DB Multiverse

Notícies Llegeix DBM Minicomic Fanarts Els autors FAQ Fil Rss Bonus Esdeveniments Promos Associats Guia del torneig Universes Help
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                               

DBM Univers 14 (Androides): One Way

Escrit per Foenidis

Adaptació per Bardock & Bola de 8 estrelles

Després de la massacre dels guerrers Z explicada a Twin Pain, els universos 12 i 14 van tenir uns anys en comú abans que el segon canviés completament. Quins van els esdeveniments que van permetre que en Trunks triomfés en un univers i que els Androides regnessin en un altre?


Part 1 :123456789
Part 2 :10111213141516
Part 3 :1718192021222324252627282930313233343536
[Chapter Cover]
Part 1, Capítol 6.

Capítol 6

Traduït per Bola de 8 estrelles

En Son Gohan descobria amb un pam de nas aquell nou terreny sorgit del no-res...

En Pui Pui reia amb escarni en veure'l observar tot el seu voltant d'aquella manera:

—Sorprenent oi?!... Gràcies a la màgia del Mestre Babidi ara som a casa meva, Zun, amb una gravetat deu cops superior a la de la Terra. Finalment podré demostrar de què sóc capaç!

En Son Gohan encara desplaçava la seva mirada amb curiositat pel paisatge desèrtic afligit per un vent mordaç sense parar atenció al seu presumpte adversari. Va fer quatre passes abans d'ajupir-se per agafar una pedra que va llençar a l'aire per veure com s'estavellava pesadament a terra:

—Força de gravetat 10... hm...

Es va reincorporar per observar en detall els voltants erms:

—Com la del Planeta Vegeta...

Es posà a reflexionar:

—Em pregunto si tenia un aspecte tan miserable com aquest...

En Pui Pui estava furiós de sentir-se tan ignorat. Va saltar tot fent un crit de ràbia sobre l'imprudent que li donava l'esquena:

—Malparit! Vine a lluitar en comptes de fer l'estaquirot!

En Son Gohan va atrapar sense esforç i sense ni tan sols immutar-se el cop de puny que el seu adversari li havia etzibat. En Pui Pui es va glaçar, quedant-se completament estupefacte, mentre que el jove guerrer li parlava com si res:

—Tu has crescut aquí, oi?

En Son Gohan el va deixar anar per tombar-se i mirar el seu interlocutor:

—Tinc curiositat de saber si hi ha vegetació i fauna en una gravetat com aquesta...

Va desviar la seva mirada del guerrer bocabadat per prosseguir la seva reflexió escrutant de nou la zona:

—Si n'hi ha, deuen ser diferents a les que es troben a la Terra...

En Pui Pui es va enrabiar i va llençar novament un cop de puny reforçat per la còlera que bullia al seu interior dirigint-lo de ple a l'estómac del jove noi que li feia front.

El guerrer es va aturar. Tenia el puny esclafat sobre la formidable barrera abdominal del Guerrer de l'Espai que el mirava quasi sorprès de veure'l en aquella posició...

Va ser llavors amb un aire d'espant que l'extraterrestre va recular agafant-se la mà, amb una llàgrima de dolor als ulls, gairebé tremolant i adonant-se de la terrorífica diferència de força que el separava del seu oponent. Va balbucejar:

—No és... no és possible... amb la gravetat hauries d'estar... en fi... tu no pots...

En Son Gohan li va somriure amb amabilitat:

—La nostra força ens torna insensibles a la gravetat. Els Guerrers de l'Espai també són originaris d'un planeta amb una gravetat deu vegades superior...

En Pui Pui encara seguia desconcertat:

—Vols... vols dir que no ets un Terrícola?

El Guerrer de l'Espai li va respondre amb calma:

—És clar que sí... però, igual que el meu pare, sóc un Terrícola una mica diferent... això és tot...

