DB Multiverse

Notícies Llegeix DBM Minicomic Fanarts Els autors FAQ Fil Rss Bonus Esdeveniments Promos Associats Guia del torneig Universes Help
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                               

DBM Univers 19

Escrit per Foenidis

Adaptació per Bardock, Bola de 8 estrelles, Red XIII

D’on provenen aquests guerrers amb armadura que participen al torneig a la vora d’en Goku i els seus amics? Quina és la seva història?
Descobreix com la tecnologia i el valor pot esdevenir el còctel victoriós per a l’univers dels Heloïtes, a qui més d’una vegada el destí ha castigat de forma tràgica.

123456789101112131415161718192021222324
[Chapter Cover]

Capítol 5

Traduït per Bardock


Just abans d'assolir la línia frontal de batalla, en Wigner girà bruscament per entrecreuar-se en la trajectòria d’en Fuller. L’escut del seu braç esquerre es va reactivar i va ser encastat amb força en l’eixam compacte que brunzia al voltant de la Feyn.

L’Ultra va fulminar, a l’instant, tots els Kolloks del seu abast, mentre aquells que havien estat colpejats de ple intentaven restablir l’equilibri. Es va unir de seguida a la jove noia per situar-se juntament esquena contra esquena. Tots dos començaren a metrallar un flux gairebé ininterromput de trets làsers furiosos que van esclarir-se ràpidament. Els cossos massius es desplomaren l’un darrere l’altre.

En Fuller va cobrir eficaçment els seus veterans tot saltant per atacar l’enorme blindat que es desviava de la seva trajectòria per recolzar les tropes que es trobaven en dificultats per culpa del duo Heloïta.

Abans que tots els Kolloks no s’apartessin de la trajectòria de la nau per permetre que aquesta disparés, el jove guerrer va projectar dues ràfegues que emergien de les obertures del seu guant dret amb tanta potència que el seu braç es va veure obligat a recular. Les boles lluminoses generades van explotar violentament contra l’impressionant torre dotada de braços gegantescs, els quals foren immediatament amputats. Aquella condensació de neutrons amb energia regulable segons l’objectiu, atorgaven als Ultres l’avantatge d’una força de xoc digna d’una bateria d’artilleria pesada.

Tot seguit, en Fuller semblava concentrar-se mentre es protegia dels contraatacs que es deflagraven cap a ell i consultava les indicacions de la seva visera intangible. Aleshores, els díodes de les seves temples van brillar amb intensitat i tres petites boletes lluents sortiren projectades alhora de l'equipament del seu puny. Els projectils de neutrons, que semblaven uns grans ploms de llum, descrigueren una paràbola per endinsar-se directament en l'obertura creada per l'explosió en la part superior del blindat malmès.

Un Kollok va emergir de seguida de l'esvoranc de metall per tal d'escapar-se. No hi va ser a temps. Va tornar a ser atrapat i tot seguit fou literalment vaporitzat per una explosió poderosa que va delmar les tropes en un perímetre igual d'extens tant terrestre com aèriament parlant. La ràfega ardent, embalumada amb desfulles de totes mides, projectà els soldats, els quals van estimbar-se ben lluny de l'epicentre abans de desplomar-se mentre en Fuller es protegia a si mateix.

Al lluny, a la dreta, en Bragg havia escollit progressar en el sòl, tallant amb cops de làser tot el que es bellugava a l'hemisferi del seu abast. Mentre els cadàvers queien a un ritme frenètic gràcies a la trajectòria de la seva progressió, de sobte els soldats li obriren pas en un gran espai buit.

El guerrer entretancà els ulls. No entenia aquella sobtada obertura.

L'instant següent, la massa gegantesca d'un enorme blindat va sorgir de les tropes per abalançar-se contra ell mentre els guerrers bruns cessaven els seus trets. Preferien observar la càrrega del mastodont mecànic, les boques dels canons del qual començaren a il·luminar-se interiorment.

