DB Multiverse

Notícies Llegeix DBM Minicomic Fanarts Els autors FAQ Fil Rss Bonus Esdeveniments Promos Associats Guia del torneig Universes Help
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                               

DBM Univers 19

Escrit per Foenidis

Adaptació per Bardock, Bola de 8 estrelles, Red XIII

D’on provenen aquests guerrers amb armadura que participen al torneig a la vora d’en Goku i els seus amics? Quina és la seva història?
Descobreix com la tecnologia i el valor pot esdevenir el còctel victoriós per a l’univers dels Heloïtes, a qui més d’una vegada el destí ha castigat de forma tràgica.

123456789101112131415161718192021222324
[Chapter Cover]

Capítol 16

Traduït per Bola de 8 estrelles


Quan va percebre la silueta de la Nim llançant-se en picat vers la seva posició, a en Nappa li començà a pujar la mosca al nas. Aquell incapaç d'en Raditz s'havia deixat ensarronar de nou no se sabia com, però sempre s'ho manegava per espatllar-li la festa. Aquell inútil no era bo per a res! En plenes capacitats físiques, ja li costava seguir el ritme... Com que fins llavors sols eren tres, valia la pena fer un esforç per mantenir els pocs efectius, però, en aquell moment, dos valdrien més que no pas dos i la meitat d'un!

Deixant sense més miraments el seu sac de boxa allà, el colós es catapultà pels aires amb un cop de taló rabiós que sacsejà el terreny sota els peus d'en Waals.

Furiós! I la paraula es quedava curta. En Raditz va tenir un atac de nervis en comprendre l'enganyifa fomentada per la malxinada motoritzada. Amb la mandíbula serrada i grinyolant les dents, el Guerrer de l'Espai que es desplaçava més ràpidament que no ho havia fet mai, deixava en la seva estela una miríade de gotes que eren presoneres en la seva formidable cabellera. Molt més a baix en un cel més clar, la meuca es dirigia de dret cap a en Nappa. Per què? Per què aquells caragirats s'esforçaven tant per humiliar-lo? Sang! Tenia set de sang!

Amb els ulls focalitzats sobre les informacions de la seva visera, la Nim hauria rigut pels descosits si en aquell moment la situació no hagués estat tan greu. Tot i així, no va poder evitar somriure una mica per sota el nas. Havia sigut molt graciós fer ballar com una baldufa aquell guerrer sanguinari amb tanta facilitat.

«Una ingenuïtat de nen en un cos d'home. D'això se'n diu estupidesa! —va pensar ella mentre es sorprenia d'associar un bàrbar com aquell amb una innocència encarnada.

Alça! Potser començaria a trobar-lo bon minyó, i tot! Com si fos un bon moment... Esbatussar-se amb monstres com els Kolloks era més simple. Almenys ells no li inspiraven idees tan esbojarrades.

Sense perdre de vista els seus objectius, li havia pres el número quan, camuflada per la pluja i un banc de núvols abatuts pel diluvi, havia tingut l'idea de llençar tres salves de dues boles d'energia. Mes no qualsevol tipus d'atac energètic, no. Sis minúscules municions entre les menys explosives que mai havia intentat generar. Prenent cura de tenir un bon angle, havia mirat com les seves boletes fendien l'aire en grups de dos. El més difícil havia estat calcular la velocitat de cadascuna per enviar-les amb la separació adequada a fi que aquelles que arribessin després més rapides impactessin al moment just rere les seves homologues llençades primer. Havia tingut sort posant el seu pla en marxa abans que l'explosió creada per en Wigner aturés la borrasca. La intensitat de la tempesta havia contribuït tan a fer que els projectils lluminosos esdevinguessin invisibles com per esmorteir el lleuger xiulet de la seva progressió en l'aire. I, a més, si hagués estat ensordit per la gegantina explosió, el seu adversari potser no hauria pogut escoltar les detonacions, però tot havia rutllat a les mil meravelles. L'imbècil ni se n'havia adonat quan les discretes boletes van passar darrere d'ell. I va ser solament quan els tres "pum" provocats per la triple col·lisió van ressonar més a dalt darrere d'ell que aquest es va girar amb la vivacitat d'una fera preparada per atacar abans de sorgir disparat en direcció a la quinta forca. Quina sort que l'atac del seu capità no hagués precedit l'explosió de les seves miniatures. Perquè un cop desapareguda la pluja, repetir l'operació hauria esdevingut delicat. El triomf a vegades penja d'un fil... i aquesta és la màgia d'un bon combat!

