PART 33: EL LLEGAT D'EN VEGEKU

Capítol 163

Traduït per Skywalker

—Molt bé —va dir en Vegeku en veu alta.— Tothom perdonem a la Son Bra, i accepto la vostra decisió. Suposo que no tinc cap altra opció; tenim altres coses a afrontar.

Tothom es va relaxar, alguns amb un somriure ample. D'altres, com els Heloïtes i la Pan de l'Univers 16, però, van mirar la Son Bra amb algunes reserves. No estaven del tot convençuts, però entenien que el veritable culpable era en Babidi. Així que no anaven a continuar aquest debat que ja estava tancat. Però la Pan va mirar la Son Bra amb odi, cosa que ella no va veure. En Gotrunks va estrènyer el puny amb satisfacció i de sobte es va separar, revelant en Trunks de l'Univers 18 i en Son Goten de l'Univers 16. Aquest últim va anar a reunir-se amb el seu amic del mateix univers, mentre en Trunks va anar a buscar en Goten per agafar-lo.

—M'alegro de tornar-te a veure, amic —va dir somrient.— Has estat fantàstic.

—Sí, que el teu pare psicòpata et foti una pallissa no és una experiència gaire agradable —va murmurar en Goten, deixant anar un riure dolorós.

En Trunks va riure entre dents abans de mirar-lo amablement.

—Gràcies per protegir la Bra. No sé com agrair-te el que has fet.

—Ei, unes quantes accions de la teva empresa i unes secretàries, no et diria que no...

—Idiota —va respondre en Trunks amb un somriure burleta.

—De totes maneres, no he pogut protegir la Videl i la Bra com en Gohan m'havia demanat... —va dir en Goten amb pesar.— Me les va confiar, però aquell malparit d'en Nappa les va perseguir sense que jo pogués intervenir. Som... policies... Som febles, Trunks. Si hagués assolit el segon nivell almenys...

—No et penedeixis de res, Goten —respondre en Trunks amb fermesa.— Sé que hauríem de poder lluitar millor en moments com aquests. Però vas fer tot el possible, i això és tot. Vam triar no ser lluitadors, i això està perfectament bé. Els nostres pares mateixos ens van empènyer cap a la pau. Així que no et castiguis per això.

En Goten no va respondre, en part pel dolor. Però no va poder evitar imaginar-se en Nappa perseguint la Bra i la Videl mentre en Kakarot li feia passar una mala estona. De debò havia fet tot el possible?

—Has estat increïble, fill —va dir en Goku, acostant-se amb l'Ub i la Pan.— Has lluitat bé; no podria estar més orgullós de tu.

—Ei, gràcies, pare... —va dir en Goten amb un somriure lleu.

Va ser llavors quan va perdre el coneixement.

—Ei, Goten! —va exclamar frenèticament en Trunks, que el sostenia.— Que algú l'ajudi!

En Gast va fer un pas cap a ells, però un raig morat va travessar el grup i va colpejar en Goten de cara. Les ferides del jove Guerrer de l'Espai van desaparèixer a l'instant i va obrir els ulls, sorprès.

—Massa lent —va cridar la veu burlesca d'en Bu a un Gast força irritat.

—M'alegro de veure que et trobes millor —va exclamar la Pan, abraçant fort el seu oncle.

Va fer un somriure feble i la va abraçar encara més fort. Més lluny, en Vegeta i la Bra observaven l'escena amb expressions tendres. L'ex-príncep sentia una profunda gratitud per en Goten, que s'havia llançat a la batalla sense dubtar-ho, sabent que estava molt superat, per protegir el seu poble, inclosa la Bra. Ho tindria en compte.

—Estàs segura que estàs bé, Bra? —va preguntar de nou amb un to seriós.

—Estic bé —va dir ella amb un sospir.— Estava aterrida, però soc una de les últimes supervivents, així que diguem que soc una guanyadora, haha!

—Estic convençut —va dir el seu pare amb un somriure.— Aquell cop de genoll que li has donat a en Nappa ha estat impressionant. Veus què podries fer amb l'entrenament?

—Pare...

