DB Multiverse

Notícies Llegeix DBM Minicomic Fanarts Els autors FAQ Fil Rss Bonus Esdeveniments Promos Associats Guia del torneig Universes Help
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                               

Hanasia, la Reina dels Saiyans

Escrit per Salagir

Adaptació per Bardock & Neferpitou

Aquesta història té lloc al planeta dels Saiyans, molt abans que la seva població terroritzés tota la galàxia sota el lideratge del Rei Vegeta...
Si alguna vegada us havíeu preguntat com havien conviscut aquests éssers tan poderosos; si voleu saber el destí d’aquests Guerrers Mil·lenaris abans d’en Broly; o si us fascinen les aventures d’uns lluitadors exhaltats en un món bàrbar, aleshores endinseu-vos en el món de la Saga Hanasia.


Part 1 :123
Part 2 :4567891011121314151617
Part 3 :18192021222324252627282930313233
[Chapter Cover]
Part 3, Capítol 23.

Snower l'estrateg

Traduït per Neferpitou


 

L’interior del palau reial dels Guerrers de l’Espai era enorme i intimidador. Els sostres de diverses desenes de metres d’alçada deixaven entreveure que no era una especialitat Saiyana. De fet, els Tsufuls havien ajudat secretament en la seva construcció. També hi havien instal·lat càmeres invisibles i il·luminació. La darrera estava reservada per a les seccions no públiques del palau, on només els alts graus, que tenien accés als secrets del Rei, se n'aprofitaven.

El grup de Guerrers de l’Espai passejava pels passadissos i la Hanasia es sentia perduda. Ja no recordava el camí de tornada a l’entrada. Van arribar a una petita cambra amb llits i dos invasors a sobre d'ells. Duien embenatges i altres artefactes mèdics que la Hanasia desconeixia.

—Aquests són els nostres dos únics presoners... no els matis. Han confessat que provenen del cel, d'un món més enllà de les altures on el sol crema, el fred queixala i on nosaltres no podem respirar. Encara més enllà, hi ha altres mons semblants al nostre amb les llars voladores que has vist i amb les quals poden desplaçar-se d'un món a un altre. També han admès que han vingut única i exclusivament per lluitar contra nosaltres i destruir-nos.

—Bah. Invasors.

—Prova de comprendre'ls, Hanasia! N'hi ha un munt com ells en el seu món, i aviat en vindran més amb les seves llars voladores! I tu ets l'única capaç d'aturar-los.

—Mata el Guerrer Mil·lenari, Hanasia. Mata els invasors, Hanasia. Bla, bla, bla...

—Has de romandre aquí i convertir-te en la Reina dels Guerrers de l'Espai.

—Muts i a la gàbia, Nizouki. No vull ser Reina.

—Ah, no? Tindries el respecte de tots els Guerrers de l'Espai, beguda i teca a cabassos, tots els homes que desitgessis, combats a voluntat, comoditats, etc. Qui ho refusaria?

—He d'encarregar-me del meu poble.

—Ja trobaran un altre líder. O podrien viure aquí, atès que és un poble petit. A més, si fossis Reina, mantindries un contacte privilegiat amb el poble Tsuful.

—Òndia.

El Conseller restà estupefacte. No es pensava pas que aquell argument tindria un cert pes. A la majoria dels Guerrers de l'Espai els importava un rave els Tsufuls o simplement els detestaven sense cap mena de raó. De forma general, als Reis no els hi agradava gaire saber que el seu poder estava forjat parcialment pels darrers.

—M'agradaria saber més sobre els Tsufuls —finalitzà la Hanasia esguardant els objectes de la sala que aparentment provenien de la seva civilització.

 

 

L'Emperador Blizzard tenia quatre fills. Els prínceps tenien un o dos segles d'edat de diferència entre ells. Mentre més vells es feien, més forts esdevenien. Així, si volem saber qui és més fort entre dos prínceps, és tan fàcil com saber les seves edats. Per contra, ens trobem amb les seves forces restringides i, mentre més vell és el dimoni, més nombroses són les seves formes de reducció.

