DB Multiverse

Notícies Llegeix DBM Minicomic Fanarts Els autors FAQ Fil Rss Bonus Esdeveniments Promos Associats Guia del torneig Universes Help
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                               

DBM Univers 14 (Androides): One Way

Escrit per Foenidis

Adaptació per Bardock & Bola de 8 estrelles

Després de la massacre dels guerrers Z explicada a Twin Pain, els universos 12 i 14 van tenir uns anys en comú abans que el segon canviés completament. Quins van els esdeveniments que van permetre que en Trunks triomfés en un univers i que els Androides regnessin en un altre?


Part 1 :123456789
Part 2 :10111213141516
Part 3 :1718192021222324252627282930313233343536
[Chapter Cover]
Part 3, Capítol 31.

Capítol 31

Traduït per Bola de 8 estrelles

Aquest cop, el Príncep dels Guerrers de l'Espai no es va penedir d'haver-se decidit a obrir els ulls, finalment. Hauria estat una veritable llàstima perdre's l'expressió d'estupor i d'incredulitat en la cara de sargantana d'aquell sonat. Malgrat el dolor, un petit somriure burleta animà el rostre deformat d'en Vegeta: el nap-buf infame per fi havia acomplert la seva missió encara que aquell imbècil hagués trigat una eternitat!

En fregar-lo, un vendaval daurat amb tal nivell d'energia li va provocar vertigen a l'antic esbirro d'en Freezer. El so sec d'un cop formidable, una sacsejada rude, una exclamació ofegada... seguidament, notà l'acceleració d'una projecció brutal i el dolorós impacte amb el sòl del planeta... un cop més.

L'immunda llengua flexible va reconèixer el gust de sang violeta del seu propietari. Després de posar-se dret, en Cold examinà amb la mirada el seu curiós adversari. Pel que semblava, aquell fill de mico encara tenia cops amagats!

El monstre no pogué retenir un lleuger somriure. Rars eren aquell que podien fanfarronejar d'haver-lo tocat realment. I, en aquesta forma, sense ser de la seva família... encara no havia passat mai! Va haver d'admetre, per molt rei que fos, que havia subestimat aquell guerrer de la llum estranya. Hauria fet pagar amb la vida a qualsevol dels seus homes l'error d'haver abaixat així la guàrdia, mes l'avantatge de posseir el poder absolut era quelcom que es podia permetre el privilegi de ser magnànim envers si mateix. Aquest últim pensament va fer que s'il·luminés un semblant de divertiment en els ulls del monstre; a més d'encarnar la força a l'estat pur, no li faltava ni intel·ligència ni humor. Decididament, ell era l'ésser més perfecte que l'univers hagués parit mai, un Déu vivent.

—Preparat per a l'última ronda?

Després d'haver pres una mica de distància, el Guerrer de l'Espai el provocà amb aquell aire de confiança insuportable. En Cold no era beneit. Sabia perfectament per què l'altre no havia continuat la represa de la lluita allà mateix. La seva llarga cua serpentejà en direcció a la testa del cos que intentava passar desapercebut enmig de la roca destrossada en què s'havia incrustat. Mentre humiliava encara una mica més aquell cap de macaco, el gegant banyut s'adonà que, llençant així aquella brossa a terra en un moviment d'humor no controlat, havia obtemperat involuntàriament a l'ordre que l'altre havia gosat donar-li! Al cap i a la fi, estava content que tots els seus homes haguessin estat eliminats, ja que no hauria de perdre el seu temps reial fent callar per sempre uns testimonis comprometedors.

Malgrat l'insuportable dolor generat per la pressió plena de vici sobre el seu rostre trencat, a en Vegeta se li escapà un grinyol de dents quan el tirà li xiuxiuejà amb un fastigós to de falsa amistat:

—No et pensis pas que m'oblido de tu, apassionat petit Príncep del planeta dels micos... estigues tranquil que de seguida torno. Tingues paciència. Ah, per poc me n'oblido: no m'obliguis a buscar-te quan li hagi posat les idees a lloc a l'últim dels teus goril·les... és un consell d'amic.

Un nou calfred va recórrer de cap a peus a en Vegeta en tot el seu ésser quan el monstre va començar a enlairar-se lentament per a la represa de la batalla. Aquell idiota d'en Kakarot acabava de perdre un altre cop una bona ocasió de matar aquell malparit! La manera que tenia de tractar els seus adversaris era decididament vergonyosa per a un Guerrer de l'Espai. Allò feia que es perdés tota la credibilitat de la reputació de ferocitat forjada en la lluita per incomptables generacions de guerrers.

El combat va recomençar encara més violent. El planeta sencer semblava vibrar al ritme dels cops d'una potència demencial que ressonaven sobre els dos cossos protegits per grans concentracions d'energia.

No hi havia cap dubte: els punys del mico brillant pegaven amb més força, les seves evasions eren més veloces, les seves ofensives més rapides que el llamp i la concentració de poder dels seus atacs més optima. Per sintetitzar, lluitava a un nivell superior comparat amb el que havia mostrat fins llavors.

