DB Multiverse

Notícies Llegeix DBM Minicomic Fanarts Els autors FAQ Fil Rss Bonus Esdeveniments Promos Associats Guia del torneig Universes Help
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                               

DBM Univers 14 (Androides): One Way

Escrit per Foenidis

Adaptació per Bardock & Bola de 8 estrelles

Després de la massacre dels guerrers Z explicada a Twin Pain, els universos 12 i 14 van tenir uns anys en comú abans que el segon canviés completament. Quins van els esdeveniments que van permetre que en Trunks triomfés en un univers i que els Androides regnessin en un altre?


Part 1 :123456789
Part 2 :10111213141516
Part 3 :1718192021222324252627282930313233343536
[Chapter Cover]
Part 3, Capítol 20.

Capítol 20

Traduït per Bola de 8 estrelles

En Freezer i en Cold aixecaren el cap a l'uníson en un mateix acte reflex pel soroll de la potent veu que acabava de sorprendre'ls. Sols tingueren temps de percebre la silueta enorme d'un guerrer amb els dits de les dues mans desplegats com uns ventalls davant de la seva cara. Un flaix d'una intensitat increïble apagà instantàneament tot rastre d'imatge al fons de les seves pupiles. En Freezer deixà esclatar la seva ràbia en un insult sonor:

—Malparit!

Un altre crit molt més redundant li va fer eco:

—TOTS JUNTS!!

En Cor Petit, que per descomptat s'havia protegit els ulls des de l'anunci de l'atac, ja estenia les seves dues mans juntes carregades d'energia vers el duo de tirans que sobrevolava a unes quantes desenes de metres del sòl.

El seu atac sorgí exactament al mateix temps que el nou crit d'en Tenshinhan, que gairebé s'havia quedat en la mateixa posició amb la que havia realitzat la seva Mossegada del Sol. Quasi, perquè els seus dos índexs i polses estesos s'havien reunit davant d'ell com un sistema per apuntar.

El raig d'en Cor Petit, d'una potència inaudita, tocà les dues siluetes a terra exactament al mateix temps que es detonava el terrible Kikoho emès pel seu company de tres ulls.

Els dos alienígenes van desaparèixer immediatament en mig del foc d'una explosió de gran terrabastall que va fer tremolar tota la regió, provocant l'ensorrament de relleus inestables i la fugida en pànic de la poca fauna d'aquella contrada desolada.

El conill Puar fou escombrat per l'ona de xoc mentre que la Bulma, tota desequilibrada, s'estimbà del seu refugi rocós. Abans que es pogués aixecar, en Yamcha l'havia agafada per la cintura per allunyar-la ràpidament del camp d'aquella batalla que acabava de començar.

Durant aquell temps, en Krilin s'havia unit als dos combatents.

Un grunyit l'acollí:

—No ha sigut suficient! —seguit d'un crit —: MÉS POTÈNCIA!!

En Cor Petit deixà esclatar la seva ràbia i la seva frustració en un llarg crit de guerrer alhora que concentrava de nou la seva energia a l'espai creat entre els seus vuit dits. Amb una ganyota de sofriment, en Tenshinhan també armà les seves dues mans per deixar anar seguidament:

—KIKOHO!

Per segona vegada, el paisatge tremolà mentre un cràter semblava obrir-se al punt d'impacte del poderós flux d'energia de l'atleta de tres ulls.

—...HAAAAAAAAAAAAA!!

L'eco de la deflagració encara no s'havia acabat que en Krilin alliberava el seu millor atac aplicant-hi tota la potència de què era capaç. Una potència gegantesca per a un nadiu del planeta Terra. Un nivell totalment inimaginable fins encara feia poc. Però tan irrisori alhora en front del potencial de combat dels dos monstres vinguts amb l'únic objectiu de sembrar el caos sobre el planeta.

En Krilin, que havia assistit a la demostració de força del conquistador interplanetari, sabia que, inclús entre tots, sols tenien minúscules probabilitats d'acabar amb pare i fill. A menys que en Vegeta s'unís a ells. El Guerrer de l'Espai no havia cessat d'entrenar-se amb l'objectiu de rivalitzar amb en Goku. Quina devia ser la seva força de combat en aquell moment?

Mes cap rastre de l'orgullós Príncep mentre s'observaven cinc siluetes disposades en forma d'estrella de cinc puntes en un cel velat per l'enlairament d'una pols daurada; un núvol eteri aixecat per la ventada de l'energia de la desesperació.

Va ser en Tenshinhan qui tenia raó, finalment. No es podia confiar en l'antic home de mà d'en Freezer. Quin ingrat! L'homenet sentí la còlera inflar avantatjosament el seu atac.