Més lluny, en Vegeku es va quedar al seu racó, i l'energia negativa que emanava desanimava els altres a voler acostar-s'hi. En Goten i en Trunks de l'Univers 16 no estaven segurs de què fer. Haurien d'estar amb el seu pare o amb la seva germana? La Son Bra també estava aïllada, insegura d'acostar-se a algú. Se sentia massa incòmoda després de tot el que havia passat. La culpa la rosegava i no sentia que hi pertanyia enlloc.

En Bu va arribar al seu costat, però ella estava massa esgotada per enfrontar-s'hi.

—Tu també estàs ferida, ho saps —va dir amb preocupació fingida.— No vols que et curi com a en Son Goten?

—...

—Bé, tant se val, aviat et recuperaràs de totes maneres.

La Son Bra va mirar en Bu sorpresa, però ell ja havia marxat. Més lluny, en Vegeku observava l'escena amb frustració. L'A-16 i en Trunks de l'univers 12 estaven al costat del Kaitoxin del Sud, parlant amb els Heloïtes de l'univers 19.

—Els vostres problemes familiars són encantadors —va dir l'Eleim de l'univers 19,— però ens hauríem d'ocupar de la resta, no? Podem aconseguir algunes Boles de Drac?

Però més enllà dels vostres encantadors assumptes familiars... què passa amb la resta? Teniu Boles de Drac disponibles o haurem de seguir mirant aquestes ruïnes i cossos?

—Eh... —va dir en Goku, gratant-se els cabells.

—No teniu cap pla B? —va enfurrunyar en Vegeta de l'Univers 13.— Els herois bons i amables sempre tenen una manera de salvar tothom, no és aquest el punt?

—No és tan senzill —va replicar el Kaitoxin del Sud.— Sense un Varga que utilitzi la tecnologia de viatge interuniversal, estem atrapats. La nostra única opció és trobar un supervivent.

—Amb tot destruït serà difícil de... —va lamentar l'Ub de l'Univers 18.

—No, no, gens ni mica! —va exclamar en Bu.

Tothom es va girar per mirar-lo, circumspecte.

—No necessiteu Boles de Drac quan em teniu a mi!

—Què faràs, petar els dits i ressuscitaràs tothom? —va grunyir en Vegeku.

—...Heh, heh, heh... Si m'ho permeteu... —sota la mirada sorpresa d'en Vegeku i els altres, en Bu va aixecar una mà i va ajuntar dos dits.— És fàcil... —va dir amb una veu profunda i gutural típica d'en Porunga.

SNAP

Un flaix brillant va encegar tothom durant uns segons, durant els quals tots es van haver de tapar els ulls. Era més brillant que una erupció solar.

Llavors, quan la llum es va atenuar, en Goku i els altres van obrir els ulls i van quedar bocabadats per l'escena: l'estadi i l'asteroide havien tornat al seu estat original... Amb els seus ocupants, ben vius.

—Què... Què...? —va balbucejar en Vegeku, tremolant.

—PAPA! —va ressonar la veu de la Pan de l'Univers 16 mentre ella s'allunyava corrents.

Quan en Vegeku es va girar, va veure el seu fill, viu i sa, allà dret. Més enllà, la Videl de l'Univers 16 també es dirigia cap a ells, acompanyada d'en Cor Petit.

—I què? —la veu d'en Bu el va fer sobresaltar.

El prodigi tenia un somriure burleta.

—Sembla que no ho has entès, Vegeku —va continuar.— No tens ni idea dels poders que posseeixo. Mira al teu voltant. Tot el món està viu, guarit, tot està arreglat, inclòs la tecnologia Varga. Desfet el control mental d'en Babidi. Tot ha tornat a la normalitat.

—Com pot... —va murmurar el Guerrer de l'Espai.

—Això és monstruós —va afegir en Vegeta de l'Univers 18, amb veu de sorpresa.

Una mica més lluny, la Pan de l'Univers 16 abraçava els seus pares, encantada d'haver-los trobat vius. A prop, l'altre Son Gohan examinava el seu cos. Recordava haver estat colpejat amb tota la força per la Son Bra, i l'impacte que li havia trencat tots els ossos. I ara, se sentia completament curat.

La Son Bra va mirar en Bu sorprès, però en Bu ja s'havia allunyat. Més enllà, en Vegeku observava l'escena amb frustració.

—Papa!!! —la Pan va saltar als braços del seu pare recent guarit, gairebé fent-lo caure enrere.