En Pui Pui es va posar a cridar, semblant, tot d'una, mirar cap a un punt invisible al cel:

—Ho he intentat Mestre... faci'ns tornar!

Els dos homes van tenir un petit sobresalt de sorpresa quan la veu d'en Babibi va ressonar amb força, semblant sorgir de tot arreu i d'enlloc alhora; el to era melós, gairebé sospirant:

—Pui Pui, Pui Pui, Pui Pui... Pui Pui, amic meu...

L'interessat, sens dubte espantat per l'entonació inhabitualment familiar del seu Mestre, continuava reculant a poc a poc mentre escrutava l'espai del seu voltant amb uns ulls oberts de bat a bat per l'angoixa. En Babidi continuà:

—Em pensava, sincerament, que series més eficaç que no pas això...

La veu expulsà una espècie de gemec de queixa abans de continuar:

—Eres el responsable de recuperar la màxima energia possible i no n'has sigut capaç... com podríem solucionar-ho?

Tremolant com una fulla, el pobre Pui Pui balbucejà nerviós:

—No... no passa res... en Dabra...

L'infortunat guerrer no va tenir temps d'acabar la frase ja que va ser interromput sobtadament amb una singular expressió a la cara, just abans que els seus ulls se sortissin literalment de les seves òrbites mentre tot el seu cos es bufava com si algú l'inflés des de dins...

La veu d'en Babidi es va tornar llavors sarcàstica:

—Ho veus...? No necessitava el coratjós Dabra. Ja sé d'on prendré l'energia que tu no has sabut portar-me!

En Son Gohan no va saber com reaccionar davant d'aquell terrorífic espectacle. L'home s'havia posat a cridar amb totes les seves forces... Cridava de dolor? De terror? Sens dubte de dolor i de terror alhora!

El jove guerrer volia gairebé tancar els ulls. La visió del suplici de l'extraterrestre era insostenible. El seu cos i la seva mirada llavors s'havien completament deformat. Es va inflar com un globus, per, de cop i volta, explotar amb força, reduint a cendres l'home que cridava amb tanta amargura juntament amb les seves ganes de viure de feia encara uns instants.

L'epíleg del ben cruel càstig d'en Babidi va deixar sense reacció durant un instant al fill d'en Son Goku. La seva mirada semblava no poder desenganxar-se de les restes del seu desgraciat adversari: una lleugera cendra que el vent esmolat s'encarregà ràpidament de dispersar en el paisatge desolat amb el fum de la deflagració.

Aleshores, la mirada del Guerrer de l'Espai es va animar amb una nova lluor. La sorpresa, l'estupor i la compassió van donar lloc a una expressió d'ira i de profunda determinació poc habituals en el rostre d'aquell noi jove de caràcter, en primera instància, tan dolç...

Amb una fisonomia clarament violenta, en Son Gohan dirigí la seva mirada sobre el curiós cercle dibuixat encara a terra.

A penes tingué prou temps d'estendre una mà oberta i ben plana en direcció al motiu circular quan, tot d’una, el terreny canvià de nou, transportant el guerrer dins la sala d'on havia marxat amb en Pui Pui. Però de debò havien marxat?

En Son Gohan va escombrar enutjat aquell interrogant. No era el moment de ser curiós!

De cap manera deixaria que uns assassins com aquells devastessin un món que realment no ho necessitava...

Havia estat, un cop més, massa gentil... massa pacient!

Va tancar els ulls durant un instant...

Havia de ser més incisiu, molt més eficaç... La imatge d'en Vegeta es dibuixà llavors a la seva ment. Aquella era la solució! Inspirar-se en la bestialitat d'un Guerrer de l'Espai com el Príncep, en la seva ira i en la seva facultat per abstenir-se de tot sentiment...

