DB Multiverse

Notícies Llegeix DBM Minicomic Fanarts Els autors FAQ Fil Rss Bonus Esdeveniments Promos Associats Guia del torneig Universes Help
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                               

Hanasia, la Reina dels Saiyans

Escrit per Salagir

Adaptació per Bardock & Neferpitou

Aquesta història té lloc al planeta dels Saiyans, molt abans que la seva població terroritzés tota la galàxia sota el lideratge del Rei Vegeta...
Si alguna vegada us havíeu preguntat com havien conviscut aquests éssers tan poderosos; si voleu saber el destí d’aquests Guerrers Mil·lenaris abans d’en Broly; o si us fascinen les aventures d’uns lluitadors exhaltats en un món bàrbar, aleshores endinseu-vos en el món de la Saga Hanasia.


Part 1 :123
Part 2 :4567891011121314151617
Part 3 :18192021222324252627282930313233
[Chapter Cover]
Part 2, Capítol 10.

El descobriment del Guerrer Mil·lenari

 

Traduït per Bardock


 

Hi hagué un gran silenci en tot el poblat mentre el cos del monstre Saiyà, deformat i fet a miques per tot arreu, es desplomava a terra.

Al cel, la Hanasia brillava amb una llum groga i poderosa. Tot el seu cos estava flamejant. Els seus cabells també irradiaven aquella llum que s'alçava cap al cel. Encara que no posseïssin l'habilitat de notar el poder aliè, els Guerrers de l'Espai van percebre clarament que la Hanasia era forta. La més forta del món.

El que no veien és que, a centenars de metres per sobre d'ells, la Hanasia plorava llàgrimes calentes sense gosar mirar avall. A baix, el seu pare era mort, igual que els seus camarades massacrats.

 

 

Va passar una mà pels seus ulls i va descendir lentament. Els vilatans l'aclamaren i van animar-la una mica. La llum va esvair-se i, en retornar a la normalitat, l'energia tan poderosa que emanava va esvair-se.

 

El seu pare estava en el seu cràter. Va posar una mà al seu cor i cap Guerrer de l'Espai no es va atrevir a felicitar-la per la seva victòria per respecte al seu pare.

El seu cor bategava.

—És viu! —cridà ella vessant llàgrimes.

En Hartich va obrir els ulls dèbilment i va veure que la seva filla encara era viva. No sentia sons de combat i va comprendre que havien estat salvats i que la Hanasia no corria perill. Va tancar els ulls, pensant que la mort ja se'l podia emportar.

 

A la sala de control Tsuful hi regnava un gran silenci. L'enginyer s'afanyava a recuperar i a agrupar les imatges de la càmera del lloc al qual enfocava abans de girar sobre si mateixa per culpa de la deflagració.

Però el públic estava atrapat per les pantalles, les quals mostraven en directe què havia passat en aquell moment. Després de l'explosió, la Guerrera de l'Espai il·luminava el cel amb una aura energètica groga que emanava el seu cos com si transpirés vapor. Els indicadors dels mesuradors d'energia, de radiació, i d'ionització de l'aire, arribaren al màxim clarament limitats per la pantalla. El cos sense vida i desarticulat del guerrer creat pels Tsufuls es desplomà a terra.

Sentint-se obligat a trencar aquell silenci, en Tracheobionta pensà en veu alta allò que tothom sabia:

—Crec que ja hem trobat el Guerrer Mil·lenari.

 

Sí que l'hem trobat, pensava la Chiin-Lee, els símptomes són característics, així com el seu increment de poder. Els cabells que canvien de color, la llum groga i aquell canvi d'aparença que recorda amb precisió el malson enregistrat pel vídeo fa mil anys.

El Guerrer Mil·lenari era aquella noia sensible. Aquell ésser, amb sentiments propis dels Tsufuls, era molt apreciable i afable gràcies a la seva naturalesa empàtica. Aquella Guerrera de l'Espai, que havia salvat el seu poble i la seva vida tot revelant la seva naturalesa, es va condemnar a ser l'enemiga de l'equip de la Chiin-Lee durant els propers dies fins a la seva destrucció total.

La Chiin-Lee passà de la joia enveure-la sana i estàlvia a la tristesa per haver-la d'aniquilar.

 

—El vostre guerrer no era gaire eficaç —digué algú darrere d'en Tracheobionta.

