DB Multiverse

Notícies Llegeix DBM Minicomic Fanarts Els autors FAQ Fil Rss Bonus Esdeveniments Promos Associats Guia del torneig Universes Help
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                               

DBM Univers 14 (Androides): One Way

Escrit per Foenidis

Adaptació per Bardock & Bola de 8 estrelles

Després de la massacre dels guerrers Z explicada a Twin Pain, els universos 12 i 14 van tenir uns anys en comú abans que el segon canviés completament. Quins van els esdeveniments que van permetre que en Trunks triomfés en un univers i que els Androides regnessin en un altre?


Part 1 :123456789
Part 2 :10111213141516
Part 3 :1718192021222324252627282930313233343536
[Chapter Cover]
Part 1, Capítol 7.

Capítol 7

Traduït per Bola de 8 estrelles

La Bulma sospirà mentre s'estirava...

Tenia moltes ganes d'un cigarret! Ja feia uns quants anys que havia esdevingut molt difícil permetre's els preuats tubs de tabac. En Trunks li en portava a vegades des de l'altra punta del planeta, però, com per casualitat, el mocós s'oblidava regularment de fer els encàrrecs.

Va somriure amb tendresa. Ell tenia raó; aquell era un hàbit molt perjudicial.

Tant se valia... es consolaria amb una bona típica tassa de te.

Això també esdevingué un article rar, i el seu fill anava a buscar-li directament al lloc on es trobaven les plantes de te. Arreu del món, alguns optimistes incorregibles s'obstinaven a mantenir un estil de vida normal malgrat l'hecatombe i les destruccions massives dels dos androides que s'estenia a tot el planeta.

La humanitat encara no havia abaixat els braços contra la bogeria assassina que la delmava amb tanta crueltat.

La Bulma restava pensativa mentre observava arribar l'aigua a l'ebullició. Sabia que en Trunks i ella eren uns privilegiats. Havien aconseguit tenir una vida relativament confortable gràcies als equipaments tan útils llegats per l'inventor que era el seu pare -els generadors autònoms permetien, per exemple, que aquell bullidor d'aigua i l'ordinador funcionessin- juntament amb la formidable mobilitat del jove Guerrer de l'Espai.

Per descomptat, intentaven brindar al màxim alguns conforts als supervivents dels voltants, i ajudaven el millor possible a tots aquells que ho necessitaven, però els seus mitjans seguien essent, malgrat tot, molt limitats. Quanta misèria hi havia en el món!

La dona es sobresaltà... Coi! Havia oblidat d'abocar dins la tetera l'aigua que havia bullit. Havia de tornar a començar de nou...

Però la seva mirada es va perdre de nou en l'infinit en el mateix instant en què tornava a pitjar el botó del bullidor.

Quant de temps havia d'esperar, encara? El decalatge de tres hores era, decididament, una bona murga!

Imatges, sons, i records llunyans de lluita ressonaven dins de la seva ment. Va tremolar. Tres hores aquí... Quant de temps necessitaran per aconseguir liquidar aquells dos horrors allà?

Se li dibuixà un petit somriure graciós. "Aquí"... "allà"... dues expressions estranyes per diferenciar els dos espais temporals. No obstant, allò no era pas natural i tampoc no ho era pensar en el temps d'aquella forma... com si fos una dimensió a dins de la qual hom s'hi podia desplaçar.

L'evocació d'aquell viatge li portà a la ment la imatge d'en Trunks. Se l'imaginava al costat dels seus amics i del seu pare, i aquest pensament va fer-li remuntar una onada de sentiments extrems. L'esgarrifança per l'absència del seu fill; la mossegada cruel del seu amor difunt; l'escalfor llunyana del somriure dels amics que ja no hi eren; l'esperança irreal de veure l'espantós malson arribar a la seva fi. Finalment, la por... Por de la mort que rondava com una lloba afamada; por de perdre el poc que li quedava; por del fracàs d'aquella boja aventura.

La Bulma s'assossegà tot reprimint un nou calfred. Li calia, definitivament, el reconfort d'aquella tassa de te!

