DB Multiverse

Notícies Llegeix DBM Minicomic Fanarts Els autors FAQ Fil Rss Bonus Esdeveniments Promos Associats Guia del torneig Universes Help
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                               

DBM Univers 19

Escrit per Foenidis

Adaptació per Bardock, Bola de 8 estrelles, Red XIII

D’on provenen aquests guerrers amb armadura que participen al torneig a la vora d’en Goku i els seus amics? Quina és la seva història?
Descobreix com la tecnologia i el valor pot esdevenir el còctel victoriós per a l’univers dels Heloïtes, a qui més d’una vegada el destí ha castigat de forma tràgica.

123456789101112131415161718192021222324
[Chapter Cover]

Capítol 8

Traduït per Bola de 8 estrelles


Helior la Magnífica.

Helior, perla del cosmos.

Helior, orgull d'una nació, objecte d'avarícia per molts altres. Planeta de clima perfecte d'un pol a l'altre; prodigi gràcies a l'extraordinari anell, els potents projectors del qual –alimentats per un accelerador de partícules integrat al mateix nucli de la seva enorme estructura–, reemplacen a voluntat la llum i la calor d'un sol absent. Helior la Pròspera estava desfigurada per imponents columnes de fum visibles a diversos quilòmetres a la rodona.

Múltiples eixams de transports aeris convergien cap a la gran ferida oberta, el camp de ruïnes disseminades, allà on, poc temps abans, bategava el cor formidable d'una de les més belles ciutats Heloïtes. En alguns indrets, els materials dels murs destruïts es recomponien, per esfondrar-se de nou per culpa de la carència de suports adequats per sostenir-los

Uns hospitals de campanya havien estat desplegats pertot arreu. Uns edificis d'assistència dispersats per acollir els supervivents esbalaïts, en estat de xoc, semiinconscients, i ferits, l'estat dels quals, a vegades espantós, feia sobresaltar els cors. Mares corrent en totes direccions, nens cridant, homes desemparats buscant les seves famílies. La força de destrucció havia estat tal, que havia inutilitzat els repetidors de comunicació civils, sobrecarregant la xarxa energètica. La ciutat semblava un formiguer devastat per la cruel trepitjada d'un gegant; una trepitjada ardent.

Al nord, els serveis antiincendis lluitaven contra les flames que es desencadenaven al nucli d'allò que havia estat el parc industrial. Les proteccions de les reserves de productes químics i altres components no havien resistit a la potència de l'atac sofert. Una monumental columna fosca pujava a l'assalt del cel com si es tractés d'un funest avís: el sòl Heloïta havia estat profanat.

En direcció a l'oest, semblant seguir la trajectòria de la llum de l'anell planetari, uns equips d'urgències recollien els ferits i els cossos de les tropes d'assalt vençudes. Pertot arreu, cadàvers amb uniformes blaus recobrien el sòl ferit per gegantines trinxeres calcinades, marcat per cràters de dimensions a vegades impressionants, i ple de carcasses d'avions de combat i de robots de servei. Més al lluny, en la gran esplanada de Brennos, les pèrdues es comptaven en milers d'homes. Els regiments d'elit de la Guàrdia, el més bo i millor de l'exèrcit Heloïta després dels Ultres, havien estat completament eliminats malgrat el seu armament pesat i el seu incontestable coratge. Les enormes carcasses dels dos destructors peticionats per recolzar-los, dibuixaven, a l'horitzó, uns núvols de fum generats pels incendis que consumien els seus generadors de fotons, alhora que uns esquadrons de robots s'afanyaven a netejar les masses foses dels motors sota milers de litres d'espuma devoradora d'energia per contenir l'amenaça de contaminació radioactiva.

Un llarguíssim perímetre de més d'un centenar de quilòmetres, compost per tropes a terra i avions de combat en vol estacionari, encerclava els vastos vergers de les colines de Tregor.

A l'ombra d'unes fileres d'arbres fruiters impecablement mantinguts per uns robots dedicats a la seva infatigable tasca, tres siluetes començaven a avorrir-se.