—És molt poderosa —respongué la Chiin-Lee—, i és inútil combatre-la per la força. Tenim altres mitjans més subtils a la nostra disposició.

 

 

En Nizouki volava cap a la capital. En travessar els murs del castell del rei, va sentir l'olor de la cuina i fer una parada .

Més tard, va passar pel pati d'entrenaments. No l'havia vist mai tan ple. Un dels seus antics deixebles era l'instructor líder i donava ordres a una part de l'exèrcit. Nombrosos vilatans havien vinguts de ben lluny. Alguns d'ells eren, òbviament, els líders dels seus respectius pobles. Era de domini públic que, abans de començar a rebre ordres, havien de lluitar contra l'instructor que els havia estovat.

Tots volaren. L'instructor volà per sobre i al costat del grup.

—Canons en posició! —cridà.

Tots apuntaren cap a ell estenent el braç dret al cel i la mà esquerra a sobre. Era una de les posicions clàssiques de combat de l'escola del Rei.

—Foc! —digué l'instructor.

Tots dispararen una bola de foc en la mateixa direcció. Era sorprenent veure tants Guerrers de l'Espai col·laborant tots junts en un mateix atac. En Nizouki també n'estava, de sorprès. No ho havia vist mai.

 

Va seguir el seu camí i va arribar a la sala del tron. Allà no es demanava cita. Simplement es passava o no es passava. Els guàrdies el van reconèixer i no van impedir-li l'entrada. Hi havia dues famílies Saiyanes que havien vingut de lluny per combatre el Rei. La primera estava constituïda per cinc membres ben motivats i imponents. Un havia estat abatut i el Rei se n'ocupava de dos altres a la vegada.

Els dos adversaris es desplomaren a terra durant el lapse de temps en què en Nizouki arribava al tron. Estava a punt de parlar amb el Rei quan el darrer membre s'aproximava per lluitar, deixant entreveure que estava abans que ell. En Nizouki agafà el seu cap i l'esclafà contra el terra, provocant un sot entre les lloses.

—Foteu el camp, pagesots. El Rei té assumptes més importants de què preocupar-se.

Escamparen la boira absorts per la forma en què aquell vell s'havia desfet del darrer membre, però l'altra família, constituïda per dos membres, restà allà sense dir ni mu.

—Qui t'ha estomacat? —preguntà el Rei en veure que el seu general estava farcit de ferides.

—La Guerrera de l'Espai que pot assolir el gran poder. L'he trobada, senyor. Totes les teories de la biblioteca eren vertaderes. La seva força és increïble malgrat la seva joventut i, segons les seves emocions, pot esdevenir molt més poderosa. He trobat en ella el potencial d'un poder infinit.

—De debò? No me'n sé avenir...

—Necessitaré alguns membres de l'exèrcit per atacar-la. Només fa servir el seu poder real quan pateix.

—Ja ho veurem tan bon punt acabi amb els convidats d'avui.

 

 

L'altra família va apropar-se. Una mare i un fill.

—El meu fill és el Guerrer Mil·lenari, senyor. Tot i que no ha estat mai entrenat ningú no li arriba ni a la sola de la sabata.

El Rei va gratar-se el cap mentre s'aixecava com a símbol de disconformitat. La seva panxa es movia flonjament d'esquerra a dreta mentre s'aproximava.

—Com és possible que un Guerrer de l'Espai tan gras sigui encara el nostre rei... —digué la mare amb menyspreu—. Un bacó i un general decrèpit. Tinc la impressió que aquesta monarquia es sustenta gràcies al seu llegat històric, i no pas gràcies al seu poder! Lluitaré jo mateixa!

La mare va atacar. La seva velocitat era formidable i en Nizouki va notar que no tenia res a veure amb la família anterior. Va adonar-se, des de la primera trompada, que realment seria un bon desafiament per al Rei.

El seu puny es va enfonsar en el greix del ventre del Rei, el qual va entomar de ple el cop. Mentre s'aproximava, va deixar que les mans imponents del Rei agarressin els seus braços. El darrer va començar a metrallar-la amb cops de genoll. Però la dona va resistir-ho i va enlairar-se per sobre d'ell. Quan es va situar a l'altre costat, va estirar dels seus braços i va fer sortir volant el Rei, qui la va deixar anar. Quan ja era lliure, s'abalançà contra ell per atacar-lo mentre era projectat. El Rei va rebre un cop molt potent i es va desplomar a terra, encara que semblava que no estava patint gens.