Aaargh... impossible! Havia tornat a despistar-se en el punt d'ebullició i l'aigua tornava a estar en calma. Tant se valia... De totes maneres es serviria el te.

Va decidir abocar l'aigua simplement calenta dins de la tetera abans de tornar a asseure's davant del seu teclat i de la seva pantalla.

Esperant encara saber el que passava "allà", viatjarem una mica enrere dins "d'allò" d'en Son Gohan, encara que sols fos per oblidar el temps tan impredictible "d'aquí"!

En Son Gohan mirà un cop més els dos monstres visiblement a punt de saltar l'un sobre l'altre. Tots dos havien aixecat els seus grans braços desplegant alhora les seves llargues fulles centrals més amenaçadors que mai.

La veu d'en Babidi resonà de sobte sorprenent a tothom un cop més:

—Yakon! T'oblides de la missió que t'he confiat!

El guerrer i les dues criatures aixecaren el cap al mateix temps per escrutar les insondables tenebres que els envoltaven, buscant amb la mirada el bruixot, el qual tanmateix sabien que restava invisible.

La veu trencada d'en Yakon protestà:

—Justament, senyor. Si li deixo obtenir l'energia del noi, vostè no en tindrà pas.

Després d'un petit silenci i d'un grunyit de reflexió, en Babidi respongué:

—Huum... Hauré de posar-hi remei...

Un xiscle inhuma estripà, de sobte, els timpans d'en Son Gohan, que va haver de cobrir-se les orelles tot fent una ganyota de dolor. Primer, la Merkik es redreçà al màxim de la seva alçada per, seguidament, caure pesadament al sòl sobre el qual va combatre durant uns segons...

L'instant següent, el furor, el pànic i el dolor que acabaven d'animar-la, semblaven oblidats. Estranyament calmada, la Merkit s'havia tornat a aixecar mentre que el símbol en forma de M majúscula decorava també el seu tors!

El monstre, visiblement esdevingut dòcil, confirmà la seva pertinença al servei del petit gnom:

—Sóc al seu servei, senyor...

El jove terrícola va comprendre tot l'horror del significat d'aquell símbol. Aquells que el portaven no s'havien pas prestat visiblement de bon grat al servei de l'innoble bruixot. De fet, semblava tenir el poder de "posseir-los", si fa no fa. Va recordar l'escena que havia precedit els primers combats, quan en Babidi l'havia mirat fixament semblant concentrar-se. Sense cap mena de dubte havia intentat sotmetre'l a ell també, i les paraules d'en Pui Pui li van tornar a la ment: "Llavors això vol dir que existeixen simples mortals que mai no han robat, enganyat, violat, torturat, matat per plaer o fet qualsevol altra cosa amb maldat en tota la seva vida?"... Era possible que pogués servir-se de la part negativa que habita a dins de la majoria d'éssers humans?

Aquell personatge era, decididament, un veritable malson vivent. La necessitat de desfer-se d'ell el més ràpid possible esdevenia més i més imperiosa.

En Son Gohan no va esperar més...

En un instant, va apagar la seva aura per desaparèixer en l'altitud dins de les espesses tenebres tot sobrevolant els seus dos adversaris. L'estrany poder de la Merkit era prou inquietant per no prendre riscos. Havien sortit d'un planeta sense la més mínima font de llum i era poc probable que aquelles criatures sabessin volar.... sobre quin cel? A més, ho tindrien encara més complicat per trobar-lo si els privava de la seva lluminosa aura per detectar-lo. Al sòl, la veu embogida d'en Yakon ressonà amb força:

—Torna aquí, covard! De tota forma, no podràs anar gaire lluny!

Guanyada! La hipòtesi d'en Son Gohan es revelava exacta: ni el germa ni la germana no eren capaços d'arribar fins a ell, i ni tan sols de localitzar-lo. Va quedar-se pensarós durant un instant, reflexionant sobre la millor manera d'ocupar-se'n abans de cridar:

—Babidi!

Cap resposta no va acudir a la seva crida tan sonora.

Aleshores, el jove Guerrer de l'Espai va estendre la mà cap a baix. De sobte, va disparar tres boles d'energia que es perdien dins de l'insondable obscuritat abans d'escoltar com el so de les explosions ressonaven en el sòl.