Un home d'opulenta cabellera negra, amb el cos i l'armadura coberts per marques de combat, tornava vers el petit grup, carregant un tros d'autòmat equipat amb una xarxa. En Raditz devorava amb delit una fruita d'un bell color turquesa clapejat de taronja semblant al del contenidor ubicat sota el seu braç.

—Hauríeu de tastar aquests, tenen gust de carn rostida, una exquisidesa!

—Gens malament, però m'agraden els que em recorden el pernil de Testis. I, si et fixes en la filera d'aquí al costat, és una variant dolça amb una petita aroma afruitat gens dolent, tampoc —respongué en Nappa, estirat amb el crani recolzat entre les seves grans mans, escopint amb precisió l'os d'un fruit al front del seu acòlit pelut.

En Kiwi, assegut una mica a part, s'aixecà de cop; no semblava pas de tant bon humor com els dos gourmets. Una lletja ferida recorria la seva galta esquerra i li faltava una bona part de l'espatllera del mateix costat.

—Ja hem esperat prou! No tenim cap raó per seguir tractant amb tanta consideració aquests nyicris! Destruïm les altres grans ciutats i eliminem el seu exèrcit! Aixequeu-vos, colla d'inútils!

En Vegeta, també estirat amb les mans rere el cap sota l'ombra oscil·lant d'un arbre fruiter, aturà el petit balanceig del peu de la seva cama posada en equilibri sobre el seu altre genoll.

En Raditz i en Nappa feien veure que no havien escoltat res. El gegant amb bigoti s'aixecà per menjar-se un altre fruit, i els dos companys, amb un aire burlesc, miraven, simplement, el seu Príncep aixecar-se ostensiblement prenent-se tot el seu temps.

En Vegeta, menys marcat pels combats que els seus altres companys, començà a donar voltes al voltant d'en Kiwi com si fos un superior inspeccionant un guerrer de segona classe, cosa que provocà fer sortir l'ira de l'interessat:

—Crec que no has entès bé al Governador Freezer. Estàs sota les meves ordres, Vegeta! —vociferà l'home de confiança del tirà.

En Vegeta s'aturà just davant dels nassos de l'alien amb el crani protuberant. Tot i ser més menut que ell, era, sense dubte, el Guerrer de l'Espai qui semblava dominar el seu interlocutor:

—I jo em pregunto què és el que veu en tu tan interessant, el Governador Freezer... —deixà anar el Princep amb un to verinós.

—Sens dubte el fet que pugui reduir-te a menjar per gossos quan em vingui de gust! —s'exclamà en Kiwi.

Un petit somriure a la comissura tot carregat d'ironia comença a créixer en l'expressió cruel d'en Vegeta.

—A això em referia. Ets estúpidament penós, pobret Kiwi meu —va continuar amb un to tranquil propi del sarcasme.

De cop, va girar l'esquena a aquell que acabava d'amenaçar-lo de mort, i, sens dubte per desafiament, es va permetre el luxe de posar les mans a l'altura dels seus ronyons mentre feia uns quantes passes amb la tranquil·litat d'un jubilat.

—Imaginem-nos que intentes matar-me, imaginem-nos-ho... —començà en Vegeta—. Apunta bé que he utilitzat la paraula "intentar", perquè, encara que fossis més fort que jo, no tindries res a fer contra nosaltres tres. Em sembla que aquest detall també sembla que se li ha escapat al nostre poderós sobirà. Imaginem-nos, doncs, que ens elimines a tots tres. Realment, creus que ets prou fort tot solet contra les tropes d'elit que estan a punt d'arribar? Com esperes sortir-ne del merder en el qual et ficaries sense nosaltres, per molt inútils que siguem?

A mida que es girava per oferir una mirada burleta al seu interlocutor, va poder gaudir de l'espectacle d'un Kiwi bullint per una còlera continguda bastant malament.

—T'aviso... —digué l'alien grinyolant les dents, al qual en Vegeta li va tallar la paraula de seguida.