—Estimada! No passa res, estic bé! —va exclamar.

—Estava tan espantada! —va cridar ella.— No us podíem trobar, i tots estàvem preocupats, i quan vam tornar, et vam veure a terra, i...

—Ja està, Pan —va interrompre en Gohan afectuosament.— No et preocupis més, ara estic aquí. Heu trobat les Boles de Drac per fer-nos tornar?

—No, us ha guarit ell —va assenyalar a en Bu, que la va veure i va somriure amb sarcasme.

En Gohan va romandre en silenci, mirant-lo fixament, amb els pensaments fets un embolic. Va fer un breu assentiment amb el cap, un gest obert a diverses interpretacions. En Bu semblava entendre-les totes, perquè va riure entre dents abans de girar-se.

—Aniré a buscar la teva mare —va dir en Gohan.— Espera'ns aquí, d'acord?

—Sí! —va respondre la Pan feliçment.

Mentre es dirigia cap al passadís de l'Univers 18, es podia sentir un xivarri creixent per tot l'estadi. A tot arreu, la gent es mirava fixament. Alguns s'abraçaven, mentre que d'altres cridaven i assenyalaven els seus antics torturadors.

—Assassí, m'ha matat abans!

—Ja està?

—Feu fora aquest boig!

—Aaaaaah!!!

—Uau! Aquesta és la tercera vegada que moro!

—Ja gairebé he omplert la targeta de fidelització!

—A la propera tenim entrada VIP al cel!

Per totes les grades, es podien trobar soldats dels Dimonis del Fred, tots víctimes dels Heloïtes o d'en Cor Petit. En Cooler de l'Univers 8 estava tens en un seient de les grades, sent insultat per un espectador.

—Senyor, està assegut al meu lloc!

En circumstàncies normals, el Dimoni li hauria arrencat els ulls. Però, donades les circumstàncies, hauria de mantenir un perfil baix. Amb una expressió seriosa, va volar cap a l'arena, on era el seu pare.

Estava en la seva forma original, dret al costat dels Kaitoxins que havia massacrat brutalment uns minuts abans. Els va mirar amb horror, una mirada compartida per les deïtats.

—Ja torno a ser al meu cos! —va dir el Kaitoxin del Nord mentre es mirava les mans.

Preferia molt més la seva encarnació humanoide que la d'aquest vil rèptil. Tot i que, en secret, havia sentit una gran sensació d'eufòria al capdavant d'aquest poder. Però mai ho admetria!

En Freezer i en Cooler van aterrar junts al costat del seu pare. Aquest últim els va mirar amb admiració.

—Tornarem a l'espai de l'Univers 8 fins que les coses es calmin —va dir en Freezer després d'una estona en silenci.— T'esperem allà. Hem de parlar.

En Cooler va assentir i va marxar amb el seu germà. El Déu Neptú el va observar amb ràbia i por. Però la seva ansietat va disminuir quan el seu camarada del Sud es va unir a ells.

—Germans, germana! —va exclamar de bon humor, abraçant-los amb ànsia.

Mentre els déus es reunien amb alegria, el Gran Kaitoxin Suprem es va redreçar al centre de l'estadi, mirant-se l'estómac amb una expressió desconcertada. Encara podia sentir l'impacte del cop de la Son Bra al seu cos. Aquesta Saiyana era sensacional. Però si eren vius, aleshores en Bu finalment havia decidit resoldre aquesta crisi. No havia oblidat, però, que ell era sens dubte el responsable de tot aquest assumpte. No el deixaria sortir-se'n tan fàcilment.

A l'Univers 18, en Trunks i en Goten es van enfrontar a en Kakarot de l'Univers 13, el cos del qual s'havia regenerat més ràpidament gràcies als poders d'en Bu. El Guerrer de l'Espai havia ressuscitat de diverses morts anteriors, i en Goten s'havia adonat: el seu pare alternatiu era immortal. I no dubtaria a dir-ho als altres.

—Ei, idiota, ja està! —li va cridar en Trunks, mantenint les distàncies.— Surt del nostre espai abans que ens ocupem de tu! Dos contra un, llavors no seràs tan arrogant!