Bon nivell, calia admetre-ho, però encara insuficient per inquietar el monstruós sobirà. D'altra banda, tot i que la força estava del costat de l'alien, el Guerrer de l'Espai el posava contra les cordes en termes de velocitat pura. Val a dir que la seva capacitat per desaparèixer en tot moment sense deixar rastre sotmetia els nervis del pare d'en Freezer a una prova difícil, sobretot quan el guerrer daurat va reaparèixer just davant el seu nas per deixar anar una terrible bola d'energia a boca de canó. Com s'ho feia, aquell maleït mico, per anar tan lluny sense que l'ull no detectés almenys algunes etapes del seu desplaçament? I, sobretot, com podia carregar tanta energia durant les seves fases d'hipervelocitat? Ningú no era capaç de fer això!

—meHAAAAAAAA!!

Un nou atac d'una violència inaudita activà totes les reserves defensives d'en Cold. Per descomptat, no estava pas ferit físicament, però el seu orgull i la seva paciència estaven contra la paret. El fet que els seus contraatacs fallessin gairebé tots el seus objectius no li donava ni un respir al baròmetre de l'humor del gegant per adoptar una actitud zen.

Més ràpid! Més fort! Més potencia encara! La pantomima ja havia durat prou... era l'hora de complir les seves promeses! Ningú no es burla d'un Déu... NINGÚ!

Els nervis del Senyor del Fred estaven en ebullició. Obnubilat pel seu horripilant adversari, no parà atenció a l'exasperació que creixia en ell amb la força d'un xiscle d'histèria com el d'una groupie quan creu que veu l'ombra de l'hàl·lux del seu ídol.

A una prudent distància de la confrontació dels dos titans, en Cor Petit va interrompre bruscament una conversa acalorada oposant principalment en Krilin i en Tenshinhan.

—Calleu! Noteu això?

L'oportunitat de donar o no una mongeta màgica a l'imprevisible Príncep passà sobtadament a un segon pla.

—La seva energia... fluctua... —comentà, dubitatiu, el guerrer de tres ulls.

—Sembla més aviat com si polsés... —afegí el jovenet Gohan.

—I augmenta una mica més amb cada cop —s'espantà el calb del front tatuat.

—Em treu de polleguera! —va creure necessari precisar el petit deixeble de l'Escola Grua.

—Ja sabia jo que hauria estat millor que em quedés vigilant la Bulma —remugà un Yamcha que acabava d'unir-se al petit grup després d'en Chaoz, el qual havia tornat de la Torre Sagrada.

En Son Goku tampoc no havia passat per alt aquell fenomen. Què volia dir, ben bé? En Freezer no havia fet variar mai la seva energia així. Era una manera que tenia el seu pare per preparar un nou atac inèdit? Ves per on, podria ser interessant...

AI! AI! AI!

La bola explosiva que acabava d'encaixar era lluny de ser un petard llençat per una criatura!

«Això és el que passa quan un no està prou concentrat en el seu combat —s'esbroncà a si mateix tot desapareixent un altre cop.»

La seva aparició somrient d'orella a orella amb dos dits al front i amb l'altra mà espolsant-se el tors envermellit per l'impacte recent, va sobresaltar en Vegeta. Assegut a cobert del furor d'en Cold, el guerrer sostenia el seu braç trencat pressionant-lo contra ell. A raó de no restar en posició d'inferioritat, s'aixecà abans de parlar articulant el millor que va poder:

—Kakadod, deixa de fer l'imbèfil amb aquesda pècnica i mada'l! I pogdeu-me una coja màguica d'aquedes! —vociferà el Guerrer de l'Espai, amb una llàgrima sobre la seva mitja cara túmida.

—Òndia, me n'havia havia oblidat completament de tu! —s'excusà falsament, confús, el Guerrer de l'Espai més Terrícola—. Digues-me, voldria saber la teva opinió: què creus que ens prepara?

—M'IMPOFTA UN DAVA! MADA'L!! —crida boig de ràbia en Vegeta picant el terra amb el peu i amb el risc de revelar la seva posició.

—Així doncs, tu tampoc no en tens ni idea... molt bé, de seguida ho veurem! —conclogué en Goku desapareixent tot seguit.

L'exasperació del Rei Cold estava en el seu apogeu. El seu descontrol era tal que quan el seu adversari ressorgí finalment, la necessitat de matar-lo escombrà qualsevol altre pensament. Després de tot, què li importava perdonar-li la vida a aquell renegat? Reduït en esclavitud, seguia sent massa poderós per ser fiable. En perspectiva hi havia més problemes que no pas avantatges, finalment. Matar aquella deixalla de Guerrer de l'Espai, recuperar aquell insecte traïdor per donar exemple i convertir en pols el planeta. Vinga!

Tal com era d'esperar, si la seva còlera augmentava en força, els cops de l'irascible sobirà també disminuïen fortament la seva precisió a causa de la seva enorme precipitació. Els punys, les puntades o la cua no feien més que fuetejar el buit. Els trets d'energia es perdien en l'alta atmosfera quan no feien esclatar una part del paisatge sota un rebombori apocalíptic.

