DB Multiverse

Notícies Llegeix DBM Minicomic Fanarts Els autors FAQ Fil Rss Bonus Esdeveniments Promos Associats Guia del torneig Universes Help
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                               

DBM Univers 14 (Androides): One Way

Escrit per Foenidis

Adaptació per Bardock & Bola de 8 estrelles

Després de la massacre dels guerrers Z explicada a Twin Pain, els universos 12 i 14 van tenir uns anys en comú abans que el segon canviés completament. Quins van els esdeveniments que van permetre que en Trunks triomfés en un univers i que els Androides regnessin en un altre?


Part 1 :123456789
Part 2 :10111213141516
Part 3 :1718192021222324252627282930313233343536
[Chapter Cover]
Part 3, Capítol 28.

Capítol 28

Traduït per Bola de 8 estrelles

Allò que alguns haurien interpretat com un lament de desesperació es prolongà en un llarg alarit capaç de glaçar la sang.

La sorpresa fou de curta durada.

La majoria de testimonis de l'escena van comprendre que l'horror prenia, literalment, cos sota els seus ulls veient d'entrada l'energia desplegada pel vençut aixecant un núvol de pols al seu voltant. No era ni més ni menys que el naixement d'un malson a l'estat pur evidenciat pels horribles cruixits dels ossos esclatant sota la pressió de l'espantosa transformació mentre es deformaven els trets facials i la silueta del tirà interplanetari.

Al mateix temps que la part posterior del seu crani s'allargava de manera desmesurada com si fos un casc armat d'esperons i el seu rostre s'aplanava per esdevenir més animal, en Cold va fer volar pels aires rabiosament la resta de la seva armadura fosca per deixar pas al ràpid creixement d'una cuirassa natural reforçada amb unes llargues espatlleres i unes impressionants punxes. Uns pics igual d'afilats sorgiren de la part alta dels seus avantbraços a prop dels colzes i de la part externa dels seus bessons.

En molt menys temps que no pas el seu fill al planeta Namek i amb bastants menys senyals d'esforç, el rei Cold desvelava una nova faceta de la seva naturalesa d'alienígena polimorf.

Un somriure fastigós animà aquell rostre que ja no tenia res d'humà mentre la criatura llençava un esguard satisfet al seu botxí de pocs instants abans. Els seus ulls lliscaren breument vers la part posterior del seu cos i serrà els punys mentre plegava el seu musell amb una visible ganyota d'esforç. El monstre s'acotxà lleugerament per emetre un crit gutural, els seus músculs s'inflaren sota la tensió i s'hi desenvolupà una nova cua amb bastant rapidesa a la base de la seva columna vertebral. Una espantosa cua anellada de base ferma i de punta llisa i elàstica. Una cua que s'agità a l'aire per remarcar la satisfacció del seu propietari. A menys que allò fos la impaciència d'aquest últim per posar en pràctica tot el poder que acabava d'atorgar-se.

A sobre d'ell, en Goku ja no somreia.

L'assumpte es complicava sèriament. En la seva forma anterior sabia que el seu enemic era inferior a ell. Però si la progressió de la seva força de combat era proporcional a la d'en Freezer en cadascuna de les seves transformacions, aquell monstre acabaria sent, segurament, un os dur de rosegar.

—I heus aquí el que passa!

La constatació del gran Namekià ressonà com una sentència de mort sobre el petit grup immòbil bocabadat en front de l'inconcebible. En Son Goku havia volgut jugar, jugar per diversió, jugar a fer-se l'important i tot el planeta pagaria en espècie la seva mà perdedora.

La veu infantil d'en Gohan intentà excusar-lo:

—Però ha perdut! El pare li ha dit encara que no se n'hagi adonat del pas del temps perquè estava mig inconscient. Per què no se'l creu?

—Perquè només coneix una regla: la seva.

—Hem begut oli —es lamentà en Krilin—, en Goku va suar la cansalada per guanyar en Freezer. Hem de ser realistes: ara no podrà fer res.

—Jo confio en el meu pare; és més fort que a Namek!

En Cor Petit prengué un aire tenebrós per parlar amb la lentitud d'una profunda tristesa:

—Sí, sens dubte, però ara aquest maleït dimoni segurament ja sobrepassa amb escreix el seu fill i per a acabar-ho d'adobar...

—Encara té una transformació si mai aquesta no fos suficient —acabà de dir per a si l'homenet calb, la silueta del qual s'havia velat.

En Tenshinhan s'havia aixecat per apropar-se a ells.

—Potser no... qui diu que pugui transformar-se tant cops com el seu fill?

—En Freezer va deixar ben clar que la seva forma final, la més poderosa, era la seva autèntica forma... això vol dir obligatòriament la de la seva raça i també la del seu pare. I val a dir que encara no és aquesta! —rondinà en Krilin amb un aire docte perquè sabia de què parlava.