En Kakarot el va mirar amb una expressió indesxifrable i va preferir marxar, per a sorpresa dels dos joves Guerrers de l'Espai que esperaven una reacció salvatge. Fins i tot en Kakarot sabia com ser contingut. Però el que no sabien era que el Guerrer de l'Espai encara estava atordit pels cops d'en Son Gohan. No s'assemblava en res del que havia experimentat mai: quina força, quina... monstruositat!

Mentrestant, els Heloïtes de l'Univers 19 celebraven la seva reunió amb calidesa i silenci. Però la tensió era palpable, i en Naurb no podia mirar els altres als ulls. Almenys ja no portava la marca al front. Ningú deia res, de moment. I encara menys la Phipsil, que preferia observar la resta de l'estadi.

Dins de l'Univers 3, en Satanàs Cor Petit i en Bardock havien tornat, també en silenci. Però tots dos sentien una profunda sensació d'amargor i vergonya. I encara més, incertesa: què seria d'ells després de les seves accions?

A l'Univers 17, la mateixa atmosfera. En Cèl·lula estava a punt de la desesperació. Al seu voltant tenia un eixam de Cèl·lules Júnior. Volant al voltant del seu cap com satèl·lits, els seus micro-Cèl·lules. No només havia estat completament derrotat, sinó que es trobava envoltat per tota una horda de descendència. Com més avançava el torneig, més n'hi havia. Ja podia sentir els comentaris d'en Vegeku plovent sobre ell.

Però ell també estava destrossat per la incertesa: en Son Gohan l'havia vist, però era fàcil endevinar que mai havia estat manipulat per en Babidi. I ara que havia perdut, temia una reacció exagerada dels Vargues. En qualsevol moment, podia trobar-se llançat de nou al seu propi univers. I volia lluitar contra en Vegeta a la següent ronda! Però... continuaria el torneig després d'aquesta carnisseria?

Darrere de l'estadi, al segment de l'Univers 18, la Videl observava en Nappa amb por. Com tothom, l'imponent Guerrer de l'Espai es va revisar el cos per assegurar-se que estava bé, sorprès per aquella sobtada resurrecció. L'última cosa que recordava era estrangular la filla d'en Vegeta, abans que la seva visió es tornés sobtadament en blanc. I els impactes... El dolor que només va durar un segon, abans que perdés el coneixement...

Va notar que la Videl s'allunyava d'ell. I ella li va dirigir una mirada sinistra.

Va sentir una presència sobtada darrere seu, terriblement familiar. Però el seu cervell no va tenir temps de processar-ho tot, i un cop fort al coll el va fer caure a terra.

—Gohan! —la Videl es va precipitar als braços del seu marit, i ell la va abraçar fort.

—Si sabessis com d'alegre estic de tornar-te a veure —va murmurar el Guerrer de l'Espai.— La Pan ens espera. T'ho explicaré...

—No cal —el va interrompre la Videl. En Gohan va alçar la vista interrogativament.— En Bu m'ha enviat imatges del que ha passat! Ha dit que estava mostrant tot el que havia passat als que acabaven de ressuscitar.

—Vaja... —es va tensar en Gohan.

Va preferir callar, indignat pel comportament d'en Bu, que semblava actuar com el salvador que podia fer qualsevol cosa. Fins i tot començava a preguntar-se per què, tenint en compte les seves habilitats, no havia pogut trobar l'arena amb un petar de dits. Però això hauria d'esperar.

La parella es va dirigir cap a l'estadi, i la Videl es va aturar bruscament, mirant en Nappa.

—Espera, què passa amb ell? No ens enviaran al nostre univers per haver-lo colpejat?

—Ningú ho ha vist, i ell no ho recordarà —va dir en Gohan amb un somriure.— I francament, veient-lo a prop teu de nou, no ho he pogut evitar. Em denunciaràs?

—Els Guerrers de l'Espai sou massa bèsties —va bromejar la Videl, estrenyent-li fort el braç.

—Jo no soc una excepció a la regla? —va respondre en Gohan amb un somriure.— Al cap i a la fi, en un univers o altre, no sembla que et preocupi que pugui ser un bèstia...

La Videl es va ruboritzar profundament, entenent la subtil implicació d'en Gohan. Gràcies a la màgia d'en Bu, sabia que la seva dona havia besat el seu homòleg de l'Univers 16. Però va preferir riure's-en, ja que, al cap i a la fi, era ell mateix.