La veu de la Merkit s'escoltà:

—Imbècil, no ens has tocat. De totes maneres no ens pots veure, però nosaltres et veiem perfectament!

Un petit somriure maliciós es formà als llavis d'en Son Gohan.

No tenia cap mena d'importància que les dues criatures poguessin, realment, veure'l. L'instant següent va fer aparèixer un desena de trets d'energia concentrats des del seu índex assenyalant cap avall.

No li calia veure'ls per sentir que els dos monstres no paraven de saltar a fi d'evitar la pluja de trets mortífers que els assetjava de cop i volta.

—Jo no necessito els meus ulls per veure-us!

Seguidament va reprendre amb una veu mes forta:

—Babidi! Fes-me tornar ara mateix, o destruiré la teva nau sencera!

Va ser en Yakon qui respongué primer al desafiament del guerrer amagat en els obscurs secrets de la foscor:

—Gràcies, ens hem atracat! Vinga... Destrueix el passatge i així et quedaràs aïllat aquí... a més, no podràs quedar-te indefinidament allà dalt!

La Merkit completà:

—I de totes maneres no pots veure el terra...

En primera instància, en Son Gohan es va sorprendre... "Atracar-se"?!... Era possible que tinguessin el poder d'absorbir els atacs igual que la llum de la seva aura? No era impossible. Era veritat que en lloc d'apartar-se de la trajectòria dels trets, semblava més aviat que s'hi precipitessin a sobre.

Seguidament va somriure. No seria difícil de prendre'ls el número!

Desplegant la seva mà dreta ben plana, va expedir de seguida quatre petites projeccions d'energia en direcció al sòl. Sabia exactament on les llançava, i sentí, efectivament, que les dues criatures corrien per tal d'absorbir els seus atacs! Ja els tenia, de nou, l'un al costat de l'altre... perfecte!

El jove noi començà a concentrar-se tot murmurant amb les mans juntes sobre el seu front. Després es va motivar amb un crit i finalment va projectar l'atac amb les mans juntes davant seu:

—Masenko!

Tal i com havia previst, els monstres s'hi van precipitar. En Yakon va ser el més ràpid. Obrint la gola de bat a bat, començà a absorbir el doll d'energia concentrada, fins que en Gohan estrenyí, de sobte, encara més el raig. El cos de l'esclau d'en Babidi no pogué pas resistir a la densitat de l'atac heretat d'en Cor Petit, reinventat de nou amb el toc de Superguerrer. En un instant, estava travessat completament. La Merkit, paralitzada per la sorpresa, va tenir el mateix final sols uns quants segons més tard.

Massa fàcil! Aquells monstres eren, més aviat, fràgils...

Seguidament en Son Gohan tingué una petita punxada al cor. Després de tot, aquelles criatures no eren realment responsables. Però calia ser realista; la humanitat no podia permetre's el luxe de tenir dos malsons més. "L'actitud Vegeta" era l'opció correcta i devia continuar així fos com fos!

Després d'uns quants minuts de silenci, va ser el mateix Babidi qui s'adreçà al jove guerrer, confirmant-li tàcitament que la tàctica escollida era la bona. El gnom encara volia, aparentment, evitar la destrucció del singular motiu circular. La veu el traïa amb una contrarietat evident.

—Potser ets molt fort, però no ets massa llest. Hauries de seguir el consell del pobre Yakon i retornar a terra. Si destrueixes el passatge et quedaràs aïllat per sempre en aquest planeta sense llum. Solament les criatures nascudes aquí poden sobreviure en un medi com aquest!

Amb els seus esbirros derrotats, l'únic motiu real que tenia el gnom malèfic per deixar-lo allà era per guanyar temps! Què devien tramar, ell i el gran Dabra?

No obstant això, no els hi deixaria, de cap manera, controlar la situació! En Son Gohan prengué una gran inspiració abans de decidir jugar-se la seva última carta:

—És la teva ultima oportunitat, Babidi! Sóc un Guerrer de l'Espai... No em suposarà cap problema tornar a la Terra! Comptaré fins a tres! UN!