Justament, el deixeble del Mestre Grulla, que havia utilitzat un màxim d'energia vital per als seus dos Kikoho, fou en el primer quan començà a evidenciar signes de feblesa. Els seus braços estesos no eren més que uns brasers on abocava les seves últimes forces mentre unes enormes gotes de transpiració rodolaven sobre els relleus dels seus músculs inflats per l'esforç. El guerrer serrava les dents amb tanta força que tenia la impressió de notar-les enfonsant-se en les seves mandíbules. Necessitava tota la determinació possible per arribar a concentrar-se en la seva energia vital i extreure, més enllà dels límits, la força per no cessar el seu atac. L'energia de l'enemic no s'havia apagat encara. Arribava a discernir-la entre tot aquell caos incandescent que hauria sigut capaç d'atomitzar tota matèria present.

En Yamcha, que s'havia reunit amb els combatents després d'haver posat la seva xicota sota cobert més lluny, donà també tot el que tenia. Estava a l'apogeu de la seva vida de jove home. Tenia tota la intenció de recuperar el temps perdut un cop superada la seva por a les noies després de conèixer la Bulma. Ni de broma moriria tan ràpidament quan la vida era més bella que mai! Vet aquí el que es deia l'antic bandit per oblidar la por que li regirava l'estomac en front de l'increïble quantitat d'energia emanada per aquells extraterrestres. Va fer un cop d'ull a en Gohan, el qual també abocava tot allò de què era capaç en el foc col·lectiu. I pensar que aquell nen havia tingut el coratge d'afrontar tal monstre en el llunyà Namek! El foc de la vergonya pujà fins les galtes d'en Yamcha. En un crit de motivació definitiu, ell també bombejà des del més profund del seu ésser per sobrepassar els seus límits.

I, efectivament, l'infant guerrer hi posava el cor!

En Gohan, testimoni de l'increïble crueltat de la que havia fet gala el botxí de Namek, estava disposat a tot per preservar el seu planeta i els seus habitants de tal plaga. En Freezer no li feia por! El seu pare l'havia vençut. Així doncs, guanyar-lo era possible! I era tota l'energia del seu cos de jove Guerrer de l'Espai la que posava al servei del poder destructor del seu Kamehameha més gros sense ni tan sols preocupar-se de l'intensa calor que inflamava els seus palmells de marrec.

Des de dalt del seu nou promontori al cim en el qual la jove dona tot just acabava d'hissar-se, la Bulma exultava saltant pels aires agitant els seus petits punys tancats com una animadora en una final d'un campionat. Tot i la distància per la qual podia observar-lo, el doll del braser energètic era d'una mida realment impressionant mentre un vent d'una calor ben poc natural escombrava la pols del paisatge amb remolins surrealistes sota la cadència ininterrompuda del bufor d'un tro apocalíptic.

—Au, vinga, nois! Atomitzeu aquestes immundícies! Reduïu-los a pols còsmica! Sou els millors! IUUHUUUUUU!!

A penes a sobre d'ella, en Puar, que havia tornat a la seva forma original amb la cua eriçada d'excitació, animava el seu campió personal, la petita silueta del qual apercebia amb dificultat tota suspesa en la boira que aureolava els herois.

—Vinga, Yamcha... ets el més fort!

Per als dos amics, veient tal desplegament de potència de foc, la victòria estava assegurada. L'univers per fi es desempallegaria d'aquells psicòpates perillosos amb cua!

De sobte, la Bulma frenà en sec els seus gests. Restava com congelada amb els braços pels aires com si hagués estat víctima d'un encanteri estrany, amb els ulls engrandits per la incredulitat i la boca oberta de bat a bat amb un so que s'havia estrangulat dins de la seva gola. Seguidament aconseguí balbucejar:

—Però... però... digueu-me que estic somiant!

Al centre del tauler fantàstic del desencadenament incandescent aureolat amb una llum irreal filtrada per la pols, la jove científica acabava de percebre alguna cosa percudir de ple una de les petites siluetes a l'origen dels cinc fluxos lluminosos que alimentaven el doll dantesc!

En Tenshinhan, al límit de l'esgotament, no abocava més que un flux tènue quan se li tallà la respiració sota l'impacte. El guerrer, a punt de quedar-se sense forces, no havia tingut el reflex d'aturar la càrrega del seu adversari gegantí que havia sorgit com un diable de l'infern!

La caiguda del guerrer Terrícola fou a plom. Tot i així, calia molt més per batre'l i, promptament, es posà de nou dempeus. Just a temps per sentir l'ona de xoc d'un cop que el podria haver decapitat i que fou desviat de la seva trajectòria per un petit míssil de color blau i blanc.

En Gohan havia sabut reaccionar ràpidament en veure que en Cold seguia el seu amic a terra, i el rei, malgrat la seva força, s'havia deixat sorprendre per la càrrega de l'infant.

La reculada de l'extraterrestre deixà dos llargs solcs al terra rocós. La potència del cop del jove Guerrer de l'Espai no havia aconseguit fer caure el monarca. Un lleuger grunyit vibrà en la gola d'aquest últim mentre un petit somriure burlesc contrastava amb la crueltat de la seva mirada.

Des de la seva posició, en Cor Petit va tenir un calfred en veure que el seu fillol era el centre d'atenció del monstre amb banyes. Ell també va cessar el seu bombardeig. De tota manera, era evident que havien fracassat. La urgència prevalia sobre la tàctica. Ja no era qüestió de victòria, sinó de supervivència pura i simple!