—Sempre he estat grassonet —digué el Rei aixecant-se i situant-se en posició de combat—. Però, gràcies a la meva força, els teus cops em fan pessigolles.

La mare, catatònica, atacà de nou, però el Rei també es disposava a atacar. Semblava el doble de gran i de llarg que ella. Després d'una sèrie d'intercanvi de cops, ella no podia aixecar-se.

—Reconec que he fracassat... —digué la guerrera—. Però el meu fill us vencerà.

 

En Nizouki mirà el fill. Era jove i semblava que no parés ni la més mínima atenció al combat. Mirava les musaranyes.

—Vinga, Romanesco! Lluita contra el Rei! —cridà la seva mare.

Aleshores, es va girar i va fer unes passes vers el seu adversari. El Rei no estava gens fatigat i va esperar que l'ataqués. Però el Guerrer de l'Espai no atacava i semblava que tornés a estar avorrit. Aleshores, el Rei va carregar contra ell.

Va llançar un cop de puny que va ser aturat pel fill sobtadament despert i, instantàniament, va atrapar el braç del Rei fent que s'estavellés a l'altra punta de la sala. En Nizouki emetí un crit de sorpresa i el Rei va reprendre la seva posició tot atònit.

—Ets molt murri! I ràpid! —digué el Rei.

Va llançar una bola de foc vers el marrec i va córrer darrere d'ella. Un atac doble clàssic. En Romanesco va desviar la bola amb un simple cop de mà com si no fos gens poderosa -encara que en Nizouki coneixia l'abast del poder d'aquell atac-, i després va respondre als atacs del Rei. S'intercanviaren diversos cops a una velocitat vertiginosa, i, mentre més lluitaven, més augmentava el nivell de la lluita. En Nizouki va percebre que aquell noi era molt fort. No era sorprenent que ningú del seu poble no pogués, ni tan sols, tocar-lo.

Malgrat ser més gran i imponent que el seu adversari, el Rei no semblava superar-lo ni en força ni en velocitat. Aquell tal Romanesco era realment sorprenent. Però el Rei tenia molta més experiència de combat i, finalment, va agafar el relleu del combat.

Quanen Romanesco travessà un pilar, el Rei va situar els peus a terra tot panteixant. En Nizouki s'adonà que el seu adversari es va aixecar sense problemes i sense esbufegar.

—Aquest combat és molt intens —digué el Rei—. Prosseguirem a l'exterior.

Però el seu adversari no l'escoltà i es va abalançar a sobre d'ell. El combat va continuar violentament i el Rei va fer servir els seus últims recursos per tirar a terra el seu oponent. En Romanesco, enrabiat, es va aixecar de seguida i va començar a carregar una poderosa bola de foc.

—Nizouki! —cridà el Rei.

En Nizouki va comprendre immediatament el problema. Hi havia un mur en la direcció en què apuntava el seu adversari i darrere d'aquell mur... en Nizouki va córrer vers el Rei i es va col·locar al seu costat tan bon punt la bola de foc va ser disparada. Aturaren l'atac d'energia amb les seves quatre mans, però l'atac els va arrossegar contra la paret, la qual va començar a esquerdar-se.

—Contra ell! —cridà el general.

Era una tasca realment difícil, ja que havien de canviar bruscament la direcció de l'atac en lloc de desviar-lo, simplement, al cel. Però era la millor forma d'aturar aquell tocat de l'ala, el qual es precipitava cap a ells.

Els dos guerrers van repel·lir la bola de foc i es va estavellar de ple contra en Romanesco. Una gran explosió i una gran quantitat de fum va envair la sala. Quan es va dissipar van veure que encara seguia dempeus.

Sagnava per tot arreu, però el seu esperit combatiu s'havia incrementat encara més. Va començar a cridar i va provocar una espècie de remolí de vent al seu voltant. En Nizouki va establir-hi un paral·lelisme amb la Hanasia quan una explosió de calor i de llum va envoltar en Romanesco.