L'Ice Kurima, el menor, es trobava en la seva primera forma de reducció. Amb aquesta era gros i imponent, fins i tot era terrorífic.

En Chilled, el seu germà gran, estava en la seva segona forma restrictiva. La Hanasia el va privar de passar a la primera forma.

 

 

L'Snower, major que els dos anteriors, estava en la tercera fase. Més versat intel·lectualment que no pas físicament, tractà de contenir el seu poder i era el primer Dimoni del Fred a utilitzar una forma tan allunyada. Cada generació era més forta que l'anterior i cap d'elles no havia necessitat de restringir-se tant en el passat.

Aquesta tercera forma havia desencadenat burles per part dels seus germans. Era encara més menut que en la seva forma original. En Chilled havia afirmat que era perjudicial per a la seva reputació i que serien menys temibles. Després de tot, en aquesta forma tres vegades més restrictiva i de potes curtes, l'Snower romania encara tan poderós que continuava inspirant temor, un terror molt més visceral i psicològic. L'Snower havia compensat la seva mancança de control físic per una forma de governar i de conquerir directa i eficaç. Els seus germans li guardaven un respecte immens i la seva exhortació era investigar i prosperar.

En Frosty, el major, era tot el contrari. No era ruc i havia treballat el control del seu poder i s'enorgullia de ser capaç de passejar-se sense perill en la seva forma original. Necessitava sentir-se invencible. Tenia una lleugera por de ser mort a mans dels rebels i el seu pànic envers un cop revolucionari s'incrementà quan el seu pare s'acomodà definitivament en la seva butaca. Gairebé no conqueria nous planetes. No obstant això, participava allà on es fomentaven o esclataven les revoltes i les esclafava amb una mà de ferro.

Quant al pare, l'emperador Blizzard estava en la seva segona forma restringida. Però era tan gros i terrorífic que la majoria de gent el creien en la primera forma.

Des de feia molt de temps, els germans a penes coincidien entre ells, ja que estaven ocupats gestionant un imperi cada vegada més gran. El planeta capital albergava el palau del pare i era el lloc més comú de trobada.

La nau de l'Snower va aterrar al costat del palau i el dimoni en sortí flotant com de costum. Les seves cames diminutes li atorgaven una forma de caminar ridícula. Sovint es preguntava si hauria de demanar que li construïssin una espècie de butaca voladora per desplaçar-se de forma més digna. Però s'acontentava volant, de moment.

 

La gran sala de la cort era buida. Era estrany. Les pantalles estaven apagades i l'Snower sabia que els micròfons i altres dispositius de vigilància, també. Els nous servents eren dignes de confiança i res d'allò que el seu pare els digués no s'escamparia.

La cort buida li recordà l'última trobada familiar. El seu pare va compartir amb ells secrets específics dels Dimonis del Fred que ningú no havia de saber. Detalls sobre les transformacions, així com la repartició de l'univers. No hi havia cap mena de dubte que es celebraria una nova reunió, però aquesta vegada els mancava un germà.

Era evident que el seu pare era allà. Ho va saber en el mateix instant en què va posar un peu al palau en notar la presència i sentir la respiració d'en Blizzard a desenes de sales d'allà. Va contornejar el seient gegantesc on seia l'Emperador.

 

 

—Hola, pare.

—I el teu germà?

—Arribarà d'aquí a dos dies.

—Tant se val. Ja li ho repetirem. Qui és, aquest trinxeraire?

En Blizzard es referia al petit servent que es trobava inclinat al costat del seu fill. La seva presència no era benvinguda en una reunió secreta de la família.

—És el meu assistent, pare. Té tota la meva confiança i sap tots els meus secrets.

—Doncs així també tindrà la meva. Sé que no prendries mai cap risc. Bé. Digues-me què has deduït amb totes les dades.

—D'això, pare, el planeta que hem descobert i que anomenem "Plant", ens amaga força secrets. Per començar, és evident que el vídeo està manipulat.

—Ah, sí?

—Pot pujar-hi de peus. En primer lloc, ningú no pot matar-nos, i menys d'aquella manera.

