nombrosos enemics. O era a l'inrevés? Pocs sabien realment fins a quin punt la Son Bra estava per sobre de tots els combatents reunits davant seu. Però havia rebut danys greus d'en Gohan i els altres.

La lluita va ser furiosa, aparentment interminable. Quan la Son Bra va rebre un cop terrible, va trobar la manera de curar-se i tornar a l'atac. Ningú va culpar els Cor Petit per salvaguardar unes poques Mongetes Màgiques, perquè què més podrien haver fet contra una força tan destructiva?

L'actuació d'en Cèl·lula va ser igualment sorprenent per als Guerrers de l'Espai, ja que era l'únic capaç d'oposar una resistència real a la filla d'en Vegeku.

Aleshores van arribar els moments més terribles: la Son Bra va trencar el coll d'en Nedwook i, una mica més tard, va partir per la meitat en Son Gohan de l'Univers 16 amb la seva fulla d'energia.

Aquesta imatge va quedar gravada a la ment de la Pan, esquinçant-li el cor.

—Pare... —va gemegar, devastada.— Pare...

Pel que fa a en Vegeku, la seva ment semblava haver-se apagat.

—No... No, no, qualsevol cosa menys això...

En Bu no es va atrevir a sondejar els pensaments d'en Vegeku, que ho hauria percebut. Però sentia la profunda angoixa i turment que s'apoderava del seu antic enemic. I se'n delectava amb gran alegria.

Per la seva banda, la Son Bra estava esclafada per tota la seva pena i culpa. Ara que estava presenciant les atrocitats que havia comès des de la perspectiva d'una persona externa, es maleïa a si mateixa amb tots els noms i paraules imaginables. Tot el que li havia dit el seu pare, tots els esforços d'en Gohan, ho havia llençat a l'oceà. No era res més que un monstre pervertit i incontrolable. Tenia el cor destrossat i només volia que aquest malson acabés finalment.

Llavors en Bu va continuar: la brutal aniquilació d'en Cor Petit. Els actes finals de resistència del Monstre Bu i en Son Gohan de l'Univers 18. En Cèl·lula, que va ser polvoritzat en un obrir i tancar d'ulls, amb el nucli destruït. La Phipsil, que va intentar un atac desesperat basat en la carbonita i el seu sacrifici. Els seus camarades, ja consternats per la brutal mort d'en Nedwook, van tancar els ulls de ràbia mentre la veien morir a mans dels punys aclaparadors de la Guerrera de l'Espai.

Finalment, l'últim recurs d'en Son Gohan de l'Univers 18: un atac suïcida fallit del Monstre Bu. L'atac kamikaze d'en Gohan, que va fallar per poc. La Son Bra, que li va clavar el puny a la cara amb tota la força. El cos d'en Gohan, atrapat per la Bra.

Va ser el torn de la Pan de l'Univers 18 de cedir al seu dolor i plorar descontroladament. En Vegeta va intentar calmar-la com va poder, però ell mateix va quedar commocionat per la doble mort d'en Son Gohan. Pel que fa a en Son Goku, estava commocionat, però la seva ira s'havia estovat sota el pes del desconcert. Va mirar cap a la Son Bra i la va veure indefensa, a terra, tremolant per tot arreu. No va poder sentir ressentiment cap a aquesta noia que, al final, li semblava només una altra víctima de la traïció d'en Babidi, obligada a obeir-lo. Però el seu bon cor no era compartit per tothom...

La confrontació i l'intercanvi de paraules entre les dues Bra van arribar a la seva fi. La Bra de l'Univers 18 es va unir a en Goten, que es trobava en un estat lamentable. Els arguments inestables de la Son Bra van ser contrarestats implacablement per l'eloqüència de la filla de Vegeta. La Son Bra, ferida en el seu orgull i plena de culpa per les seves profundes debilitats, finalment es va alliberar de l'encanteri d'en Babidi i es va desplomar al seu cràter.

En Bu va acabar de compartir la seva informació i va contemplar tranquil·lament la seva feina.

La tensió dins del grup era més que palpable. Cada persona mirava per torns a la Son Bra i després a en Vegeku.

La mirada d'en Vegeku era indesxifrable. Només els seus punys tancats traïen els seus pensaments.

Com reaccionaria? Com ​​es comportarien els altres? Matarien la Son Bra? La perdonarien? O tots lluitarien per imposar les seves idees? En Bu va xiular, després va esbossar un ampli somriure.

—Ara és el vostre torn! —va exclamar per a si mateix.