 

En Romanesco havia canviat d'aparença sota els ulls atònits del Rei, del general i de la seva pròpia mare. Els seus músculs s'havien triplicat en volum. Els seus cabells havien canviat de color i s'eriçaven cap amunt. Emanava una llum verdosa que va encegar els presents.

—Monstre! Monstre! —cridà la mare mentre s'aproximava per atacar-lo.

El Rei i el general, per contra, posseïen unes grans habilitats combatives i van adonar-se que era invencible i que es trobaven davant del Guerrer Mil·lenari. No van atrevir-se a moure's, ja que estaven totalment aclaparats davant d'aquell poder.

En Romanesco era, en aquell moment, força més impressionant que el Rei. Va atrapar la seva mare i la va llançar contra el mur. Totes les pedres es van ensorrar sobre el seu cos sense vida. El Rei es va aixecar.

—Vés a buscar el teu guerrer. Però abans dóna les ordres necessàries a les nostres files. L'atraure cap a l'exterior.

Va llançar diverses boles de foc vers el guerrer i va sortir volant per una gran finestra. En Romanesco va cridar i es va precipitar cap a ell.

 

En Nizouki es va aixecar i va sortir de la sala. Es va girar i va entrar a la sala que estava situada darrere del mur en qüestió. Al seu interior hi havia uns objectes estranys que servien per comunicar-se amb els Tsufuls. El Rei i ell els havien volgut protegir a tota costa de la bola de foc d'en Romanesco.

—El Guerrer Mil·lenari és aquí! —digué a l'esfera màgica.

—L'hem detectat —respongué ella—. Allunyeu-vos de les ciutats. Hi enviarem els nostres propis exèrcits.

Aleshores, en Nizouki va córrer cap a l'exterior del palau, on es podia presenciar el combat del Rei. Aquest, estava essent derrotat. Les files que estaven entrenant miraven, absorts, aquell duel estrany que emanava una llum intensa.

 

Durant el temps en què en Nizouki va necessitar per arribar fins on era l'instructor, el Rei va rebre un cop que va fer que s'estavellés contra dues cases de la capital.

Al cel, en Romanesco reia com un dimoni i va disparar una multitud de boles d'energia vers la ciutat. Els Guerrers de l'Espai començaren a volar.

—És el Guerrer Mil·lenari! —cridà el general.

El seu antic deixeble restà perplex durant un instant i després va apuntar vers el guerrer.

—Canons vers l'adversari del Rei! —una cinquantena de punys assenyalaren a la direcció indicada—. Foc!!!

Nombroses boles d'energia, mesclant-se entre si, foren disparades horitzontalment. En arribar al seu objectiu, totes les boles s'havien transformat en una de sola dotada d'un poder tan enorme que en Nizouki no havia vist res semblant en la seva vida. Va esclatar contra el cos del guerrer, el qual, sorprès, va ser projectat enrere diversos quilòmetres.

—Seguiu-lo! —cridà en Nizouki al capdavant de les files.

Els soldats no comprenien el perquè d'aquella ordre, ja que els semblava inimaginable que l'adversari hagués pogut sobreviure a un atac d'aquella magnitud.

—Tu et quedes aquí —li digué a l'instructor—. Reuneix les altres files. Si ha sobreviscut a l'atac, t'ordeno que no facis res fins que tot l'exèrcit s'hagi reunit.

—Bé... si no hi ha cap més remei...

—El poder del Guerrer Mil·lenari és inimaginable. Ho entens? És molt superior a tot allò que et puguis imaginar. Has d'esperar-te a reunir-los a tots. Res de mitges tintes! —digué, mentre pensava interiorment que els Tsufuls no s'equivocaven mai.

 

L'esfera màgica dels Tsufuls no s'equivocava mai a l'hora de preveure les tempestes, de curar les malalties, i d'aconsellar el Rei. Fiea temps els havien advertit del poder del Guerrer Mil·lenari i no se'l prendrien a la lleugera.

Quan arribaren al cràter, el guerrer estava dempeus sota la polseguera i el fum i sense cap esgarrinxada.

—Maleït sigui! En la seva anterior aparició almenys havíem aconseguit ferir-lo... Els deu primers l'atacareu al mateix temps! Els altres, carregareu una bola de foc durant el màxim de temps possible! Prepareu els canons! Carregueu! Carregueu! Carregeu! I no dispareu abans de la meva senyal!!! No mireu el combat; mireu-me a mi!

