DB Multiverse

Notícies Llegeix DBM Minicomic Fanarts Els autors FAQ Fil Rss Bonus Esdeveniments Promos Associats Guia del torneig Universes Help
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                               

Hanasia, la Reina dels Saiyans

Escrit per Salagir

Adaptació per Bardock & Neferpitou

Aquesta història té lloc al planeta dels Saiyans, molt abans que la seva població terroritzés tota la galàxia sota el lideratge del Rei Vegeta...
Si alguna vegada us havíeu preguntat com havien conviscut aquests éssers tan poderosos; si voleu saber el destí d’aquests Guerrers Mil·lenaris abans d’en Broly; o si us fascinen les aventures d’uns lluitadors exhaltats en un món bàrbar, aleshores endinseu-vos en el món de la Saga Hanasia.


Part 1 :123
Part 2 :4567891011121314151617
Part 3 :18192021222324252627282930313233
[Chapter Cover]
Part 3, Capítol 28.

Rencontres interracials

Traduït per Bardock


El sol flamejava intensament sobre l'estadi i, malgrat la monotonia, les grades i els cels sempre estaven plens d'espectadors.

—Encara invicta —va cridar el conseller Reial a través del seu orbe màgic—. Ningú no podrà destronar la Hanasia? Què és el que veig, allà? És en Luberkut, aquell que va estar a punt de ser Rei la darrera vegada!

Un Guerrer de l'Espai impressionant va pujar al ring. Era un pèl veterà, arrugat i amb algunes cicatrius. La seva presència va despertar a la Hanasia. Aquest seria interessant.

—Aquells que no ho van presenciar, en Luberkut va disputar trenta-set combats impecables, però va sucumbir a causa de l'esgotament i a la gran resistència del nostre anterior rei. Té un art de lluita estrany que la majoria qualifiquen de màgic!

—Màgic? —va preguntar la Hanasia.

—Ja ho comprendràs, noieta —digué ell. I de seguida es va abalançar contra ella. Era molt ràpid, però només per obligar a la Hanasia a mantenir-se alerta. Va clavar-li un cop que ella va esquivar fàcilment i aquesta va contraatacar amb un altre.

Però en lloc de parar-lo o esquivar-lo, en Luberkut es va tombar lleugerament i va deixar que el puny el fregués per atrapar el seu braç. Mentre s'alliberava la va fer girar sobre ella mateixa aprofitant el seu moviment i va pressionar la seva articulació. Súbitament l'havia feta presonera blocant el seu braç contra la seva esquena tot comprimint un punt feble de la seva articulació.

—Argh! —feia la Hanasia—. Gnnn... —tractava d'alliberar-se però no podia. Volia clavar-li cops de peus però com que volava darrere d'ella no podia atènyer-lo. El seu altre braç també estava blocat.

Va tirar-la al terra i l'encastà contra el terreny de combat. Va deixar anar un dels seus braços i va bombardejar-la a cops tot enterrant-la encara més.

El braç lliure de la Hanasia estava clavat a terra però no era cap problema per a ella tenint en compte la seva força. Va deixar-se enterrar encara més fins que el seu braç es va alliberar.

Instintivament, va escombrar l'aire de la seva esquena, però no va aconseguir tocar-lo. Però havia de ser allà, ja que l'havia clavada al sòl! De fet, simplement es movia eficaçment a sobre d'ella.

Com que ella resistia prou bé, en Luberkut va tornar a picar-la cada vegada amb més força, atès que sabia que en qualsevol moment podria alliberar-se.

I així va ser. Gairebé insensible al dolor, va resubmergir el seu braç a terra i va decidir girar sobre ella mateixa tot creuant el ring. Ho va fer a tota velocitat per tal que ell no fos capaç de reaccionar i es va trobar estirada a terra enfront d'ell sense l'articulació del braç blocada.

El Luberkut no es va fer enrere i va enviar-li un puny al rostre.

