DB Multiverse

Notícies Llegeix DBM Minicomic Fanarts Els autors FAQ Fil Rss Bonus Esdeveniments Promos Associats Guia del torneig Universes Help
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                               

Hanasia, la Reina dels Saiyans

Escrit per Salagir

Adaptació per Bardock & Neferpitou

Aquesta història té lloc al planeta dels Saiyans, molt abans que la seva població terroritzés tota la galàxia sota el lideratge del Rei Vegeta...
Si alguna vegada us havíeu preguntat com havien conviscut aquests éssers tan poderosos; si voleu saber el destí d’aquests Guerrers Mil·lenaris abans d’en Broly; o si us fascinen les aventures d’uns lluitadors exhaltats en un món bàrbar, aleshores endinseu-vos en el món de la Saga Hanasia.


Part 1 :123
Part 2 :4567891011121314151617
Part 3 :18192021222324252627282930313233
[Chapter Cover]
Part 2, Capítol 6.

Entrenament

 

Traduït per Bardock

 

Molts Saiyans van fer uns ulls com unes taronges quan van veure que en Nizouki s'aproximava al poble. Creien que devia estar tocat del bolet per fer una cosa així. Per culpa del seu comportament anterior, va ser desterrat del poble i en aquell moment es trobava infringint la llei.

En aquelles condicions, no era pas una deshonra que uns quants homes l'ataquessin alhora.

I això és el anava a succeir.

Quan el general del Rei va arribar a la plaça principal, la meitat dels habitants el van envoltar fent-se espetegar els dits o simplement encreuant els seus braços, desfiant-lo amb la mirada. Esperaren una senyal per abalançar-se cap a ell. Però ningú no va dir ni ase ni bèstia.

La Hanasia va arribar volant a tota velocitat.

—Un altre cop vostè?

En Nizouki es va girar vers ella i somrigué.

—Sí, un altre cop jo. Vinc a fer les coses a les bones. M'agradaria parlar amb tu en privat.

—Necessitarà una mandíbula en bon estat per fer-ho —digué ella aproximant-se i amb els punys alçats—, i un estómac amb tots els seus òrgans. Ha d'entendre que li mancaran les dues coses d'aquí a uns minuts.

Tots els Saiyans del poble carregaren energia alhora, preparats per llançar boles de foc i donar un cop de mà a la Hanasia. En Nizouki s'envolà verticalment. Tots els vilatans foren agafats de sorpresa. Gairebé ningú no sabia volar. Només la Hanasia el va seguir.

—Sóc el General del Rei, i he ensenyat molts Guerrers de l'Espai. I tu, petitona, tens un potencial que no havia vist mai. Si vols, podria entrenar-te.

—Has tornat per això?

—Amb el meu entrenament, esdevindries la més forta de tots els Saiyans. Molt més forta que jo, i, fins i tot, molt més forta que el propi Rei...

—Pfff.

—Més forta que el Guerrer Mil·lenari.

—No existeix.

—Sí que existeix, i, a més, ja han passat mil anys des que va aparèixer l'anterior. Podria reaparèixer en qualsevol moment. Només tu podries derrotar-lo.

—De debò creu això?

—La meva feina és creure-hi. Es tracta de la missió que se m'ha confiat.

La Hanasia el va mirar estranyada i una mica enutjada. No tenia ganes de tornar-lo a estomacar. Quina llàstima. A més, el seu pare arribaria aviat. Havia de prendre una decisió.

—Em pensava que la seva feina era matar aquells que no li agradaven.

—Vaig mentir. Estava buscant un Guerrer de l'Espai per entrenar-lo per tal que alliberi la seva força.

—Hum...

Diverses setmanes després, en Nizouki era acceptat en el poble i entrenava diàriament a la Hanasia. Els vilatans presenciaven els entrenaments cada vegada amb més freqüència. Alguns d'ells, fins i tot, ajudaven a la seva "colíder" per si aquell "semi-bandit" intentava fer qualsevol ximpleria, mentre que d'altres aprofitaven l'ocasió per gaudir d'un curset de lluita a la capital. En Hartich no solia assistir-hi habitualment. Però un bon dia, era allà.

—Líder —digué un Guerrer de l'Espai assenyalant amb un dit a la Hanasia mentre aquesta rebia de ple un atac estrany—, amb aquesta tècnica vas batre en Rotipon, el líder del poble de l'oest, oi que sí?

—Exacte, la mateixa tècnica —respongué—. La vaig aprendre a la capital.

—Per què no li vas ensenyar a la teva filla?

—L'hi he ensenyat de millors. Ei, Hanasia!! Fum-li a la seva maleïda cama!!

Els dos lluitadors s'aturaren un moment.

—Si ho fes, no podria protegir-me, pare.

—Rebràs un cop de puny a la boca, però almenys el podràs colpejar a l'estómac, o a les seves pilotes, si ho prefereixes. Aquesta tècnica és totalment defectuosa. Només es pot utilitzar contra els curts de gambals.

