DB Multiverse

DBM Univers 16: La fusió de dues vides

Escrit per Syl & Salagir

Adaptació per Bardock, Mutaito el gran, Neferpitou, Rei Vegeku

Quan en Vegeku va entrar dins del cos d’en Bu, va haver de prendre una decisió: mantenir la seva barrera protectora (U16) o treure-se-la (U18). Aquesta és la història d'allò que va succeir després... Encara que en Vegeku salvés l’univers, en Goku i en Vegeta no tornaran mai més...

Aquest còmic s'ha acabat!


Part 1 :12345678
Part 2 :91011121314
Part 3 :15161718192021222324
[Chapter Cover]
Part 3, Capítol 21.

L'ATAC DEL DRAC (INTRODUCCIÓ)

Traduït per Bardock


Benvolguts amics, amb tots vosaltres, un capítol força llarg!

Talment com en Tolkien, començaré pels documents, els estudis i els annexes.

En primer lloc, la història d'en Hoï, també és vàlida a l'univers de DBM.

Les il·lustracions són del capítol especial dibuixat per la Beta!

A continuació, el resultat del meu estudi del film que he hagut de revisionar per escriure tot això...

La llegenda d'en Tapion

Aquesta part de la història va succeir en 16 dels 20 universos presents en el torneig de DBM.

Vet aquí un petit resum per a aquells que no han vist el film L'atac del Drac, la tretzena pel·lícula de DBZ, malauradament no doblada en català.

Fa uns 1.000 anys, al Planeta Konatz, un grup de bruixots malvats transformà un ídol en un dimoni sotmès a les seves ordres: en Hildegan.

Els habitants locals no pogueren vèncer-lo utilitzant uns objectes sagrats lligats a aquell ídol: una espasa brandada per un sacerdot i dues ocarines tocades per dos músics, en Tapion i el seu germà petit Minoshia. Tots tres esdevingueren uns grans herois després de combinar les seves forces contra el monstre. La música va paralitzar el dimoni, que fou cisellat en dos pel sacerdot amb l'espasa, i les dues parts foren segellades en els cossos dels dos germans.

A fi que en Hildegan no en pogués sortir, els dos músics van demanar que cadascú d'ells fos tancat en una caixa de música i enviat aleatòriament per l'univers.

I aquí s'acabà la llegenda.

El viatge del bruixot

Els bruixots del Planeta Konatz no permetrien pas que la seva última creació vagués perduda per l'espai.

La cerca de les dues caixes de música en la vida intersideral els va portar a la "nostra" part de l'univers, en el qual una única família de dimonis superpoderosos controlava gairebé tots els territoris. Això no els preocupava. Un cop reunits, els bruixots salmejaren per detectar els petits objectes.

I va rutllar. Ambdues caixes tornaren al seu domini. Era l'any 214 de la nostra era. El Príncep Cold era l'amo del planeta en què estaven a punt de fer el seu primer experiment. Però el que ells no sabien era que en Cold detestava que passessin coses estranyes al seu territori.

Així, l'exèrcit va intervenir quan la primera caixa fou oberta gràcies als poders combinats dels bruixots i un parell de cames començaven a destruir el país.

Els bruixots es pensaven que se n'havien sortit. El petit flautista, en Minoshia, va ser mort per la part d'en Hildegan que retenia i aquesta va ser tancada en un dels sortillers: en Hoï. Aquesta proesa va costar la vida de molts d'ells i van trobar-se totalment desproveïts quan l'exèrcit d'en Cold arribà.

Els bruixots foren liquidats en un tres i no res i, per la gràcia d'un guerrer d'alt nivell de la època, en Hoï fou adormit i tancat, en èxtasi, en una presó de l'imperi per tota l'eternitat.

Passaren alguns segles...

I uns anys després que l'imperi d'aquests dimonis fos eliminat -els responsables canviaven en els diferents universos, però generalment era un Superguerrer de l'Espai-, un presoner va escapar-se de la presó tot destruint la meitat de les instal·lacions. Això va despertar en Hoï, qui va fugir en silenci.

Va haver de treballar a l'ombra per retrobar l'altra caixa de música en els tresors del reialme destruït compartits entre funcionaris corromputs i museus.

