DB Multiverse

Notícies Llegeix DBM Minicomic Fanarts Els autors FAQ Fil Rss Bonus Esdeveniments Promos Associats Guia del torneig Universes Help
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                               

DBM Univers 14 (Androides): One Way

Escrit per Foenidis

Adaptació per Bardock & Bola de 8 estrelles

Després de la massacre dels guerrers Z explicada a Twin Pain, els universos 12 i 14 van tenir uns anys en comú abans que el segon canviés completament. Quins van els esdeveniments que van permetre que en Trunks triomfés en un univers i que els Androides regnessin en un altre?


Part 1 :123456789
Part 2 :10111213141516
Part 3 :1718192021222324252627282930313233343536
[Chapter Cover]
Part 3, Capítol 24.

Capítol 24

Traduït per Bola de 8 estrelles

Mentre l'increïble deflagració feia vibrar el paisatge deixant durant un moment l'empenta de la pulsació d'aquella potència en cadascuna de les cèl·lules dels éssers presents, el flaix enlluernador de la seva emanació d'energia no deixava cap dubte sobre la seva procedència.

El color lila del rostre d'en Cold semblà empal·lidir un instant.

Tots, tret d'en Son Goku, sabien el que hi havia a l'epicentre d'aquella explosió... i tots, menys el pare d'en Freezer, havien reconegut l'energia de l'autor de la destrucció de la nau extraterrestre. Tant si era murmurat com si sorgia en veu alta a causa del cop de sorpresa, el mateix nom fou pronunciat a l'uníson: "Vegeta!"

En Son Goku va ser el primer a retrobar el componiment amb un aire alegre.

—Vatua, si és aquí! I jo que em preguntava què faria després d'haver estat enviat a la Terra!

En Tenshinhan rondinà amb una veu marcada pel dolor malgrat els seus esforços per dissimular-ho:

—Gràcies pel regal! T'adones de tots els problemes que ens podria haver causat?

El seu amic contestà amb aquell somriure ple de bondat que tant havien trobat a faltar:

—És a mi a qui vol. Vosaltres no teniu res a témer... i, a més, hi havia en Cor Petit per si de cas.

En Krilin rondinà en veu baixa:

—Res a témer, res a témer... qui pot saber el que li passa pel cap a aquest sonat... si no hi hagués hagut la Bulma per abaixar-li els fums...

Ningú més no semblava parar atenció a en Cold fins que aquest es va recuperar de la seva estupor. Mentre serrava les seves mandíbules i les urpes dels seus dits s'enfonsaven en els seus palmells, el tirà començà a tremolar sota l'efecte d'una còlera profunda.

—En Vegeta! Aquell desertor, aquell cuc indescriptible segueix encara viu i aquí!

Els seus ulls van lliscar sobre totes i cadascuna de les llambregades dels Terrícoles presents.

—No ho tornaré a repetir: doneu-me aquestes Boles de Drac!

En un crepitar, en Son Goku es retrobà en front d'ell. Un breu instant de concentració més tard tornava a resplendir amb una dissuasòria aura daurada.

—Ni parlar-ne! Encara pots marxar amb la nau amb què he arribat.

Un esclat de riure dantesc estripà l'atmosfera abans que en Cold respongués tot reprenent bruscament un aire amenaçador:

—Oblides qui sóc, jo? Creus realment que el Rei Cold s'humiliaria per entrar dins d'una d'aquestes capsules ridícules? No la necessito! Amb el seu emissor en tindré prou per demanar que vinguin a buscar-nos.

En Krilin s'adona immediatament del detall de la fi de la frase.

—Nos?

En Goku respongué indirectament a l'acte la seva interrogació dirigint-se al gegant que el desafiava amb la mirada des de la seva alta estatura:

—No desaprofitis l'oportunitat que se't presenta de marxar amb vida. No obtindràs mai les Boles de Drac. No podràs tornar-te'n amb en Freezer. En pots estar segur!

Un somriure burlesc va fer brillar la mirada del sobirà.