Envaït d'una feroç resolució, va revifar la seva aura. El bufit de la seva mutació amb prou feines va tenir temps de fer-se escoltar quan ja havia aixecat la mà dreta ben tensada per sobre del seu cap. L'instant següent, sense moure cap altre dels seus músculs i amb la mirada fixada amb duresa davant seu, va fer saltar pel aires tot allò que es trobava en els nivells superiors amb un atac d'una violència mai vista.

La seva formidable projecció d'energia havia polvoritzat i volatilitzat literalment tota la part superior de la nau, projectant tota la matèria amb tal força que ni una sola partícula va tornar a caure a l'interior de l'increïble cavitat que deixava a cel obert la petita sala del tercer pis subterrani.

Va ser encara, sense la mes mínima reacció per l'explosió prèvia, que el jove guerrer dirigí de nou el seu palmell amb energia carregada vers el sòl.

El soroll de la comporta situada a terra interrompé un altre cop el seu gest.

Va precipitar-se dins d'aquella quarta sala sense tancar la mà en la qual ja brillava una lluor d'energia.

Mes tot just passada l'escotilla, aquest cop va ser la porta lateral d’accés al nivell que va obrir-se.

En Son Gohan ja es disposava a desintegrar el nouvingut sense badar boca quan els seus ulls es van engrandir per l'efecte sorpresa.

No tingué quasi temps de sorprendre's que l'ambient canvià de nou.

La seva aura era l'única font de llum present en un marc de tenebres insondables. El jove noi no recordava haver vist mai una obscuritat tan espessa.

La seva llum de Superguerrer amb prou feines il·luminava la criatura, l'aparença de la qual era tan sorprenent que l'havia paralitzat d'embadaliment uns instants abans.

Una espècie de monstre tot dret sorgit de l'imaginació d'un autor de ciència-ficció o de contes per a nens. Tenia un horrible cos com de granota culturista, era alt com un Sant Pau i les seves llargues potes amb urpes devien fer-lo sobrepassar amb escreix els dos metres d'alçada. Tenia una immensa gola decorada amb una multitud de dents esmolades i uns braços ben llargs acabats en tres garres situades sota un enorme esperó en forma de sabre a sobre de cada pota anterior. Per a acabar, quatre punxes gegantines emergien d'uns orificis superiors situats al seu dors mentre que una quinta punxa acabava la curta cua de la qual estava dotat.

En Son Gohan va notar que, contràriament als altres membres de la banda, la M que marcava la pertinència de la bèstia al fastigós gnom tap de bassa no estava impresa al seu front, sinó just a sota del seu estèrnum.

Un altre detall va atreure la seva atenció. Bé, si es podia qualificar de detall la gegantina emanació d'energia vital que s'apropava a ells. Una energia semblant a la de la criatura, encara que una mica més modesta.

Un segon monstre, idèntic al primer i amb prou feines més gran i més gros segons allò que el jove noi podia percebre dins la penombra, acabava d'unir-se a ells...

El primer s'exclamà per a si mateix:

—Merkit!

El segon avançà encara un pèl més:

—Has tornat, germanet...

El primer contestà apàticament:

—No em quedaré pas gaire temps. He de neutralitzar aquest paio sense matar-lo. Ho he de fer per al meu senyor...

La Merkit, com fascinada, no treia els ulls d'en Son Gohan:

—Hmm... encara ets un esclau d'aquell cuc de terra... Escolta'm, la llum d'aquest paio és magnífica... mai no n'havia vist cap d'igual... podríem compartir-la, no?

La proposta contrariejava visiblement el servent del bruixot, mentre que en Son Gohan al·lucinava. Com s’ho farien, aquelles criatures, per a repartir-se la llum de la seva aura?

—Ja saps que no puc... A més, ha destruït una bona part de la nau del Mestre. El senyor Babidi necessita la seva energia.

La Merkit va fer dues passes més com hipnotitzada per la claror daurada del Superguerrer, el qual va poder constatar llavors que es tractava del mateix tipus de bestiola que la d'en Babidi. Sols el color i la lleugera diferència d'alçada els feia distints. La primera criatura era verda mentre que la Merkit era d'un color xocolata amb llet. Una abundant saliva d'aparença verinosa es vessava entre les dents punxegudes del monstre.