Una gran commoció es va apoderar de l'estadi durant uns cinc minuts, una barreja de retrobades i tensió. Els records d'en Bu havien acabat de circular entre tothom a l'asteroide, i una inquietud palpable flotava a l'aire.

Només una persona estava realment furiosa pel gir dels esdeveniments. Al centre de l'arena, mentre tots els altres xerraven alegrement i es reunien contents, en Vegeku de l'Univers 16 va estrènyer els punys tan fort com va poder.

La seva ràbia ni tan sols anava dirigida a la Son Bra. Certament, no oblidaria aquella humiliació, i no estava segur de poder superar la ràbia que sentia cap a la seva filla. Però alguna cosa més el feia tornar encara més boig...

—Això... Això és injust, maleïda sigui! —va pensar, tremolant.— Mai m'he sentit tan impotent en tota la meva vida! En Bu... i en Gast... tenen poders superiors al que imaginava!! El guanyador d'aquest torneig havia de ser jo! Però aquesta màgia... No és justa!!

Des del seu naixement, en Vegeku no s'havia enfrontat mai a una sensació de debilitat semblant. Havia perdut els estreps una vegada abans, quan no havia pogut dominar ràpidament la teletransportació del Kaitoxin. La seva addicció a les Mongetes Màgiques també l'havia fet acumular molta frustració, sobretot perquè havia estat molt a prop de la mort.

Però això era diferent. Havia estat ignorat per tots aquells... Aquells maleïts plebeus! Ningú l'havia escoltat. Tots havien preferit recórrer a en Bu, perquè era fort fent màgia. Admiraven en Gast pels seus poders màgics. Tot i això, va ser ell, en Vegeku, qui els havia salvat d'en Broly amb la seva omnipotència! I estava sent ridiculitzat per aquests trucs místics. I la seva derrota contra aquell XXI... Va ser PATÈTIC!

En Vegeku va respirar profundament i va intentar calmar-se, perquè la tensió que emanava d'ell començava a notar-se. Si es deixava portar, només donaria la raó a en Gast i a tothom. Però el que més el molestava era que en Son Goku i en Vegeta de l'Univers 18 el menyspreessin. Sentir que pensaven que es creiem molt millors que ell. Aquells maleïts samaritans i el seu univers perfecte...

Mentrestant, els dos Guerrers de l'Espai en qüestió discutien seriosament la situació. Paradoxalment, compartien l'opinió d'en Vegeku.

—Aleshores, en Bu pot fer el mateix que les Boles de Drac? —es preguntava en Goku.— Això és increïble. En Gast i en Bu són prodigiosos! Em pregunto si els podrem guanyar...

—Pel que fa a en Gast, no... No ho sé —va dir en Vegeta.— Però en Bu és repugnant. Si ho pot fer tot amb un cop de dits, pot teletransportar tothom a l'altra banda de l'univers cada vegada. És literalment imbatible...

—És veritat, no li veig cap punt feble —va admetre en Goku de mala gana.— Mai guanyarem el torneig a aquest ritme.

A prop, l'Ub no compartia la mateixa impressió negativa que la majoria dels altres participants. Només sentia fascinació i admiració pel prodigi de l'Univers 4. Des que havia desbloquejat el seu potencial màgic, havia pogut comprendre plenament la veritable profunditat dels poders d'en Bu. I era fantàstic. Necessitava entendre com era possible.

—Aquesta màgia és increïble... Com pot... —es va dir a si mateix.

—T'agradaria ser-ne capaç? —una veu burleta i familiar va ressonar a la seva ment, com una veu barreja de la de l'Anju, la noia del seu somni i la veu de...

Com si l'hagués colpejat un llamp, es va girar i va veure en Bu de l'Univers 4 movent-se. Aquest últim el va mirar i va somriure amb sarcasme. L'Ub tremolava, incapaç de dir ni una paraula.

—Ell... Ha estat lliure des del principi, ha estat ell, tot el que ha passat...

El trencaclosques havia encaixat a la seva ment. Ja no hi havia cap dubte. Tots aquests nous poders entre els participants, totes aquestes estratègies inusuals, l'atac d'en Babidi... Havia estat obra d'en Bu!