—No m'interessa per res aquell inútil! Sigues el meu fill en lloc seu! Junts, podríem estendre el nostre regnat més enllà dels teus somnis més bojos. Per començar, porta'm aquest mico traïdor, però no el matis. Li reservo un destí ben especial. Que tothom vegi que hi ha un destí pitjor que la mort per a aquells que s'atreveixin a ultratjar-nos amb la traïció! En Freezer ha estat massa lax. Sempre li he dit.

El rostre del Guerrer de l'Espai s'endurí a l'acte.

—No hi comptis pas! Ell ara forma part dels habitants d'aquest planeta. Entre tu i ell, hi estic jo! T'ho torno a dir, no obtindràs cap altra cosa aquí a excepció de salvar la vida. No llencis aquesta oportunitat.

Un silenci pesat s'abaté sobre el paisatge desolat del camp de batalla. Cadascú retenia la respiració esperant la decisió del gegant banyut, encara que la seva capitulació eventual semblava ben poc probable. Tots es preguntaven si en Son Goku seria realment capaç d'acabar ràpidament amb l'extraterrestre. Després de tot, havia derrotat en Freezer, cert, però al final d'un combat difícil que s'havia cobrat la destrucció del planeta que els havia servit de ring. Com se'n sortiria el Guerrer de l'Espai en la seva estimada Terra, poblada per bilions d'ànimes innocents?

Sens dubte hauria estat millor que hagués mort en Cold sense miraments. Però el lleial Son Goku mai no faria allò. Llàstima, no van poder evitar pensar això molts d'aquella assemblea.

L'esclat d'una veu ressonà amb l'energia d'un electroxoc:

—Què esperes, Kakarot!? Ensenya-li que ets un veritable guerrer. Ensenya-li què és un Guerrer de l'Espai de debò: mata'l!

En Vegeta es trobava allà, sobrevolant el cel, de braços encreuats fitant amb una mirada severa tots els combatents presents.

En Tenshinhan no pogué articular la còlera que pujà immediatament dins seu en veure'l. Solament un "Tros de..." aconseguí passar la línea dels seus llavis.

En Cor Petit tampoc no va poder contenir-se:

—Covard! Ara apareixes... quan el combat ja s'ha acabat!

—No és culpa meva si els Terrícoles són uns éssers estúpids! Era evident que no teníeu cap oportunitat sense en Kakarot. Per què m'hauria d'haver unit a vosaltres? No moriré sense haver vist i derrotat el Superguerrer!

Una fugaç llum de malícia il·luminà la mirada d'en Goku.

—De debò creus que podries ser capaç d'arribar al meu nivell?

Un esclat d'orgull s'emportà la veu d'un Vegeta totalment enfurismat:

—No et riguis de mi. Sóc jo, el guerrer d'elit! No hi ha res que un Guerrer de l'Espai de classe inferior pugui realitzar que per a mi sigui inaccessible!

Un rugit tallà de cop la conversa quan la ventada d'una gegantina alliberació d'energia escombrava la pols amb força:

—Micos estúpids, no sou res per a mi! Ja és hora de posar-vos al vostre lloc, insectes!

En Cold dirigí la seva mirada plena d'odi sobre la silueta dels cabells daurats:

—Te'n penediràs de la teva vanitat. Primer, et destrossaré però sense matar-te... sols et deixaré prou forces perquè puguis veure morir un a un els teus companys que em suplicaran d'agafar les vostres Boles de Drac. També, per escoltar aquest gos implorar-me que el mati mentre arrosseguem el que quedi d'ell a bord de la nau. Finalment, et donaré el plaer de gaudir de l'espectacle de les teves boles màgiques allunyant-se en un cel que es cremarà poc instants després amb tu...

El primer cop sortí abans i tot que el so dels darrers mots no s'hagués apagat. Fou tan ràpid que sols els guerrers més aguerrits van poder veure'l. Però, per molt ràpid que fos, en Goku tingué temps d'esquivar-lo inclinant-se a un costat. Tot i que es va poder discernir un instant una lluor de sorpresa en la mirada del tirà, aquest no marcà cap moment de pausa tot desfogant-se contra el seu objectiu mòbil.