En Blizzard va tenir una reacció que va sorprendre a l'Snower. Havia mirat en la llunyania i va comprendre que el seu pare no estava d'acord amb allò que havia dit. En Blizzard va dir simplement:

—Aquest és el teu únic argument?

—No —va fer l'Snower, sorprès—. La civilització que hem vist a Plant no posseeix tecnologia i en Chilled no va aterrar a camp obert, sinó que més aviat en una de les grans ciutats. Potser la nau hi va anar a parar perquè va detectar una gran energia, una superpoderosa font de vida. Un cop a prop del planeta, també podria haver apercebut múltiples ones de ràdio, emissions codificades i tota classe d'evidències que proven que el planeta està ple a vessar de tecnologia. Així, el vídeo menteix.

—Ja ho capto. És cert que hi ha gat amagat. Però és possible gravar un vídeo fraudulent i enviar-lo des de la nostra nau?

—Sí, pare. La nau és presonera en el planeta. Qualsevol dels meus tècnics podria efectuar aquell enviament. De fet, crec que aquest planeta és una trampa contra nosaltres.

—Però aquest vídeo... és tan real!

L'Snower va esbossar un somriure:

—Pare —digué—. Vostè no mira mai pel·lícules.

—No m'interessa la ficció.

—Doncs és perfecta per relaxar-se. Pipo, passa'ns un extracte a les pantalles gegants.

El trinxeraire va treure un gran telecomandament i va pitjar diverses indicacions. Els monitors es van il·luminar i van exhibir un vídeo.

Hi figuraven l'Snower i en Chilled. Parlaven d'una situació i d'un problema mitjançant el qual en Blizzard no tenia constància. Un virus que podia devastar planetes sencers. Els dos fills caminaven vers la sala del tron i van parlar amb en Blizzard, qui els va ordenar de dirigir-se cap a un planeta concret per trobar la font del problema. De fons s'escoltava una melodia quan, en realitat, cap música no havia estat mai difosa pel palau.

—Això no ha succeït mai —digué en Blizzard—. És ficció? Com és possible que m'hagin filmat dient això?

—Vostè no ha estat mai filmat. Tots els personatges presents en aquesta escena són dibuixos. Són models virtuals animats per ordinador i, tal com pot veure, la semblança és quasi perfecta. I si es pausa...

En Pipo va prémer pausa.

—... pot apreciar múltiples defectes en el cos i la imatge és lleugerament irreal.

—És cert. Ara me n'adono. De fet, són trucatges. No és perillós? Qualsevol podria difondre missatges falsos o ordres en nom nostre, oi?

—No passi ànsia, pare. Aquests models no són a l'abast de qualsevol i la producció d'obres en què som protagonistes està molt controlada. La ficció ha de ser real i nosaltres no podem quedar en ridícul. Li aconsello aquesta pel·lícula. Nosaltres estem dotats de poders extraordinaris, ens teletransportem, escopim foc i lluitem contra un monstre tentacular gegant. No li vull esguerrar la fi del film, però vostè té poders telepàtics tan immensos que pot actuar sobre planetes llunyans sense moure's del seu seient. Tot això beneficia la nostra imatge.

—Hm... podria ser... Tant se val —va fer en Blizzard sabent perfectament que no visualitzaria mai aquella faula.

Afortunadament per a ell, el seu fill va evitar ensenyar-li les emissions per a la canalla, en les quals els Dimonis del Fred, dibuixats a mà i superdeformats, ensenyaven als nens a llegir, a comptar i a estimar el seu Emperador. Ell no ho hauria entès.

—Però —continuà en Blizzard—, tu has detectat imperfeccions en el vídeo d'en Chilled?

—Bé... no. Però realitzar un de fals no és impossible. Només cal molta precisió i molts mitjans. I una civilització que ha ocultat la seva presència durant anys, potser segles, podria disposar d'aquests mitjans. Aquest vídeo l'han estat preparant durant anys i, una vegada llest, han atret en Chilled amb una ona d'energia.

—I què?