 

 

L'entrenament va continuar. Era l'hora dels reflexos. Diversos Guerrers de l'Espai van mirar i es disposaven a imitar-ho. Sabien que el seu líder era el Guerrer de l'Espai més fort de la regió gràcies, en part, als seus viatges i als seus entrenaments al poble.

—Creus que la Hanasia serà capaç algun dia de superar aquest paio, Hartich? És vell... és aterrador, ho esquiva tot. Igual que tu, però deu vegades pitjor.

—No és tan fort —respongué el líder—, com...

—Què? Tots els joves de la ciutat són tan forts com ell?

—No, jove. Em referia a ell fa 20 anys. Devia ser increïblement poderós. Ja saps que no hi ha gaire generals. Pel que fa a la Hanasia, no descarto que arribi al nivell del General, però... encara no li arriba ni a la sola de la sabata.

Uns dies més tard, en Nizouki i la Hanasia es trobaven sols. Com que plovia a bots i barrals, els Guerrers de l'Espai s'havien quedat a les seves cases tranquil·lament. La pluja era molt molesta, fins i tot per als Guerrers de l'Espai, perquè feia molt de mal quan queia a gran velocitat en un món en què tot era tan pesant.

Un Guerrer de l'Espai molt menut corria des de ben lluny, dirigint-se als altres dos, carregant sobre el seu cap ossos gegants d'omòplats que el protegien de la pluja.

—Petit Harik, què hi fas aquí? —preguntà la Hanasia.

—He sigut jo qui li ha demanat que vingués —digué en Nizouki.

—No l'has d'obeir, Harik, no és pas el teu líder.

—Jo faig el que em rota —respongué el petit—. Vull ajudar-te en el teu entrenament, Hanasia.

—Per a l'entrenament d'avui necessito un ostatge —digué en Nizouki.

—Un què? —digueren tots dos alhora.

El general va agafar i alçar ben amunt el marrec, arravatant-li el seu paraigües. En Harik va posar les seves mans al seu rostre i va emetre un "aii, aii!"

—Deixa'l anar —cridà la Hanasia—. És massa petit per tomar la pluja en plena cara!

—Per això necessito que em mostris tota la teva força, deixeble! N'estic segur que quan aparegui el Guerrer Mil·lenari no et contindràs si has d'ajudar algú, i la força que desplegaràs aleshores serà superior a la que m'has mostrat fins ara. Amb tot l'entrenament que hem realitzat fins ara, m'interessa que ara t'hi esforcis de valent.

—Vols que et clavi un cop de puny, oi? Com a filla del líder, protegiré els nens del poble!

—No em facis riure! —cridà en Nizouki.

Va llançar una enorme bola de foc amb la seva mà lliure vers la Hanasia. Sense veure-la venir, va rebre de ple la bola i no va adonar-se que en Nizouki s'abalançava cap a ella. En Nizouki va etzibar-li un cop de genoll a l'estómac, fent que la Hanasia caigués a terra.

—Mou-te! —cridà el seu agressor—, creus que el Guerrer Mil·lenari serà igual de tou que jo? —acabà dient al mateix temps que li etzibava una puntada de peu al rostre, projectant-la diversos metres enrere i fent-la anar rodolant pel fang.

Atordida, no veié absolutament res sota aquella pluja obscura. Amb prou feines era capaç de distingir que la silueta allunyada del Guerrer de l'Espai tramava quelcom. Va sentir que els crits d'en Harik ressonaven cada vegada més forts. En Nizouki l'estava pegant!

—Saps una cosa... —cridà perquè la Hanasia l'escoltés—, crec que morirà.

I el tornà a pegar.

La Hanasia tractà d'aixecar-se, però estava ben masegada. Va aixecar-se, però va relliscar amb el fang i va caure feixugament a terra. La pluja incessant colpejava les seves ferides provocant-li encara més mal.

—Atura't... Atura't...

—Què dius? No et sento! —cridà en Nizouki—. D'aquesta manera protegeixes el teu poble? No em facis riure!

Va llançar el seu ostatge pels aires i quan va descendir li va etzibar un cop de genoll al ventre. En Harik cridà i, inútilment, va tractar de lluitar mentre demanava ajuda.

Aturaaaaaa't ! —cridà la Hanasia tan bon punt s'aixecava per envolar-se.

Ja no sentia ni el dolor ni la pluja. La seva energia no parava d'augmentar. Va alçar els seus punys concentrant-se en la silueta negra del lloc on procedien els crits. Un vent aparegué del no-res i les gotes de pluja canviaren de direcció sobtadament al voltant d'ella com si hagués produït una tempesta.

 

—Vatua l'olla, quin poder...Però no et pensis que el Guerrer Mil·lenari és d'aquells que es queden de braços plegats! —digué en Nizouki enviant-li una bola de foc.

Atònita, no va tenir temps de veure-la venir i, a causa de l'explosió, va caure enrere. Aquell vell encara posseïa una energia extraordinària.