La petita expressió de malícia de la Nim s'esborrà. S'havia desempallegat d'en "Ximplet", però la batalla encara no estava guanyada i el tros de carn que anava de dret al seu encontre no semblava fer broma.

Deixar viure o no indultar? Matar-lo ràpid o delectar-se amb una lenta agonia? Encara sota els efectes del seu increment d'energia i del formidable atac explosiu, en Vegeta tenia dificultats per poder pensar amb claredat. El furor que li formiguejava a dins de les venes i el vel de la violència que ofuscava la seva consciència, prenien el control sobre el seu sentit tàctic. Preparat per desencadenar el seu poder, va retenir in extremis la subjecció dels seus instints més brutals. Un petit detall sobre el seu adversari acabava d'atreure la seva atenció. Li calgué un petit instant per deixar que un pensament més pausat fes camí dins la seva ment en ebullició i identificar allò que havia pogut suspendre les seves ganes d'acció. Els petits senyals lluminosos davant dels ulls de l'Heloïta! Sí, era això. Què devia ser allò que acaparés tant l'atenció del líder Heloïta? El seu adversari havia demostrat ser un home de sang freda a més d'un bon estratega, i no pas d'aquella mena que es deixava distreure per una banalitat. De moment, la situació estava sota control, però nous reforços enemics podrien capgirar la truita.

Amb un breu brunzit provocat pel buit brutalment creat entre les molècules d'aire, el cap dels bàrbars sorgí de sobte tan ràpid de la seva posició que en Wigner, no sense irritar-se, sols va percebre d'ell durant un instant una silueta difusa. Com podia un ésser viu mostrar-se tan ràpid sense l'ajuda de cap mena de tecnologia? Segons abans, el capità havia cregut que el seu adversari estava a punt de saltar-li al coll i just després el bàrbar havia semblat distret. L'ocasió havia estat massa maca! La seva Espasa de Déu havia colpejat a la velocitat del llamp, mes encara no era prou ràpida. Fallada a tan poca distancia! Impossible! Sobretot perquè aquell làser utilitzat com a cop d'estoc era el seu recurs més veloç per oposar-se a aquell personatge intangible. L'Ultra Waver, l'arma més radical a la seva disposició, sofria d'una carència de velocitat d'atac evident per contrarestar tal vivacitat. Quant a les boles d'energia, havien demostrat la seva inutilitat contra aquells singulars estrangers. Increïble! Contra un individu desproveït de qualsevol armament, ell, en Wigner, el baluard de l'elit Heloïta, sols podia esperar un error del seu adversari per abatre'l! Mes la qüestió no era saber com manegar-s'ho per aconseguir-ho, sinó saber si aconseguiria sobreviure prou temps en aquell duel per beneficiar-se de l'ajuda d'en Waals. Sense ningú més per aturar-lo, qui podia saber quins desastres seria capaç de causar aquell sonat rabiós armat amb uns poders tan prodigiosos.

En Vegeta s'acabava de salvar per un pèl! Arribar al nivell de concentració necessari per desxifrar les intencions de l'Ultra havia suposat un nou esforç per al Príncep, així com recuperar el control sobre l'aspecte més salvatge de la seva personalitat, però l'error no era permès. Afortunadament, la seva determinació començava a donar fruits i afinava a poc a poc la seva percepció de les energies vitals. Arribava a percebre una tremolor en la del capità Heloïta quan aquest es disposava a disparar. Un petit senyal confirmat per la variació en el parpelleig de les petites llums sobre les temples de l'Ultra que corroboraven cada cop la seva intuïció. Un bon mitjà de millorar aquest descobriment després d'haver rumiat moltíssim en la manera que havia permès al germà d'en Raditz i a l'altre guerrer terrestre de trobar-lo sense cap sensor a la seva disposició.