El conjunt de testimonis es quedà petrificat mirant l'inici d'aquell combat. La velocitat dels cops, la xiulada de l'aire per cadascun d'ells no deixava lloc a dubtes pel que fa a la potència dels atacs. En Goku aconseguia esquivar-los. Mes realment estava còmode? Potser no tant com tothom hauria volgut creure en vista del terreny que perdia pas a pas.

El més assidu dels espectadors era, sens dubte, en Vegeta.

Finalment! Per fi podria veure en acció amb els seus ulls el Guerrer Llegendari de l'Espai. No s'esperava la transformació física que havia descobert, i encara menys el fet que aquell estat fos definitiu. Va deduir que aquella condició representava un nivell superior d'energia. No era una transformació en el sentit estricte de la paraula tal com s'havia esperat... i sols es tractava d'una qüestió de nivell d'energia. No hi havia cap raó per la qual ell, el Príncep Vegeta, l'elit de l'elit, no pogués assolir-ho! Sols li quedava saber fins a quin punt hauria de d'empènyer els seus límits. Des de l'inici de l'ofensiva d'en Cold, l'energia d'en Kakarot s'havia incrementat com una fletxa... però era evident que encara era lluny del seu màxim nivell. Mai no hauria pogut derrotar en Freezer en la seva forma final amb tantes poques unitats, tot i que la xifra que notava i que traduïa per costum sobrepassava de lluny tot allò que hauria pogut imaginar-se poc més d'un any abans.

Però què dimonis feia aquell ximple deixant-se dominar així? Ah, ja era hora!

A terra, en Son Goku havia blocat finalment el puny del seu adversari amb el seu en lloc d'esquivar-lo. El puny esquerre d'en Cold sortí disparat immediatament, obtenint el mateix resultat. Gens desencoratjat per tan poca cosa, el gegant atacà de nou canviant simplement l'angle dels seus cops, i cadascun d'ells s'esclafà sistemàticament contra els punys del seu adversari. Pitjor encara: sota el contracop de les rèpliques del Guerrer de l'Espai, era ell qui reculava en aquell moment.

El rei interplanetari bullia per dins. Sabia prou bé que aquest intercanvi de cops no era més que un escalfament, una manera de jutjar la força dels seu adversari abans de passar a coses més serioses si calia. Hauria estat més simple atomitzar-lo d'entrada... Quina ocurrència havia tingut en dir-li que no el mataria directament!? De fet, res no l'obligava a mantenir la seva paraula... però tenia massa ganes de trepitjar l'arrogància d'aquells micos. Matar-los directament després dels ultratges dels quals eren tots dos culpables hauria estat realment massa poca cosa! La tripulació de la nau que vindria a buscar-lo seria testimoni de com es paga desafiar la seva autoritat abans que tota la galàxia assistís al suplici i a la lenta, molt i molt lenta agonia de l'últim príncep d'aquella raça de fracassats.

En Freezer no s'havia mostrat prou dur. Vet aquí l'origen del mal! Però s'encarregaria de mostrar a tots els seus vassalls que l'era de la clemència s'havia acabat. La por ja no era suficient... sinó que calia el terror! Sols això era real per regnar amb eficàcia i sense problemes.

En Cold hauria fet millor en concentrar-se en el seu combat en comptes de permetre les consideracions del seu ressentiment. Un ganxo i un uppercut ben situats després, i el sobirà suprem es retrobava brutalment assegut en mig de la pols. Un petit rastre malva descendia lentament a l'extrem d'un rictus de ràbia que deformava els seus llavis.

El primer punt era per al mico! Tant se valia l'exemple si finalment no arribava a controlar-se per no matar-lo completament.