I quan va haver-la trobat, va comprendre que no podia obrir-la tot sol.

(Universos 16 i 18)

Aleshores, va partir a la Terra perquè va sentir a dir que hi havia un ésser màgic capaç d'ajudar-lo.

(Altres universos)

Va cercar durant molt de temps però va morir sol amb la caixa de música a la mà. En Hildegan va desaparèixer en el no-res...

Estudi del Film Original

Aquells que no els agrada llegir aquest tipus de coses, poden deixar-ho estar. La història s'ha acabat.

Pitgeu sobre les imatges per ampliar-les.

En la primera escena, veiem en Minoshia. Amb la seva espasa. Com pot ser? En Minoshia també duia una espasa? Però quantes espases hi ha? Em pensava que en Tapion duia la del sacerdot...

Vet aquí que les dues ocarines i l'única espasa semblaven ser els únics objectes lligats a l'estàtua gegant...

De tota forma, en Minoshia és mort per les cames que té al seu interior. Així doncs, sembla tan clar com l'aigua que fou alliberat per en Hoï o els bruixots i aleshores morí.

Quant a la versió francesa, en Hoï diu: És la que surt a la televisió anunciant caixes de música. Això no té sentit! L'única explicació possible és que en Hoï sabia que era a la Terra i va fer un anunci a la televisió per tal de trobar-la -una mica enrevessat-.

Uns paios dotats d'un poder delirant ni tan sols pogueren fer girar la petita maneta. Cap d'ells no va transformar-se en Superguerrer (estil Toei). I la maneta no es trencava. Increïble!

Ningú no va adonar-se que en Hoï va desplegar el poder d'en Hildegan. Bé, estaven massa embadalits amb en Tapion.

En Tapion va amenaçar en Hoï però aquest marxa sense fer res. I cap dels nostres herois sospita res.

Les cames atacaren i en Tapion les va fer desaparèixer -com quan va sortir de la caixa i les cames tornaren dins d'en Hoï-. El misteriós Hoï també fou vist. Els nostres herois no van pensar a demanar explicacions, tot i que era evident que estaven immersos en problemes -tota la ciutat destruïda i centenars de morts-. I això que eren capaços de sobra d'atrapar-les.

Primera aparició de la testa d'en Hildegan. Si t'adorms, mors, Tapion. Va tornar-se'l a ficar al seu interior amb un cop d'ocarina.

Un fet increïble en la història de l'animació és que no hi ha rentavaixelles en tota la Corporació Càpsula! La Bulma, l'hereva de la Corporació Càpsula, tan rica que li va regalar diamants a en Krilin per fanfarroneria, i la Videl, filla d'en Satan, que vivia en una casa de 50 habitacions, rentant els plats! No poden permetre's un rentavaixelles ni una senyora de la neteja!! Quant als nombrosos robots que es veuen pertot arreu de la Corporació Càpsula, es devien haver declarat en vaga.

La gran escena de la confiança i de l'amistat: a qui entregar l'ocarina? Al seu just propietari, alliberat en contra la seva voluntat i que hom admira, o a un vell estrafolari, sospitós dels seus actes i dels seus mots, qui va alliberar en Tapion afirmant que era malvat i que abans havia dit que era un heroi? Quina tria tan difícil...

En Tapion i en Minoshia adoraven tocar l'ocarina en indrets elevats com per fer-se el gallet. Un sacerdot que passava per allà... En resum, em sembla que tots tres ho havien planejat tot a partir dels objectes sagrats.

Un paio estrany al fons, el sacerdot a la dreta i els dos germans a l'ombra. Va ser l'última vegada que es van veure. Fixeu-vos que en Minoshia no porta la seva espasa, però en Tapion sí.

Les caixes de músiques són desades en unes capses (...) i la d'en Tapion és enviada, suposadament, a la Terra. Buf.

L'habitació-caixa de música és construïda. No té porta i en Tapion dormirà amb una gran entrada oberta. Però en Hildegan no podrà sortir-ne!

Uns tentacles creixen a la cua d'en Hildegan per menjar humans. Però si teòricament en Hildegan no era malvat. Explicació d'en Hoï: necessita energia. Bé. Sigui com vulgui, això desperta a en Tapion.