En Nizouki es va situar davant d'ells tot escrutant els seus rostres. No havien estat entrenats per carregar un atac energètic. Es va girar i va observar el combat. Tal com s'havia imaginat, es tractava d'una massacre, però no fins aquell extrem.

 

Els cops estzibats pels soldats eren tan febles com la picada d'un mosquit. Sense ni tan sols notar els atacs, va atrapar un Guerrer de l'Espai amb la seva mà gegantesca i el va aixafar contra el sòl. Aquest havia estat de sort, perquè el següent va ser esclafat entre els seus dos braços explotant com si fos una fruita podrida. Un altre, mentre cridava d'horror, va carregar el seu atac més poderós i el va disparar contra el Guerrer Mil·lenari. Va entomar el cop com si fos una lleugera brisa i va disparar una petita bola de foc que va travessar l'atacant.

En Nizouki es va girar vers l'exèrcit, el qual, tal com havia ordenat, no li treien l'ull de sobre. Alguns estaven a punt d'abandonar, però molts altres encara podien carregar. Va assenyalar-los un per un mirant als ulls d'aquells que feien figa.

—Tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, carregueu més lentament! I tu, tu, tu, i tu, també! Per contra, tu, tu, tu, i tu, carregueu amb més rapidesa! I tu! Sé que pots fer-ho millor!

Va fer un últim cop d'ull, i el darrer Guerrer de l'Espai enviat a la mort encara lluitava. Va escapar-se de l'empresonament del monstre i va fugir. Fou perseguit i capturat de seguida. Tan sols li quedava un fil de vida i en Nizouki es va precipitar cap a en Romanesco.

—Dispareu cap a mi! —cridà—. Foc! Foc!

Tots els soldats llançaren, en bloc, les boles de foc carregades. Els poderosos atacs es fusionaren en un de sol ja que tots es dirigien en la mateixa direcció. L'atac s'abalançà sobre en Nizouki, qui, al mateix temps, es precipitava cap al Guerrer Mil·lenari. En arribar al seu nivell, va sentir una opressió. Una aura terrible que no havia sentit mai.

Tots els seus gens i tot el seu cos tornaren a l'estat primitiu i el seu instint el va induir a l'única cosa que podia fer: fugir. Fuig. Toca el dos d'aquí! Fuig, fuig, fuig...!!!!! Però en Nizouki no llançaria la tovallola ja que la primera línia enviada a l'atac havia aguantat i ell no flaquejaria. Llavors, va carregar contra en Romanesco però, en lloc d'atacar-lo, es va situar entre les seves cames. Aprofitant la seva habilitat adquirida amb el pas dels anys, va fintar un atac i es va esmunyir per sota d'aquell monstre gegant que havia esdevingut el seu adversari. En Nizouki va passar fregant el sòl i es va girar mentre en Romanesco, sense adonar-se de la poderosíssima bola d'energia que es dirigia cap a ell, intentava atrapar el seu adversari en curs. Però en Romanesco no era res més tret d'una ombra sota la llum que emanava l'atac.

En Nizouki va veure en primera persona que el Guerrer Mil·lenari cridava de dolor sota la pressió d'aquella bola d'energia. Els Guerrers de l'Espai no havien atacat mai alhora. I encara menys amb el poder d'un atac carregat i combinat. L'explosió fou tan poderosa i espectacular que els soldats foren pertorbats en ple vol i van haver d'aguantar fermament la seva posició a l'aire.

En Nizouki es va cobrir la cara mentre la deflagració es produïa a sobre d'ell. Quin atac tan poderós! Quina bellesa! No havia vist mai una bola de foc tan poderosa en la seva vida.

Però abans el fum no es dissipés va escoltar, de ben a prop, una rialla que va glaçar-li la sang.

Els teus comentaris sobre aquesta pàgina.

Carregant els comentaris...
[ct_CT]
EnglishFrançais日本語中文EspañolItalianoPortuguêsDeutschPolskiNederlandsTurcPortuguês Brasileiro
MagyarGalegoCatalàNorskРусскийRomâniaCroatianEuskeraLietuviškaiKoreanБългарскиעִבְרִית
SvenskaΕλληνικάSuomeksiEspañol Latinoاللغة العربيةFilipinoLatineDanskCorsu