DB Multiverse

Notícies Llegeix DBM Minicomic Fanarts Els autors FAQ Fil Rss Bonus Esdeveniments Promos Associats Guia del torneig Universes Help
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                               

DBM Univers 19

Escrit per Foenidis

Adaptació per Bardock, Bola de 8 estrelles, Red XIII

D’on provenen aquests guerrers amb armadura que participen al torneig a la vora d’en Goku i els seus amics? Quina és la seva història?
Descobreix com la tecnologia i el valor pot esdevenir el còctel victoriós per a l’univers dels Heloïtes, a qui més d’una vegada el destí ha castigat de forma tràgica.

123456789101112131415161718192021222324
[Chapter Cover]

Capítol 21

Traduït per Bardock

Els dos Ultres, amb la mirada clavada sobre la nova sorpresa de la jornada, començaven a despertar-se del xoc produït per la metamorfosi d'en Zarbon.

—Coi de fill de flabir... és encara més lleig que un Kollok —mormolava en Waals—. Creus que estarà enganxós si el toquem? —preguntà a en Wigner sense deixar de fixar amb els seus ulls aquella aberració.

—Fes el que vulguis amb qui vulguis, però exclou-me de les teves històries degenerades, sisplau —va replicar-li burlescament el seu capità.

Un gran somriure s'expandí sobre el masclet de foc d'en Waals, qui s'alegrava de constatar que el seu superior, poc acostumat a fer aquell tipus d'acudits, no havia dubtat a sortir de la seva zona de confort per tal de mantenir una bona harmonia entre ells.

—Au, va, benvolgut líder, m'agrada provar de tot una mica, però això no és el que m'excita...

El cor d'en Vegeta bategava a les seves temples amarades per un corrent sobtat de suor... en Zarbon... s'havia transformat?!

Doncs sí. Allà, en lloc de l'adonis de pell blava, una criatura d'aparença tan grotesca com poderosa alhora es burlava del Príncep dels Saiyans amb totes les seves nombroses dents.

Havia de reflexionar ràpid... i eficaçment! Primer, calmar-se i analitzar la situació. Per quant s'havia multiplicat la seva força base?

A en Vegeta, concentrar-se en el seu nou poder li requeria d'una mica d'esforç, però, almenys, allò que va percebre el va tranquil·litzar una mica. La força de combat desplegada pel seu adversari, tot i no ser anodina, no s'havia decuplicat en el sentit estricte de la paraula. L'orgull de la seva sang Saiyana floria en el seu rostre en forma de somriure. Els guerrers del seu poble encara eren els únics capaços d'incrementar la seva força per deu. Va explorar les rodalies per verificar que no hi havia cap parany i va fer una ullada als dos Ultres situats a una distància respectable. Bona notícia: el mitja merda del masclet havia trobat el mitjà de recarregar les seves bateries. Els Ultres no constituïen pas la solució ideal, però dos valien més que un i si els feia servir adequadament podrien ser útils. En Vegeta, fixant novament la bestiola, s'aplicà ràpidament a avaluar les tàctiques possibles.

En Zarbon, després de llegir amb plaer el desconcert i la por al rostre de la seva presa, no es va prendre la molèstia de tantes precaucions. El seu orgull bullint el va fer llançar-se de dret sobre el miserable!

L'alien només va necessitar el temps d'un sospir per arribar fins al Guerrer de l'Espai i escombrar-lo amb un revers de puny. En Vegeta, emportat pel cop, amb prou feines va poder reestablir el seu vol per tocar el dos quan una nova correcció escopia trenta-sis espelmes davant de les seves pupil·les. Amb un somriure que arribava fins a aquella paròdia d'orelles, en Zarbon va incrementar un nivell el poder de la seva ofensiva. El seu objectiu galdós va desaparèixer immediatament en l'infern incandescent. Aquell ximple havia volgut jugar, oi? Doncs hauria sigut groller si no li hagués concedit la seva pretensió!