De cop i volta, en Hildegan es reconstrueix completament i en Hoï aprèn a volar.

En Vegeta protegeix els humans. Hem pregunto si en tot DB/DBZ/etc., és l'únic moment en què en protegeix alguns. Val a dir que no és incoherent amb la personalitat del personatge, atès que en Vegeta, després d'en Bu, es torna "amable". En tot cas, és l'única escena. Quant a en Cor Petit, estava buscant espàrrecs.

Apareix en Gotrunks i en Hildegan passa a una segona forma. No s'assembla absolutament a res i crec que no té ni cap ni peus respecte a la seva aparença original de l'estàtua.

Pel que fa a en Tapion, també aprèn a volar. Resisteix a un atac de foc d'en Hildegan, que si fa no fa, la seva potència d'atac devia ser equivalent a la d'un Superguerrer de segon nivell. És habitual que uns músics siguin més poderosos que en Freezer, en Bojack i en Dabra, el Senyor del món de les tenebres.

[Versió francesa] —Mata'm, Trunks! La meva espasa no pot matar-me! Mata'm!

—D'acord. Però esperaré tot el temps possible perquè el monstre torni a escapar-se.

Es desfan d'en Hoï de forma pràctica i lògica -els herois no maten a sang freda ni maten els febles...-

És suficient fer servir l'espasa. No fa falta transformar-se en Superguerrer. De fet, les ocarines, els sacerdots, etc., són bajanades! Qualsevol guerrer poderós pot assolir-ho amb una espasa. De sobte, tingueren una idea: no la tornaren a utilitzar, ja que en Goku posseeix la classe suficient i se'n sortirà tot sol. —Trunks, ocupa't de les ferides! Casum!

Un fan va dir un dia: Hi ha quelcom pitjor que un Broly sobrepotenciat pel seu estimat Salagir, i es tracta d'un Goku sobrepotenciat per la seva estimada Toei. Bé, encara que sigui formidable, aquell atac amb forma de Shenron no té cap mena de sentit i no s'assembla a absolutament res de tot el que s'ha fet en tot DB i DBZ.

En Tapion torna 1.000 enrere al passat per, hm... tornar a Hyrule... d'això, a Konatz. I per què? Per trobar-se el seu germà amb les cames d'en Hildegan a dins seu? Per enterrar el seu cos? Bé, no ho sé ;P

Si en Trunks volgués anar a veure'l, tan sols hauria de fer servir la màquina del temps. Fàcil.

Si més no, espero que quedi clar per a tothom que aquesta espasa NO és l'espasa d'en Trunks del Futur malgrat les imatges dels crèdits finals mostrant en Trunks del Futur fent servir la seva espasa...

Dibuixat per:

Beta       29 31

DB Multiverse
Pàgina 2318
[FR] Asura on Twitch!
En 2 dies, 6h
DBMultiverse Colors
Pàgina 151
Namekseijin Densetsu
Pàgina 457
321Y
Pàgina 253
Chibi Son Bra did her best!
Pàgina 145
DB Blancoverse
Pàgina 96
8 De Març

Descansi en pau, mestre Toriyama

[img][img]L'Akira Toriyama ha mort. El nostre treball no seria res sense ell, i continuarem intentant honrar-lo a través de les nostres pàgines. "Escriure manga és divertit", com deies, però avui és un dia trist. Gràcies i descansa en pau, mestre.

Aquest diumenge, la pàgina de DBM serà substituïda per un homenatge.

Comenta aquesta notícia!

[partner]

Carregant els comentaris...
Idioma Notícies Llegeix Els autors Fil Rss Fanarts FAQ Guia del torneig Ajuda Universos Bonus Esdeveniments Promos Associats
EnglishFrançais日本語中文EspañolItalianoPortuguêsDeutschPolskiNederlandsTurcPortuguês BrasileiroMagyarGalegoCatalàNorskРусскийRomâniaEuskeraLietuviškaiCroatianKoreanSuomeksiעִבְרִיתБългарскиSvenskaΕλληνικάEspañol Latinoاللغة العربيةFilipinoLatineDanskCorsuBrezhonegVènetoLombard X