Va deixar passar un petit silenci. Era bo deixar una quants instants de reflexió a l'enemic, perquè tingués temps de sospesar els pros i els contres. Resava perquè no tingues ni la més remota idea del que era realment un Guerrer de l'Espai. Després, començà a formar una bola d'energia dins de la seva mà assenyalant al sòl:

—DOS!

En Son Gohan no tingué la necessitat de comptar més. Les profundes tenebres van dissipar-se unes fraccions de segon més tard com per art de magia i l'esclat de llum del sòl terrestre l'enlluernà, forçant-lo a tancar els ulls.

Va necessitar uns instants perquè la seva vista s'acostumés de nou a la llum que li semblà, durant encara uns minuts, encegadora. Seguidament, el paisatge prenia color a poc a poc. Estava flotant en el cel, tot just a la vertical de la profunda cavitat on abans hi havia la part superior de la estranya nau espacial d'en Babidi.

Tanmateix, no hi havia ni una sola criatura als voltants. El guerrer estava completament sol.

Què volia dir, allò?

Aquell singular gnom havia canviat d'estratagema?

Un nou parany? Un altre adversari encara més retorçat?

O un altre truc de màgia? Es podia esperar qualsevol cosa per part d'un ésser capaç de transportar a la gent a un altre món en un instant!

Què havia de fer?

El problema era sempre el mateix. Reduir a ferralla el que quedava de la nau i prendre el risc de tallar l'accés a una xarxa subterrània encara més amplia, o exposar-se a les perfídies del petit personatge singular que tenia més d'un as sota la màniga?!

Després d'un nou moment de reflexió, en Son Gohan encengué de nou la seva aura amb el gest dels punys fortament tancats i plens de determinació. Seguidament, va descendir al fons del clot a cel obert que reemplaçava els nivells superiors de la nau esbudellada.

No es col·locà al sòl del que quedava del tercer nivell, sinó que estirà la mà per presentar-la ben plana cap avall.

De sobte, tal i com s'esperava, el centre del motiu s'obrí per donar-li lliure accés al nivell inferior. Feia estona que s'havia adonat que el petit personatge seguia el més mínim dels seus moviments. A més, ja havia demostrat que preferia cedir una mica de terreny abans de deixar-li causar desperfectes al que quedava de la seva nau espacial.

Mes era el moment d'ensenyar a aquell desconegut que tot no sempre succeeix com es desitja! Ignorant la seva silenciosa invitació, el jove Guerrer de l'Espai generà una bola de foc explosiva que va fer volar pels aires tota la superfície dels nivells inferiors que sobrevolava tan bon punt els va encertar.

Tan aviat com el fum de l'explosió es dissipà, en Son Gohan descobrí que, dos nivells més avall, hi havia una nova sala circular, essent aquesta molt més espaiosa però coberta de runes. L'estranya esfera que havia portat l'estrambòtic guerrer banyut ocupava el lloc d'honor sobre una espècie de pedestal. Just al seu costat, el repugnant gnom verdós el fixava amb una mirada plena d'odi sota una mena de bombolla protectora que els cobria a ell i a la preuada bola.

Més lluny, el gran Dabra estava estès a terra. No tenia cap ferida visible que expliqués la immobilitat de l'impressionant colós. Semblava que estigués dormint, però en Son Gohan ho va descartar de seguida.

Així doncs, quin truc podria haver preparat el petit personatge singular que semblava voler travessar-lo amb els seus grans ulls globosos, al fons dels quals s'hi podia entreveure tota l'energia malèfica que devia animar el cor d'aquella criatura infame?

Els teus comentaris sobre aquesta pàgina.

Carregant els comentaris...
[ct_CT]
EnglishFrançais日本語中文EspañolItalianoPortuguêsDeutschPolskiNederlandsTurcPortuguês Brasileiro
MagyarGalegoCatalàNorskРусскийRomâniaCroatianEuskeraLietuviškaiKoreanБългарскиעִבְרִית
SvenskaΕλληνικάSuomeksiEspañol Latinoاللغة العربيةFilipinoLatineDanskCorsu