 

El crani de la Hanasia va ser plantat al sòl i va notar que la resta del seu cos s'enlairava. Sostenint-la pel braç, l'envià de nou a esclafar-se contra el terra. Però contràriament al que es pensava, la Hanasia no va quedar fora de combat. No l'havia colpejat tan fort per a ella.

Es va posar dempeus, va fer que li deixés anar el seu braç i es va allunyar.

Hi va haver un petit moment de pausa. En Luberkut no estava fatigat del tot, però la Hanasia panteixava. Fos com fos, havia malbaratat la seva energia inútilment.

—Ets un paio estrany, per tant no m'arriscaré més —va dir ella.

La Hanasia va tancar els punys i els ulls. Es va contraure i va incrementar la seva energia.

—Gnnn... gnnnn!!!!

No va passar res.

Va haver-hi un silenci de perplexitat i la Hanasia va tornar a provar-ho. Però la força no li arribava. Quant a en Luberkut, va comprendre que havia d'aprofitar la seva hesitació i va disparar boles d'energia sobre ella i el sòl a fi de pertorbar la seva visió tot mentre arremetia contra la mossa.

Les boles de foc van crepitar i la Hanasia va sortir de la seva concentració inútil. Va notar un puny al seu ventre i va sortir disparada enrere. Es va enlairar pels aires abans que el seu adversari li atrapés un membre. El va cercar pel cel però no aconseguia veure aquell rei de la discreció. Va girar sobre ella mateixa per no ser enxampada per sorpresa però es trobava a sobre seu. Posicionant-se darrere d'ella, va posar-li el braç al voltant del seu coll i va començar a estrangular-la.

—Ah! Ets dur de pelar! Glrl...

Necessitava canviar de tàctica perquè no podia comptar amb la seva força. Va descendir lentament tot emportant-se'l mentre girava. Aquesta vegada va ser ella qui va encastar el seu adversari contra el sòl.

Però en Luberkut la va alliberar i va tocar el terra sense dolor. Va tornar a l'atac canviant súbitament diverses vegades de direcció.

La Hanasia no havia de dubtar. Va partir veloçment i va començar a girar al seu voltant. Va disparar diverses boles de foc molt poderoses tenint cura d'enviar-les cap al cel. La majoria van envolar-se i el seu adversari va ser tocat per dues d'elles. Es va sorprendre del poder individual d'aquell atac conjunt.

Mentre es reorientava, va poder apreciar la Hanasia qui, aquesta vegada, va agarrar el braç del seu contrincant.

—No aniràs enlloc!

Es va desplaçar pels aires i els seus peus van esclafar el rostre d'en Luberkut. Ja n'hi havia prou. Va deixar-lo anar i va desplomar-se al terra.

En Luberkut no era mort. El van dur perquè el curessin i la Hanasia es va dir que podria ser el seu instructor. També va comprendre que la seva transformació dels cabells grocs no era tan fàcil i que devia entrenar-se si volia extreure-la sense cap cop de còlera.

La resta de la jornada es va succeir sense cap fet destacat ni sense cap adversari seriós.

—Doncs així ja sóc Reina?

—Ets la Reina —li va dir el conseller— fins d'aquí dues setmanes en què s'acabaran de disputar els combats finals.

—Més combats?

—Sí, dues setmanes és el termini que deixem perquè tots els participants eventuals estiguin assabentats de l'esdeveniment i puguin arribar.

—Entesos. Quan veuré els Tsufuls?

—Demà. Ara és tard.

—D'acord, conseller... M'has dit que veuria els Tsufuls avui. Hauria de matar-te i canviar de conseller?

—Au, va, sigues raonable...

La Hanasia va agarrar el conseller pel coll i el va alçar del terra.

—Escolta, tarambana. D'allà on vinc les promeses es compleixen. No suporto els mentiders. O sigui que aquesta nit anirem a veure els Tsufuls.

—Però... no estan llestos per rebre-la... Han de venir i...

—Faran via.

El conseller va comprendre que no podria negociar amb ella. Va aixecar el seu avantbraç i va tocar botons del seu dispositiu.