El gran Namekià a penes tingué temps de desaparèixer que reaparegué, caient com un meteorit perdut, en la direcció oposada que volia emprendre. Sorgit del no-res, l'apèndix metàl·lic del petit tirà biònic l'havia entomat amb la precisió d'una bategada d'un campió de beisbol aturant en sec el moviment d'una bola adversa.

En Yamcha i en Krilin no van necessitar ni tan sols mirar-se per posar-se d'acord. Immediatament, dos fluxos d'energia concentrada sorgiren disparats vers l'agressor del seu gran amic verd.

Sols van trobar el buit abans d'explotar al terra amb descontrol i trencadisses, formant dos nous cràters no molt lluny de l'ample perímetre circular arrasat per l'atac comú.

L'instant següent, en Freezer estava just davant dels nassos del menut guerrer calb. En Krilin cregué que s'anava a desmaiar. De sobte, cada cèl·lula del seu cos bullia a causa de l'espantós record de l'esclat de totes elles com si sofrissin de nou l'excés de pressió mortal causada pel petit torturador d'ulls de color vermells de la sang. Les ferotges ninetes porpres es submergien en les pregoneses de les seves pors més profundes.

—Vés per on... o sigui que tu també ets aquí... Així, llavors és cert: aquelles famoses Boles de Drac són realment capaces de realitzar tots els desitjos.

Els ulls del color de l'infern es tancaren lentament mentre la veu gairebé inaudible d'en Freezer vibrava amb l'odi d'un rancor profund:

—Al cap i a la fi, estic content de tornar-te a veure...

Les cruels parpelles esquinçades s'obriren abruptament al mateix temps que el to de veu es carregà d'una ràbia a penes continguda:

—Podré fer-te pagar el preu just per la teva insolència!

En ple pànic, en Krilin projectà les seves mans en socors de la seva gorja. Amb prou feines, un escàs fil d'aire aconseguia passar a través de la seva tràquea. La sang bategant amb furor a les seves temples semblava indicar que el flux sanguini que alimentava el seu cervell estava també comprimit. Va voler cridar el seu pànic, el dolor que li estripava en aquell moment els pulmons i el crani, les seves ganes de viure, un últim crit de socors... però va ser incapaç de produir el més mínim so alhora que els seus ulls s'injectaven lentament de sang i els seus llavis perdien a poc a poc el seu color.

Una ordre ressonà:

—Deixa'l anar, fastigós!

El puny d'en Yamcha semblà ser aturat en plena carrera per un mur invisible a un mil·límetre de la part metàl·lica del rostre del botxí del seu amic.

En Freezer ni tan sols girà el cap. Sols els seus ulls van dirigir-se vers el seu atacant. I allò que l'exbandit del desert llegí en aquella mirada muda va ser suficient per glaçar-li de por tot el seu ésser.

Durant aquell temps, en Tenshinhan s'afanyava a recuperar el seu alè i un màxima d'energia tot esguardant amb deteniment el fill del seu antic enemic aplicant-se en fer recular el gegant de l'armadura guarnida amb una capa.

El competidor apreciava l'encadenament de tècniques i la potència d'impacte del ben jove guerrer. Però, per molt dotat que fos, el jove prodigi no aconseguia tocar el seu adversari amb eficàcia. Pitjor, l'energia d'en Gohan començava a donar signes inquietants de cansament. Com tots els seus amics, el nen havia gastat un màxim d'energia en l'atac comú i s'arriscava a pagar ben car l'intent avortat.

Un cop projectà brutalment en Gohan a un costat. El vailet aixecà la mirada plena d'incomprensió vers aquell que acabava d'extreure'l sense permís del seu combat.

La figura marcial d'aquell que era, sens dubte, un dels millors guerrers Namekians de tots els temps, s'erigia amb supèrbia davant del monarca de pell violeta. Durant un instant, els dos guerrers es van desafiar amb la mirada d'un foc que desitjava la mort de l'altre.

En Cold notava la còlera augmentar al seu interior.

Feia moltíssim temps que ningú no havia gosat fer gala de tanta arrogància en front d'ell. Certament, a vegades ocorria que alguns éssers situats en la cúspide de la desesperació el desafiaven en un últim instint de supervivència. Però, més enllà de la ràbia, sempre es transparentava la por visceral que inspirava la seva presència reial. Aquell ésser inferior, aquell llimac miserable pagaria ben car haver gosat mostrar tal impertinència!

Els teus comentaris sobre aquesta pàgina.

Carregant els comentaris...
[ct_CT]
EnglishFrançais日本語中文EspañolItalianoPortuguêsDeutschPolskiNederlandsTurcPortuguês Brasileiro
MagyarGalegoCatalàNorskРусскийRomâniaCroatianEuskeraLietuviškaiKoreanБългарскиעִבְרִית
SvenskaΕλληνικάSuomeksiEspañol Latinoاللغة العربيةFilipinoLatineDanskCorsu