Un vel sinistre d'auguri va tornar a enfosquir els visatges d'ambdós Ultres. En Wigner i en Waals no tenien la necessitat de consultar-se per comentar el nou gir del combat. Els implants del capità Heloïta ressonaven amb exclamacions de caire anàrquic, ja que un pànic com aquell no havia regnat mai al cor del comando! Aquelles vociferacions sense solta ni volta i les directives contradictòries que li arribaven no l'ajudaven gens ni mica! Desitjava tallar la transmissió amb l'Estat Major, però una decisió com aquella li costaria el lloc... En les ones, la cacofonia, lluny de calmar-se, guanyava en decibels i, a sota, el monstre no deixava ni un sol respir al poderós líder dels primoinvasors. L'esguard d'en Wigner s'entrecreuà breument amb el d'en Waals. L'angoixa inhabitual que va llegir en les pupil·les verdes del seu camarada va precipitar la decisió d'en Wigner. Una fracció de segon més tard, el sistema connectat al seu còrtex neurològic va tallar el flux de les comunicacions no desitjades. Centrar-se en l'única prioritat que valia la pena: assegurar que els seus camarades, la seva gent i el seu planeta tinguessin un futur! Va interrompre secament a en Waals mentre aquest pronunciava de forma estranya de la seva boca un "Capità...".

—Informa'ls que necessito tota la meva concentració i que els hi faré saber què necessito —va cridar gairebé.

Dòcil per primer cop, en Waals va obtemperar sense deixar anar cap comentari.

Ni un sol cop!

Cap de les temptatives de resposta d'en Vegeta no van havien atès el seu objectiu... a més, quan el Guerrer de l'Espai va aconseguir distanciar-se una mica, en Zarbon el va esguardar com s'allunyava amb una expressió de diversió. Havia demostrat ser infinitament més fort i més ràpid que aquell babau. Què es pensava?

«Vaja, aquesta escòria s'ha aturat per recuperar el seu alè —constatà amb un bri de curiositat.»

Va exhibir els seus ullals amb una ganyota plena d'ironia... o sigui que aquell mico filós encara tenia un as a la màniga!

Suspès en ple cel, amb el rostre ensangonat i el cor bullint, en Vegeta va donar curs al furor generat per la humiliació patida per la correcció. Havia tingut cura de no alliberar la totalitat del seu poder durant els seus entrenaments al camp base. No obstant això, tot i haver deixat aquest marge, la seva experiència i el seu instint li permetien de saber quin nivell podia assolir... i mai no seria suficient per sobrepassar la nova forma del xitxarel·lo de pell blava! Però no era tan greu...

Si les seves mandíbules monstruoses li haguessin permès, en Zarbon hauria xiulat entre dents en vista de les xifres que desfilaven sobre la pantalla del seu dispositiu de combat. La perplexitat va estar a punt de llevar-li el lloc a la inquietud en constatar que l'esforç del pollós reial s'esgotà tan bon punt havia començat. Així i tot: qui hauria cregut que un Guerrer de l'Espai podria assolir tal força de combat sense haver de recórrer a la seva mutació horripilant? Qui sabia fins on podria arribar aquell mico filós si li deixaven fer? Una oportunitat que s'havia anat a la porra només per guardar-se el seu benamat marge de progressió amb l'única finalitat de trair el Governador! Els llocs més propers al poder eren tan ardus de conquerir com difícils de mantenir, sobretot en cas de competència... Ser reemplaçat podia disminuir de forma significativa l'esperança de vida! Valia més passar comptes immediatament amb el Príncep de pa sucat amb oli abans que en Freezer no indultés incomprensiblement aquell miserable.

Un tros de capa blava serpentejava amb gràcia mentre queia vers el sòl.

Una simfonia barroca ressonava en aquell moment en el cel Heloïta, compost pel ritme frenètic dels innumerables xiulets de les fulles làser llançades a la persecució d'un objectiu escorredís. Per altra banda, en Wigner i en Waals no domesticaven llurs patiments. La densitat i la malla serrada dels seus cops conjugats no encertaven per ben poc la seva presa... L'alien, que era tan inhumà, també hauria d'esgotar-se, i el mínim error li seria fatal!