—Els estic trucant... ja pot deixar-me anar.

 

A la Chiin-Lee li bategava el cor amb molta intensitat. Tot i que li havien dit que era molt perillós i que una persona del seu estatus no devia prendre riscs, es trobava a bord de la nau en què coneixeria en persona a la Superguerrera Hanasia, la nova reina.

La darrera no havia acceptat parlar amb el petit robot vídeotransmissor que tenien al palau de la Capital. Realment volia veure'ls. Com que era intolerable que acudís al seu territori i aquests a la capital, la Hanasia seguia el seu conseller mentre volaven per sobre del mar vers el punt de reunió.

La Chiin-Lee havia seguit de ben a prop la Hanasia des del començament. Havia plorat amb ella. Havia sofert amb ella. Veure-la en persona era com un somni. Podria parlar-li cara a cara. Esperava que el seu domini de la llengua Saiyana fos suficient.

La Hanasia i el conseller volaven des de feia una estona quan ella va apercebre un punt en el cel. S'aproximaren i era una gran caixa gris que volava. Un forat hi va aparèixer i el conseller hi va entrar. Ella el va seguir. El seu interior era lluminós. Es van trobar en una gran sala on hi havia un grapat d'éssers estranys: els Tsufuls.

—Benvinguda, Reina dels Saiyans —va dir el Tsuful que tenia pinta de ser el cap.

—Viviu en aquestes coses que volen? —va preguntar la Hanasia mirant per totes bandes sense respondre a la salutació.

—Hm. No, no, viatgem amb això.

—D'acord... ja que ho sabeu tot, seré jo qui us faci força preguntes. Començaré des del principi. La meva vida ha estat un caos a partir d'un moment concret.

Alguns Tsufuls es van mirar lleugerament inquiets.

—Sabeu qui era aquell Guerrer de l'Espai sonat que va atacar el meu poble i que va matar els meus amics?

—Hiik!! —la Chiin-Lee va deixar anar un crit de por. No havia pensat en això i es va adonar de seguida que era responsable de tots els mals d'aquella Guerrera de l'Espai que tant apreciava. Ella havia enviat l'assassí al seu poble. Ella havia matat el seu pare!

La Hanasia es va tombar cap a ella i aquesta acotà el cap tota poruga.

—Què li passa, a aquest? —va preguntar la Hanasia, qui no tenia els coneixements necessaris per reconèixer el sexe específic d'un Tsuful.

—Només ha estossegat —va dir el capità amb serenitat—. El vostre poble va ser atacat i prou. No sabem res de tot allò. Si ens doneu més detalls ho investigarem —va mentir insolentment.

—El conseller m'ha dit que vosaltres mireu tot el que ens passa —va dir la Hanasia.

—A la capital, sí. I enlloc més. No tenim ulls pertot arreu. Després de tot, és el vostre territori . Ha, ha, ha. Escolteu, enviarem un robot discret al vostre poble a la recerca de pistes i indicis sobre aquest Guerrer de l'Espai. Serem capaços de recuperar moltes coses amb això. Som molt eficients.

—Ah. Sobre el meu poble... d'això, no en queda gairebé res, ja que el Guerrer Mil·lenari ho va destruir tot.

Hi va haver un instant de silenci.

—De tota manera, cercarem —va dir el capità de la nau—. Encara teniu el cos d'aquell Guerrer de l'Espai?

—Bé, el vaig volatilitzar.

—Farem el que podrem i us tindrem al corrent, d'acord? —va dir el capità amb una gota de suor al front.

—Entesos. Segona pregunta.

—Sí.

—Qui són els dos paios que em van ajudar i salvar del combat contra el Guerrer Mil·lenari?

—Això ho puc respondre jo —va dir el capità, qui continuava amb el torn de paraula, ja que la Chiin-Lee encara seguia arraulida sobre ella mateixa—. Eren els Déus protectors de l'univers.

—Són macos.

—No solen aparèixer davant els ulls dels mortals. Ens vam sorprendre gratament de la seva presència.