Abans que ningú no tingués temps de percebre res, el monstre abatut ja es trobava sobtadament dempeus a la vora del Guerrer de l'Espai! En un obrir i tancar d'ulls, girà sobre si mateix i en Goku, sorprès per la naturalesa de l'atac, no va poder evitar la pesada cua que el fuetejà amb una força descomunal. Projectat a gran velocitat, no tingué temps de tocar el terra que un altre cop de cua el recollia en la seva trajectòria! Un cop més, la crepitació característica de la hipervelocitat marcava el final del desplaçament de l'enorme alienígena. Mes el Guerrer de l'Espai no li donà pas el plaer que el colpegessin de nou. D'un moviment de malucs, va projectar les seves cames vers dalt per tal d'efectuar un tirabuixó i pogué així servir-se com a suport del terrible fuet que li era destinat. Va utilitzar l'energia de la seva velocitat amb un vigorós impuls per projectar-se cap a dalt i sobrepassar d'aquesta manera el seu adversari. Un prodigiós cop de peu circular va concloure aquest contraatac acrobàtic.

En Cold no es deixà distreure per l'habilitat del gest. No tenia pas costum de cometre dos cops el mateix error! En canvi, va demostrar una promptitud gens habitual i subjectà el turmell d'un Goku blocat durant un instant contra el seu robust coll de bou!

Atrapat, el Superguerrer intentà etzibar-li una puntada de peu de ple al cap per alliberar-se. Però el gegant ja havia estès el braç per posar-se fora d'abast. Durant un moment, va tenir així al seu adversari penjant cap per avall amb un petit somriure ple de satisfacció com de crueltat alhora.

Aixecant una cella, content per endavant de la seva victòria, va aixecar l'alta mà amb l'índex estès. En Goku comprengué que s'havia acabat l'esbarjo!

Llavors, el guerrer dels cabells daurats estengué instantàneament les dues mans endavant per disparar apressuradament un tret.

Mes el tirà no s'esperà per encaixar tal descàrrega a boca de canó. A penes una fracció de segon abans que l'energia emergís de les mans del microbi que subjectava, va projectar el seu braç en forma de volea cap a un costat. El raig d'energia que li era destinat sorgí sense rumb per explotar més lluny contra un dels relleus del paisatge mentre en Krilin conservava la vida gràcies als reflexes d'en Cor Petit.

El xoc amb el sòl del planeta tan estimat d'en Goku fou rude, però calia certament molt més contra un guerrer del seu tremp. No va esperar pas que el gegant fes un altre gest. Amb les dues mans al sòl, va propulsar-se brutalment enrere fent foc amb els palmells de les seves dues mans. Tal com s'esperava, en Cold, desequilibrat, va caure pesadament enrere.

En posició dominant, el Guerrer de l'Espai començà a assestar-li al gegant caigut una terrible sèrie de puntades de peu directament a la testa amb el seu peu lliure.

La força dels cops, llur precisió feren quasi immediatament deixar anar la presa a l'alien. Tot i així, sols es deixà estomacar per un curt moment. Serrant les dents sota la terrible allau distribuïda amb els dos peus, va aconseguir llençar un tret amb les seves dues mans a l'esquena del seu oponent.

En Goku sols va tenir una fracció de segon per desaparèixer a hipervelocitat.

L'instant següent, en Cold ja estava dret. Amb el rostre ensangonat i deformat per una profunda ràbia, perseguia el descarat amb una pluja d'energia molt concentrada.

Els trets mortals sorgien a un ritme sostingut en totes direccions, tot seguint els diferents punts d'aparició del Guerrer de l'Espai, però no solament vers ell. Uns crits s'exclamaren, i cadascú intentà posar-se el millor possible sota cobert.

La veu d'en Goku ressonà de sobte malgrat el diluvi mortal que no li deixava ni un descans:

—Fugiu d'aquí! Guilleu tots!

Els teus comentaris sobre aquesta pàgina.

Carregant els comentaris...
[ct_CT]
EnglishFrançais日本語中文EspañolItalianoPortuguêsDeutschPolskiNederlandsTurcPortuguês Brasileiro
MagyarGalegoCatalàNorskРусскийRomâniaCroatianEuskeraLietuviškaiKoreanБългарскиעִבְרִית
SvenskaΕλληνικάSuomeksiEspañol Latinoاللغة العربيةFilipinoLatineDanskCorsu