Qualsevol s'hauria alarmat per aquesta revelació. El més correcte seria advertir els Kaitoxins i els Vargues del perill que representava en Bu. Però l'Ub no tenia aquest pensament al cap, o si més no, estava sent reprimit per un altre sentiment. Un desig irresistible de parlar amb en Bu. D'entendre. I d'aprendre. Se sentia com l'altra cara de la mateixa moneda. Havia de trobar-se amb aquest geni, costi el que costi.

Però, de moment, en Bu tenia altres plans. Es dirigia cap al balcó de l'Univers 11, que estava en un estat de turbulència.

De fet, no només havia restaurat tot a la normalitat. També havia ressuscitat els dolents de l'univers responsable. I això no havia escapat al Déu Neptú del Sud, que acabava d'agafar en Dabra pel coll. La deïtat havia perdut la seva aura digna, deixant només un individu brutal i groller.

—On és el teu amo, malparit? —va cridar.

—El meu... Mestre? —va dir en Dabra amb dificultats.

—Ei! —va exclamar el Monstre Bu de l'Univers 11.— Deixa el meu company en pau!

—El teu amic, eh? —va grunyir el Kaitoxin.— Ja veuràs què tinc preparat per a tu, el teu amic i el teu mestre!

En Bu va intervenir immediatament, abans que el seu pla entremaliat quedés arruïnat.

—Calmeu-vos tots! He portat la puça cap aquí.

Al final de la seva cresta estesa, va aparèixer en Babidi, ben lligat per l'apèndix rosa. Tenia la boca tancada i els braços atrapats.

—M'ha costat una estona trobar-lo a l'espai —va mentir.— Però aquí el teniu, l'acabo de teletransportar. Què vols fer amb ell?

En Babidi va gemegar i va intentar alliberar-se, sense èxit. Va girar els ulls alternativament cap al Kaitoxin i després cap a en Bu de l'Univers 4, intentant transmetre un missatge. Però no va servir de res. El Déu Neptú estava massa furiós per entendre en Babidi, o fins i tot donar-li l'oportunitat de parlar.

—Idiota! És en Bu, el més perillós, està jugant amb tu, fes alguna cosa! —va intentar dir telepàticament.

Però en Bu estava tallant totes les comunicacions telepàtiques d'en Babidi. No anava a arriscar-se.

—No perdem el temps —va rugir el Déu del Sud.— L'aniquilaré. Serà una plaga menys aquí, i un univers més pacífic!

—No —el Gran Kaitoxin Suprem acabava d'arribar.— No tenim cap dret a interferir en el curs dels diversos universos durant aquest torneig. Enviem a l'Univers 11 de tornada a casa.

—Entesos —va dir el seu company, no sense llançar una mirada fosca al mag aterrit.

—Això està resolt —va alegrar-se en Bu, girant-se cap a un Varga proper.— Benvolgut organitzador, us deixo l'honor...

—Serà un plaer! —va respondre el Varga, activant el seu comandament a distància.

—Bon vent! —van dir els Son Gohan amb menyspreu.

I, per segona vegada al torneig interuniversal, el comandament d'emergència va enviar un univers a casa. Després d'en Broly de l'Univers 20, va ser el torn dels tres participants de l'Univers 11, que van desaparèixer a l'instant.

A l'Univers 11, dins d'un dels palaus de Babidi.

En Babidi i els seus sequaços van aparèixer al lloc on els Vargues els havien trobat uns dies abans, en un dels molts mons que el mag havia conquerit. El palau estava buit, els seus ocupants havien estat acomiadats per en Babidi durant la seva absència, ja que temia un possible robatori.

Mentre el Monstre Bu i en Dabra romanien en silenci i separats, en Babidi va cridar indignat.

—Aquella colla de cucs miserables! Reuniré un nou exèrcit i els ho faré pagar!! Dabra! Troba'm el planeta dels Vargues! Nosaltres...

—...

—Què fas, ximplet? A què esperes? Obeeix-me!

—Anys...

En Babidi es va quedar parat, sorprès per aquesta resposta inesperada. La seva sorpresa es va convertir en terror quan en Dabra es va girar per encarar-lo. La marca Majin havia desaparegut del seu front.

—Anys d'esclavitud! —va cridar el Rei Dimoni.

—Què?! T'has alliberat?? —el bruixot va entrar en pànic.