Si això fos possible, en Zarbon hauria empal·lidit de por retroactivament i després s'hauria enrojolat a causa del cop de l'augment de l'adrenalina que li permetria de rivalitzar amb la cadència increïble imposada per la dansa mortal de les fulles Heloïtes. Llàstima que li havia anat per ben poc!

Quin imbècil! Sabia fins a quin punt aquell flabir d'en Vegeta podia mostrar-se pèrfid! Però no era l'únic que tenia recursos...

Un semisomriure espantós va estripar aquella mena de rostre abans que les seves mans produïssin un contraatac brutal.

En Wigner va cridar a ple pulmó tant per en Waals com per distreure el predador. Va deixar l'esclat de les seves dues Espases de Déu per disparar una salva negra. En veure que en Waals desapareixia al cor de la bufada bullent de l'atac del monstre, el capità va prosseguir amb els seus jets de boles d'energia. Tal com s'havia esperat, l'alien va passar al mode de defensa per acollir amb una aparent curiositat el núvol de petites boles lluminoses que s'abalançaven a sobre d'ell.

Amb els ulls sobre el vidre del seu sensor i en aquelles futeses que s'aproximaven, en Zarbon va constatar que el seu detector no descrivia com a perilloses les municions de l'indígena. Segons l'aparell, es podrien haver tractat de roques vulgars. Segur de la seva força, el gran guerrer va capturar la primera que va arribar amb el palmell de la seva mà dreta. Amb prou feines l'havia tocat que fou englotit en un infern explosiu... Però tan bon punt va aparèixer, la bola de foc fou extingida des de l'interior com una espelma amb la metxa mullada. Un Zarbon amb un posat triomfat ressorgia tot orgullós de fer gala del seu poder davant d'aquell insecte miserable que havia pensat que podria ferir-lo, el molt sonat!

Quan l'alien va sentir que l'Heloïta li llançava un rabiós "Menja't això!", era massa tard per corregir el seu error.

Les primeres detonacions van crepitar com focs artificials. Després, l'enorme bola de foc nascuda de llurs convergències no cessà d'inflar-se, nodrida per les explosions cada vegada més destructives.

En Wigner, renunciant a l'espectacle del resultat dels seus trets, va alçar els ulls tot alleujat. Amunt, dues siluetes contemplaven la seva obra. El foraster s'havia mostrat prou ràpid per protegir en Waals!

—Gens malament per a uns minusvàlids —comentà burletament en Vegeta.

—Tot i les teves bones promeses, no ho has fet pas millor, sense esmentar, és clar, l'estomacada que t'has emportat de franc! —va deixar anar en Waals rondinant.

—Estigues preparat en lloc de dir bajanades. Això no ha estat suficient! —va replicar-li el Guerrer de l'Espai abans de girar-se cap a ell amb un aire amenaçador—. Has recuperat l'equipament de la teva noieta. Bona jugada, però heu errat el vostre cop. Aquell tros de quòniam no se'n refiarà de vosaltres a partir d'ara! Considereu-vos afortunats si impedeixo que us mati tan bon punt surti d'allà, ja que no serà bufar i fer ampolles!

Amb un rictus salvatge en lloc d'un somriure, en Waals gairebé es situà a prop d'en Vegeta per injuriar-lo i empènyer-lo amb un cop de dits provocador:

—Qui t'ha dit que el deixarem sortir? Vés amb compte si no vols que ens ocupem de tu després!

L'instant següent i sense esperar una rèplica eventual, l'Ultra es dirigí en direcció de la successió d'explosions fusionades sota l'ull dubtós del Guerrer de l'Espai.

Els teus comentaris sobre aquesta pàgina.

Carregant els comentaris...
[ct_CT]
EnglishFrançais日本語中文EspañolItalianoPortuguêsDeutschPolskiNederlandsTurcPortuguês Brasileiro
MagyarGalegoCatalàNorskРусскийRomâniaCroatianEuskeraLietuviškaiKoreanБългарскиעִבְרִית
SvenskaΕλληνικάSuomeksiEspañol Latinoاللغة العربيةFilipinoLatineDanskCorsu