Els canoners no van tenir temps de fer foc. Amb un rugit de ràbia i una polseguera de guspires, l'Heloïta va incorporar-se a ras de sòl per precipitar-se sobre el monstre d'acer. Al darrer moment, es va recargolar per passar la seva esquena, les seves espatlles, les seves natges i els seus peus fregant el terreny i disparar sota la nau.

Un tret quasi invisible va dibuixar-se de dalt a baix del blindat, tot prolongant amb un raig fi i lluminós la progressió de l'Ultra fins a la sortida de la part posterior del vehicle. Una sortida precedida per una explosió que va alliberar un gran espai en la massa compacta dels guerrers reunits a l'abric del gran carro falçat. Alguns d'ells, projectats i espedaçats, es desplomaren cridant mentre en Bragg sobresortia com un diable de sota la màquina de guerra per alçar-se d'una revolada.

El seu escut va reaparèixer al seu braç dret i va tornar a escopir mort amb el seu puny esquerre tallant un camí a través de l'horda furiosa.

Tenia un bon motiu per allunyar-se ràpidament del giny. La fina línia que havia aparegut s'allargava lentament al seu passatge. El blindat fou tallat per la meitat! Una lluïssor enlluernadora va emergir ràpidament de la gran escletxa que havia cisellat el metall just abans que la mecànica destructiva esclatés en un gegantesc doll de foc. Una multitud de despulles incandescents es van desfer en la carcassa esmicolada, talment com uns míssils martiritzadors perforaven la nau xisclant.

Una mica més endavant, en la primera línia, la tropa Kollok es va trobar reduïda en una fina corda que la marea de l'exèrcit Heloïta, pencant per tal d'aprofitar l'ofensiva dels seus Ultras, no tenia dificultats per endinsar-s'hi. Un nou punt blau progressava en l'aglomeració bruna al bell mig d'una abundant munió de raigs làsers blancs i verds.

Encara més a la dreta, en Led, que es trobava en dificultats, estava assistit pel gran Dirac. Els terribles Kolloks queien com mosques sota el foc i la ràbia del gegant.

Al sòl, agenollat sota un escut energètic en forma de semiesfera, en Led estrenyia la mà sobre una de les seves cuixes tallada amb una profunda ferida per tal de detenir el flux de sang que brotava mentre es deia a si mateix que la fi de la seva carrera no seria gens gloriosa.

Per sobre i al voltant d'ell, en Dirac havia fet força neteja quan un gegantesc i temible guerrer Kollok es plantà una mica més lluny al sòl i va fer una senyal al colós perquè s'hi acostés.

El depredador semblava prou confiat i veié, amb un rictus que es dibuixava estrambòticament a la seva galta amb una excrescència vermella pròpia de la seva raça, com l'Heloïta es dirigia cap a ell. El monstre va fer lliscar lentament al sòl l'equipament feixuc que va embolcallar-li l'esquena.

El detall anatòmic dels rostres dels Kolloks tenia la particularitat del canvi de color, variant del rosa pàl·lid quan estaven tranquils, al vermellenc a causa de l'augment de l'excitació del seu propietari bèl·lic. Les marques facials d'aquell guerrer eren d'un vermell tan intens que semblava lluminós.

En Dirac va fer desaparèixer els elements de combat del seu uniforme de combat. Sabia què era allò que anhelava aquell monstre que li treia un bon cap a ell, el gegant Heloïta. Ho sabia i l'hi donaria amb plaer!

Una calma estranya regnà de sobte a la cavitat del gran perímetre circular que es dibuixà espontàniament al bell mig de l'immens camp de batalla.

En Led va sospirar amb alleujament. Era una sort que aquells salvatges adoressin els bells combats per sobre de tot. Aquell respir hauria de deixar-li el temps suficient per detenir aquella porqueria d'hemorràgia. Sabia que el seu company no requeria de la seva ajuda. El colós Kollok havia perdut per endavant!

En Lidar presenciava, des de la seva posició i de reüll, l'estrany duel que estava a punt de disputar-se. Bastants Kolloks havien sofert les fantàstiques capacitats d'en Dirac durant el curs dels nombrosos enfrontaments que havien oposat els Heloïtes contra el seu exèrcit.