—L'altre Bu em va alliberar de les teves cadenes, miserable poll —va grunyir el monarca.— T'has atrevit a convertir-me en el teu esclau... Encara puc veure tot el que m'has fet fer, puc sentir la teva veu nasal donant-me ordres... Tinc ganes de vomitar. Però només escopiré. M'ho pagaràs...!

Va avançar cap a en Babidi amb una mirada assassina. Aterrit, el bruixot es va girar cap al Monstre Bu.

—Bu, mata en Dabra, de seguida!!

—Passo —va respondre en Buu amb un somriure.

—Què? —va cridar en Babidi.

—És el meu amic, no pego als meus amics —va continuar en Bu, asseient-se.— I tu, en canvi, no ets el meu amic.

Mentre estava atordit, en Babidi va veure en Dabra dret a pocs metres de distància, imponent-se per sobre d'ell amb la seva alçada i el seu odi. Va quedar paralitzat per aquella mirada majestuosa i plena de pura ràbia. En Dabra podria haver reduït aquell poll a cendres. Però tenia un càstig més adequat per a aquest insecte. Amb menyspreu, va escopir un raig de saliva a la cara d'en Babidi.

Quan en Babidi es va adonar del que estava passant, la meitat del seu cos ja s'estava convertint en pedra.

—No, això no! —va balbucejar mentre aixecava els braços frenèticament.— Contraencanteri! Em...! Papiti! Ba Dubi Pa paaa....!!! Paaa....

La seva veu es va apagar mentre la maledicció li engolia la gola i la boca, culminant a la part superior del cap. En Babidi ara era una grotesca estàtua de pedra, amb la cara distorsionada en una ganyota de pànic absolut.

En Dabra el va mirar amb fúria i després es va girar cap al Monstre Bu, que li somreia.

—No has obeït en Babidi... per què? —va preguntar al prodigi.— Des del principi, sempre vas complir les seves ordres sense qüestionar-les mai. Per què ara?

—Vaig parlar molt amb el meu col·lega, l'altre Bu —va respondre el Monstre Bu, somrient.— Em va explicar tot sobre casa seva i em va dir que no havia de fer el que em deien! Ara sé que soc gran i que no he de fer el que no vull!

—Ha ha ha! Ets un autèntic Caòtic ara —va exclamar en Dabra.

Durant diverses dècades, en Dabra havia estat l'esclau del mag Babidi. Havia estat un servent dòcil i havia oblidat tot allò que el feia un monarca digne i orgullós. Ara que havia recuperat el seu lliure albir, també havia recuperat la seva dignitat i el seu propi sentit dels valors. On abans havia percebut en Bu com un ximple i un monstre perillós, ara hi veia una criatura exquisida i molt interessant. La seva força era innegable i admirable. En Babidi havia fet molt mal ús del seu servent i ho havia fet tot malament. Ningú podia sotmetre realment en Bu. Necessitava fer-se amic seu. I en Bu semblava inclinat a respondre bé.

—Ara som amics, tu i jo! —va exclamar el Monstre Bu, picant de mans.

—Absolutament, estimat amic meu! —es va alegrar en Dabra, donant-li un copet a l'espatlla.— Després dels desastres pels que ha fet passar aquell maleït mag, et considero el meu company d'armes. I tinc plans per a nosaltres dos.

—Oh, quins són? —va preguntar en Bu, encantat.

—Aprecio aquesta qualitat. I ara no tens on anar... Vols acompanyar-me al món dels dimonis? He de recuperar el tron de l'infern...

—Sí, genial! —va exclamar en Bu.— Apallissar els dolents per ajudar el meu amic és una idea brillant!

—En aquest cas, no perdem més temps —va dir en Dabra, estenent la mà cap al costat.

Va aparèixer un portal fosc, prou gran perquè els dos companys hi passessin.

—Puc tenir un gos? —va preguntar en Bu.

—Un gos? D'on has tret aquesta idea tan estranya?

—L'altre Bu em va dir que havia sentit que en un altre univers tinc un gos i m'encanta. No sé què és, però a mi també m'encantaria tenir-ne un. Deu ser divertit!

—Ei —va dir amb sarcasme el Rei Dimoni.— Conec el company perfecte per a tu.

—Genial!

I així, els dos antics esclaus van partir cap a una altra dimensió per embarcar-se en una nova aventura. Però això és una altra història.