—Doncs és possible que els enemics del nostre imperi s'hagin aliat amb aquesta civilització. O encara pitjor, que hagin creat aquesta aliança en aquest planeta desconegut per fomentar un cop mortal amb l'objectiu de destruir-nos. Un estratagema que s'ha desenvolupat durant una dècada com a mínim. Podrien formar-se moviments revolucionaris si es mostrés a l'univers que un simple guerrer ha matat un dels nostres. Els nostres exèrcits podrien ser sobrepassats. Com que nosaltres, els Dimonis, no podem ser presents a tot arreu, en el pitjor dels casos perdríem nombrosos planetes i el nostre imperi s'ensorraria.

Una revolució. Un cop organitzat. Sí... a en Blizzard li encantava la idea. Només...

—I què li ha passat a en Chilled, llavors?

—Per una raó o altra ens és impossible de contactar-lo.

—Un cop més has tornat a anar més enllà. Et felicito. Crec en la teva teoria. Segurament hagi succeït això. Però he detectat una errada suprema en el teu raonament.

—Una errada?

—Sí. De fet, el teu principal argument, el qual es transforma en la teva única hipòtesi, és fals. Nosaltres podem ser morts cos a cos. Existeixen éssers... —en Blizzard va fer un cop d'ull a en Pipo per verificar que no estava prenent apunts—. Éssers més forts que nosaltres.

 

L'Snower restà silenciós un instant. L'esguard del seu pare era molt seriós.

—Encara no us ho volia explicar, però les condicions són extremes.

Va extreure de sota el seu seient un maletí negre, un ordinador antic, flexible i indestructible que no estava connectat a cap xarxa. Allà hi desava els seus secrets i l'havia fet servir diverses vegades en presència dels seus fills.

—Poc després del naixement d'en Kurima, em trobava en el planeta paradisíac on gaudia recuperant-me després de donar a llum. Quan ja estava totalment recuperat i disposat a marxar, algú va aparèixer davant meu.

—Ja ho recordo —el va tallar l'Snower—. Tota la guàrdia va ser aniquilada, cosa que em va sorprendre llavors. A més, no donaves cap explicació creïble.

—Hm. No va ser ell qui els va matar, sinó jo. Per cobrir-me les espatlles. Mira —en Billzard va mostrar una imatge hologràfica presa en el planeta paradisíac. Un elf vell, tot i que no acabava de semblar-ho, amb barba blanca. Una espècie que l'Snower no coneixia.

 

 

—Em va dir que havia concebut massa fills. Que tan sols acceptaria la nostra presència si limitàvem el nostre nombre i que havia vulnerat una regla que els meus avantpassats havien omès transmetre'm, per la qual nosaltres no tenim el dret de multiplicar-nos i conquerir. Quina ximpleria. Jo, que era capaç de donar llum a més de dos fills, em vaig assabentar llavors que la proesa de fer-ne quatre era prohibida. Vaig fotre'm d'ell i li vaig dir que si volia limitar el nostre nombre hauria de matar-nos.

L'Snower va deglutir amb aprehensió.

—Em va respondre que jo era l'únic responsable, no els meus fills, i que no us mataria excepte si també violeu la regla. Aleshores, es va abalançar a sobre meu.

En Pipo va començar a gotejar suor gruixuda.

—I aquell vell em va aplanar les costures. Va ser indescriptible. No vaig poder colpejar-lo, ni parar cap cop. Jo era un mitja merda per a ell. Ridícul, lamentable. Va finalitzar la seva amenaça mentre era a terra vomitant sang. Val a dir que ell no estava fatigat i gairebé no esbufegava.

Per molt que la vostra família esdevingui poderosa, no arribareu mai al nivell d'un Gran Kaito (="Rei de l'Univers"). Si no us voleu sotmetre a la nostra llei, morireu tots plegats. No tinguis més fills i que els teus no en concebin més de dos. Perquè ho tinguis sempre present...

—El Déu em va alçar i em va etzibar cops d'una potència inaudita. Sense dificultats, és clar. Aquells cops em van malferir. Vaig marxar d'allà setmanes més tard fins que les meves ferides ja no eren visibles.

—Si resta sobre aquest seient... —va fer el seu fill.

—És perquè les meves ferides encara no s'han guarit malgrat que han passat ja dos segles. Sí, quan faig grans moviments, em fan mal.