—En Freezer va dir que romania en la seva forma més feble per no deixar-se desbordar pel flux massa gran d'energia envers els altres. És evident que en Cold no té aquest problema ja que es passejava com si res en una forma superior a l'escollida pel seu fill. A més, sota aquella forma, era igual de fort que ell en la forma final. Em jugaria el que volguéssiu que ara mateix només hem vist una fracció del seu veritable potencial —precisà amb un murmuri el gegant verd.

—És un autèntic monstre. Tanta energia en un sol ésser és insensat! —grunyí el guerrer de tres ulls.

Totalment abatut, en Krilin es va deixar caire a terra per estirar-se panxa enlaire amb la mirada perduda en l'atzur del cel tot desentenent-se del drama que tenia lloc a baix.

—Tant de bo fos impossible...

—El pare ha dit que s'havia entrenat durant tot aquest temps. Hem de confiar en ell; el guanyarà! —digué animosament el petit Gohan.

El Namekià s'elevà lleugerament per allunyar-se lentament en direcció contrària als dos bel·ligerants.

—Seguiu-me! —ordenà als altres, sorpresos per aquesta ordre inesperada.

En Goku arrencà gairebé amb alleujament l'atofat coll de la seva vestimenta Yadrat com si s'alliberés d'una molèstia massa temps suportada. Després, es desempallegà amb calma de la seva armadura ja prou malmesa així com de les restes de la camisa reduïda a l'estat de parrac. Llavors, amb el tors nuu, encengué la seva aura per augmentar el seu nivell d'energia tot observant el monstre en què s'havia convertit el seu adversari pujant pels aires fins a la mateixa altitud que ell. Concentració i greugesa havien reemplaçat el gentil somriure del joc. En Cold havia demostrat que era un lluitador experimentat amb la mà trencada en l'ús dels petits detalls i sense escrúpols. El seu poder alimentat per la seva set de revenja el farien molt més hàbil i perillós que mai.

Sense un crit, sense un mot, sense el més mínim signe precursor, el dos homes es llençaren sobtadament a l'assalt l'un contra l'altre, si és que encara es podia qualificar d'home el tirà transformat d'aquella manera! Si els Titans de l'antiguitat van existir realment, el rebombori de la batalla en curs no deuria envejar res a la de les llegendes que han perdurat durant mil·lennis. L'orella tenia múltiples cops i explosions en ample retard amb la realitat. Fins i tot els ulls més entrenats tenien dificultats per seguir l'acció en temps real a causa de l'elevada velocitat dels cops encadenats entre els dos adversaris. Tots els testimonis de l'escena tenien la vista fixada en aquell cel vibrant de focs artificials fets de força i poder amb tota la concentració de què eren capaços. Malgrat això, ni els sentits hiperdesenvolupats del Namekià, ni tampoc els tres ulls d'en Tenshinhan eren suficients per poder seguir totes les fases del combat.

Més ràpid, més fort, més reactiu! En Son Goku es motivava interiorment més i més a cada cop donat i a cada atac entomat. Malgrat tots els seus esforços, rars eren els atacs que el fallaven i tots els que el tocaven deixaven la seva marca dolorosa tot i el seu nivell de defensa al màxim... el seu màxim de Superguerrer. Calia trobar ràpidament una escletxa abans que es deixés esgotar pel monstre que, amb prou feines, l'atenyia i amb poc efecte. L'acer semblava plastilina comparat amb el metall amb el que havia estat forjat aquell gran cos punxegut blanc, rosa i malva.

El Guerrer de l'Espai donava el millor de si mateix... amb gairebé tanta eficàcia com una mosca girant al voltant d'un búfal, simplement empipat per les picades de l'insecte, sense conseqüències reals sobre el seu cuir espès. L'energia de la desesperació, la ràbia d'en Goku que sabia que el futur dels seus éssers estimats en depenia del desenllaç d'aquest combat, serien suficients per permetre-li de reprendre l'avantatge?

(música del final de l'episodi d'anime... nooo, és conya... lol)

A poc a poc, el monstre cedia terreny sota una allau de cops sense precedents recolzada per unes ràfegues d'energia a boca de canó. Lluny, en silenci, un altre Guerrer de l'Espai ja havia tret conclusions d'aquell combat.

En Kakarot seria el perdedor d'una manera o altra en aquest cos a cos. Mai no podria concentrar prou poder romanent tan a prop del seu adversari. Si no trobava un mitjà d'atordir-lo per guanyar distancia i destruir-lo amb un flux d'energia de gran amplitud, no acabaria mai amb ell.