—I la deessa de les tortugues? No sabia que n'hi havia una. La coneixeu?

—Eh? —va fer de seguida el capità.

—Oh —s'afanyà a respondre un Tsuful—. Sí. També és insòlit veure-la... Els fets del Guerrer Mil·lenari van obligar diverses figures a implicar-s'hi...

—He perdut el seu ou.

—Crec que no passa res.

—D'acord. Ara vull més detalls sobre els invasors que viuen en el cel. No tinc gens clara aquesta història.

 

Durant una llarga conversa i amb imatges hologràfiques que ho recolzaven, la tripulació va mostrar els Dimonis del Fred, va parlar d'ells, de la seva jerarquia i de l'univers que els envoltava. Van explicar el concepte d'espai, de planetes, d'extraplanetaris de diferents formes...

L'atmosfera es va relaxar de mica en mica ja que la Hanasia era molt curiosa i intel·ligent i els Tsufuls, didàctics. Per tal de contrarestar la seva falta de cultura feien servir al·legories i imatges simples. Els Guerrers de l'Espai ja sabien que el seu món era rodó, per tant no va ser difícil representar el món surant per l'espai com una illa flotant sobre l'aigua. Els Guerrers de l'Espai sabien desmitificar antigues creences.

Ella era com en Harry Potter descobrint coses noves. I les va acceptar.

—O sigui que els invasors demoníacs tornaran?

—Volen venjar el seu germà, és natural.

—Creieu que no els podré guanyar.

—Vostè mateixa ho ha dit: en Chilled esdevenia més poderós quan va eliminar-lo. Els altres vindran amb la seva força màxima i, a sobre, són diversos...

—M'entrenaré... i seré més forta.

—És... una situació factible, però potser seria millor tenir més Guerrers de l'Espai com vostè. Seria possible entrenar altres Guerrers de l'Espai perquè es convertissin en Superguerrers de l'Espai com vostè?

—Com jo?

—Bé, sí... anomenem Superguerrer de l'Espai a la seva transformació dels cabells grocs. Si vostè pot transformar-se, altres Guerrers de l'Espai també.

—No ho sé. No sé com em transformo i els altres casos s'han convertit en Guerrers Mil·lenaris... em sembla que jo sóc un cas únic.

—No voldria —va intervenir un altre Tsuful— que descobríssim el secret de la seva transformació? Caldria estudiar-la una mica... Hm... Hauríem de fer-li algunes proves.

—Eh? Què? —va fer la Hanasia—. No, tant se me'n fum el secret de la meva transformació. Ja era forta abans. Vaig guanyar en Nizouki. Els cabells grocs no em fan forta. He abatut tothom per ser Reina sense això.

—De tota forma, això li confereix un enorme increment de poder.

—No em referia a això, sinó que els altres Guerrers de l'Espai no podran convertir-se perquè no són prou forts.

Un àngel va passar per la sala. Els Guerrers de l'Espai eren orgullosos i la nova Reina no volia ser un subjecte d'experimentació.

«Tant se val —va pensar un Tsuful—. El castell està ple dels nostres aparells i igualment podrem esbrinar moltes coses d'ella. Però a fi de descobrir el seu secret...»

La Chiin-Lee va prendre la paraula per primer cop.

—Vostè sap que els dimonis no aniran amb mitges tintes. Són indestructibles des de fa segles. Però en aquest planeta hi ha algú capaç de matar-ne a un d'ells. Si la liquiden, us mataran a tots. No deixaran cap Saiyà viu i el nostre planeta serà destruït.

Va ficar-hi cullerada per tal de tocar el punt feble de la Hanasia, la compassió tan poc comuna en els Guerrers de l'Espai.

—Però... els altres Guerrers de l'Espai no tenen res a veure amb la meva força...

—Això és el que vostè pensa. Però els invasors, talment com nosaltres, pensen que els altres Guerrers de l'Espai podran transformar-se en Superguerrers de l'Espai en qualsevol moment. Per tant, eliminaran la vostra espècie. No seria la primera vegada que fan una cosa així. Ho entén? Els combats esdevenidors posaran en joc totes les vides del nostre planeta.