—Fallada un altre cop! —reia, fotent-se del tirà rabiós, el Guerrer de l'Espai bromista, a qui li divertia aquella pèrdua de control.

El rugit que deixà anar en Cold hauria fet tremolar un exèrcit de sords. Com que el seu crit de demència es prolongava, unes espurnes energètiques començaren a sorgir de la seva gola fumejant... uns petits arcs elèctrics començaren a ballar al voltant del seu cos crispat com si li acabés de caure un llamp. La roca sota els seus peus es posà a vibrar, unes veritables ones de xoc naixien d'aquest epicentre fent tremolar tota la regió mentre que, aquí i allà, unes roques cada vegada més grosses s'aixecaven del terra abans d'esclatar.

En Son Goku quedà paralitzat, incrèdul, davant de tal desplegament de poder a l'estat brut.

Sobtadament, en Cor Petit es va unir a ell en un crepitar tot cridant mentre la resta de l'equip arribava a prop d'ells:

—Ja no controla la seva energia. L'hem d'aturar!

—No... tindré prou temps per fer una Genkidama... —digué en veu baixa el guerrer de l'aura daurada.

—No està en condicions de defensar-se. TOTS JUNTS, A MÀXIMA POTÈNCIA!! —cridà el gran Namekià projectant els seus dos braços davant d'ell.

En un magnífic conjunt, tots els guerrers uniren els seus millors fluxos d'energia al de l'exdimoni... excepte en Son Goku i el seu fill, que es van prendre el temps necessari concentrant en llurs mans la dosi d'energia necessària per efectuar el seu atac fetitxe. Els raigs de pare i fill sorgiren simultàniament amb una ensordidora potència. L'impacte d'aquests, combinat al dels altres, provocà tal ventada que els guerrers, malgrat la distància, tancaren els ulls durant un instant. Els més febles giraren fins i tot el cap. Un braser infernal s'abatia sobre l'alien furiós! Perdien el temps. Malgrat una força d'impacte pròpia a fondre un sol, no solament l'aura energètica del monstre no afluixava, sinó encara pitjor: s'inflava sota aquesta bombolla protectora involuntària. El monstre es recargolava com un condemnat al suplici etern de l'infern.

En Cor Petit tenia raó: el Rei Cold, tirà incontestable de tot un tros de l'univers, acabava de perdre el domini del seu propi poder.

El dèspota ja no controlava res de res tot i els esforços desesperats per intentar calmar el foc que el devorava viu i de reprendre el control d'aquella intolerable follia. Òbviament, no era per la salvaguarda del planeta la raó per la que lluitava, ni per la del sistema solar al que pertanyia, i encara menys per la vida dels seus habitants, no. Es tractava solament de la seva supervivència. Sabia per pròpia experiència que després d'aquella insensata manifestació de poder cauria inconscient durant una bona estona. No podia prendre un risc com aquest, tan lluny del seu regne i sense ningú per recuperar i protegir el seu cos a la deriva!

Amb tots els sentits atabalats per l'augment formidable del nivell d'energia d'en Cold, en Son Goku intensificà al màxim el seu esforç tot animant els seus companys que fessin igual que ell:

—Vinga, més fort!

Sols en Chaoz prengué el risc de desconcentrar-se per respondre. Era cert que, tot i fent-ho el millor que podia, la seva contribució no aportava gaire en comparació a la resta de l'equip.

—Impossible! Ja ho estem donant tot! Necessitem en Vegeta...

En Cor Petit deixà caure sobtadament els seus braços fumejants.

—Amb en Vegeta o sense no hi hauria cap diferència encara que tingués el nivell d'un altre Guerrer Mil·lenari... ens estem esgotant per no res.

—No us atureu! Encara que no puguem tocar-lo, almenys podem desconcentrar-lo! —cridà en Krilin mentre en Yamcha bufava sobre les seves mans per refredar-les.

En Goku s'aturà. Va deixar anar davant la mirada d'angoixa del seu fill:

—En Cor Petit té raó. Ha perdut el control de la seva energia. Distreure'l no serveix de res. Ja no som res per a ell.

En Tenshinhan aturà el flux del seu atac amb un plec de preocupació entorn al seu tercer ull.

—Em preocupa que aquest no sigui el nostre únic problema. Ja us havia dit que no havíem de confiar en aquell maleït d'en Vegeta. M'hauria valgut més eliminar-lo!

El malestar era palpable sobre el rostre de tots els guerrers reunits, tan tangible com les ones d'energia que emanaven des del cos del monstre en erupció.

Els teus comentaris sobre aquesta pàgina.

Carregant els comentaris...
[ct_CT]
EnglishFrançais日本語中文EspañolItalianoPortuguêsDeutschPolskiNederlandsTurcPortuguês Brasileiro
MagyarGalegoCatalàNorskРусскийRomâniaCroatianEuskeraLietuviškaiKoreanБългарскиעִבְרִית
SvenskaΕλληνικάSuomeksiEspañol Latinoاللغة العربيةFilipinoLatineDanskCorsu