Com tots els Ultras, aquella força de la natura s'havia beneficiat d'una manipulació genètica de les seves cèl·lules musculars destinada a duplicar el seu poder que ja era prou impressionant. Aquell procés li permeté de sobrepassar amb escreix aquells verros que tenien molta més part animal que no pas humana.

El poble Kollok sempre havia estat orgullós del físic i de la robustesa de les seves bèsties de guerra, afavorides per un clima dur i la gravetat elevada del seu planeta natal. El fet de veure's abatuts en aquell terreny per un ésser originàriament insignificant els enfurismava increïblement, i en aquell moment era lògic que els seus millors guerrers es disposessin a enfrontar-se amb el gegant Heloïta, l'alçada del qual era poc comuna per a un nadiu d'Helior.

Aquells caps de pardals s'afiguraven que ell era el més fort de la seva gent.

Mentre el combat es disputava amb ferocitat, en Lidar va fer un cop d'ull sobre el jove Bose, situat al lluny a la seva dreta. El novell estava immers en un combat que conduïa amb intel·ligència i estava una mica allunyat com per ser distret pel combat improvisat que s'estava disputant.

El menut guerrer Heolïta es delectava. Fins i tot es va permetre el luxe de disminuir el seu escut per fer foc amb ambdues mans contra aquells curts de gambals, els quals, per contra, s'havien distret amb l'espectacle dels dos munts de músculs d'allà baix que, al seu torn, s'abalançaven l'un contra l'altre salvatgement.

En Dirac va esquivar hàbilment el cop de puny etzibat pel guerrer monstruós que li va fregar la templa, mentre que el seu propi puny s'estavellava amb força contra el rostre amb galtes escarlates. El cop va fer bascular amb brutalitat el cap del Kollok.

El darrer es va redreçar lentament amb un somriure carnívor i els ulls brillants tot i tenir la seva mandíbula adolorida. Semblava realment feliç d'enfrontar-se a un adversari a l'altura del que s'expectava.

En Dirac no va dubtar repetir el seu cop, el qual el seu adversari va encaixar de nou sense immutar-se. En un moviment flexible en què es va descargolar, va agarrar la nuca gruixuda de l'Heloïta mentre el colpejava feroçment al ventre amb el seu altre puny. Els cops, d'un poder fenomenal, elevaven el cos massiu de l'Ultra en cada impacte i tots eren aclamats salvatgement per aquells que envoltaven els dos combatents.

De sobte, ambdues mans del campió Heloïta s'apoderaren, a la vegada, del coll monstruós del Kollok. El monstre, sorprès, no va tenir temps de reaccionar que ja es trobava abatut a terra a causa d'un hàbil cop de genoll al seu mentó. Sens dubte, aquell cop emfatitzat en el seu musell escarlata delatava que havia estat una jugada despietada.

En Dirac va fer un gran somriure burlesc. Aquells ganàpies no tenien cap possibilitat! Cada vegada succeïa el mateix: molta força bruta aplicada però sense tècnica ni estratègia de combat. Això li minorava el plaer! Lluitar contra aquelles mosses com la Feyn o la Nim era cent vegades més interessant que contra allò...

En Led va alçar lentament la mà de la seva cuixa condolida. No només el flux de sang s'havia estroncat, sinó que la profunda nafra havia començat el seu procés de cicatrització. Amb tot, la introducció i la propagació del component molecular havien permès la mutació de les seves cèl·lules perquè fossin capaces d'aquell petit miracle que havia estat una tortura insuportable, però havia valgut la pena sotmetre's al programa de preparació per experimentar aquella modificació tan important del seu metabolisme.

Va aixecar-se. Tot seguit, el teixit compost del seu uniforme de combat s'havia reconstruït com per art de màgia recobrint la ferida en procés de guarició i semblava nou de trinca. El guerrer va enretirar el seu escut de forma semiesfèrica. Necessitava estalviar una energia ben preuada. Restà immòbil mentre els Kolloks que el rodejaven li llançaven mirades esmulades.