—Digues, el teu dispositiu de combat està transmetent la nostra conversa a la base... —murmurà el Guerrer de l'Espai, amb una espurna de malícia dins la mirada.

Encara amb la paraula a la boca, en Kiwi es quedà com absent. No comprenia on volia anar a parar aquell menut busca-raons. El fet que aquella conversa arribés a en Frezzer condemnava l'insolent. Tots dos ho sabien. Què buscava, doncs?

—Què acabarà pensant el nostre Governador en saber que estàs disposat a contradir les seves ordres? —seguí en Vegeta.

Va fer un petit silenci, més que content d'observar el canvi de color de l'alien, la pell violàcia del qual es tintava de ràbia.

—Recorda les nostres ordres: "Preservar el millor possible el planeta i els seus científics". On són entaforats, al teu parer, els científics, cap de gripau?

En Kiwi s'asserenà una mica. Li calia reprendre el control si volia guardar la seva credibilitat de cara al tirà.

—Justament, no comprenc pas per què... —va intentar dir.

En Vegeta l'interrompé una altra vegada més, secament:

—Aquest és el problema! No comprens res... i quan comencis a entendre-ho, veuràs que és massa tard! —fustigà el Guerrer de l'Espai.

Els dispositius de combat van emetre un bip a l'uníson i tots els rostres van girar-se en la direcció designada pels seus indicadors oculars.

—Sembla que els nostres convidats ja han arribat — es mofà en Vegeta.

En Wigner, en Fuller i en Lidar volaven a fons amb els fotons i amb els uniformes de combat desplegats en direcció a les colines de Tregor. Els paisatges d'Helior portaven els noms de l'antic planeta dels Heloïtes, la seva terra original destruïda i totalment devorada per la carbonita. Una terra que aquesta generació no havia pas conegut. No tots havien pogut marxar. Molts havien mort. Però els supervivents havien sofert terriblement abans que l'anell de llum artificial estigués operatiu i el nou planeta fos realment habitable. El seu nou paradís no havia estat robat pels Heloïtes, sinó que l'havien construït, merescut i guanyat amb la suor del seu front gràcies al geni dels seus inventors, a l'audàcia dels seus constructors, a la valentia d'aquells que van haver de lluitar per protegir i aprovisionar la colònia que havia sobreviscut en unes condicions ben difícils durant moltes desenes d'anys a l'espai.

Helior era desitjada, però Helior no seria pas sotmesa mai!

Els tres Ultres havien restat silenciosos des de l'arribada al seu planeta natal. Durant els dos dies de viatge necessaris per al seu retorn a bord dels jets més ràpids de la flota, havien pogut seguir, per vídeo, cada minut de destrucció dels invasors.

Estaven furiosos per no haver pogut ser allà i evitar totes aquelles morts sobre el sòl nacional; però també per haver hagut d'abandonar la batalla en curs en un moment on la seva presència no podria haver estat més que indispensable entre la tropa superada per l'ofensiva dels blindats, l'amenaça dels drons, la necessitat d'omplir els rangs d'aquells obligats a marxar i, sobretot... sobretot, pels seus dos companys, els quals era impossible que es deixessin agafar vius. Sense contacte, sense solució ràpida, en Waals i la Nim estarien totalment perduts. Potser ja ho estaven.

En Wigner, normalment tant assossegat, bullia per passar comptes ràpidament amb els intrusos i retornar el més ràpid possible a Dardan.

En Radom en persona, el Gran Mestre del Consell de Savis, li havia demanat d'intentar esbrinar si aquells estrangers estaven en connivència amb en Galasir. Desitjava també conèixer la seva procedència, l'origen del seu poder. En altres paraules, li havia demanat a en Wigner de no matar-los abans d'extreure'ls-hi algunes informacions. Consigna embarassant. Directiva contrariant. Per primer cop en la seva carrera, en Wigner bullia per les ganes d'incomplir una ordre.