En Nappa s'extasiava. Els pobles que tenien veritables guerreres entre les seves files no eren nombrosos, i, per tant, aquella floreta que acabava d'acollir amb un cop directe a l'estomac n'era realment una. Aquesta, no va dubtar ni un segon: no va arronsar-se sota la seva càrrega i va passar directament a l'ofensiva. Una mica massa directa i tot, ja que ell no va tenir cap dificultat per esquivar els seus atacs sense ni tan sols haver d'afluixar el ritme. Sens dubte, aquesta no s'esperava pas que ell fos mes ràpid que l'inútil d'en Raditz. L'hauria pogut matar allà mateix, però la temptació de jugar una mica amb una dona com aquella era massa forta. I també era resistent!

Tan ofesa com ferida, la Nim es redreçà fent veure que no li havia fet res. Recoi! Aquell maleït cabró picava encara més fort que en Dirac! Per fortuna, havia tingut el reflex de modificar el calibratge del seu corrector de gravetat, cosa que li havia permès d'oferir menys resistència a l'impacte alhora que era projectada a una bona distància d'aquella bèstia, que, pel que podia apreciar, era encara més forta i ràpida que l'altra.

Un altre cop! En Nappa mataria un cop més el seu objectiu en lloc seu i ho aprofitaria per deixar-lo com un drap brut davant del príncep! En Raditz treia foc pels queixals sense cap més remei que assumir-ho. L'únic mitjà per minimitzar la humiliació: pelar l'adversari d'en Nappa. De fet, on era aquell?

—Algú em cridava?

En Raditz a penes tingué temps de pivotar vers el so de la veu situada a la seva esquena que una magistral puntada de peu impactava de ple al seu cap.

En Waals hauria pogut aprofitar el moment de distracció del bàrbar per eliminar-lo, però era la Nim

qui tenia el dret de vèncer-lo. Aquesta, sabia fins a quin punt ell volia matar l'altre. Hi havia poques probabilitats que ella ho fes en lloc seu, per tant era millor deixar-li aquest. I, a més, li calia desfogar-se... Estovar físicament un malparit quan s'està de mala lluna sempre va bé! Mentre el grenyut s'aixecava amb un fil de sang als llavis, l'Heloïta no perdé ni un instant per fotre's d'ell. Ningú no és superior a un Ultra, ningú!

—Vatua! T'he acariciat un pèl massa fort. Estàs sagnant. Perdona, bonica meva!

El cop havia estat prou potent per rebentar l'interior de la galta contra les dents. En Raditz encara no es creia que l'haguessin ferit fins a aquell punt i que l'haguessin agafat per sorpresa una altra vegada! I l'altre tenia la barra de mofar-se a costa seva! Com era possible que en Nappa encara no hagués enviat a l'altre barri un pallús com aquell?!

El desconegut havia apartat la vista per desfer el nus del fulard que duia a la seva cuixa. Quin error! Mentre reunia una bona dosi d'energia en la seva mà dreta, en Raditz es quedà glaçat. Però...? Què coi?

En Waals acabava d'interpretar la seva mirada més seductora tot papallonejant les parpelles sense perdre's ni una engruna de la reacció del bàrbar. Oh, quina cara de babau se li havia quedat! Mentre el seu propulsor l'apropava suaument vers ell, l'invasor reculava a la defensiva i l'energia apareguda en la seva mà s'esvaïa lentament.

—No tinguis por, cuqueta meva —xiuxiuejà en Waals—. No et faré cap mal, t'ho prometo!

Astorat pel surrealisme d'aquella escena, en Raditz mirà com l'Heloïta s'apropava cap a ell amb un hipnòtic somriure engalipador. Un cop arribat ben a prop seu, l'altre, clavant la seva mirada d'ulls verds en la seva, començà a netejar la sang del seu mentó amb una delicadesa indigna d'un home. A en Raditz se li posaren els pèls de punta i tot seguit colpejà amb el seu puny la part interior del braç d'aquell marieta amb tanta força que aquella paròdia de guerrer deixà caure el tros de roba guarnida amb els motius de la bandera Heloïta.

—Oh! —s'ofuscà en Waals amb una veu de falset molt exagerada—. Això no està gens bé. Va ser la meva mama estimada qui me'l va tricotar amb els seus petits dits clivellats per l'edat.

El seu ganxo d'esquerra recolzà les seves ultimes paraules i trobà sense dificultats el fetge de l'estranger en el seu cos relaxat just abans que el seu altre puny doblés la ració sobre la galta ja adolorida.