Tant l'Snower com en Pipo restaven garratibats.

—Aleshores, l'ésser que va vèncer en Chilled... podria ser un Gran Kaito?

—No ho sé.

—Doni'm tots els enregistraments que tingui sobre aquest Rei de l'univers, pare. He d'investigar i esbrinar què és realment. Sabrem si està relacionat amb aquest planeta!

 

 

—Aquests són els seus apartaments.

—Encara no sóc Reina.

—Prefereixes dormir a fora? Aquesta nit plourà.

—Aleshores, els Tsufuls ho poden saber tot? Inclús el futur?

—Diuen que el temps és fàcil de predir.

—Quan podré veure'ls?

—Primer t’han de coronar Reina.

—M’ho imaginava.

La Hanasia es va asseure al llit, després es va estirar, es va tornar a asseure i es va tornar a estirar tustant pertot arreu.

—Que còmode! Aquesta cosa és genial! No havia tocat mai un material com aquest!

—Els Tsufuls saben fabricar teles molt més còmodes que les pells de bèsties.

—Perfecte. Fot el camp. Vull clapar en aquesta cosa i no vull ser molestada! Ostreeeees, s’hi està taaaan béee...

—Jo marxo. Demà hi haurà un gran esdeveniment amb combats per decidir qui serà el nou Rei. Seràs homenatjada.

El llit Tsuful era massa. La Hanasia es girà i es girà a sobre d'ell, tustant-lo i recolzant-se sobre el matalàs. Era suau, elàstic, increïble.

De sobte, va recordar que havia abandonat el seu poble a corre-cuita, sense ni tan sols avisar. Havia de perdre algunes hores per tranquil·litzar-los? Bah, podia oblidar-se'n uns quants dies. I tampoc no eren conscients de la crisi causada pels invasors. No es preocuparien de res.

 

De fet, al poble, només una persona va mostrar signes de preocupació: el narrador. La Hanasia va patir un aire de ansietat i va partir súbitament sense avisar.

A més, va tornar al poble, sol, incapaç d’explicar la seva absència amb credibilitat. Però es va sentir alleujat en comprendre que cap dels vilatans no el considerava prou fort per fer-li mal. Se li oferí un sopar gratuït, durant el qual va aprofitar per investigar.

—Així, la Hanasia s'ha tornat hiperforta?

—Molt més que això. Extraordinària. Invencible.

—Però no va poder vèncer el Guerrer Mil·lenari.

—Potser no, però... Ell també era invencible. També posseïa la llum groga.

—Explica’m més.

—La Hanasia ja era més forta que tothom, inclús que aquell General, en Nizouki, a qui va enviar a pastar fang. Va desenvolupar la seva transformació de seguida. Els seus pèls es van tornar grocs i una llum daurada sorgí dins d'ella. El seu esguard va canviar. Aleshores, ja era invencible.

—Invencible...

—Un monstre va atacar el poble. Era extremadament fort i va matar diversos dels nostres. Ella no va poder batre'l. Però en transformar-se el va destruir d’un sol cop!

—Un monstre capaç de matar els Guerrers de l’Espai? Això és insòlit. Com era?

—Com un Guerrer de l’Espai.

—Però no era un Guerrer de l’Espai —va afegir un altre vilatà—. Era un monstre. Estava emplenat d'ira i no sabia parlar.

—Que estrany...

—Va matar en Hartich, el nostre antic líder, tot i que era molt fort. En Hartich va fer regnar la llei en tots els pobles del nostre voltant. Ells t'ho confirmaran.

En Mahissu va prendre apunts mentals.

Els teus comentaris sobre aquesta pàgina.

Carregant els comentaris...
[ct_CT]
EnglishFrançais日本語中文EspañolItalianoPortuguêsDeutschPolskiNederlandsTurcPortuguês Brasileiro
MagyarGalegoCatalàNorskРусскийRomâniaCroatianEuskeraLietuviškaiKoreanБългарскиעִבְרִית
SvenskaΕλληνικάSuomeksiEspañol Latinoاللغة العربيةFilipinoLatineDanskCorsu