Van passar tan ràpid per sobre el cordó militar que envoltava la zona on, inexplicablement, romanien els invasors un cop la tropa havia mantingut les distàncies, que no van pas escoltar les ovacions aixecades per la perspectiva de les seves radians esteles.

Problema: aquells estranys agressors no portaven, a priori, cap mena d'equipament susceptible de ser detectat pels seus sensors i, contràriament als Kolloks, la seva signatura tèrmica corporal no era pas diferent de la d'un ciutadà Heloïta. El material dels Ultres havia estat calibrat per a la batalla de Dardan.

Devien atenir-se a les imatges de les càmeres que portaven alguns robots agrícoles per a la vigilància dels seus treballs. Uns drons de reconeixement devien haver estats enviats a la zona, però tots havien estat ràpidament detectats i abatuts.

Cap armament. Com s'ho havien fet, aquells fenòmens, per destrossar l'exèrcit amb les seves pròpies mans? I no qualsevol unitat, no. La Guàrdia recolzada per les millors esquadrilles i després per dos destructors. Res de l'altre món!

Amb algun tipus de màgia, sens dubte. Hauria estat més sensat abatre'ls immediatament. Caçar uns mags era, en perspectiva, un cop baix. No necessitaven això. No pas en aquell moment! Maleïts Savis! A Helior tant li era conèixer els secrets d'uns il·lusionistes!

Reduint fortament la velocitat, els tres Ultres escorcollaven, amb l'esguard, el paisatge d'aquella successió de colines.

El nostre quartet esperava palplantat sobre una zona elevada. En Vegeta havia escollit l'indret que tenia la particularitat d'oferir una clariana suficientment ample enmig d'aquelles milers d'hectàrees de plantacions d'arbres fruiters. Al fons de la superfície plana que l'arquitecte de la zona hauria desitjat florida, uns immensos hangars continuaven acollint el ball de robots encarregats de les recol·leccions. Normalment, l'indret servia perquè les naus de càrrega transportessin els productes als consumidors. Però el trànsit havia estat òbviament interromput en tot el sector. Sols els robots, perfectament autònoms, continuaven prosseguint obstinadament el seu immutable programa.

—Sembla que ens estan buscant —observà en Nappa.

—Són com la resta de les tropes. No tenen dispositiu de combat —es burlava en Kiwi.

—Bé, doncs, mostrem-nos educats i assenyalem-los la nostra posició. Nappa... —ordenà suaument en Vegeta, sense preocupar-se de la mirada assassina del membre discordant del grup.

L'enorme Guerrer de l'Espai s'acontentà d'aixecar la mà dreta amb un gest indiferent com si s'encarregués d'alguna tasca un pèl avorrida, per deixar anar una bola d'energia que s'envolà en un tres i no res pels aires. La manifestació lumínica semblà dubtar en altitud abans de tornar a caure seguint una trajectòria corba que la dirigí de dret sobre els hangars en forma de seminúvol transparent. Els crits d'espant d'alguns empleats, amagats als soterranis perquè no havien pogut ésser evacuats a temps, van precedir a l'explosió que escombrà les estructures amb tal força que va despentinar un moment a en Raditz i a en Vegeta malgrat la distància.

Objectiu aconseguit. Dos minuts més tard, en Wigner, en Fuller i en Lidar aterraren sota un núvol d'espurnes a unes poques desenes de metres davant dels quatre profanadors.

—Ens començàvem a impacientar! —fanfarronejà en Vegeta mostrant el seu somriure d'orella a orella més insolent.

Els teus comentaris sobre aquesta pàgina.

Carregant els comentaris...
[ct_CT]
EnglishFrançais日本語中文EspañolItalianoPortuguêsDeutschPolskiNederlandsTurcPortuguês Brasileiro
MagyarGalegoCatalàNorskРусскийRomâniaCroatianEuskeraLietuviškaiKoreanБългарскиעִבְרִית
SvenskaΕλληνικάSuomeksiEspañol Latinoاللغة العربيةFilipinoLatineDanskCorsu