Sense escoltar res més tret de la pluja, la qual la metrallava encara amb més potència, la Hanasia pensava que perdria el coneixement. L'obscuritat començava a envair la seva visió quan, de sobte, un pensament li vingué al cap amb força. Harik !

És impossible, pensà, no em queden forces. No puc moure'm...

— Harik, Harik !

— No puc detenir-lo en aquest estat...

— Harik, en Harik morirà !

— Estic ferida, estic fatigada...

— Harik... En Harik no té 4 anys. Escolta com crida, encara! !

—Saiyanet, el teu salvador les està passant magres —digué en Nizouki sàdicament—. Crec que s'ofegarà en el fang. I tu seràs el següent. Sempre consumo les meves amenaces. Si ella no recupera la consciència...

Va rebre un cop poderós. Directe a la cara, com la primera vegada.

No l'havia vista venir. No va adonar-se de la seva aproximació ni de la seva elevació. A causa d'aquella pinya va deixar anar en Harik, però va recuperar la consciència de seguida. No permetria que tornar a ser esbatussat. En Nizouki s'envolà per controlar la seva caiguda i va col·locar els seus braços en una posició defensiva prevenint el següent cop.

La Hanasia volava a una velocitat descomunal darrere d'ell i li assestà una puntada de peu. En Nizouki es girà de seguida i li envià una bola de foc, esclatant contra la Hanasia, però fent-li el mateix efecte que una simple gota de pluja.

La Hanasia va decidir no colpejar-lo. En Nizouki va reprendre la seva posició i la va observar. No podia creure's allò que veien els seus ulls.

Als peus de la Hanasia hi havia un cràter de fang. Un vent supernatural l'envoltava i la seva mirada era dura com el ferro.

—Aaaah —va fer en Nizouki—, aquesta és la còlera que allibera tot el teu poder. Però no n'hi ha per tant! —digué atacant amb un cop de puny que la Hanasia contrarestà etzibant-li un altre. Tractà de reealitzar els atacs secrets de la capital, però la Hanasia era, cada vegada, més i més ràpida i el feia caure a terra.

Uns minuts després, el seu poder era equivalent al d'en Nizouki, qui gairebé no es podia ni bellugar. Mentre ella s'aproximava lentament, en Nizouki va va relliscar tractant de recuperar la seva posició ferma. La Hanasia el va atrapar i el va llançar pels aires.

El va projectar amb tanta potència que va travessar els núvols. Sota el sol, va sentir, de sobte, una pressió tan intensa com si el seu pit i les seves orelles estiguessin a punt d'esclatar. Això sempre succeïa quan es volava verticalment a tanta velocitat. Va tractar de volar per mantenir la mateixa altitud i acostumar-se al canvi de pressió.

La Hanasia va treure en Harik del fang i va assegurar-se que fos viu. Va alçar-se lentament, cobrint-lo amb el seu propi cos per protegir-lo de la pluja. Quan gairebé ja havien arribat al nivell dels núvols, va sentir a les seves orelles el brunzit característic del canvi de pressió i va aturar-se.

—Tapa't el nas, tanca la boca, i bufa —digué a en Harik.

Va destapar-se les seves orelles. Tots dos es van enlairar, superant la capa de núvols. Gràcies a la llum del sol, la Hanasia va poder apreciar que en Nizouki estava malferit. No semblava pas que tingués cap os trencat. Es recuperaria.

—Ets superforta... i tot gràcies a mi! —digué el marrec tot orgullós, escopint una dent de llet.

 

 

La Hanasia va girar el cap per veure, en la llunyania, que en Nizouki es netejava la sang que li rajava del nas. En Nizouki la mirava, amb fúria i amb la impotència habitual d'un perdedor. De fet, estava en pitjors condicions que el marrec.

La Hanasia va volar lentament i amb seguretat cap a ell.

—Sé què estàs pensant... i no hi haurà una propera vegada. Si reapareixes al meu poble, et liquidaré sense pensar-m'ho.

En Nizouki va somriure interiorment. Uns minuts després d'haver alliberat la seva còlera, la Hanasia encara seguia en estat frenètic. No obstant, el seu poder era el mateix que el d'abans d'enrabiar-se. No era prudent d'atacar-la en aquelles circumstàncies.

La Hanasia va deixar-lo viu. Era increïble, sobretot tenint en compte tot el que havia fet.

—M'encantaria ensenyar-te més... molt més. I ja que em dones l'oportunitat de viure, informaré al Rei que ja he trobat la Saiyana capaç de vèncer el Guerrer Mil·lenari. I tornaré a venir. I tant que tornaré!

Els teus comentaris sobre aquesta pàgina.

Carregant els comentaris...
[ct_CT]
EnglishFrançais日本語中文EspañolItalianoPortuguêsDeutschPolskiNederlandsTurcPortuguês Brasileiro
MagyarGalegoCatalàNorskРусскийRomâniaCroatianEuskeraLietuviškaiKoreanБългарскиעִבְרִית
SvenskaΕλληνικάSuomeksiEspañol Latinoاللغة العربيةFilipinoLatineDanskCorsu