En Raditz, perdent els estreps, proferí un insult tot deixant anar de les seves mans l'energia a tota velocitat. En Waals sols necessità una fracció de segon per col·locar les seves dues mans sobre el tors del Guerrer de l'Espai i propulsar-se enrere, no sense augmentar lleugerament el seu corrector de gravetat. En comptes d'atomitzar el cap de l'Ultra, les dues boles d'energia afegiren la seva força explosiva l'una sobre l'altre i entrexocaren. Atordit pel seu propi atac, en Raditz veié de sobte les estrelles. Un riure rifaire aconseguí extreure'l de l'atordiment que ofegava els seus sentits.

Tot i la seva resistència, la Nim veia complicat aguantar molt més. L'increïble velocitat d'aquella muntanya de músculs i la seva potència li permetrien oferir-li un veritable banquet de pinyes en tota regla sense que ella pogués replicar d'una manera, diguem-ne, prou perillosa per a ell. Li caldria distanciar-se d'ell per poder passar realment a l'atac, però no li deixava ni un respir. Per l'orientació dels seus cops, intuïa que aquest desitjava dur-la a terra. Però un cop al sòl, aquest tindria encara més facilitat per impulsar-se i per tant adquiriria més força; els sistemes d'en Lidar i d'en Waals havien transmès l'estat en el qual els havia deixat en la mateixa situació. Llavors, l'Ultra també lluitava per conservar una certa altitud. I pensar que en Lidar l'havia ferit i que aquest encara sagnava! L'espatlla estava perforada a banda i banda i no li molestava gaire més que si s'hagués tractat d'una simple esgarrinxada. Era un veritable monstre.

La Nim no era l'única a qui la velocitat del seu adversari li causava alguns problemes. En Wigner sabia que si encara era viu era perquè el cap dels bàrbars així ho volia. La rapidesa de l'invasor i la seva capacitat per canviar bruscament de direcció sense haver de corregir la més mínima inèrcia li atorgaven un avantatge decisiu. I per a acabar-ho d'adobar, sense un escut capaç d'aturar els seus atacs... Però a que jugava, exactament?

Finalment, en Vegeta havia decidit no matar el líder Ultra. Aquells pallassos plens d'artefactes no duien cap dispositiu de comunicació extern i, fins i tot sota tortura, havia estat impossible treure quelcom del pap sobre la posició de comandància del peixos grossos del planeta. Sens dubte era secreta. Per negociar amb els alts càrrecs li caldria passar per un intermediari i, per descomptat, en Galasir li havia assegurat que Helior es desvivia pels seus Ultres. L'escoltarien atentament amb la vida d'aquest peó tan preuat entre les seves mans, un peó equipat per poder comunicar-se amb qui li calgués. Era l'intermediari ideal! Òbviament, feia estona que hauria pogut capturar-lo, però en Galasir l'havia avisat que aquells soldats d'elit mai no es deixaven capturar vius. Era massa tard per negociar amb ell. Les seves valuoses capacitats d'autoguarició descartaven la possibilitat de neutralitzar-lo sense que hi hagués el risc de matar-lo. Així doncs, el Guerrer de l'Espai havia pres l'iniciativa de posar el militar contra les cordes per obligar-lo a buidar les seves reserves d'energia. Un cop desarmat seria completament inofensiu fins i tot envers ell mateix. Aparentment, la tàctica donava fruits i el càpita Heloïta semblava estalviar-se les seves rèpliques. D'altra banda, què coi fotien aquells dos idiotes amb els altres Ultres? Les seves ordres havien estat clares!

Una ona estranya pertorbà abruptament la percepció d'energies del Príncep dels Guerrers de l'Espai.

Els teus comentaris sobre aquesta pàgina.

Carregant els comentaris...
[ct_CT]
EnglishFrançais日本語中文EspañolItalianoPortuguêsDeutschPolskiNederlandsTurcPortuguês Brasileiro
MagyarGalegoCatalàNorskРусскийRomâniaCroatianEuskeraLietuviškaiKoreanБългарскиעִבְרִית
SvenskaΕλληνικάSuomeksiEspañol Latinoاللغة العربيةFilipinoLatineDanskCorsu