—Prefereixes compartir aquesta meravella amb un vell xaruc que no pas amb la teva germana?

En Son Gohan va tenir un petit ensurt de sorpresa horripilat. Aquella cosa amb forma de malson era una femella?!

L'altre monstre, en canvi, semblà encorbar-se, com si estigués descoratjat:

—Merkit... Sóc jo qui ha demanat al Mestre Babidi que ens portés aquí, per a que m'ajudessis a deixar-lo fora de combat. És molt fort...

—Justa la fusta, Yakon. Puc sentir la força i la puresa de la seva llum des d'aquí. Un festí com aquest es comparteix en familia!

En Son Gohan, que fins aleshores era un simple testimoni d'aquell diàleg estrany, va saber aprofitar l'ocasió que se li presentava per a ficar-hi cullerada:

—La teva germana té raó... La família és el primer... D'allà on vinc és així...

El ulls de la Merkit, on es reflectia la llum de l'aura daurada d’en Gohan, es van il·luminar molt més encara:

—Ben dit! Vine cap a la Merkit, estimat!

Llavors, semblant prendre alè i separant els seus braços urpats, la criatura començà a generar un potent corrent d'aire. Era tan potent que feia doblegar l'aura del Guerrer de l'Espai, que va clavar-se fermament a terra per resistir la formidable atracció que l'empenyia amb força mentre la seva llum daurada semblava realment atrapada dins de l'increïble flux...

Una ombra espessa s'interposà de sobte entre el monstre i en Son Gohan. En Yakon acabava de saltar per sobre d'aquest amb un formidable bot per interrompre l'aspiració de la seva germana. Va allargar els esperons dels seus membres anteriors en dos immensos sabres amenaçadors. Durant aquell temps, en Son Gohan aixecà les seves mans cap a ell per mirar-les sorprès. Havia tingut la impressió que el monstre femella havia intentat inspirar l’energia de las seva aura.

—Atura't! Aquet menjar no és per a tu!

La Merkit grunyí mentre allargava, al seu torn, els esperons dels seus braços que brandava amb un aire amenaçador:

—Estalvia't les teves paraules per al bocamoll amb sotana... Això és casa meva i ara no ets rés més que un estrany aquí!

En Son Gohan sentí que aquell era el moment de treure-li profit a la situació... En Yakon li donava l'esquena en aquell moment i no li parava més atenció... Emportat per la ràbia, en Vegeta no hauria dubtat a...

Però ell no era en Vegeta. Si havia d'abatre aquell monstre no ho faria a traïció! La seva mirada es dirigí sobre el motiu circular que de nou els havia seguit en aquell estrany escenari absolutament negre. Què passaria si el destruïa? Es quedaria atrapat per sempre o el retornaria fins a la nau?

La presència de la monstruosa germana esvaïa qualsevol mena de dubte: havien sigut realment transportats a un altre planeta...

Va fer, furtivament, un cop d'ull als dos monstres que encara discutien. Embarcar-los a tots dos era un risc que no es podia prendre a la lleugera. En Yakon tenia raó; no solament les seves dues forces juntes no eren pas negligibles sinó que, a més, semblaven dotats de capacitats poc ordinàries. Repatriar tot allò a la Terra potser no era la millor idea...

Els teus comentaris sobre aquesta pàgina.

Carregant els comentaris...
[ct_CT]
EnglishFrançais日本語中文EspañolItalianoPortuguêsDeutschPolskiNederlandsTurcPortuguês Brasileiro
MagyarGalegoCatalàNorskРусскийRomâniaCroatianEuskeraLietuviškaiKoreanБългарскиעִבְרִית
SvenskaΕλληνικάSuomeksiEspañol Latinoاللغة العربيةFilipinoLatineDanskCorsu