Sabia que si romania amb tranquil·litat al seu lloc, passaria desapercebut i seguirien el combat d'en Dirac. Pel que fa a la batalla, en aquell moment podia revelar-se com a catastròfica per al seu company, ja que no disposava dels elements de la seva armadura de combat.

Totes les testes es tombaren de nou al costat del terreny de combat improvisat. El Kollok monstruós s'havia aixecat per repartir, amb rudesa, a l'assalt del roc Heloïta!

En Dirac blocà amb una mà el cop de puny fulgurant que contenia una càrrega formidable per part del seu enorme rival. El darrer, es va quedar sorprès que un atac d'aquella potència fos aturat amb tanta facilitat i restà glaçat durant uns segons. Amb un rictus de ràbia, va deixar al descobert la seva impressionant dentadura de depredador i va dirigir brutalment la seva altra mà sobre aquella que empresonava el seu puny. Amb les dents serrades, i clavant les pupil·les cruelment sobre les de l'Ultra, va fer servir tot el poder de què disposava per fer flaquejar l'insolent.

El rostre d'en Dirac es crispà sota l'esforç i una lleugera tremolor animà el seu braç, els músculs del qual sobresortiren sota la pressió. Tot d'una, la seva altra mà va emergir per donar socors a aquella en què el Kollok l'estava condemnant al suplici.

L'enfrontament de braços de ferro entre els dos colossos era dantesc! Llurs musculatures, inflades per la lluita que els dos homes lliuraven, estava adornada aquí i allà per venes violetes mentre unes gruixudes gotes de suor feien la seva aparició en els rostres emfatitzats per una increïble determinació.

La lluita era igual de psicològica que física, i, malgrat la manca d'oxigen de les seves mecàniques corporals empeses al límit, tant l'un com l'altre s'obligaven a continuar respirant amb calma i amb mesura, sense que ni la més mínima vacil·lació afectés la daga d'acer que tots dos llançaven al seu rival.

Tots els soldats s'agruparen al voltant d'ells observant, en un silenci sepulcral, com els seus braços començaven a tremolar i les seves espatlles impressionants s'estremien. En aquell moment era impossible deduir qui dels dos estava condemnant a una incipient feblesa a l'altre.

Fins i tot en Bragg havia oblidat el seu propi combat.

Val a dir que el cercle d'espectadors del formidable duel no cessava d'augmentar, contagiant les tropes dels voltants... per continuar la massacre que aviat esdevindria deslleial i perillosa per a en Dirac i per a en Led.

El darrer estava sorprès que aquell sac de carn pogués resistir el formidable poder del tità Heloïta. Però, aparentment, aquell guerrer Kollok s'havia cruspit un lleó i mantenia la seva enteresa per triomfar envers el colós Ultra!

En Bragg va reprimir un estremiment. La força d'aquells salvatges sanguinaris era sobrenatural i no li estranyava que haguessin aconseguit imposar la seva hegemonia en aquell vast imperi. S'imaginà la població sense defensa i totes aquelles dones i vailets caient sota el jou d'aquelles hordes salvatges que eren repugnants!

Però, en aquell moment, els dos homes estaven ben lluny d'aquelles consideracions. Dos blocs de força pura, les mans dels quals bullien contra les del rival. Unes mans trinxades per una pressió enorme i increïblement dolorosa. Però allò no era res en comparació al doll de foc que recorria a través dels seus cossos exaltats en aquella lluita digna d'uns semi-déus.

Tot d'un plegat, el feix de braços començava a guerxar-se...

Els teus comentaris sobre aquesta pàgina.

Carregant els comentaris...
[ct_CT]
EnglishFrançais日本語中文EspañolItalianoPortuguêsDeutschPolskiNederlandsTurcPortuguês Brasileiro
MagyarGalegoCatalàNorskРусскийRomâniaCroatianEuskeraLietuviškaiKoreanБългарскиעִבְרִית
SvenskaΕλληνικάSuomeksiEspañol Latinoاللغة العربيةFilipinoLatineDanskCorsu