Tals eren les conclusions de l'experimentat guerrer que bullia de ràbia i d'enveja en silenci davant l'extraordinari desplegament de força dels dos combatents. Aquell gamarús d'en Kakarot havia realitzat el seu desig més somiat: desempallegar-se d'en Freezer... per deixar-se estomacar davant d'en Cold! Com deduir que el pare seria encara més fort que l'increïble tirà? En Vegeta tremolà malgrat no voler-ho. La seva venjança sobre el botxí del seu poble li havia estat arravatada, però també hauria estat la seva sentència de mort. Què importava? El destí dels últims Guerrers de l'Espai estava escrit. Semblaven, definitivament, condemnats a morir tots sota la mà d'aquella maleïda família de tirans. L'odi del Príncep dels Guerrers de l'Espai no feia més que incrementar. Hi havia segurament un mitjà per canviar això!

Un cop més, en Goku utilitzà una de les punxes del nou cos del seu adversari per efectuar un tirabuixó per sobre d'ell i esquivar gràcilment una resposta roent. El seu tors i els seus braços tenien les traces ensangonades de les temptatives d'estocada fallides pel Rei amb les seves armes corporals addicionals. Aquest cop, una poderosa fuetada amb la cua el placà entre els arpons dorsals del sobirà bèl·lic. Dos punys d'acer s'apropiaren dels seus avantbraços mentre el terra "pujà" sobtadament vers ell a una velocitat vertiginosa. L'impacte va fer volar pels aires la roca creant un impressionant cràter, un més en el paisatge esdevingut lunar en tota la zona. El Guerrer de l'Espai tingué a penes temps d'aixecar el cap per no asfixiar-se que els seus ulls de color esmaragda van veure de cop milers d'estrelles ballant davant seu. L'extremitat rere l'impressionant crani reforçat d'en Cold acabava d'estabornir-lo amb múltiples cops d'un violència extrema assestats amb una força i una precisió terribles. El monstre sabia extreure el màxim profit de les seves singulars particularitats anatòmiques.

Per a més inri, aquest s'aixecà clavant, amb un rictus que reflectia la joia que prenia amb tanta crueltat, les dues punxes dels seus braços en els músculs dels braços del Guerrer de l'Espai.

La lluor de la seva mirada era més animal que mai mentre esperava que l'objecte de la seva venjança s'aixequés amb penúria per fer-li front amb una arrogància renovada. En Cold es preguntà quina opció prendre finalment quan l'aura del Superguerrer brillà de nou amb força sota el crit de ràbia del guerrer, les ferides del qual no semblaven pas poder-lo alentir. Aquell insecte s'havia merescut infinitament una mort tan lenta com dolorosa. Quant a força calia constatar que representava més que mai un recluta de qualitat. Reduir-lo a esclavitud li podria permetre d'obtenir utilitat i gaubança alhora. Per què no?

Però, de moment, s'imposava una bona lliçó!

El gegant monstruós deixà al principi que el guerrer ferit s'acarnissés sobre ell. Tal com s'esperava, el handicap de les seves darreres ferides atenuaven considerablement els seus cops i esperava amb delectació veure els efectes d'aquesta constatació en els ulls d'aquell imbècil. Quan els seus ulls s'entrecreuaren, el desconcert d'un era a la mateixa altura que la satisfacció de l'altre. Com si hi hagués hagut un intercanvi de papers secretament acordat entre ells, va ser el torn d'en Cold de martellejar de cops el seu adversari. Però els seus eren a plena potència sobre un guerrer amb les capacitats disminuïdes i els impactes d'aquests eren més eficaços.

De la mateixa manera que el seu fill havia fet amb en Vegeta, el rei acabà enrotllant la seva cua al voltant del coll d'en Goku per mantenir-lo dret i continuar boxejant-lo a plaer.

De sobte, una ombra gegantina semblà créixer del no-res per interrompre l'obra funesta del torturador cobert de punxes.

Sota la mirada incrèdula d'un alien amb un físic de malson, la visió al·lucinant d'un Namekià gegantesc tallava l'horitzó davant del sobirà amb la seva increïble alçada, fent-lo semblar a ell, el gegant de la família, tan minúscul que una fiblada al cor glaçà durant un breu instant l'ànima d'en Cold.

Els teus comentaris sobre aquesta pàgina.

Carregant els comentaris...
[ct_CT]
EnglishFrançais日本語中文EspañolItalianoPortuguêsDeutschPolskiNederlandsTurcPortuguês Brasileiro
MagyarGalegoCatalàNorskРусскийRomâniaCroatianEuskeraLietuviškaiKoreanБългарскиעִבְרִית
SvenskaΕλληνικάSuomeksiEspañol Latinoاللغة العربيةFilipinoLatineDanskCorsu