La Hanasia quedà bocabadada un instant durant el qual passaren pel seu cap nombrosos rostres d'amics seus. En aquell moment era responsable d'ells. No com a Reina, sinó com a guerrera. Era responsable de les seves vides. El Guerrer Mil·lenari era un tocat de l'ala i podria haver liquidat molta gent aleatòriament, però els altres eren monstres freds i calculadors que eliminarien conscientment a cadascun dels Saiyans.

—Per a la vostra supervivència —va dir el capità—, cal que reuniu les vostres forces contra ells. Oi que vau aplegar un exèrcit per contrarestar el Guerrer Mil·lenari? Fins i tot un exèrcit de Guerrers de l'Espai no podria fer res contra aquells monstres. El que fa falta són Superguerrers de l'Espai...

—Però... —va fer la Hanasia, tremolant—, jo no sé... No sé transformar-me! —el conseller i els Tsufuls van quedar de pedra—. No puc transformar-me per voluntat pròpia! Només contra adversaris superpoderosos!

—Bé —va dir la Chiin-Lee—, si treballem junts, segurament descobrirem el mitjà.

 

Després de llargues discussions, es va decidir que la Hanasia els aniria a visitar sovint i que es faria algunes proves amb ells. Mantindria el contacte a la capital gràcies als nombrosos aparells que hi deixarien al castell i podria fer-se tests allà sempre i quan hi enviessin el material pertinent.

El conseller i la Hanasia sortiren de la nau i flotaren per sobre el mar. La gran porta grisa es va tancar darrere d'ells i la nau es va allunyar lentament.

—Per on és la capital? —va preguntar la Hanasia.

—La màquina del meu braç em donarà la direcció —va respondre el conseller.

—Entesos, d'això... O sigui que aquells són els Tsufuls. Són petits.

El conseller va volar cap a una direcció i la Hanasia va seguir-lo tot situant-se al seu costat per seguir xerrant.

—M'encantaria haver-los seguit per veure el seu territori —va dir ella—, però suposo que no volen.

—Són força paranoics... Sembla que abans els caçaven i ens els menjàvem.

—Normal! Voldria mencionar... que amb les seves testes grosses... vull dir, semblen...

—Brioixos de carn al vapor?

—Sí! Justa la fusta!

—Tothom ho pensem.

—Ara tinc gana.

Van continuar el seu camí sota la mirada de les càmeres dels Tsufuls.

—Aleshores —va dir el capità—, què penseu d'aquesta Superguerrera de l'Espai?

—Afortunadament per als Guerrers de l'Espai, sembla preocupada. Tal com pensava —va dir la Chiin-Lee—, és menys individualista que la majoria i estic segura que, com a Reina que és, les relacions entre les dues nostres espècies milloraran.

—Ehm... —va fer un membre de la tripulació—. D'això, vol menjar-nos.

—Em sento com en Tokashitema —va dir—. Ara que hi penso, aquest conte està plenament basat en una història Saiyana. L'ogre devia ser un Guerrer de l'Espai.

—Encara que ho hagi dit no significa que realment ens mengi! —va respondre la Chiin-Lee—. Només era un comentari i prou! Després de tot, m'hauria agradat envoltar-la amb els meus braços i tocar els seus cabells!

Tots feren uns ulls com taronges.

—Però no ho he fet.

 

Els teus comentaris sobre aquesta pàgina.

Carregant els comentaris...
[ct_CT]
EnglishFrançais日本語中文EspañolItalianoPortuguêsDeutschPolskiNederlandsTurcPortuguês Brasileiro
MagyarGalegoCatalàNorskРусскийRomâniaCroatianEuskeraLietuviškaiKoreanБългарскиעִבְרִית
SvenskaΕλληνικάSuomeksiEspañol Latinoاللغة العربيةFilipinoLatineDanskCorsu